dilluns, 29 de setembre de 2008

La Marina ja té nou president

.

Ahir va tindre lloc la Assemblea Ordinaria de Festes de la Comparsa Mariners i l'elecció del nou president de la Comparsa per als propers tres anys.
I ací teniu al nou president. José Rico, si si, el "Moro Muza" que apareix en la foto va obtindre 120 vots, i es va convertir així en el nou president de la Marina.
Enhorabona Pepe.
.

dimecres, 24 de setembre de 2008

Comença el Supermanager

El proper dissabte 4 d'octubre comença una nova edició de la lliga ACB de bàsket i des del passat dilluns està oberta l'inscripció del equips per al Supermanager.

Com ja us he explicat algun altre any, el Supermanager és un joc on tu fas els teus propis equips de básket per a competir en la lliga nacional i en les lligues privades en les que et dones d'alta, a partir d'un presupost inicial i seguint una serie de regles que podeu trobar a la seua web.

Si us animeu i voleu competir en la lliga privada de Castalla, en la que podeu incloure fins a tres equips, no dubteu en demanar la clau per a entrar i inscriu-se.
.

dilluns, 22 de setembre de 2008

Els romàntics del poble no estem soles

.
Si seguiu el meu blog, recordareu que alguna vegada he escrit algun que altre article en el que m'he posat romàntic parlant dels records que em porta de volta en quant la Castalla d'abans, la de la meua infància, la "Castalla poble".

Ahir passejant, em contava Esther que s'havia trobat un comentari en alguna web sobre Castalla que li havia fet molta gràcia perque parlava d'un lletrero que havia llevat Cadisol de la tenda (Calzados Marina) i de l'home del puret sentat en la pedra d'eixe cantò (per a nosaltres, Pepe el de Cadisol*).
* Grans amics nostres gràcies a la Festa.

Donç be, anit, pegant una ullada a la "Castalla online" el vaig veure, no em va costar molt encontrar-me amb ell i no m'he pogut resistir:

"Hola a totes i a tots.

Ens agradaria aprofitar aquest espai per denunciar el que considerem un greu atemptat contra el patrimoni iconogràfic del nostre poble. Un atemptat que no ha estat un fet aïllat, sinó que s’emmarca dins d’una serie de desafortunades pèrdues patides a les últimes dècades per la nostra ciutat.

Primer va ser la construcció de la Mare de Déu nova, que va relegar la tradicional i venerada imatge de la Patrona a un llarg exili en l’Ermita de la Sang. Després, el mural que hi havia pintat a la plaça de davant del Cau, que donava color i “empaque” al centre del nostre poble. Anys més tard, els castelluts visquérem la demolició del xalet de Pepico Elvira com una irremeiable tragèdia col·lectiva, i la avinguda de la República Argentina va perdre l’encant que la caracteritzava.

Més recentment, ens hem tingut que acostumar a una torre Grossa que no reconeixem, tota plena d’almenes, com si acabara de passar per una sessió de reconstrucció bucodental a Corporación Dermoestética. Adéu al mític “cuñao” que havia vigilat tot un poble al llarg de segles. Els pins de l’avinguda d’Onil o l’atac vandàlic als passos de Setmana Santa venen a sumar-se aquest procés inexorable de destrucció de les nostres imatges, les quals donen personalitat i caràcter -essència, en definitiva- a la nostra ciutat.

El que ens agradaria denunciar ací es la última de les catàstrofes estètiques que venen devastant l’imaginari popular castellut. Parlem de la desaparició d’un cartell mític que alegrava des de fa més de 30 anys el carrer Ramón y Cajal, al cor de la nostra ciutat. “Buena buena, la cadena”, qui no recorda aquesta ingeniosa frase? La guapa xicona ye-ye amb vertiginosa minifalda (que a més d’uno sufocaría en el seu moment) ens convidava d’aquesta enigmàtica manera a comprar sabates en calzados Marina, un dels comerços que ha resistit l’embestida de les gran superfícies comercials any rere any. Superfícies com Mercachona que amb el seu logo ens imposa una estètica i un tipus de consum molt mes globalitzats, menys autèntics. “Buena buena la cadena”: comerç local en estat pur, amb nom i cognoms.

No reconeixem Castalla sense aquest logotip que mai vam saber bé a què es referia. “Buena buena, la cadena”. Una rima consonant com eixida de la ploma de Gloria Fuertes; un eslògan tan senzill i espontani com efectiu, com un jeroglífic que ha estimulat la imaginació de tots nosaltres sense que hagem acabat de trobar-li un significat (igual que passa amb tantes coses a la vida). En aquest sentit, hem de donar les gràcies de tot cor a Marina, en primer lloc per haver-nos calçat amb sabates de qualitat, i en segon, per aquest exercici de sana imaginació que ens proposava a la façana del seu comerç. Però també volem fer-li arribar a qui corresponga el nostre missatge de disconformitat amb la seua decisió d’eliminar el cartell.

Què haurà sigut d’aquesta joia de l’iconografía pop? Molta gent haguera pagat molts euros per tenir-la a casa… tal volta hauria d’estar en un museu etnològic del poble (si n’hi haguera un…). Ens preguntem en quin inhòspit vertedero haurà acabat, o en quin ecoparque, o en mans de quin xinet desaprensiu amb síndrome de Diógenes (i amb un carret)… Tal volta encara hi haja esperança i el cartell estiga en algun magatzem arreplegant pols, en mans de la propietària. Si es aixína, el nostre ben estimat cartell estarà enyorant les mirades que rebia d’aquells castelluts, consumidors en potència, als que tractava de seduir per a que entraren a provar-se eixes meravelloses sabates “buena buena...”

Ens agradaria demanar a la responsable de tal desgavell (Cadisol, sabem que estàs llegint açò) que conserve adequadament el cartell, o que tracte de recuperar-lo si es que s’ha desfet d’ell, com es mereix una joia aixina. Potser puga arribar a ser reconegut (nosaltres ja el reconeixem com a tal) com un document històric molt valuós per a les pròximes generacions de castelluts. Millor encara seria restaurar-lo i que tornara a lluir al seu lloc natural, d’on no hauria d’haver eixit mai.

Volem remarcar que aquesta petició es totalment honesta i sincera, feta des de el cor i des de la més profunda estima pel nostre poble i les seues icones. Estimem les imatges característiques del nostre poble, definidores de la identitat i autenticitat castelludes, que constitueixen tot un “fet diferencial” de la patria castelluda. Volem “la cadena”, però també volem al tio eixe del puret assentat damunt del piló de pedra eixe que fa cantó (és una altra imatge entranyable i quotidiana de Castalla, qui pot negar-ho); No volem una Castalla sense xumenera del Teular i la seua contribució a l’sky-line de la ciutat. Tampoc la volem sense els rètols de Viduca, Pechman o Ca Farina, ròtuls que ens transporten a temps remots de la nostra història. No dessitgem un poble sense el Sapena mirant al infinit amb lisèrgiques pupil·les, i rebent cada cap d’any el seu cotilló de mà d’algun desaprensiu. Tampoc sense ca Pana, ca Juanito, ni ca Rama, màximes expressions d’allò castellut. Fins i tot el monument eixe de la rotonda d'entrar al poble des de Alacant (si, si, el de la “cadena” (“buena, buena”)) ha esdevingut, al nostre parèixer, una nova incorporació a aquesta selecta i eclèctica llista de imatges a conservar. EIXA Castalla volem!!

No volem més atemptats estètics a Castalla.Quan ens foten ja no callem... “Tots som la cadena”.

Gracies per l'atenció i per el vostre valuós temps. Pròximament, publicarem una llista d'adhesions en la que podreu signar si esteu d'acord amb nosaltres.

CA-AL - Col·lectiu Assembleari d'Alliberament del Logo: “Buena buena la cadena” "

Carrer dels Capons (C/ Ramón i Cajal de l'era moderna) amb un parell de cartells molt Castelluts i el cartell de la Cadena al fons (si amplieu la foto i li tireu un poc d'imaginació).

Ja es parla per la red de crear un blog per a recopilar tots estos record, iconos, imatges,... d'aquella Castalla. No estaria mal, no faltarien (romàntics) colaboradors.
A més hi ha un comentari molt bó que amplia el d'abans d'un tal "Blai" que no reproduiré per no fer-me cansino però que podeu consultar-lo en els comentaris de QCV.
.

Jo, tan sols faré una xicoteta aportació amb un parell de records de la meua infància:

Recordeu quan des de la Fabrica del Punt (ara Comparsa Maseros) fins el Trinquet no havia res més que bancals? Tot el que havia -també amb un poc d'imaginació- era un camp de futbol. Però no era un camp de futbol qualsevol, era el camp del Rayo Fogonero i del seu filial, el Mini Fogonero, integrat per els "sagals" que teniem un parell d'anys menys que els altres sagals.

Recordeu quan descarregaven a la porta de la Fabrica les bales de llana? Com caien es quedaven i cada vegada el montò era diferent i per nosaltres cada descarrega era un castell diferent per conquerir.

I quan no havien bales de llana, la persiana servia de porteria. Era una persiana/porteria molt especial perque sempre estava oberta uns 50 centimetres per a que correguera l'aire (no, no existia l'aire acondicionat) i el més emocionant de ficar un gol era tindre que anar a buscar el baló dins la fàbrica sense que ningun treballador et vejera, perque et guanaves un paquet que no t'entraven ganes de jugar més fins al dia següent... quins records.
.

diumenge, 21 de setembre de 2008

Una xorrada

.
Fixeu-vos en la soca de la olivera. Això és un goteo, el reste són tonteries.
.

dimecres, 17 de setembre de 2008

Fotos de Festes 2008

.
Ja podeu veure açí totes les fotos -marineres- que he penjat de Festes.
.

dilluns, 15 de setembre de 2008

A proposit dels premis de Festes

.
Ara que totes les comparses poden presumir d'haver aconseguit el premi a la Millor Comparsa, i sense voler ser oportunista perque enguany per fi s'haja fet justicia, pense que podria ser ara una bona ocasió per eliminar eixe guardò en particular...i tal vegada potenciar altres com el de la indumentaria festera.

De que servix nomenar cada any la Millor Comparsa de Festes si cada un dels festers del poble estem convençuts de que la nostra és sempre la millor comparsa?
Com es pot explicar que l'any passat la Comparsa Mariners fora la "pijor" comparsa i enguany la millor, si no és perque tot es reduix, tal vegada, a la valoració (molt) subjectiva de 8 o 10 persones que actuen de jurat?. A cas els Mariners han canviat als seus festers per desfilar?, o la directiva que els dirigia l'any passat?, o tal vegada, el lloc que ocupa en les desfilades?. L'únic canvi que trobe respecte a l'any passat en quant a l'organització és el xapeta, que damunt, per desgràcia, no ha tingut, com el reste de comparses, un company en qui partir-se els actes i la feina.

Enhorabona Oscar. A tú també deviem haver-te acompanyat a casa el dia 4 amb la banda de música...a tú i a tots els xapetes.
.
Al marge de tot el que pense sobre este premi, tinc que reconeixer que, com a fester, com a Mariner i com a vicepresident de la Comparsa, "me llena de orgullo y satisfacción" que la Comparsa Mariners haja rebut este reconeiximent.
.
Enhorabona a tota la Marina.
.

dissabte, 13 de setembre de 2008

Més informació de Castala i per a Castalla

Hui he rebut, via "comentari anònim", la noticia de que s'ha creat una nova plana web d'informació sobre tot el que passa a Castalla.
Es diu http://www.castalla.eu/ i segur que no serà l'última.
.

divendres, 12 de setembre de 2008

Per a que tant empenyo?

Hui he rebut en casa la darrera carta de la Comparsa com a membre de la directiva. Es per a la reunió previa a l'Assemblea General que donarà pas a una nova elecció de president i que posarà punt i final a 15 anys ininterromputs com a membre de la directiva, dels 18 que soc fester.
I pujant per l'escala -70 escalons donen per a molt- m'han passat com un flash tots eixos anys en que he format part de fins a cinc directives diferents. Com vaig anar a parar allí, els amics que he fet, com acaba...

I volent recordar el darrer servei que havia fet a la Comparsa, sols havien passat 4 dies, quan el dilluns, vaig telefonar al president al migdia per preguntar-li si compravem un plàstic per protegir la barca de "M'ho s'afona el barco", que ara és també de tots els xiquets de la Marina que se la vullguen disfrutar en el desfile infantil, i que està destinada a passar l'any en el pati.



I al acabar la jornada, el president passa a per mi per la fàbrica i ens posem en marxa:

- Quin empenyo t'ha entrat en la barca?. - Em pregunta Ricardo.

- Empenyo no... però em sabria mal que la deixarem abandonada un altre any.
La capitana em contava amb molta il.lusió tot el que li havien fet per llavar-li de nou la cara i traure-la en el boato. Xesco em va comentar després del desfile infantil que haviem de quedar per protegir-la, però ell no acaba de treballar abans de les 9...i Julia va disfrutar molt en el desfile infantil i m'agradaria que seguira disfrutant-la mentres ella vullguera... però si tu vols dir-li empenyo...si, igual és empenyo. - li vaig contestar.

No ens va dur més de 20 menuts.

Quan vaig aplegar a casa, pujant els 70 escalons, li seguia pegant voltes a la pregunta de Ricardo i al "empenyo", fins que vaig recordar que fa més de dos anys que en casa ens fem una pregunta pareguda: Per a qué tant empenyo en la Comparsa?.
.

dilluns, 8 de setembre de 2008

Fotos de Festes

Ja podeu trobar ací fotos de Festes.
.
Si algú vol que publique alguna foto seua que me les envie a viquimi@gmail.com.
.