dimecres, 21 de juliol de 2010

L'anunci de Seguros AXA segons Buenafuente

.

.


dimarts, 20 de juliol de 2010

El Tourmalet, 100 anys després.

.
Enguany, el Tour de França, en la seua 97ª edició, rendix homenatge al mític port dels Pirineus, el Col du Tourmalet, en l'any que es complixen 100 anys de la seua primera ascensió.

Diuen els entesos en açò del ciclisme, que per a entendre el Tour de França, hi ha que estudiar tot el que representa este port en la carrera. Possiblement siga el port més conegut entre els aficionats i un dels més determinants.

La història va deixar escrit que Alphonse Stein, un dels artífexs de la Gran Boucle, va viatjar des de París als Pirineus per ordre d'Henri Desgrange, patró de la carrera, amb la missió de descobrir un repte per a l'edició de 1910. En una època en què la ronda francesa incloïa en el seu recorregut poques dificultats muntanyoses, es temia que els Pirineus foren excessivament durs per als ciclistes.

Stein va arribar al Tourmalet un matí d'hivern amb cotxe i xofer. Després de realitzar gran part de l'ascensió, el xofer va haver de parar el cotxe a 4 quilòmetres del cim a causa de l'abundant neu. A punt de fer-se ja la nit, Stein va baixar del cotxe i va emprendre a peu el camí fins al cim, apareixent mig dia després gairebé congelat al poble de Barèges, després d'haver aconseguit arribar al cim. Stein, abans de retornar i canviar-se de roba, es va dirigir a l'oficina de telègrafs del municipi per enviar a Desgrange el següent missatge: Travessat Tourmalet. Molt bona ruta. Perfectament practicable.

La mentida de Steiner, un missatge de set paraules que passaria a la posteritat, va convèncer a Desgrange, que va aprovar la inclusió del Tourmalet en el recorregut del Tour d'eixe mateix any, el que va suposar l'estrena dels Pirineus i d'aquest mític port a la ronda gala.

El primer ciclista en coronar la seva cimera va ser Octave Lapize , que va arribar amb el mallot groc a París. Octave, va creuar el cim a peu i cridant "criminals" als organitzadors i responsables d'aquella barbaritat.

Enguany es pujarà dues vegades, hui en la etapa reina d'esta edició i el dijous, en un final d'etapa a tres dies d'aplegar a París que podria decidir el resultat final.
.

diumenge, 18 de juliol de 2010

La ressaca del mundial

.
Un parell de conseqüències que tindrà el fet de guanyar el mundial estan clares.
La primera és que el número de loteria 11 7 10 per al sorteig de Nadal ja deu estar esgotat en les administracions de loteria. No tenim prou que ens toque la loteria amb el fet de veure guanyar a Espanya el mundial que damunt ens volem fer rics a costa d'ell.
La segona és el boom de natalitat que s'espera per a l'abril de l'any que ve, i és que la "pasión roja" no té competència.


Caricatura: Caye
.

dimarts, 13 de juliol de 2010

El show de Pepe Reina

.

Fa dos anys, quan Espanya va guanyar l'Eurocopa, el país va descobrir el Speaker que portava dins Pepe Reina.

Ahir tots esperaven eixe moment i Reina es va superar.

Pose ací el video per guardar-me'l.


.


dijous, 8 de juliol de 2010

Mare, mare, si guanyem el Mundial

.
Tinc que reconèixer que no tenia molta fe en que Espanya fera un gran paper en el mundial i que després de guanyar l'Eurocopa, ja seria prou si Espanya aprofitava esta generació per alcançar les semifinals per primera vegada en la història -entre altres coses, perque el rival que s'esperava en quarts era Itàlia en lloc de Paraguai, i ahí ja és un cara o creu com anit-.
Si ens haguera tirat Alemanya en les semis, ja va be. El que no era acceptable era caure davant de Paraguai, igual que va passar amb Corea fa huit anys, i no ser mai ningú.

Però mira per on, ja està a la final. I la gent, boja d'alegria per la selecció, cosa impensable fa tres anys.
Jo flipe amb el que es viu estos dies al poble. Balcons i casetes de camp amb banderes, gent que no sap si la pilota és redona, esfèrica o quadrada vestida amb la camiseta de la selecció, els bars aprofitant el tiró i la música pel poble... que farem si guanya el mundial?.
Per cert, és veritat que hi haurà pantalla gegant a la Plaça de l'Ajuntament?.

Cada dia de mundial que passa, estic més convençut que la gent més futbolera, som els que més tranquils ens ho pillem. Estarem fent-nos vells, jeje. Això o és que a mi em falta allò de "l'amor patrio", perque mai em passaria pel cap posar la bandera d'Espanya al balcó ni comprar-me la camiseta per passejar-me amb ella pel poble.
Sols tinc la camiseta de la "Eñemania" que em vaig comprar en el partit de bàsquet que Espanya va jugar a Alacant fa tres anys contra França, i me la pose ben poc.


Caricatura: Caye

El diumenge, a les 20.30 h., la Final del mundial, Holanda-Espanya... la culpa de Zapatero.
.

dimarts, 6 de juliol de 2010

L'IVA al 18%, una excusa més per pujar els preus?

.
Ja se sabia que la pujada de l'IVA anava a portar una conseqüent pujada de preus, ja que el més lògic és aplicar eixe diferencial al preu final dels productes i que pague el de sempre. Fins ahí tot correcte i acceptable, no tenim més remei que acatar-ho.

A mi m'agrada anar al "super" a comprar i en juny, conscient o inconscientment, em vaig fixar un poc més en els preus i quan he tornat esta setmana m'he trobat que la pujada d'eixos preus, no es correspon estrictament amb la variació de l'IVA.
Productes que s'havien d'incrementar en dos céntims, ho han fet en cinc, productes que havien d'incrementar-se en sis cèntims ho han fet en tretze, i així en molt productes, no vaig a dir en tots perque no ho sé, parle dels que em vaig fixar.
Ja sé que són miserables cèntims, però són simples exemples per explicar el que vull dir.

Altre exemple. Sabeu que m'agrada la fotografia. Acostume a seguir els preus de les càmeres per si es presenta l'ocasió de canviar la càmera que actualment tinc.
Ahir, quan vaig visitar la tenda d'internet on tinc controlades les càmeres que m'agraden, em vaig trobar que totes, unes per altres, havien pujat 20 € d'una tacada, les que les corresponia un increment de 9 €, com les que les corresponia un increment de 12 €, totes per igual, 20 €.

Ja ens va passar amb el canvi a l'€uro i ara ens torna a passar amb l'increment de l'IVA.

Mentres tant, guanya "la Roja", guanya Nadal, guanya Lorenzo, i sembla que el país ja no té problemes, o en tot cas, ara el més important és l'Estatut de Catalunya.
En passar l'estiu i les Festes, ja tornarem a la realitat.
.