dimecres, 30 de desembre de 2009

Tot un privilegi

.
Anit vam assistir a l’homenatge que es va retre a Joan Antoni Bellot, el nostre bibliotecari, per la seua retirada de la vida laboral. Una nit inoblidable per a tots i especialment per a ell, que a més no ho esperava. Tot començà amb un petit concert de guitarra –tota una delícia- a càrrec de Jaume Rico, per a després continuar amb el documental elaborat per Amador Bernabeu en el que els protagonistes eren el propi Joan i una sèrie de persones molt pròximes a ell.
Finalment, amb tot el públic en peu aplaudint, va dirigir a tots unes paraules d’agraïment amb la modèstia que el caracteritza.
.
.


No obstant, el terme “bibliotecari” es queda curt, per al que Joan Antoni ha suposat en aquest poble a nivell cultural, ell és molt més que això. Una persona inquieta, sempre buscant allò que ens poguera il·lusionar, seduir, entusiasmar, per a atrapar-nos en el plaer de la lectura, la música, l’art… Capaç de treballar per portar exposicions d’artistes reconegudissims, capaç de disfressar-se per a que els nanos visquen intensament un contacontes, fins i tot de portar un timonet per als narradors, que en la nit contàven mil històries.

Però el millor de tot açò és que ell ho fa perquè és aixina, és la seua manera de ser. Tots hem visitat la biblioteca i sabem que també és tot un caràcter, hàbil per fer-te callar solament amb alçar la cella i per brindar-te una mirada de càlida benvinguda a eixe temple del saber. És la memòria viva de la biblioteca.

Les despedides no ens agraden i esta no ho és, perquè ell s’ha retirat de la vida laboral, però les persones com Joan Antoni mai deixen de crear, idear, projectar…

Ha segut un privilegi gaudir de les seues atencions com a usuaris de la Casa de Cultura i de la seua qualitat humana i un privilegi va ser poder gaudir anit -amb la complicitat de les persones més estimades per ell- d’una vetllada memorable.

Esther i Vicent.
.

dilluns, 28 de desembre de 2009

Loteria premiada dels Mariners

.
Per si a algú li és d'ajuda, este matí he sabut que la loteria premiada dels Mariners en el sorteig de Nadal -tornen els diners, 4 € per papereta-, serà pagada els dies 7 i 8 de gener de 19.30 a 21.30 h en el local de la comparsa.

Espere que el que m'ho ha dit no m'haja gastat una innocentada, jeje.
.

dissabte, 26 de desembre de 2009

Exposició Fotogràfica a Bocairent

.
L'Associació Fotogràfica de Bocairent inaugura hui, a la sala Juan de Juanes de Bocairent, una exposició fotogràfica que durarà fins al dia 3 de gener.
Com a membre de l'associació, participe en l'exposició amb estes quatre fotos.

Carrer de Bocairent
.
Vista de Castalla

Pantà de Tibi

Platja de Benidorm
.

dissabte, 19 de desembre de 2009

Paisatges Nevats

.
Així ens hem despertat hui. Encara no s'havia fet de dia del tot i m'he trobat este "panorama". Quina alegria i quina sensació més grata. Deuria nevar més a menut.
.
Que disfruteu de la neu.



.

dimarts, 15 de desembre de 2009

Bon Nadal

.
*Foto que il·lustra el calendari 2010 de l'Associació "Amigos de los Reyes Magos" de Castalla.
.

divendres, 4 de desembre de 2009

Quinta del 74

.
Em permet escriure per primera vegada a aquest blog, per a contribuir a la fil.losofia del “sopar anticrisi” de la Quinta del 74 i fer-vos arribar la foto que ens vam fer el dissabte passat.

Us la podeu col.locar de fons de pantalla, o penjar-la en Facebook, al capçal del llit, o al rebedor de casa, ja sabeu les possibilitats són infinites, això va a gustos.

En tot cas, com a banda sonora de la foto escolteu la cancó de Presuntos Implicados que diu “Ah, cómo hemos cambiado…..”.
.



Gràcies als organitzadors del sopar i fins el pròxim.

Esther.
.

divendres, 27 de novembre de 2009

Records d'Institut

.
Ahir ens vam arrimar a votar la renovació del Consell Escolar, crec, no ho tinc molt clar encara, soc novell en açò de votar els "òrgans escolars".

El cas es que havien eleccions, eixe dret que tothom tenim i que hem d'exercir, i que faig el possible per no faltar a cap. Això i que a l'hora de decidir si passar-me o no, vaig llegir que la votació es feia a "l'edifici de Direcció", es a dir, a l'edifici de l'Institut, del nostre institut.

Aquell edifici del que vaig recórrer totes les classes durant 7 anys de la meua vida -des de 6é d'EGB fins a COU, si, si, COU, Curs d'Orientació a la Universitat... com es diu ara?.
Aquell on vaig deixar de tindre un professor per a totes les assignatures, aquell en el que Don Fernando, el primer dia que vam entrar, ens va dir: "Mireu-me, ara soc mes alt que tots vosaltres. El dia que acabeu el cicle dels tres anys, tots vosaltres sereu més alts que jo". Quanta raó tenia.
Aquell en el que féiem concursos de "Play-back". Mai oblidaré el "Mediterraneo" de Los Rebeldes.
Aquell en el que vaig conéixer a Esther i vaig recorrer amb ella cada vorera, cada escaló, cada metre del seu pati, per estar amb ella.
Aquell del que vaig ser expulsat, junt als alumnes de millor expedient de la classe. Ens haguérem anat al carrer com el reste, en lloc de quedar-nos en classe durant l'hora lliure... Van ser tres dies, això si, coincidint amb el cap de setmana.
...
Aquell del que tinc els millors records d'una etapa meravellosa de la meua vida.

Sols per recórrer el caminet per travessar aquell pati, trepijar de nou aquell edifici després de tants anys i que ens vingueren al cap tots eixos records, va valdre la pena anar a votar.
.

diumenge, 15 de novembre de 2009

Sorteig de l'Agrupació Fotogràfica de Castalla

.
L'Agrupació Fotogràfica de Castalla ha posat a la venda paperetes per al sorteig de l'obra del fotògraf local Pepe Durà, "La batalla de Castalla", donada a l'agrupació per a tal fi.
El premi, se l'emportarà el posseidor de la papereta que coincidisca amb les tres darrer números del primer premi del Sorteig del Niño.

Les paperetes les podreu encontrar pròximament en molts establimets del poble o demanant-les als socis de l'agrupació.
.
PD 20/11/09.- Si algú està interesat, jo ja en tinc.

.

dimarts, 10 de novembre de 2009

Premiat en Tibi

.
.
Amb esta foto he aconseguit el Primer Premi en el concurs de fotografia "Tus rincones favoritos" Tibi'09.

Espere que us agrade.
.
.
Podeu llegir les noticies publicades sobre el premi en:
.
.
Moltes gràcies a Marisol i a César per l'interés mostrat.
.

dijous, 5 de novembre de 2009

Castalla en Wikipedia

.
Quasi tots haureu sentit parlar de "Wikipedia, la enciclopedia libre" .
Donç bé, fa uns dies, un "bitxet" -de la comarca, devia ser-, es va entretindre, ficant alguna que altra "coletilla" en les definicions de Castalla i Onil.

En el cas de Castalla, al final de la primera definició, va afegir que "Todos los habitantes son trabajadores, honrados y de buena fe". Tal vegada, igual haguera passat inadvertit si no fos perque el dia abans posava que "El 75% de la población es retrasada y el 25% restantes se dedica a la prostitución".


En el cas d'Onil, al final de la primera definició, resava que "Cuenta con 300 habitantes i 299 de ellos son retrasados".



Us he penjat un parell de captures de pantalla que vaig fer eixe dia.
.

dijous, 29 d’octubre de 2009

50 anys d'Astèrix

.
Recorde que de sagal, quan em passava per la biblioteca, devorava els llibres de Tintín i d'Astèrix. No tenien res a veure uns amb els altres, eren dos gèneres totalment diferenciats, però els dos m'entusiasmaven.

Ara, ja de major, he aconseguit reunir la col·lecció completa de les 23 aventures de Tintín, a més de varis souvenirs que he comprat quan he estat a Bèlgica i/o m'ha portat el meu amic Jan.
Però la peça que més estime és la moneda en plata que es va encunyar a Bèlgica en 2004 amb motiu del 75 aniversari de la creació del personatge de Tintín -10 de gener de 1929- i que em va enviar Jan.

Però hui el protagonista és Astèrix i tot l'irreductible poble de la Gàlia que complixen 50 anys. I per celebrar-ho, hui eix a la venda "El aniversario de Astérix i Obélix. El libro de Oro", l'entrega que fa 37 des que "Asterix el galo" començara la saga, de les quals tindré aproximadament la meitat, i que possiblement siga l'última aventura dels personatges creats per Albert Uderzo (82 anys) i René Goscinny.

Diuen els més adeptes que no és la millor aventura de les contades fins ara, però és que des de la falta de Goscinny (1977), els guions i els textos ja no són el que eren.

.

.

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Remuntaran en el Bernabeu, però...

.
... quina manera de repartir alegria a meitat de setmana.

D'ací a quinze dies, posaran tota l'artilleria, amagaran la vergonya i remuntaran, però mentres tant, fins que tornen a jugar el proper dissabte... vaja "guasa".
.

dissabte, 24 d’octubre de 2009

La proposta per al cap de setmana: IV Fira de Tibi

.
Este cap de setmana Tibi celebra la "IV Fira de Tibi" amb tallers infantils, mercat medieval i l'actuació del grup de danses com a coses més destacades.

Us deixe ací el detall de tots els actes.



.

dimecres, 14 d’octubre de 2009

40 donacions de sang

.
Era un 9 de desembre. Aquell dia em vaig presentar en la Casa de Cultura per saber que era allò de donar sang. Em vaig gitar a la camilla, vaig posar el braç i em vaig deixar fer. Em va agradar, o millor dit, no em va disgustar perque ara, cada tres mesos, si res no m'ho impedix, em presente a posar el braç.

Ahir, dotze anys -i 18 litres de sang- després, vaig complir la meua 40 donació. Això si que és motiu de satisfacció. Estic content.

.

dimarts, 6 d’octubre de 2009

La Bola de Cristal cumplix 25 anys

.
6 d'octubre de 1984. Dissabte. 11 del matí. S'acaba la "carta de ajuste" i comença un nou programa, "La Bola de Cristal". Aquell dia ningú ho sabia o ningú s'ho pensava, però naixia un programa mite de la televisió.
La Bruja Averia, acompanyada per el Genio de la Cámara, Maese Sonido, el Hada Video i la Bruja Truca -los electroduendes-, ens marcaria a tota una generació.

El programa, que es va emetre fins al 10 de setembre de 1988, va servir de trampolí a personatges de la talla d'Alaska, Javier Gurruchaga, Pedro Reyes, Pablo Carbonell o Anabel Alonso, que ara tots coneixem, i amb motiu del 20 aniversari, es va publicar el llibre "La bola de Cristal" i un CD de 30 temes amb tota la música del programa. Santiago Auserón , Loquillo, Alaska, Los Rebeldes, Siniestro Total,... uuuffff, de quant en quant encara ens el posem en casa.

Si voleu recordar aquells temps, podeu veure el primer programa en la web de RTVE.
.

dissabte, 3 d’octubre de 2009

Tercer Aniversari

.


Tres anys, més de 300 entrades i quasi 30.000 visites. Es diu prompte.
.
Moltes gràcies per estar ahí.
.

divendres, 2 d’octubre de 2009

Exposició fotogràfica a Tibi

.
Hui s'inaugura a Tibi, l'exposició fotogràfica del II Concurs de fotografia "Tus rincones favoritos", que estarà oberta fins al 6 de Novembre.
L'exposició es podrà visitar al Centre Social Polivalent, de dilluns a divendres i de 9 a 14 h.

Si per una d'eixes, et passes a visitar-la, et trobaràs estes dues fotos meues del Pantà de Tibi.




.

dimarts, 29 de setembre de 2009

Madrid no serà olímpica

.
El proper divendres dia 2, es triarà en Copenhague la seu dels Jocs Olímpics de 2016 a la que opten Madrid, Rio de Janeiro, Tòquio i Chicago.
Sols em base en una dada per afirmar que Madrid no serà la seu escollida. Es molt simple. Tradicionalment el COI mai repetix continent en dues seus consecutives. Així que si els Jocs Olímpics de 2012 es celebren a Londres, Madrid no serà la seu escollida.

Si això ho sé jo, també ho saben totes les persones que estan darrere de la candidatura de Madrid, i imagine que molts dels periodistes i demés personal que dia rere dia, ens peguen la palissa de "Madrid 2016".
Imagine una vegada més, i des de la meua ignorància, que tot el que hi ha darrere són -com sol passar sempre- tot tipus d'interessos -personals, més que generals-. I com passa sempre, haurem d'esperar que divendres es confirme que Madrid no serà olímpica, passar com siga la "ressaca informativa" del dissabte i veure el diumenge com Madrid desapareix del mapa... fins a la candidatura de 2020?.

Si anem al que toca, possiblement Rio i Chicago, partisquen amb un pel de adventatges i jo personalment, aposte per Rio.
Té en contra els dubtes de ser un poble considerat "no ric", i per tant, si estarà preparat per a albergar uns Jocs, però a favor té el fet que mai s'han celebrat uns Jocs Olímpics a Sudamèrica, un fet molt a tenir en compte pels membres del COI que propugnen la "universalitat" dels Jocs.

Divendres s'acabaran les incognites i descansarem de Jocs Olimpics un parell d'anys.
.

divendres, 25 de setembre de 2009

Batman Begins

.
No solc parlar de cine en el bloc perque no soc gens cinèfil. Apenes veig cine, i sempre em decante per pel·lícules sense cap argument que puga dur a una posterior reflexió. Tot i així, alguna d'elles es queda a la meua memòria.

"Batman Begins", que la faran el proper diumenge en la 1, és una d'elles.
Res a veure amb la trilogia anterior, del Joker i companyia, i amb un repartiment de luxe, és una pel·lícula, per mi, molt més treballada i aconseguida. Personalment, la recomane.


PD.- Que em perdonen els verdaders cinèfils per la recomanació.
.

dilluns, 21 de setembre de 2009

CAMPEONAMOS

.
Donç si, ja som Campions d'Europa. I poc més que dir, perque el que li agrada el bàsquet i ha seguit el campionat, no cal contar-li res més i el que no li agrade, que li podem contar que li puga interessar?.

En quatre anys, esta selecció ha aconseguit algo -quasi- inigualable. Campions del món, Campions i subcampions d'Europa i subcampions olímpics.

L'any que ve toca campionat del món a Turquia. Vorem quins jugadors no es borren de la selecció ni apleguen lesionats, per valorar les opcions que tindrem per optar a les medalles.

Foto: Marca
.

diumenge, 20 de setembre de 2009

Ja toca "campeonar"

.
Com diuen per Iberoamèrica, ja toca campeonar, ja toca ser campions. Després de sis finals fallides, a la sèptima, ja toca acabar la feina i ser campions.
Finalment Sèrbia serà l'altre finalista, després de guanyar-se el lloc a la final davant Eslovènia amb pròrroga inclosa.
.
Sèrbia va ser la primera selecció amb la qué es va enfrontar Espanya i la primera pedra en la que va entropessar. Es una selecció que no acabava de comptar per a les medalles perque és una selecció molt jove, però ha demostrat que com no aprofite hui l'ocasió Espanya, difícilment els podran superar en el futur. Per a mi, és la selecció que dominarà el panorama europeu els propers anys.
.

Foto: Marca

Ara que ja estem a la final, he de dir que no confiava molt amb esta selecció des del principi. Sempre vols i esperes que a dia de hui estiga on està, guardant armes per disputar la final, però jo no tenia les mateixes sensacions que altres anys.
No m'agrada el seleccionador, Sergio Scariolo, i no entenc moltes de les decisions que ha pres, abans i durant l'Eurobasket.
Si has de seleccionar 12 jugadors, han de ser 12 titulars o quasi titular i no seleccionar jugadors que no intervenixen en tot un partit perque no estan o no creus que estan preparats.
No entenc perque s'emporta a gent com Raül López, que no ha fet una gran temporada -21 classificat com a base en valoració d'un total de 39 esta temporada, 11 classificat entre 19 bases espanyols-, o Victor Claver que sol jugar els menuts de la brossa, en lloc de pillar a Fran Vázquez, per posar dos exemples.
.
Per mi, la selecció és Pau Gasol i el reste. El dia que Pau decidisca descansar, com enguany ha fet Calderón -vaja si s'ha notat-, s'acabarà el fet de jugar finals. I no tardarà a passar, perque Gasol comença a estar per damunt d'estes competicions i si està a Polònia és per l'espineta que té clavada des de fa dos anys al no clavar l'última cistella de la Final de Madrid. Si hagueren sigut campions a Madrid, Gasol estaria a hores d'ara tirat a una platja de la Costa Blanca, firma que li paga per a fer-li publicitat.
.
Res, que després d'un bon dissabte que, per cert, va acabar amb cinc caragols al Atletico, espere escriure demà allò de CAMPEONAMOS.
.

dijous, 17 de setembre de 2009

Un llibre de fotografia

.
Ahir vaig aprofitar que baixava a Alacant, per comprar-me el llibre "Fotografia Digital Avanzada en Blanco y Negro" de John Beardsworth, un llibre molt recomanat en tots els foros de fotografia.
Em vaig encapritxar amb ell quan vaig llegir la recomanació en la web de fotografia Xataca Foto, però al buscar una imatge per il·lustrar el post, m'he trobat el llibre en molts altres llocs.

Com diu el títol, és un llibre de fotografia digital en blanc i negre, que descriu tots els processos des de la captura fins a la impressió, passant per tots els tractaments i edicions possibles amb Photoshop CS3, per traure-li el màxim rendiment possible a cada fotografia.
La presentació està molt bé i les 192 pàgines prometen. Segur que alguna cosa traurem de profit.
En fer algun "experiment" amb bon resultat, el penjaré en la galeria que tinc a Flickr. Per cert, la visiteu de volta en quant?.
.

dilluns, 14 de setembre de 2009

Fotos de Festes 2009

.
Bueno, pues ja podeu trobar les fotos de Festes en la pàgina de fotos. Enguany n'hi han menys, com és obvi.
Si algú vol colaborar i enviar-ne alguna més, sols teniu que enviar les fotos a viquimi@hotmail.com o passar-me un cd, pendrive,...



Les fotos de Simbad i els Marinos també estan penjades.
.

dijous, 10 de setembre de 2009

Exposició fotogràfica de la Fira de San Isidro

.
El proper dilluns comença d'Exposició del III Concurs Fotogràfic de la Fira de San Isidro i que s'allargarà fins al dia 25.
.
Ací us deixe el cartell que ja podeu trobar en molts aparadors del poble.

.

dimarts, 8 de setembre de 2009

Tornant a la rutina

.
Ahir va ser la tornada a "la rutina". Una tornada un tant estranya, perque va durar un matí, per a alguns mig matí, i altres encara estaven de vacances. Qualsevol excusa és bona en este poble... i que dure.

El cas és que després d'un matí de voler posar-se al dia i no poder, prompte es fa l'una del migdia, a córrer que passa la Vuelta pel cantó de dalt. Xiu, xiu, xiu,... ja han passat?, joer, ale, torna a arreplegar que després tornaran a passar.

A dinar a la caseta, que passaran per la vora. Per a dinar, gaspatxos, per si algú pensava anar-se'n a pujar costeres per Catí, que s'ho lleve del cap,... quina rutina.

Que ja estan per Ibi !!, els apers al coll com si anàrem a la platja i a veure passar la Vuelta.
40 motos de la Guàrdia Civil, 41, 42, 43, 44,... ja venen els corredors, Xiu, xiu, xiu,... ja esta? no queda ningú més? I les motos?, ja m'he descomptat. Cap a la caseta a veure els quatre últims kilòmetres... que esgotadora esta rutina.

Per a finalitzar el dia, disgust amb el bàsquet -el rutinari haguera sigut que Espanya guanyara- i nou programa de ràdio per dormir.
Ja s'ha descobert el pastel de les nits de Catalunya Ràdio. Pere Escobar i Bernat Soler han fet un "trueque" a l'estil Ibrahimovic-Eto'o. El primer passa de les retransmissions de futbol de TV3 al lloc deixat pel segon, amb el nou programa "El Club de la Mitjanit". El segon deixa Catalunya Ràdio per pillar el relleu al primer en les retransmissions de futbol a la televisió catalana.

A veure si hui tenim més sort i anem pillant-li el fil a "la rutina".
.

dissabte, 8 d’agost de 2009

40 anys de Abbey Road

.
Hui es complixen 40 anys d'una de les fotos més famoses de la història de la música, la foto que Ian Macmillan va fer als Beatles creuant el carrer Abbey Road a Londres per un pas de vianants i que després John Kosh, director creatiu dels estudis d'EMI, va escollir per a la portada del darrer disc gravat pel grup, encara que es publicara abans de "Let it be".


Ahí van unes quantes anècdotes sobre la foto, el disc... i els personatges.
.
Aquell matí la policia va haver de tallar el tràfic per a la sessió de fotos que sols duraria 15 minuts aproximadament.
.
En la foto, en la que apareixen els quatre components del grup, destaca el fet que McCartney va descalç i amb el pas canviat. Segons conta la llegenda, la foto representa una processó fúnebre, on McCartney representaria la persona que ha faltat, Lennon, de blanc, representa el retor, Ringo, de negre, el funerari, i Harrison, amb camisa i vaquers, el soterrador.
Ells mateixos, ho desmenteixen al llibre Anthology, com tantes altres llegendes sobre coses que ells feien simplement perque eixe dia els pareixia bé que fora així.
.
Es l'únic disc del grup que no porta el nom del grup.
.
El pas de vianants en qüestió, té la seua pròpia webcam.
.
Però tal vegada l'anècdota més curiosa és la que fa referència al cotxe estacionat que destaca en la foto, un Volkswagen "beetle", que pertanyia a un vei de Abbey Road i al que li van furtar la matrícula varies vegades. El cotxe va ser subhastat finalment en 1986 i actualment es pot veure al museu de la casa Volkswagen que té a Wolfsburg.
.

divendres, 7 d’agost de 2009

Un passeig per Biar

.
Fa anys que pense que si no visquera a Castalla, m'agradaria viure a Biar.

Serà per les Festes -especialment, les Olletes- que vaig viure allí fa uns anys. Serà perque és un poble xicotet, conscienciat, amable, on prompte et fan un d'ells per que no et sentes estrany. Serà pel que serà, però Biar sempre ha tingut per a mi un encant especial.

Ahir, amb l'excusa de fer unes fotos, em vaig perdre pel seu casc antic, pujada al Castell inclosa, i em vaig quedar fascinat amb el seu aspecte. La part de darrere del castell no la coneixia. Molts carrers estaven en obres. Qualsevol podria pensar que era una llàstima veure el casc antic en eixes circumstàncies, però vist el que ja està acabat, t'alegres de trobar-te'l així, perque en estar tot acabat serà una passada.

Les fotos, al cap i a la fi, no han estat molt allà, però va valdre la pena el passeig, el temps invertit i la posta de sol.
.
.


.

dilluns, 3 d’agost de 2009

Les cabanyueles d'agost

.
Imagine que molts de vosaltres haureu sentit parlar de les cabanyueles d'agost. A mi sempre ha segut un tema que m'ha fascinat des de ben xicotet quan sentia parlar d'elles al meus iaios.

No em negareu que el mes d'agost és un mes molt variable en quant a l'oratge i que, encara que siga un mes calorós, no té comparació amb la calor de juliol.

Les cabanyules d'agost són aquells dies del mes d'agost que t'orienten, t'indiquen l'oratge que farà durant el reste de mesos de l'any.
Hi han varies teories sobre les cabanyueles. Jo sempre he pensat o he cregut que les cabanyueles eren els primers 12 dies d'agost, i que el dia 1 era la de Setembre fins al dia 12 que era la d'agost del proper any.
Ultimament em convenç altra teoria que em sembla més completa i que molta gent que té la seua horteta per a us particular, s'apunta el que marquen les cabanyueles per decidir alguna vegada quan ha de plantar la collita del moment o fins i tot quan és el moment ideal per regar-la.

La teoria és la següent: Els 12 primers dies d'agost marquen l'oratge del primer 15 dies de cada mes, començant pel dia 1 d'agost que marca els primers 15 dies d'agost i finalitzant el dia 12 que marcarà els primers 15 dies de juliol del proper any.
I desprès venen "les retornades". Els següents 12 dies, del 13 al 24 d'agost, marquen l'oratge que farà en la segona quinzena de cada més però, esta vegada, en sentit invers, és a dir, el dia 13 marcarà l'oratge de la segona quinzena del mes de juliol, fins al dia 24 que marcarà l'oratge de la segona quinzena del mes d'agost.

Intentem deixar-ho més clar:

1 d'agost: Marcarà l'oratge dels primers 15 dies del mes d'agost.
2 d'agost: Els 15 primers dies de setembre.
3 d'agost: Octubre
4 d'agost: Novembre
5 d'agost: Desembre
6 d'agost: Gener
7 d'agost: Febrer
8 d'agost: Març
9 d'agost: Abril
10 d'agost: Maig
11 d'agost: Juny (el dia del meu aniversari. Sol fer bon dia, jeje).
12 d'agost: Juliol
13 d'agost: Marcarà l'oratge de la segona quinzena de juliol.
14 d'agost: La segona quinzena de juny.
15 d'agost: Maig
16 d'agost: Abril
17 d'agost: Març
18 d'agost: Febrer
19 d'agost: Gener
20 d'agost: Desembre
21 d'agost: Novembre
22 d'agost: Octubre
23 d'agost: Setembre
24 d'agost: Agost. No li trobe molt sentit que ens marque l'oratge de la segona quinzena d'agost, si ja estem a 24.

Per exempre, ahir dia 2, sobre el mig dia, havien nuvols que marcaven aigua. Es possible que entre festes de Castalla i festes d'Ibi, fassa alguna gota. Estarem atents.
.
Altre dia parlarem de la Lluna i els seus efectes sobre els terrícoles.
.

dijous, 16 de juliol de 2009

Els millors anys de la nostra vida

.
"Els millors anys de la nostra vida", és el programa nocturn d'esports de Catalunya Ràdio, programa que m'agrada escoltar cada nit abans de dormir-me, malgrat que cada dia em resulta més difícil. Anit, em vaig assabentar que demà emetrà l'últim programa de la seua trajectòria després de quatre anys ininterrumpits. Una llàstima.

El vici de la ràdio esportiva nocturna em ve de llarg, però l'adicciò a Catalunya Ràdio me la va provocar el programa "No ho diguis a ningú" presentat per Jordi Basté i que, quan es va anunciar que es deixava d'emetre em pensava que s'acabaven els programes d'esports a la ràdio, entre altres coses perque tenia moltes experiències viscudes en ell.
Aleshores, solia participar molt per mail al programa, consursos, opinions,... fins al punt de guanyar fins a tres sortejos (pilota signada pels jugadors del Barça i de l'Espanyol, abans d'un derbi, inclos) i ser entrevistat pel mateix Jordí Basté, al març de 2001, gravació que encara conserve.

Després d'alguna temporada fent proves a Catalunya Ràdio amb distints programes, van parir "Els millor anys de la nostra vida". Un programa diferent, amb més participació encara si cal, que barrejava les típiques entrevistes i actualitat diaria amb les tertulies esportives, el millor de tot el programa, amb tertulians com J. Mª Minguella, Sergi Bruguera, Oscar García, Ramón Besa (El Pais), David Bernabeu (Cuatro) i Alex Santos (EFE).

Us contaré altra anècdota amb Alex Santos.
Alex Santos és periodista de l'Agència EFE. El seu dia a dia, com la majoria dels tertulians, és trobar la noticia a Can Barça, "codejant-se" amb jugadors, directius i tota mena de personatges relacionats amb el Barça. A més ha escrit uns quants llibres sobre el Barça i el seu entorn.
Un dia, en la tertulia en la que participava, el presentador, Bernat Soler, va nomenar que Alex tenia un bloc. El dia que ho vaig recordar, vaig entrar a llegir-lo i en un article que em va cridar l'atenció, vaig fer un comentari.
Al dia següent, ja m'havia contestat. Però no sols m'havia contestat. Ho va fer a les 3:53 h de la matinada, i pel que em dia al comentari, em vaig adonar que abans de contestar, s'havia mirat el meu bloc per saber qui era i a qui li contestava. Tot un crack.
.

dilluns, 6 de juliol de 2009

Bescuit per recuperar-se

.
No sé si els que heu segut pares alguna vegada us haurà passat. No sé si serà una tradició, ho tindré que preguntar a les mares, però en casa, no falta el bescuit quan aplegues de l'hospital amb una criatura més. És més, la mare i la sogra van tindre que posar-se d'acord per no portar un bescuit cada una el dia que aplegavem... així que encara tenim bescuit al congelador i està a punt d'ixir-mos per les orelles.

PD.- Ara ja en serio, moltes gràcies a les mares per els bescuits. No sabeu com s'agraix, a les 2 de la matinada, entre panyal i panyal, un bon troç de bescuit amb xocolate, o millor encara, obert per la mitad i reomplit de nocilla.
Que tinc que fer? Soc golós. A més, necessite pillar uns kilos, que em cau fins i tot el banyador.
.

dimarts, 30 de juny de 2009

Ximo

.

Esta criatura és la raó principal per la que darrerament no he donat senyals de vida. Us presente a Ximo.
Va naixer el dilluns passat, dia 22 de juny i fins a hui m'ha segut impossible escriure sobre ell ni sobre res en especial.

D'ell encara puc dir poc, però està criant-se la mar de bé. A més, és una bellíssima persona. (Qué ha de dir son pare? ... espereu que em cau la baba...).

Ja puc seguir.

Bé, si algú es fa la típica pregunta de A qui li sembla? Us pose una foto més, amb uns menuts de vida, perque la pugueu comparar amb la de Julia en el post que vaig penjar per a l'ocasió.




A qui li sembla?
.

divendres, 19 de juny de 2009

dimarts, 16 de juny de 2009

Aventura en el Comerç de Castalla

.
Vaja per davant que no tinc res en contra del comerç de Castalla, faltaria més, tot el contrari, però necessite contar l'aventura que vaig viure ahir.
El cas és que els calor del cap de setmana ens han fet plantejar-nos instalar un aparell d'aire acondicionat en casa i ahir vaig decidir pentinar tots els comerços del poble per veure el que més ens interesava... i ací és on comença l'aventura.

Primera estació: Pregunte pel tema i demane a la persona que m'aten que m'explique ofertes i possibilitats. Em va fer una cara... com si li parlara de madalenes. Era evident que no era la persona entesa en el tema. Em convida a passar un altre dia, quan ja estiga ella al dia i em dona una publicitat del "Ecoferton" de Mitshibishi.

Segona estació: La persona que m'aten, em conta que este matí havia ensenyat el catàleg d'aires a una xica i que és possible que se l'enduguera per error perque sols tenia un catàleg i no el trobava... Que torne un altre dia.

Tercera estació: Em trobe al dependent/a a la porta de la tenda prenen l'aire i jugant amb la cortineta de la porta. M'arme de valor i li pregunte pel tema i evidentment, no era la persona indicada, tenia que tornar en altre moment per parlar-ho amb la persona posada en el tema.

Quarta estació: Per fí, una persona que no li sona el tema a madalenes, que té un catàleg que ensenyar-me i que sap explicar-me opcions i condicions.
Si arribe a començar per esta tenda i continuat per les altres, havia arribat a casa arrastrant-me.

Així que, vist com estan les coses en el poble, no se si decidir-me. Quatre tendes d'electrodomèstics i després de hora i mitja de rellotge, una sola opció que triar i no poder comparar.
Que faig? Me'n vaig fora a comparar? I si m'apanya més el de fora, que?
.

dimarts, 2 de juny de 2009

El video dels Gladiadors

.
Promet no parlar més de futbol fins l'any que ve, però com que no veiem per ací TV3, veges tu a saber perquè, m'he buscat la vida per veure el vídeo que Guardiola va preparar -o millor dit, va demanar que li prepararen- abans de la Final de la Lliga de Campions per a enxufar als jugadors, i que va emetre anit TV3, i que ja és líder de visites al YouTube.

Com era il·lusió meua guardar-me'l per visionar-lo quan em parega, que millor manera que guardar-lo en el bloc, i així, a més, el pot disfrutar el qui vullga.


.

dilluns, 1 de juny de 2009

Després de la pluja ve la calma

.
Ahir vaig poder contemplar des de casa, un aconteciment prou difícil de veure, o almenys jo no recorde quan va ser l'última vegada que ho vaig poder veure. l'Arc Iris complet, de punta a punta, va ser impressionant. Vaig deixar el que tenia a les mans i vaig pillar la càmera. Vaig fer varies fotos, però en cap em cabia l'arc complet. Vaig estar maleint una bona estona, fins que al veure les fotos en l'ordinador, em va vindre al cap el tema de les panoràmiques. Les vaig examinar totes, una per una i, malgrat que no les vaig fer en idea de fer-ho així, este és el resultat ajuntant tres fotos.


A més, com es pot apreciar, hi havia un segon arc exterior. No era suficient veure l'arc complet que, a més, hi havien dos. Una canya vaja, encara estic al·lucinant.

A la pròxima, em posaré abans, a veure si cace algun llamp.

dimarts, 26 de maig de 2009

ROMA 2009

.


Este és un post ple de passió, números, estadístiques, sensacions,... tal vegada massa coses mesclades, tal vegada un poc pastós, tal vegada un poc avorrit, però demà és juga la Final de la Champions i la juga el Barça.

Si comence parlant de sensacions, he de dir que no tinc la sensació que el Barça vaja a guanyar segur, ni de calle ni de res, és més, crec que no és el favorit i això li pot anar molt bé.
Si confie en que guanyarà, és perque m'agarre a una serie d'estadístiques i dades que estan de la seua part.

Anem per parts:

- La primera dada és eixa que comentava abans, el fet de no ser favorit. Tant a Sevilla'86 com a Atenes'94 anava de favorit i ja sabeu com va acabar la història.
- Altra dada al seu favor és que des de 1990 (Milan) no hi ha un equip que guanye dos anys consecutius la Champions (serà pel que serà, interesos de la UEFA, màfia, ... no ho sé, però tampoc s'ha donat mai en la història de la competició la repetició d'una final de manera consecutiva, i quan ja estava tot perdut, el Barça va passar a esta final en el descompte, perdonant-li "tropecents" penals, evitant així la repetició de la final de l'any passat).
- Es dona el cas que les dues Copes d'Europa que té el Barça, s'han conquerit amb un entrenador en la banqueta que previament havia guanyat alguna (algunes) Copa d'Europa com a jugador (Cruiff i Rijkaard). Guardiola també la té.
- Les dues Copes d'Europa conquerides pel Barça, van vindre acompanyades de la Lliga. Aquesta vindria acompanyada per Lliga i Copa del Rei.
- El Manchester ha guanyat tres Copes d'Europa en altres tantes finals... ja li toca perdre, no?.
- Per acabar, la dada en la que més confie... Si Julia venia amb una Champions baix del braç, perquè no l'ha de portar Ximo?

Unes quantes dades curioses que es donaran o que es poden donar en la final són aquestes:

- Eto'o pot convertir-se en el primer jugador africà, no nacionalitzat europeu, en guanyar dues Champions.
- A més pot igualar a Raul (R. Madrid) en ser l'unic jugador en marcar algun gol en dues finals.
- Sols fa tres anys de la Champions de Paris, donç bé, tan sols tres jugadors repetiran en l'alineació titular (Valdés, Puyol i Eto'o)
- Enguany faltaran tres titulars a la cita, Dani Alves, Marquez i Abidal, tots tres defenses, perque Iniesta i Henry estaran. Tampoc deu ser motiu de preocupació, en Paris, no estaven Xavi, Messi i Iniesta (va sortir a la segona part).
- Si comença perdent, no cal patir més del que s'estarà patint. En Paris també va començar perdent, i enguany, -possiblement-els dos millors partits de la temporada (Bernabeu i Final de Copa) també els va començar perdent.
- Precisament, eixos dos partits són els únics que ha guanyat dels últims 8 que ha jugat. Els que tocava guanyar, vaja. I demà toca guanyar, no?
- El Manchester jugarà com a visitant, i haurà de canviar d'indumentària. Però en lloc de jugar amb la samarreta blava, ho farà amb la blanca, segons ells, per crear un efecte psicològic al paréixer el Reial Madrid... es veu que encara no s'han mirat el partit del Bernabeu, jejeje.

Sols falta buscar l'heroi de la tercera Champions. Fins ara dos defenses i estrangers, Koeman i Belletti. Per qui aposteu enguany?
Jo aposte -i ara l'acabaré de cagar- per Valdés. Perquè? Perque el Barça ha guanyat una Champions en la prorroga i altra en 90 menuts. Esta igual toca guanyar-la als penals. I si s'aplega als penals, Valdes, que no en para mai cap, pararà el decisiu.
A més, no va a guanyar el Manchester dues finals consecutives i damunt als penals. Faltaria més.

Ara en serio, si guanya la Champions el Barça, l'heroi serà Henry. I si no la guanya, tot açò que he escrit no haurà servit de res i a fer punyetes... però m'he divertit escrivint este post. I com dirien els madridistes fins al dia del Marid-Barça: "fué bonito mientras durò".

.

dimarts, 12 de maig de 2009

"La chica de ayer" s'ha quedat òrfana

.
El pare de "La chica de ayer", entre moltes altres cançons que ens han marcat a tota una generació, Antonio Vega, ens ha deixat als 51 anys, víctima d'un càncer de pulmó.

Lider i fundador del grup "Nacha Pop" junt al seu cosí Nacho Garcia Vega, feia temps que no aparentava un aspecte molt saludable, però això no ha segut suficient per poder evitar que un eriçó em recorreguera tot el cos quant he escoltat per primera vegada la noticia.

Este cap de setmana rescataré el disc del concert de despedida del grup "Nacha Pop 80/88", l'únic disc que vaig haver de comprar-me en CD obligat perque en cinta ja no es distinguía ni música ni res, de tanta vegada que el vaig escoltar.

Descanse en pau.
.

dilluns, 11 de maig de 2009

La SGAE seguix a la seua

.
Donç si, pel que sembla ara la SGAE, no contenta amb els cànons per la música, va a veure si trau suc dels llibres.

Ahí va un article de l'escriptor José Luis Sampedro, que s'oposa -com a escriptor- a la mesura.

POR EL PLACER DE LA LECTURA:
La SGAE (Sociedad General de Autores) ataca de nuevo.

Escrito y firmado por José Luis Sampedro, escritor.

POR LA LECTURA

Cuando yo era un muchacho, en la España de 1931, vivía en Aranjuez un Maestro Nacional llamado D. Justo G. Escudero Lezamit. A punto de jubilarse, acudía a la escuela incluso los sábados por la mañana aunque no tenía clases porque allí, en un despachito que le habían cedido, atendía su biblioteca circulante.. Era suya porque la había creado él solo, con libros donados por amigos, instituciones y padres de alumnos. Sus 'clientes' éramos jóvenes y adultos, hombres y mujeres. Allí descubrí a Dickens y a Baroja, leí a Salgari y a Karl May.

Muchos años después hice una visita a un bibliotequita de un pueblo madrileño. No parecía haber sido muy frecuentada, pero se había hecho cargo recientemente una joven titulada quien había ideado crear un rincón exclusivo para los niños con un trozo de moqueta para sentarlos. Al principio las madres acogieron la idea con simpatía porque les servía de guardería. Tras recoger a sus hijos en el colegio los dejaban allí un rato mientras terminaban de hacer sus compras, pero cuando regresaban a por ellos, no era raro que los niños, intrigados por el final, pidieran quedarse un ratito más hasta terminar el cuento que estaban leyendo. Durante la espera, las madres curioseaban, cogían algún libro, lo hojeaban y a veces también ellas quedaban prendadas. Tiempo después me enteré de que la experiencia había dado sus frutos: algunas lectoras eran mujeres que nunca habían leído antes de que una simple moqueta en manos de una joven bibliotecaria les descubriera otros mundos.

Y aún más años después descubrí otro prodigio en un gran hospital de Valencia.. La biblioteca de atención al paciente, con la que mitigan las largas esperas y angustias tanto de familiares como de los propios enfermos, fue creada por iniciativa y voluntarismo de una empleada. Con un carrito del supermercado cargado de libros donados, paseándose por las distintas plantas, con largas peregrinaciones y luchas con la administración intentando convencer a burócratas y médicos no siempre abiertos a otras consideraciones, de que el conocimiento y el placer que proporciona la lectura puede contribuir a la curación, al cabo de los años ha logrado dotar al hospital y sus usuarios de una biblioteca con un servicio de préstamos y unas actividades que le han valido, además del prestigio y admiración de cuantos hemos pasado por ahí, un premio del gremio de libreros en reconocimiento a su labor en favor del libro.

Evoco ahora estos tres de entre los muchos ejemplos de tesón bibliotecario, al enterarme de que resurge la amenaza del préstamo de pago. Se pretende obligar a las bibliotecas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para resarcir -eso dicen- a los autores del desgaste del préstamo.

Me quedo confuso y no entiendo nada. En la vida corriente el que paga una suma es porque:

a) obtiene algo a cambio.
b) es objeto de una sanción.

Y yo me pregunto: ¿qué obtiene una biblioteca pública, una vez pagada la adquisición del libro para prestarlo? ¿O es que debe ser multada por cumplir con su misión, que es precisamente ésa, la de prestar libros y fomentar la lectura?

Por otro lado, ¿qué se les desgasta a los autores en la operación?.¿Acaso dejaron de cobrar por el libro?. ¿Se les leerá menos por ser lecturas prestadas?.¿Venderán menos o les servirá de publicidad el préstamo como cuando una fábrica regala muestras de sus productos? Pero, sobre todo: ¿Se quiere fomentar la lectura? ¿Europa prefiere autores más ricos pero menos leídos? No entiendo a esa Europa mercantil. Personalmente prefiero que me lean y soy yo quien se siente deudor con la labor bibliotecaria en la difusión de mi obra.

Sépanlo quienes, sin preguntarme, pretenden defender mis intereses de autor cargándose a las bibliotecas. He firmado en contra de esa medida en diferentes ocasiones y me uno nuevamente a la campaña.

¡NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!

José Luis Sampedro
.

divendres, 8 de maig de 2009

Nou projecte en el Santiago Bernabeu

.
M'han enviat el nou projecte que han disenyat per al Santiago Bernabeu perque el Reial Madrid li puga guanyar al Barça l'any que ve.

Ací us el mostre.


.

dijous, 7 de maig de 2009

Don Andrés i Valdés ens porten a Roma

.
Foto: Marca.com

Finalment, la setmana que havia començat mal amb l'empat amb el Chelsea al Camp Nou (0-0) i la pèrdua de la enèsima Final Four de bàsquet (per la que haguera canviat tots els títols de futbol), s'ha anat arreglant amb el 2-6 al Bernabeu (set, partit i gairebé el campionat de lliga) i el miracle d'anit a l'estil Kaiserlautern.

Després de veure el partit d'anada amb el Chelsea i la semifinal de bàsquet, vaig decidir no veure el Madrid-Barça perque estava ja en pla "cenizo" i tenia el convenciment que en una setmana se n'anava tot a fer la mà i no tenia ganes de veure-ho (ojos que no ven, corazón que no siente). I vist el resultat del clàssic, vaig decidir aplicar la mateixa teràpia per al partit d'ahir.
Tenia assaig del grup de dances -rondalla-a les 21.00 h, i, malgrat que em van proposar canviar el dia si preferia veure el partit, em vaig negar. Em conec massa, i davant d'un partit com el d'anit sé que el millor per a mi -i per a la família- és que m'oblide del Barça un parell d'hores.
I això vaig fer. A les 23.00 h, quan vaig aplegar a casa, vaig preguntar si havien sentit coets. "Si, dos" em va dir Esther. A les hores, vaig pensar que igual havíem passat. Vaig mirar el "teletexto" i vaig veure que efectivament havia segut un miracle... o coses del destí. Mai en la història de la Copa d'Europa s'ha repetit una final dos anys consecutius i este any no anava a ser el primer. Un xut entre els tres pals en tot el partit, al menut 93, gol de Don Andrés i a Roma.

De Roma ja parlaré altre dia. Ara a disfrutar fins que aplegue.


Font: Caye
.

dimarts, 5 de maig de 2009

Vaja cap de setmana

.
Ho dic així perque ha vingut el cap de setmana "carregaet". Haguera pogut escriure un parell de post per dia i tal vegada per això, no he escrit cap (per això i perque no tinc temps ni per rascar-me).

Festes d'Onil (val, jo ja soc d'anar a la fira i poc més, jeje), la desil·lusió del bàsquet (una vegada més, i no escarmente), l'èxtasi del "clàssic" (i això que no el vaig voler veure, ni siquiera posar la ràdio fins que vaig sentir el cinquè coet... que hem de fer els culés som així de desconfiats, amb 2 a 4 i a falta de 30 menuts encara no les tenia totes, coses pitjors he vist amb el Madriz), la visita a Alacant del meu amic belga Jan...
Però crec que el que més us podria interessar és el descobriment d'un nou establiment a Crevillent: BRICO DEPÔT.

Es possible que algú de vosaltres hagueu sentit parlar d'ell, o tal vegada ja el coneixeu. Per als que no el conegueu i estigueu pensant en una reforma a casa, us el recomane. I us el recomanaria abans de passar per Leroy Merlin, que tot és precís.
Materials de construcció, fontaneria, sanitaris, electricitat, fusteria, cuines... tot el que us pugueu imaginar per començar una reforma o nova construcció, això si, com us dic, un poc més bàsic que Leroy, que té més on triar a nivell decoratiu.

Esta molt fàcil de trobar. Eixida Elx-Crevillent i quan t'incorpores a la Nacional (passes Juguetes Pérez i tots els basars xinos que pugueu imaginar) en la primera rotonda t'ho trobes a la dreta. Li pegues la volta a la nau per trobar l'entrada... i a gastar.
.

dimarts, 28 d’abril de 2009

Photomerge: Panoràmiques amb Photoshop

.

Fa temps que em ronda provar la ferramenta de Photoshop: Photomerge, una ferramenta per fer panoràmiques i el diumenge de Pasqua, entre la processó i "la mona" em vaig buscar una estoneta per disparar unes quantes fotos que em pogueren servir per provar-la.


Em vaig arrimar de nou al Racó de les Penyetes i vaig fer 5 fotos per muntar una panoràmica.
El cas és que, o no es tan fàcil com accedir a la ferramenta (Archivo -> Automatizar -> Photomerge), escollir les fotos que vols muntar i apretar-li al "Intro", o és que jo vaig ser molt bèstia al voler capturar més de 180º amb 5 fotos.


Total que la panoràmica que podeu veure es el resultat de 4 fotos unides "a mà" amb tota la feina que això comporta i que amb la nova ferramenta no has de fer.


.

Seguiré intentant-ho.

dilluns, 20 d’abril de 2009

Sant Vicent

.
Per Sant Vicent, paren els freds i entren els vents.


Pertanc a cert grup de gent afortunada que celebra dues vegades el dia del seu Sant -5 d'abril, dia de Sant Vicent Ferrer i segon dilluns de mona-. Encara que té l'avantatge que et poden felicitar dues vegades, també té l'incovenient que un dia per l'altre, no et feliciten cap dels dos dies.

De tota manera tampoc és un dia de gran festa. Esther fa anys que treballa el dia de hui i Julia i jo ens esperem gustosament a celebrar-lo quan ella acaba.

Jo m'he alçat a l'hora d'un dia normal, les huit del matí. La diferencia? En lloc de despertar a Julia per arreglar-la i portar-la a la guarderia, estic de "amo de casa", he posat una llavadora, he planxat el que havia pendent i ara que he fet un "kit-kat" m'he posat a contar-vos el meu dia -segurament no us interesarà, però tenia ganes d'escriure- mentres espere a que Julia es desperte i esmorzem una mona amb un bon tassó de xocolate.
Espere que es desperte prompte perque si no, en casa uno mai acaba.
.
Que passeu un bon dia de Sant Vicent.
.

dijous, 9 d’abril de 2009

A la (dècima) Final Four

.
Foto: Sport


Els cules tenim motius de sobra per estar contents.

Ahir l'equip de futbol es va fer mereixedor de disputar les semifinals de la Champions al reduir una eliminatòria a doble partit a 45 menuts en els que va agranar al Bayern amb quatre gols.

Esta nit, l'equip de bàsket ha aconseguit davant la seua bestia negra, el TAU, el passaport per disputar la seua dècima Final Four en 20 anys.
Si, ja sé que de les 9 Finals Fours disputades sols a accedit a la final en la mitat de les ocasions (5) i que de les cinc finals sols ha guanyat una i ha perdut les altres quatre (alguna d'aquella manera com la de Paris'96), però la il·lusió per disputar-la a finals de mes no ens la lleva ningú.

L'equip de futbol estarà bordant-ho, però jo seguisc tenim debilitat per el basket.

Ara a dormir i a descansar que demà ens toca ja traure Sant. No està clar que el traguem, amenaça aigüa. De moment, en el restaurant on dinem no perilla el dinar. Anirem pas a pas.
.

dimarts, 7 d’abril de 2009

Caidos por Dios y por España

.

Us heu parat a mirar alguna vegada este monument tant singular que hi ha a la porta de l'esglesia?
.
Té pinta de mausoleu, amb una peça de marbre amb formes modernes per a l'època que es faria, amb una creu i amb una inscripció a punt de caure a trossos i on es pot llegir ja a males penes "Caidos por Dios y por España".
.
Estic convençut que molts castalluts no s'han parat mai a mirar-lo i si alguna vegada el llevaren o el substituiren, es preguntarien perquè l'han llevat? amb la mateixa reacció que si llevaren la cabina de telèfons de tota la vida que hi ha a l'altre costat de la plaça -i que també vaig aprofitar per immortalitzar-la amb la càmera, crec que no queda altra en el poble d'eixes característiques-.
.
Cada vegada que he de passar una estona en la plaça de l'esglesia, em quede mirant-lo i sempre acabe preguntant-me el mateix: Si en el seu dia es van canviar els noms dels carrers del poble com la Avda. Jose Antonio Primo de Ribera per Avda. Constitució, la Plaça del Caudillo per la Plaça Major o el Carrer del General Varela pel Carrer Horta la Vila, entre molts altres... No va sent hora ja de substituir també este monument?
.

dimecres, 1 d’abril de 2009

Ja tinc galeria de fotos en Flickr

.
Donç si, he tret una estona d'on no la tenia i he creat una galeria en Flickr, per anar ensenyant-vos les millor fotos que tinc... des del meu punt de vista. Ja sabeu que sobre gustos...

Liverpool. Esta es una de les fotos que podreu trobar en la galeria.

He fet memòria i he intentat rescatar fotos des del 2004 que és l'any que vaig aconseguir la primera càmera digital de trellat.
De moment vaig afegint poc a poc i tardaré uns dies o setmanes en posar-me al dia i col·locar les fotos més actuals. I és que, en cinc anys la fotografia digital i els coneixements han variat substancialment i les fotos que abans m'encantaven, ara m'agraden un poc menys i he hagut de fer-les algun retoc.

Espere que us agrade la galeria. Pronte la podreu trobar també a l'apartat de galeries de la web de l'Agrupació Fotogràfica de Castalla.

De moment podeu punxar ací per veure-la.
.