diumenge, 28 de desembre del 2008

Campanyes publicitàries de Nadal

.
Fins ara, hi han dues campanyes publicitàries en Nadal que has cridat la meua atenció gràcies a la participació de la figura dels Reis Mags en elles.
La primera que vaig veure és la que podeu veure en la tendes de Atmósfera Sport.
Està composta de dues parts, dos cartells. El primer és el que reproduixc, en el que es pot llegir l'eslògan de la campanya acompanyat de la figura de Papa Noel amb ventaja sobre els Reis Mags en una hipotètica cursa. El segon, que no he trobat per poder penjar-ho, diu algo així com "aunque siempre acaban ganando los Reyes Magos" acompanyat d'un dibuix on els Reis Mags li passen amb els camells a Papa Noel i el deixen tirat en la cuneta.

Eixe és el cartell que realment fa gràcia, llàstima que no estiga penjant a la seua web com el primer.



Però, sense dubte, la campanya que es porta la palma és la de la companyia Iberia amb el seu anunci de Nadal. Imagine que l'haureu vist, i si no és així, podeu disfrutar d'ell ara mateix.



.

divendres, 26 de desembre del 2008

Finalista dels Premis d'El Penjoll

.
Ja us vaig informar a alguns amics i seguidors del blog que havia decidit presentar-me a la iniciativa del blog El Penjoll, art de paraula, Premis blocs de les Comarques Centrals del País Valencià.

Donç bé, segons resa el post del 23 de desembre, el meu blog (o bloc en valencià), ha acabat sent finalista dins la categoria de miscel·lània, categoria on el vaig inscriure, cosa que em fa molt feliç, com podreu entendre.
Moltes gràcies a tots els que us heu molestat en omplir el formulari i donar el vostre vot en favor del blog.
.
Des d'ací, també vull aprofitar l'ocasió per donar l'enhorabona al Club de Pilota de Castalla que també ha aconseguit col·locar el seu blog entre els finalistes dins la categoria d'Esport.
.

dijous, 25 de desembre del 2008

La nit dels Fatxos

.
Feia anys que em rondava pel cap, arrimar-me a Onil la Nit de Nadal per conéixer la tradició dels fatxos, i anit els vaig viure en primera persona. Després d'encendre l'estrela del castell, o millor dit, de veure com l'encenien des del parc municipal, vam pillar el cotxe i ens vam presentar a Onil.
La veritat és que va valdre la pena i si no passa res, l'any que ve tornarem, esta vegada per veure els grans fatxos ja que enguany vam veure als més menuts en acció.

"Esta tradició centenària va començar com una celebració pagana, on els avantpassats pastors, feien fatxos en la Serra d'Onil per a il·luminar-se i fer calor als seus llars durant el fred, posteriorment esta celebració pagana es va convertir en festa religiosa cristiana a Onil, amb el foc com a element purificador, on tots els anys es roden fatxos com a inici del Nadal i amb el simbolisme de fer-li calor al Jesuset."

Abans de llegir estes paraules en la web de turisme de la Comunitat Valenciana, comentàvem in situ que tenia pinta de ser una festa pagana, el ritual del foc en ple solstici d'hivern..., ens recordava en part a la Nit de Sant Joan.
És una d'eixes tradicions per sentir-se orgullós d'un poble.



.

dimecres, 17 de desembre del 2008

La història més bonica que he llegit dels Reis Mags

.
Els que em coneixeu, sabeu que soc molt de Reis Mags i anti-Papa Noel (en ma casa Papa Noel és el Rei dels xiquets estangers).
Donç bé, hui m'agradaria compartir amb tots vosaltres la història més bonica que he llegit sobre els Reis Mags i la pose en castellà perque així m'ha aplegat i així me s'ha clavat dins.
.

Apenas su padre se había sentado al llegar a casa, dispuesto a escucharle como todos los días lo que su hija le contaba de sus actividades en el colegio, cuando ésta en voz algo baja, como con miedo, le dijo:

- ¿Papa?

- Sí, hija, cuéntame.

- Oye, quiero... que me digas la verdad

- Claro, hija. Siempre te la digo -respondió el padre un poco sorprendido-

- Es que... -titubeó Blanca-

-Dime, hija, dime.

- Papá, ¿existen los Reyes Magos?

El padre de Blanca se quedó mudo, miró a su mujer, intentando descubrir el origen de aquella pregunta, pero sólo pudo ver un rostro tan sorprendido como el suyo que le miraba igualmente.

- Las niñas dicen que son los padres. ¿Es verdad?

La nueva pregunta de Blanca le obligó a volver la mirada hacia la niña y tragando saliva le dijo:

- ¿Y tú qué crees, hija?

- Yo no se, papá: que sí y que no. Por un lado me parece que sí que existen porque tú no me engañas; pero, como las niñas dicen eso...

- Mira, hija, efectivamente son los padres los que ponen los regalos pero...

- ¿Entonces es verdad? -cortó la niña con los ojos humedecidos-. ¡Me habéis engañado!

- No, mira, nunca te hemos engañado porque los Reyes Magos sí que existen -respondió el padre cogiendo con sus dos manos la cara de Blanca.

- Entonces no lo entiendo. papá.

- Siéntate, Blanquita, y escucha esta historia que te voy a contar porque ya ha llegado la hora de que puedas comprenderla -dijo el padre, mientras señalaba con la mano el asiento a su lado.

Blanca se sentó entre sus padres ansiosa de escuchar cualquier cosa que le sacase de su duda, y su padre se dispuso a narrar lo que para él debió de ser la verdadera historia de los Reyes Magos:

- Cuando el Niño Dios nació, tres Reyes que venían de Oriente guiados por una gran estrella se acercaron al Portal para adorarle. Le llevaron regalos en prueba de amor y respeto, y el Niño se puso tan contento y parecía tan feliz que el más anciano de los Reyes, Melchor, dijo:

- ¡Es maravilloso ver tan feliz a un niño! Deberíamos llevar regalos a todos los niños del mundo y ver lo felices que serían.

- ¡Oh, sí! -exclamó Gaspar-. Es una buena idea, pero es muy difícil de hacer. No seremos capaces de poder llevar regalos a tantos millones de niños como hay en el mundo.

Baltasar, el tercero de los Reyes, que estaba escuchando a sus dos compañeros con cara de alegría, comentó:

- Es verdad que sería fantástico, pero Gaspar tiene razón y, aunque somos magos, ya somos ancianos y nos resultaría muy difícil poder recorrer el mundo entero entregando regalos a todos los niños. Pero sería tan bonito...

Los tres Reyes se pusieron muy tristes al pensar que no podrían realizar su deseo. Y el Niño Jesús, que desde su pobre cunita parecía escucharles muy atento, sonrió y la voz de Dios se escuchó en el Portal:

- Sois muy buenos, queridos Reyes Magos, y os agradezco vuestros regalos. Voy a ayudaros a realizar vuestro hermoso deseo. Decidme: ¿qué necesitáis para poder llevar regalos a todos los niños?

- ¡Oh, Señor! -dijeron los tres Reyes postrándose de rodillas. Necesitaríamos millones y millones de pajes, casi uno para cada niño que pudieran llevar al mismo tiempo a cada casa nuestros regalos, pero no podemos tener tantos pajes, no existen tantos.

- No os preocupéis por eso -dijo Dios-. Yo os voy a dar, no uno sino dos pajes para cada niño que hay en el mundo.

- ¡Sería fantástico! Pero, ¿cómo es posible? -dijeron a la vez los tres Reyes Magos con cara de sorpresa y admiración.

- Decidme, ¿no es verdad que los pajes que os gustaría tener deben querer mucho a los niños? -preguntó Dios.

- Sí, claro, eso es fundamental - asistieron los tres Reyes.

- Y, ¿verdad que esos pajes deberían conocer muy bien los deseos de los niños?

- Sí, sí. Eso es lo que exigiríamos a un paje -respondieron cada vez más entusiasmados los tres.
- Pues decidme, queridos Reyes: ¿hay alguien que quiera más a los niños y los conozca mejor que sus propios padres?

Los tres Reyes se miraron asintiendo y empezando a comprender lo que Dios estaba planeando, cuando la voz de nuevo se volvió a oír:

- Puesto que así lo habéis querido y para que en nombre de los Tres Reyes Magos de Oriente todos los niños del mundo reciban algunos regalos, YO, ordeno que en Navidad, conmemorando estos momentos, todos los padres se conviertan en vuestros pajes, y que en vuestro nombre, y de vuestra parte regalen a sus hijos los regalos que deseen.
También ordeno que, mientras los niños sean pequeños, la entrega de regalos se haga como si la hicieran los propios Reyes Magos. Pero cuando los niños sean suficientemente mayores para entender esto, los padres les contarán esta historia y a partir de entonces, en todas las Navidades, los niños harán también regalos a sus padres en prueba de cariño.
Y, alrededor del Belén, recordarán que gracias a los Tres Reyes Magos todos son más felices.


Cuando el padre de Blanca hubo terminado de contar esta historia, la niña se levantó y dando un beso a sus padres dijo:

- Ahora sí que lo entiendo todo papá. Y estoy muy contenta de saber que me queréis y que no me habéis engañado.

Y corriendo, se dirigió a su cuarto, regresando con su hucha en la mano mientras decía:

- No sé si tendré bastante para compraros algún regalo, pero para el año que viene ya guardaré más dinero.

Y todos se abrazaron mientras, a buen seguro, desde el Cielo, tres Reyes Magos contemplaban la escena tremendamente satisfechos.
.

dilluns, 15 de desembre del 2008

Bon Nadal

.

* M'he decidit finalment per esta foto del Betlem de l'any passat, per fer un homenatge a totes les mares.

Que passeu tots un Bon Nadal.
.

dissabte, 13 de desembre del 2008

Esta nit Barça-Madrid...

.
...Que dia més llarg.


Caricatura: Caye

.

Lluna plena especial

.
Anit, els "llunàtics" vam tindre l'oportunitat de veure la lluna plena un 14% més gran i un 30% més brillant, un fenomen que no es produia des de fa 15 anys -segons els experts de la NASA, perquè el que és jo, no me'n recorde-, i que es deu a la coincidència amb el fet de que la lluna aconseguia anit el seu perigeu o distància mínima a la terra, el que ve a ser uns 28.000 km. més prop de l'habitual.

Este fenomen no es tornarà a produir fins a l'any 2016.




Vista de l'horitzó a la mitjanit, quan la lluna estava en el punt més alt.

.

Vista de la terraça de casa "a fosques". Espectacular.

.

dimarts, 9 de desembre del 2008

Qualsevol temps fou millor

.
He rebut un correu d'eixos que fa referència als temps en que tot era més fàcil (o menys complicat) i m'ha fet tanta gràcia que he decidit penjar-ho ací.


Escenario 1: Tienes que hacer un viaje en avión.

Año 1977: Viajas en un avión de Iberia, te dan de comer y te invitan a lo que quieras de beber, todo servido por azafatas espectaculares en un asiento en el que caben dos como tú.

Año 2007: Entras en el avión abrochándote el cinturón de los pantalones que te han hecho quitar para pasar el control, te sientan en una butaca en la que si respiras profundo le metes el codo en el ojo al de al lado y si tienes sed el azafato te ofrece una carta con las bebidas y sus precios subidos un 50% por que sí. Y no protestas por si acaso cuando aterrizas te meten el dedo mas largo del mundo por el culo para ver si llevas drogas.


Escenario 2: Paco tiene pensado ir al bosque después de clase, según entra al colegio le enseña una navaja a Pancho con la que pretende hacer un tirachinas.

Año 1977: El subdirector lo ve y le pregunta donde las venden, y le enseña la suya, que es antigua, pero más buena.

Año 2007: La escuela se cierra, llaman a la guardia civil y llevan a Paco al reformatorio. Antena 3 y Telecinco presentan los informativos de las 15:00 desde la puerta del colegio.
.
.
Escenario 3: Disciplina escolar.

Año 1977: Hacías una putada en clase y el profesor te metía dos buenas tortas bien merecidas. Al llegar a casa tu padre te arreaba otras dos.

Año 2007: Haces una putada y el profesor te pide disculpas. Tu padre te pide disculpas y te compra una moto.


Escenario 4: Fran y Marcos se reparten unos puñetazos después de clase.

Año 1977: Los compañeros los animan, Marcos gana. Se dan las manos y terminan siendo colegas en los billares.

Año 2007: La escuela se cierra, Telecinco proclama el mes antiviolencia escolar, el periódico 20 minutos titula a cinco columnas el asunto y Antena 3 aposta de nuevo a Matías Prats en pleno temporal frente a la puerta del colegio para presentar el telediario.


Escenario 5: Luis rompe el cristal de un coche en el barrio; su padre saca el cinturón y le pega unos buenos latigazos con él.

Año 1977: Luis tiene más cuidado la próxima vez, crece normalmente, va a la universidad y se convierte en un hombre negocios con éxito.

Año 2007: Arrestan al padre de Luis por maltrato a menores. Sin la figura paterna, Luis se une a una banda. Los psicólogos convencen a su hermana de que el padre abusaba de ella y lo meten en la cárcel. La madre de Luis se enrolla con el psicólogo. Mercedes Mila abre la final de Gran Hermano con un discurso relativo a la noticia.


Escenario 6: Juan se cae mientras echaba una carrera y se araña en la rodilla. Su profesora, María, se lo encuentra llorando al borde del camino. María lo abraza para confortarlo.

Año 1977: Al poco rato, Juan se siente mejor y sigue jugando.

Año 2007: María es acusada de perversión de menores y se va al paro. Se enfrenta a tres años de cárcel. Juan se pasa cinco años de terapia en terapia. Sus padres demandan al colegio por negligencia y a la profesora por trauma emocional, ganando ambos juicios. María, en paro y endeudada, se suicida tirándose de un edificio. Cuando aterriza, lo hace encima de un coche y también rompe una maceta. El dueño del coche y el dueño de la planta demandan a los herederos de María por destrucción de la propiedad. Ganan. Telecinco y Antena 3 producen juntos la película y definitivamente el plató de los informativos ya queda emplazado en medio de la calle.


Escenario 7: Relación habitual entre padre e hijo:
.
Año 1977: Le pido dinero a mi padre para salir.

Año 2007: Mi padre me pide dinero para apaciguar al banco.
.
.
Escenario 8: llega el 28 de octubre.

Año 1977: Llega el día del cambio de horario de verano al horario de invierno. No pasa nada.

Año 2007 : Llega el día del cambio de horario de verano al horario de invierno. La gente sufre trastornos del sueño, depresión y amenorrea.


Escenario 9: El fin de las vacaciones.

Año 1977: Después de chuparse una caravana del copon con toda la familia metida en un seiscientos tras 15 días de vacaciones en la costa, se terminan las vacaciones. Al día siguiente se trabaja y no pasa nada.

Año 2007: Después de volver de Cancún en un viaje todo pagado, se terminan las vacaciones y la gente sufre trastornos del sueño, depresión, seborrea y picores.
.

divendres, 5 de desembre del 2008

Final de Pilota al Trinquet

.
El I Trofeu Ciutat de Catalla aplega a la seua fi. El proper diumenge es celebraran les finals a les que tot el poble està convidat, ja que recordem que l'entrada a les partides es gratuïta.

Ací us deixe el cartell anunciador.


.

dimecres, 3 de desembre del 2008

Patges per a la Cavalcada de Reis 2009

.
Tota persona interessada en participar en la Cavalcada de Reis 2009, ha de passar per la consergeria de la Casa de Cultura i arreplegar una fitxa d'inscripció.

El dissabte, dia 20, entre les 17 h. i les 18.30 h., caldrà tornar per entregar-la.
.
Si no podeu o no voleu passar-vos per la Casa de Cultura, podeu descarregar-vos ací la fitxa.
.

dilluns, 1 de desembre del 2008

Calendari de l'Associació "Amigos de los Reyes Magos"

.
La setmana passada em van donar una gran alegria, quan em van telefonar de l'Associació dels Reis Mags per dir-me que finalment, una foto meua havia segut escollida per al calendari que elabora l'associació tots els anys amb companyia de la targeta postal guanyadora del concurs de targetes escolars.
.
Com és la primera vegada, donç m'ha suposat una gran satisfacció.

.
El calendari ja està imprés. Així que si algú li fa especial il·lusió aconseguir-ne un -més que res, per ser "el calendari dels Reis" que no per la meua foto-, me'l pot demanar, que enguany tinc algun calendari de més.
.

dijous, 27 de novembre del 2008

La Teoria Ninja de Leopoldo Abadia

.
Este vídeo és de l'entrevista de Buenafuente a Leopoldo Abadia, "Guru Campechano" de l'economia com el presenten al programa.
L'home fa molta gràcia amb la seua forma d'explicar l'actual crisi econòmica, però no li falta raó.



.

dimarts, 25 de novembre del 2008

De Santa Catalina a Nadal, un mes cabal

.
He intentat buscar la cançoneta que cantàvem i que canten els xiquets en el dia de hui i de la que sols recorde les dues primeres esbosses, i sempre he trobat la mateixa cançó en totes les pàgines on apareixia. A més apareix com una cançó popular de la Ribera.


Les catalinetes mengen culleretes,
els catalinots mengen cullerots.
Santa Catalina ora pro novis,
Santa Filomena miserere novis.

Sant Antoni dels porquets,
als xiquets uns dinerets,
i a les xiquetes una zurra,
per a que vagen a costura.


*26/11/2008: He seguit amb les investigacions, esta vegada a nivell local, i he trobat este document:
.
.
Cançó "Estes Catalinetes"
.
Agafats de la mà, formem un rogle i cantem tots junts:
.
Estes Catalinetes es mengen amb culleretes,
estos Catalinots es mengen amb cullerots.
Una coca a la llosa
i un barral de vi, Sant Serafí. (peguem una volta)
.
Sentats a terra amb les cames obertes, fem l'acció de fer una coca amb les mans.
.
"Aixina" es fa la coca, "aixina", "aixina", "aixina";
"aixina" es fa la coca, "aixina", "aixina", així
"trago" de vi, Sant Serafi.
.
Ens alçem de terra i formem un rogle.
.
Estes Catalinetes...
.
Una, dos, i tres, ens girem del revés.
.
Estes Catalinetes...
.
Sentats a terra fem l'acció de desfer els gaspatxos.
.
"Aixina" es fan els gaspatxos, "aixina", "aixina", "aixina"
"aixina" es fan els gaspatxos, "aixina", "aixina", així
"trago" de vi, Sant Serafi.
.
Ens alçem de terra i formem un rogle.
.
Estes Catalinetes...
.
Una, dos i tres, ens girem de l'endret.
.
Estes Catalinetes es mengen amb culleretes,
estos Catalinots es mengen amb cullerots.
Una coca a la llosa
i un barral de vi, Sant Serafí. (i peguem una doble volta).
.

divendres, 21 de novembre del 2008

Xarrada sobre el PGOU de Castalla

.
Ahí va el cartell de la xarrada sobre el nou Pla General d'Ordenació Urbanística de Castalla que es farà el proper dilluns a les 20.00 h en la Casa de Cultura.

.

dimecres, 19 de novembre del 2008

Nova "maquina de retratar" en el Maigmó

.
Des de principis de mes, cal anar amb cuidaet quan es va a Alacant, ja que han instalat una nova "màquina de retratar" per a fer-nos l'existència un poc més agradable si cap.

Aquesta maquineta en qüestió està situada en l´autovía Castalla-Alacant -en este sentit-, una vegada que ja has acabat de baixar la gran costera que hi ha, on està la gasolinera i el restaurant. Quan s'acaba de baixar, a uns 150 o 200 metres, la teniu a la vostra dreta.

Si no estic enganyat, en eixe tram d'autovía , el límit de velocitat és de 100 km/h.
.

dilluns, 17 de novembre del 2008

Oportunitats en temps de crisi

.
Des de que "estem en crisi" sempre he defés que si no tinguérem tele, no tindríem crisi, o almenys sols la patiria una part de nosaltres. Tampoc vaig a ser jo el que diga que no estem en crisi, però pense que la tele ens menja molt la bola i ens manipula, perquè crec, simplificant molt, que si no et falta la faena, no estàs en crisi....que ara no fas hores?.... aprofita eixe temps... hi han tantes coses pendents de fer per falta de temps...

Faig tota esta introducció, perquè l'article de hui en la web http://www.euribor.com.es/ -web que visite a diari perquè parla d'economia de manera que entén (quasi sempre) tot ciutadà de a peu- tracta de veure també la part positiva de la crisi.
Còpie i pegue part de l'article:

"Veamos una pequeña lista de oportunidades que nos da la crisis:

1.- Muchos de los que lo están pasando mal, están aprendiendo finanzas a marchas forzadas, y dudo mucho que se vuelvan a producir suicidios financieros en masa como los que se han producido estos últimos años y si la memoria no flojea, no permitirán que sus hijos lo cometan.

2.- El descenso brusco del consumo, hace descender la inflación, y con ello los tipos y el euribor se relajan, bajando las cuotas hipotecarias. Tengo la esperanza que el aprendizaje del punto 1 sumado a la bajada de cuotas del próximo año del punto 2, permitan una salud financiera mejor para las familias españolas durante los próximos años.

3.- El paro será evidentemente un problema para mucha gente, pero el tiempo de paro, es un momento ideal para la formación. Si de repente hubiese 4 millones de españoles aprendiendo algo, el capital humano español mejoraría. Podemos verlo como una oportunidad de salir un poco de la industria de poco valor añadido que tenemos en España, para que en el momento de la recuperación económica, dejemos de estar a la cola del valor añadido y de la productividad europea.
.
4.- Los mercados especulativos parece que están en declive por la poca confianza, tanto bolsa como vivienda, sufren grandes bofetones. Con un poco de suerte, aprenderemos que no es normal que alguien gane con la venta de un piso lo que no ha sido capaz de ganar en toda su vida trabajando, dejando endeudado de por vida a un tercero.

5.- Están saliendo a la luz y explotando muchas burbujas que ni sabíamos que existían, como restaurantes, muebles, vehículos y electrodomésticos. Solo hace falta ver lo que vale un portátil hoy. ¿No os sentís engañados cuando llegan catálogos repletos de ofertas al buzón y veis lo que valen y lo que valían?

6.- Reactivación del mercado de reparaciones de todo tipo, reduciéndose a su vez el volumen de residuos que vertemos. ¿Cuantos electrodomésticos se han tirado a la basura estando en perfecto orden de uso?

7.- Racionalización del consumo, lo que provocará un reducción del impulso de compra que nos hacía comprar cosas inútiles o sin comparar precios, produciéndose un efecto de “selección natural” en el que solo sobrevivan las empresas mas eficientes.

8.- Reducción de márgenes en la intermediación que tanto ha perjudicado a la sociedad y que tanto ha enriquecido a unos pocos. Por ejemplo, a raíz de los escandalosos márgenes que se llevaban los intermediarios alimenticios, he empezado a ir al mercado a comprar la fruta y verdura y he descubierto un par de cosas, que el precio es menor y el sabor de los tomates.

9.- Caida de tópicos como que “la vivienda nunca baja”, “el euribor jamás puede subir por encima del …”, “alarga plazos para ir mas desahogado” y a nivel internacional se ha hundido en la miseria la frase lapidaria vigente hasta el momento del “too big to fall” (demasiado grande para caer).

10.- A los que compraron vivienda para vivir (parece mentira que haya que redundar de esta forma) les bajarán la cuotas y a los que compraron para especular se les ha jodido el chollo. En general, la perdida de rentabilidad por encima de la media, apartará del mercado a los indeseables.
.
11.- A los que prefieren el alquiler, el aumento de oferta, podría por lo menos, mantener los precios estables unos años.

12.- La sociedad es un ente inteligente y cuando se encuentra en apuros, surgen espontáneamente ideas muy buenas, como el Banco del Tiempo. "
.
Que us pareix?. Seguiu veent-ho tant negre?.
.

dimecres, 12 de novembre del 2008

Una Real alegria

.

Moltes vegades he pensat perquè coll... m'agradarà (m'apassionarà) tant l'esport, principalment el futbol i el bàsquet, perquè al remat tot són disgustos i decepcions, i és aleshores quan admire a les persones que quan ix el tema, els sona a xinés, al mateix xinés que em sonava a mi eixe tema tant recorrent que era "la mili"...abans de llevar-la.

Però a la vegada, en dies com anit -i hui, per extensió- l'esport es capaç de donar-te alegries i satisfaccions inexplicables.
No importa si anit es va fer més tard per dormir-se. I tampoc importa que hui siga dimecres i toque matinar, perquè t'alces com si fora, com a mínim, divendres.

El mal és que tot açò normalment va per barris i per que uns estiguen contents, altres han de passar un matí roin i llarg... dies com el de l'Eurocopa d'Espanya sols passen cada 50 anys... menys mal que l'esport no s'acaba amb Madrid i Barça i tenim a Nadal, Contador, Pau Gasol & Cia, que per moments ens deixen a tots contents i satisfets.
.

dijous, 6 de novembre del 2008

Street View de Google Maps

.
Hui he descobert la nova "ferramenta" de Google Maps, el Street View.

Si ja era un gran avanç poder veure totes les ciutats al detall, amb fotos preses des d'un satèl·lit, ara amb el "Street View" pots visitar i menejar-te per les grans ciutats a peu de carrer, amb el sistema de sis càmeres muntades sobre un trípode, damunt d'un cotxe que va recorrent tota la ciutat i gravant en temps real.

En Espanya, ja està en quatre ciutats, Madrid, Barcelona, València i Sevilla. Jo m'he decantat per visitar Barcelona, com no?, ho sent, és una debilitat.
Us pose una foto per comparar-la amb el que podeu veure amb el Street View.

Vista de l'Arc del Triomf de Barcelona des de l'interior del parc que hi ha al Passeig Lluis Companys.
.
Vista de l'Arc des del Passeig, a l'altura del Palau de Justicia.

Fora d'Espanya, es poden visitar algunes ciutats de França i Itàlia, Japò, Austràlia i Estats Units. El reste, Asia, Africa i Sudamèrica hauran d'esperar.
.

dimarts, 4 de novembre del 2008

Conferència sobre les necròpolis d'Almarra

.
Passe detall d'un correu, en pla redifusió, que m'han enviat sobre la Conferència del proper divendres sobre les necròpolis d'Almarra.
Ja fa dies que ho tenia anotat en el "Outlook". A veure si ens podem arrimar una estona.

El proper divendres 7 de novembre, el Centre d'Estudis La Foia organitza, amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura del M.I. Ajuntament de Castalla, una conferència sobre les necròpolis andalusines d'Almarra i el seu contexte històric als segles XII i XIII. El conferenciant serà En Gabriel Segura, arqueòleg i director de la intervenció arqueològica duta a terme a les necrópolis.
L'acte tindrà lloc a la Casa de Cultura de Castalla a partir de les 20:30 hores.


.

dilluns, 3 de novembre del 2008

El mar des del castell

.
Ahir, per fi, va eixir el sol, un dia net després de tanta aigüa. Tan net que podia contemplar-se el mar des del castell de Castalla, fet poc habitual. Fins i tot, es podia divisar des de l'Ermita.



.
PD.- Les fotos estan preses amb la càmera de vídeo. Disculpen las molestias.
.

divendres, 31 d’octubre del 2008

George W. Bush ens deixa

.
Hui pensava que era un bon dia per a escriure sobre la Monarquia Espanyola, els pensaments de la Reina, el sou que té asignat la Família Reial,... però "buscant bibliografia" per a escriure el post, m'he trobat una frase de Gaspar Llamazares que no necessitava afegir res més:

"Por suerte, en el Estado español el Rey reina, pero no gobierna, y la Reina tampoco gobierna".

Així que ahí s'ha quedat el tema...i quan ja pensava que deixaria el post per a una millor ocasió, m'he trobat amb George W. Bush, eixe...........-no sabria com definir-lo/qualificar-lo- personatge que ens ha acompanyat al llarg de 8 anys i que ens ha deixat frases i paraules celebres, batejats com bushism o bushismo, que han donat per a omplir llibres, i dels que faré un extracte per a començar amb humor el cap de setmana.




"Nuestros enemigos son innovadores e ingeniosos y nosotros también. Nunca paran de pensar en nuevas formas de dañar a nuestro país y a nuestra gente, y nosotros tampoco"

"Estoy convencido de que los seres humanos y los peces seremos capaces de coexistir pacíficamente"

"Hay un refrán en Tennesse... sé que existe en Texas... debe de existir en Tennesse: engáñame una vez... avergüénzame... bueno lo que significa es si me engañas una vez no me engañarás dos"

"Siento un gran honor por poder estrechar la mano del valiente ciudadano iraquí al que Saddam Hussein le amputó la mano"

"Muchísimos doctores buenos se están quedando sin trabajo. Muchísimos ginecólogos no pueden practicar su amor con las mujeres en todo el país"
.
.
ALGUNES DE LES GRANS REFLEXIONS FILOSÒFIQUES:

"Si no hacemos la guerra, corremos el riesgo de fracasar"

"No es la contaminación la que amenaza el medio ambiente, sino la impureza del aire y del agua"

"El futuro será mejor mañana"

"Un número bajo de votantes es una indicación de que menos personas están yendo a votar"


TAMBÉ TÉ PER ALS PERIODISTES:

"Debería preguntarle al que me hizo la pregunta. No tuve oportunidad de preguntarle al que me hizo la pregunta. ¿De qué pregunta se trata?"

"Pienso que si usted sabe lo que cree, será mucho más fácil responder a su pregunta. No puedo responder a su pregunta"

"La mujer que sabía que sufrí dislexia. ¿Cómo lo sabía, si yo nunca me entrevisté con ella?"

"Cuando me preguntaron quién provocó la revuelta y las muertes en Los Angeles, mi respuesta fue directa y simple: ¿A quién debemos culpar por la revuelta? A Los revoltosos. Los revoltosos son los culpables. ¿A quién debemos culpar por las muertes? Los que mataron son los culpables"


GRANS DECLARACIONS:

"Yo mantengo todas las declaraciones equivocadas que hice"

"El pueblo americano no quiere saber de ninguna declaración equivocada que George Bush pueda hacer o no"

"Todos somos capaces de errar pero yo no estoy preocupado en esclarecer los errores que puedo haber cometido o no"


LA SEUA POLÍTICA D'ASUMPTES EXTERIORS:

"Hemos perdido mucho tiempo hablando de Africa con justicia. Africa es una nación que sufre una increíble enfermedad"

"He hablado con Vicente Fox, el nuevo presidente de México, para tener petróleo que enviar a Estados Unidos. Así no dependeremos del petróleo extranjero"

"¿Ustedes también tienen negros?" (Al presidente brasileño Fernando Cardoso)

"La gran mayoría de nuestras importaciones vienen de fuera del país"

"Nosotros tenemos un firme compromiso con la OTAN. Nosotros formamos parte de la OTAN. Nosotros tenemos un firme compromiso con Europa. Nosotros formamos parte de Europa".



El proper dimarts dia 4 seran, per fi, les eleccions americanes -portem tres anys de campanya o m'ha paregut a mi?-. Els demòcrates finalment van deixar la truita entre la primera dona aspirant a presidenta i el primer afroamericà aspirant a president i els republicans en mans de McCain, que deu ser el de les creïlles fregides, no?.

Donç jo vaig amb Obama.

.

divendres, 24 d’octubre del 2008

L'economia segons es mire

.
Darrerament els divendres no solen ser els millors dies per al món econòmic, i hui no pareix que vaja a ser una excepció.

Hui ens hem despertat amb la mala dada de l'atur (LA TASA DE PARO ESCALA AL 11,3% Y TOCA SU NIVEL MÁS ALTO EN CUATRO AÑOS). A més l'Ibex-35, principal índex de la Borsa espanyola, esta perdent "en tiempo real" com diu tots els dies Pedro Carreño en el TD1 de tve, al voltant d'un 7,5%, el que fa que acumule unes perdudes de més del 16% sols en el que va de setmana, i quasi un 47% en el que va d'any.

De tota manera, si no us falta la faena i no teniu diners en borsa, no hi ha per que patir. A més, també hi han bones noticies per a la butxaca dels pobres.
L'Euribor baixa per onzé dia consecutiu, encara que el que tinga hipoteca no ho veurà reflectit a curt termini, el preu de la gasolina cau un 5% i ja s'arrima a l'€uro per litre, i s'espera que el Banc Central Europeu torne a baixar els tipus d'interés en la reunió de la propera setmana, cosa que, entre altres coses, deuria notar-se en la cotització a la baixa de l'Euribor en els propers mesos.

Al remat, per al ciutadà de a peu, hi han més bones noticies que roines. No creeu?. Mentre no ens falte salut i faena...
.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Més sobre economia

.
Perdoneu que insistisca en l'economia i el tema de la fam en el món, però el catedràtic que vaig/vam descobrir la setmana passada seguix donant dades i claus sobre este tema en contestació a un lector del seu blog.

Me escribe Fernando García y me dice: "pon en el blog con cifras lógicas cuántas veces se podría erradicar el hambre en el mundo con lo que les están dando a los millonarios".

Veamos. Lo que están "ofreciendo" los gobiernos no consiste exactamente en dar a los bancos. Les prestan, les compran sus activos "tóxicos" (los que crearon con gran riesgo para obtener liquidez y obtener más beneficios), o compran su capital cuando se nacionalizan. Es verdad que eso no es dar gratuitamente pero digamos que consiste en poner a disposición de los bancos lo que se supone que necesitan para que resuelvan sus problemas.
¿Cuánto ha sido eso? Perdí la cuenta hace tiempo. Es muy difícil, por no decir imposible, saberlo. Se calcula que en el fin de semana que los gobiernos de la Unión Europea decidieron actuar conjuntamente, anunciaron una movilización de unos dos billones de euros. El plan de Bush se estima que puede movilizar unos 750.000 millones de dólares. En diversas ocasiones se ha calculado que los recursos financieros que hacen falta para acabar con el hambre en el mundo equivalen a unos 35.0000 millones de dólares más o menos.
Eso quiere decir que la cantidad que anunció la Unión Europea sería 66 veces más grande que lo que se necesita para acabar con el hambre.
Pero lo que en realidad se ha movilizado desde que estalló la crisis es mucho más. Muchísimo más. La magnitud del problema está clara también si se tiene en cuenta que en el planeta se gasta cada año 1 billón de dólares en armamento. Eso significa, por tanto, que para acabar con el hambre sería suficiente con el equivalente a once días de gasto militar.
Otra cosa: se calcula que cada día circulan por los mercados financieros unos 2 billones de dólares en operaciones puramente especulativas. Si se estableciera una modestísima tasa del 0,1% sobre esa cantidad, cada día se obtendrían unos 20.000 millones. Con día y medio de tasa, se financiaba lo necesario para luchar contra el hambre ese hambre.
¿Alguien sigue pensando que el hambre es una fatalidad y no un crimen perfectamente organizado?.

Totes estes dades que explica el catedràtic, em reafirmen en la teoria que sempre he defés: Si hi han països pobres és perquè interessa als països rics.
.

divendres, 17 d’octubre del 2008

Dia Internacional per la Erradicació de la Pobrea

.
Ahir vaig rebre un correu que pot vindre al pel per al dia que es celebra hui i com ja sabeu que els correus que m'agraden, en lloc de seguir la cadena i enviar-li'l a uns quants amics, preferisc publicar-los ací, donç ahí va:

DECLARACIONES DE "CHICO" BUARQUE, MINISTRO DE EDUCACIÓN DE BRASIL.

No todos los días un brasileño les da una buena y educadísima bofetada a los estadounidenses.

Durante un debate en una universidad de Estados Unidos, le preguntaron al ex gobernador del Distrito Federal y actual Ministro de Educación de Brasil, CRISTOVÃO ’CHICO’ BUARQUE, qué pensaba sobre la internacionalización de la Amazonia. Un estadounidense en las Naciones Unidas introdujo su pregunta, diciendo que esperaba la respuesta de un humanista y no de un brasileño y esta fue la respuesta del Sr. Cristóvão Buarque:

’Realmente, como brasileño, sólo hablaría en contra de la internacionalización de la Amazonia. Por más que nuestros gobiernos no cuiden debidamente ese patrimonio, él es nuestro.
Como humanista, sintiendo el riesgo de la degradación ambiental que sufre la Amazonia, puedo imaginar su internacionalización, como también de todo lo demás, que es de suma importancia para la humanidad.

Si la Amazonia, desde una ética humanista, debe ser internacionalizada, internacionalicemos también las reservas de petróleo del mundo entero. El petróleo es tan importante para el bienestar de la humanidad como la Amazonia para nuestro futuro. A pesar de eso, los dueños de las reservas creen tener el derecho de aumentar o disminuir la extracción de petróleo y subir o no su precio.

De la misma forma, el capital financiero de los países ricos debería ser internacionalizado. Si la Amazonia es una reserva para todos los seres humanos, no se debería quemar solamente por la voluntad de un dueño o de un país. Quemar la Amazonia es tan grave como el desempleo provocado por las decisiones arbitrarias de los especuladores globales. No podemos permitir que las reservas financieras sirvan para quemar países enteros en la voluptuosidad de la especulación.

También, antes que la Amazonia, me gustaría ver la internacionalización de los grandes museos del mundo. El Louvre no debe pertenecer solo a Francia. Cada museo del mundo es el guardián de las piezas más bellas producidas por el genio humano. No se puede dejar que ese patrimonio cultural, como es el patrimonio natural amazónico, sea manipulado y destruido por el sólo placer de un propietario o de un país.

Durante este encuentro, las Naciones Unidas están realizando el Foro Del Milenio, pero algunos presidentes de países tuvieron dificultades para participar, debido a situaciones desagradables surgidas en la frontera de los EE.UU. Por eso, creo que Nueva York, como sede de las Naciones Unidas, debe ser internacionalizada. Por lo menos Manhatan debería pertenecer a toda la humanidad. De la misma forma que París, Venecia, Roma, Londres, Río de Janeiro, Brasilia... cada ciudad, con su belleza específica, su historia del mundo, debería pertenecer al mundo entero.

Si EEUU quiere internacionalizar la Amazonia, para no correr el riesgo de dejarla en manos de los brasileños, internacionalicemos todos los arsenales nucleares. Basta pensar que ellos ya demostraron que son capaces de usar esas armas, provocando una destrucción miles de veces mayor que las lamentables quemas realizadas en los bosques de Brasil.

En sus discursos, los actuales candidatos a la presidencia de los Estados Unidos han defendido la idea de internacionalizar las reservas forestales del mundo a cambio de la deuda. Comencemos usando esa deuda para garantizar que cada niño del mundo tenga la posibilidad de comer y de ir a la escuela.
Internacionalicemos a los niños, tratándolos a todos ellos sin importar el país donde nacieron, como patrimonio que merecen los cuidados del mundo entero. Mucho más de lo que se merece la Amazonia. Cuando los dirigentes traten a los niños pobres del mundo como Patrimonio de la Humanidad, no permitirán que trabajen cuando deberían estudiar; que mueran cuando deberían vivir.*

Como humanista, acepto defender la internacionalización del mundo; pero, mientras el mundo me trate como brasileño, lucharé para que la Amazonia, sea nuestra. ¡Solamente nuestra!’.

Este article va ser publicat en el NEW YORK TIMES, WASHINGTON POST, USA TODAY i en els major diaris d'Europa i Japó. A Brasil i el reste de Llatinoamèrica, este article no va ser publicat.

*Destacar el paràgraf en negreta és decisió meua.
.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

El Racó de les Penyetes

.
Ahir vaig llegir a l'Escaparate la noticia de l'afonament d'unes cases en el Raco de les Penyetes.
Després de la corresponent pena perquè caiga a trossos el nostre casc antic, em vaig posar a buscar fotos per si tenia alguna d'eixos carrers perquè recordava que este estiu, un dia de vacances, vaig pegar una volta per el casc antic amb la càmera a costeres.

I si que vaig trobar fotos que ara estic pensant que ja són història perquè mai més es podran fer -en esta ocasió no és un fet que m'alegre-.
Ahí van unes quantes per tal de veure el mal i poder comparar-les.
.

Aspecte del Racó de les Penyetes este estiu (finals d'agost)


Aspecte del mateix carrer ahir després de l'afonament. Foto: Escaparate


Aspecte del mateix carrer pillat des de la part alta. La casa en primer pla a l'esquerra (Nº 20) és una de les afectades.


Aspecte que presentava ahir


Com podeu veure en esta foto, " la casa del Consell" també està afectada i prompte desapareixerà també.


Com es pot veure en esta foto presa en agost, eixes cases ja estaven en terra abans d'ahir. El que deu haver passat és que han cedit les parets principals i s'han precipitat al carrer.


En esta foto presa anit, es pot veure que les que es van veure afectades per l'afonament d'ahir son "la casa del Consell" i la seguent (Nº 2 i Nº 4 del Carrer Horno San Roque) perquè han cedit les teulades.

.

Segons publica hui el diari Informació, l'Ajuntament tenia pensat demolir tota eixa illa de cases per acometre una actuació urbanística.

PD.- Perdoneu la qualitat de les fotos d'ahir. Estan preses amb el mòbil a les 19.30 -20 h de la vesprada. No és pot fer més.

.

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Sobre la crisis económica

.
La economia i la crisis econòmica poden donar per a escriure molt, però quan m'he posat, sempre he acabat pensant que era un tema avorrit i farragós per a llegir en este blog i que us interesaria poc -ojalà m'enganye-.

Però bé, he rebut un correu que explicava açò de la crisis de manera més amena i he pensat en compartir-lo...com a primer pas per a seguir escrivint del tema si seguix complicant-se...o si seguixen empenyats en complicar-ho.

L'article el signa Juan Torres López , Catedràtic d'economia aplicada en la Universitat de Sevilla i diu així:

"Una de las cuestiones que más llama la atención de los ciudadanos normales es de dónde va a salir o de dónde están saliendo los cientos y cientos de miles de millones de dólares que los bancos centrales y el tesoro norteamericano están poniendo a disposición de los bancos.
.
La pregunta es pertinente porque realmente sorprende la magnitud del apoyo que se destina a los ya de por sí más ricos del mundo. Y sorprende, sobre todo, si se compara con otras necesidades para las que nunca hay dinero.
.
Según las Naciones Unidas cada día que pasa mueren alrededor de 5.000 niños de sed. Para dar agua potable a todo el planeta se necesitarían 32.000 millones de dólares (y frenar la avaricia criminal de algunas de las grandes multinacionales, claro está).
En el mundo hay 925 millones de personas que pasan hambre y quizá otros tantas severamente desnutridas.
.
Para acabar con ese drama la FAO afirma que serían necesarios 30.000 millones de dólares. Es decir, que para que nadie en el mundo muriera de hambre o de sed, solo sería necesario más o menos el 40% de lo que el Banco Central Europeo inyectó en los mercados solo el pasado día 29 de septiembre. Es normal que los ciudadanos se hagan preguntas sobre este asqueroso e inmoral contraste. Que se pregunten cómo es posible que el hambre y la sed de 1000 millones de personas no se considere una crisis suficientemente seria como para que los bancos centrales aporten la financiación que pudiera resolverla. Y, como he dicho al principio, que se pregunten de dónde sale tantísimo dinero a disposición de los ricos."


El xiste també l'he pillat de la web de Juan Torres.


Sempre s'ha dit que les comparacions són odioses.

Si us interesa el tema podeu llegir l'article complet ací.
.

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Maniquies Sempere en YouTube

.
En esta nova versió de Blogger, que jo no tenia molt estudiada, he vist una ferramenta per penjar en el blog videos de YouTube i, per provar-la, he penjat tres videos de Maniquies Sempere -a l'esquerra- que vam fer per a diversos programes de televisió i que recentment hem pujat a YouTube.

Gossos de Maniquies Sempere exposats en els Almacens Harrods del Regne Unit
.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Un dia de plaça (II)

.
No és la primera vegada que em queixe del caos que ocasiona en el poble un dia de plaça.
Per no repetir-me, sols us deixe una foto que vaig fer amb el mòbil el dissabte de camí al caixer per traure diners:


Si vas sols, donç val, pegues un botet i au, però amb xiqueta i carro...
.

divendres, 3 d’octubre del 2008

2on Aniversari del Blog

.

Hui es un dia especial per a mi. El blog cumplix 2 anyets.
.
Al igual que l'any passat, el primer que vull fer es donar les gràcies a tos els lectors, habituals o ocasionals, per engrosar cada dia les estadístiques i fer-me veure que no escric per al dimoni.
.
Abans d'escriure estes paraules, he volgut llegir el que vaig escriure l'any passat al cumplir un any i tela com canvia tot, les coses que passen en un any, les diferents punts de vista o maneres de pensar...o escriure les coses, segur que alguns canvis haureu notat.
.
Julia seguix creixent, xarra més que jo -tampoc és molt difícil-, diguerem que xarra molt més que jo, fa unes setmanes que ha començat en la "guarde" i està feta una piula.
I en el que a mi respecta, tal vegada el més destacat -o és que ho tinc molt recent- siga que per fí, i despres de 15 anys, desapareixc de l'escena marinera per colocar-me en el gran grup dels que xafaran la comparsa el dia 31 d'agost. Torne a la Popa, com diria un bon amic. A més si no passa res, esta nit pujaré un escalonet dins l'Associació del Reis Mags -per fer més feina, no cregueu que eren privilegis-. El cas és no estar-se quiet.
Ahhhh, i m'estrenat ja de manera oficial com a Marino en l'esquadra de Simbad -i dic oficialment perque oficiosament va camí de 6 anys que em considere i em consideren un d'ells, quan, per Nadal de 2002, vam fer el primer dinar per marcar el camí de la Capitania 2003-. Gràcies per ser com sou.
.
Bé, prou de rotllos, aprofitaré, al igual que l'any passat per canviar el blog, esta vegada a la versió nova de Blogger que l'any passat, a pesar de canviar-li l'aspecte, no em vaig atrevir a canviar. Imagine que em portarà uns dies, però espere que valga la pena i us agrade.
.

dilluns, 29 de setembre del 2008

La Marina ja té nou president

.

Ahir va tindre lloc la Assemblea Ordinaria de Festes de la Comparsa Mariners i l'elecció del nou president de la Comparsa per als propers tres anys.
I ací teniu al nou president. José Rico, si si, el "Moro Muza" que apareix en la foto va obtindre 120 vots, i es va convertir així en el nou president de la Marina.
Enhorabona Pepe.
.

dimecres, 24 de setembre del 2008

Comença el Supermanager

El proper dissabte 4 d'octubre comença una nova edició de la lliga ACB de bàsket i des del passat dilluns està oberta l'inscripció del equips per al Supermanager.

Com ja us he explicat algun altre any, el Supermanager és un joc on tu fas els teus propis equips de básket per a competir en la lliga nacional i en les lligues privades en les que et dones d'alta, a partir d'un presupost inicial i seguint una serie de regles que podeu trobar a la seua web.

Si us animeu i voleu competir en la lliga privada de Castalla, en la que podeu incloure fins a tres equips, no dubteu en demanar la clau per a entrar i inscriu-se.
.

dilluns, 22 de setembre del 2008

Els romàntics del poble no estem soles

.
Si seguiu el meu blog, recordareu que alguna vegada he escrit algun que altre article en el que m'he posat romàntic parlant dels records que em porta de volta en quant la Castalla d'abans, la de la meua infància, la "Castalla poble".

Ahir passejant, em contava Esther que s'havia trobat un comentari en alguna web sobre Castalla que li havia fet molta gràcia perque parlava d'un lletrero que havia llevat Cadisol de la tenda (Calzados Marina) i de l'home del puret sentat en la pedra d'eixe cantò (per a nosaltres, Pepe el de Cadisol*).
* Grans amics nostres gràcies a la Festa.

Donç be, anit, pegant una ullada a la "Castalla online" el vaig veure, no em va costar molt encontrar-me amb ell i no m'he pogut resistir:

"Hola a totes i a tots.

Ens agradaria aprofitar aquest espai per denunciar el que considerem un greu atemptat contra el patrimoni iconogràfic del nostre poble. Un atemptat que no ha estat un fet aïllat, sinó que s’emmarca dins d’una serie de desafortunades pèrdues patides a les últimes dècades per la nostra ciutat.

Primer va ser la construcció de la Mare de Déu nova, que va relegar la tradicional i venerada imatge de la Patrona a un llarg exili en l’Ermita de la Sang. Després, el mural que hi havia pintat a la plaça de davant del Cau, que donava color i “empaque” al centre del nostre poble. Anys més tard, els castelluts visquérem la demolició del xalet de Pepico Elvira com una irremeiable tragèdia col·lectiva, i la avinguda de la República Argentina va perdre l’encant que la caracteritzava.

Més recentment, ens hem tingut que acostumar a una torre Grossa que no reconeixem, tota plena d’almenes, com si acabara de passar per una sessió de reconstrucció bucodental a Corporación Dermoestética. Adéu al mític “cuñao” que havia vigilat tot un poble al llarg de segles. Els pins de l’avinguda d’Onil o l’atac vandàlic als passos de Setmana Santa venen a sumar-se aquest procés inexorable de destrucció de les nostres imatges, les quals donen personalitat i caràcter -essència, en definitiva- a la nostra ciutat.

El que ens agradaria denunciar ací es la última de les catàstrofes estètiques que venen devastant l’imaginari popular castellut. Parlem de la desaparició d’un cartell mític que alegrava des de fa més de 30 anys el carrer Ramón y Cajal, al cor de la nostra ciutat. “Buena buena, la cadena”, qui no recorda aquesta ingeniosa frase? La guapa xicona ye-ye amb vertiginosa minifalda (que a més d’uno sufocaría en el seu moment) ens convidava d’aquesta enigmàtica manera a comprar sabates en calzados Marina, un dels comerços que ha resistit l’embestida de les gran superfícies comercials any rere any. Superfícies com Mercachona que amb el seu logo ens imposa una estètica i un tipus de consum molt mes globalitzats, menys autèntics. “Buena buena la cadena”: comerç local en estat pur, amb nom i cognoms.

No reconeixem Castalla sense aquest logotip que mai vam saber bé a què es referia. “Buena buena, la cadena”. Una rima consonant com eixida de la ploma de Gloria Fuertes; un eslògan tan senzill i espontani com efectiu, com un jeroglífic que ha estimulat la imaginació de tots nosaltres sense que hagem acabat de trobar-li un significat (igual que passa amb tantes coses a la vida). En aquest sentit, hem de donar les gràcies de tot cor a Marina, en primer lloc per haver-nos calçat amb sabates de qualitat, i en segon, per aquest exercici de sana imaginació que ens proposava a la façana del seu comerç. Però també volem fer-li arribar a qui corresponga el nostre missatge de disconformitat amb la seua decisió d’eliminar el cartell.

Què haurà sigut d’aquesta joia de l’iconografía pop? Molta gent haguera pagat molts euros per tenir-la a casa… tal volta hauria d’estar en un museu etnològic del poble (si n’hi haguera un…). Ens preguntem en quin inhòspit vertedero haurà acabat, o en quin ecoparque, o en mans de quin xinet desaprensiu amb síndrome de Diógenes (i amb un carret)… Tal volta encara hi haja esperança i el cartell estiga en algun magatzem arreplegant pols, en mans de la propietària. Si es aixína, el nostre ben estimat cartell estarà enyorant les mirades que rebia d’aquells castelluts, consumidors en potència, als que tractava de seduir per a que entraren a provar-se eixes meravelloses sabates “buena buena...”

Ens agradaria demanar a la responsable de tal desgavell (Cadisol, sabem que estàs llegint açò) que conserve adequadament el cartell, o que tracte de recuperar-lo si es que s’ha desfet d’ell, com es mereix una joia aixina. Potser puga arribar a ser reconegut (nosaltres ja el reconeixem com a tal) com un document històric molt valuós per a les pròximes generacions de castelluts. Millor encara seria restaurar-lo i que tornara a lluir al seu lloc natural, d’on no hauria d’haver eixit mai.

Volem remarcar que aquesta petició es totalment honesta i sincera, feta des de el cor i des de la més profunda estima pel nostre poble i les seues icones. Estimem les imatges característiques del nostre poble, definidores de la identitat i autenticitat castelludes, que constitueixen tot un “fet diferencial” de la patria castelluda. Volem “la cadena”, però també volem al tio eixe del puret assentat damunt del piló de pedra eixe que fa cantó (és una altra imatge entranyable i quotidiana de Castalla, qui pot negar-ho); No volem una Castalla sense xumenera del Teular i la seua contribució a l’sky-line de la ciutat. Tampoc la volem sense els rètols de Viduca, Pechman o Ca Farina, ròtuls que ens transporten a temps remots de la nostra història. No dessitgem un poble sense el Sapena mirant al infinit amb lisèrgiques pupil·les, i rebent cada cap d’any el seu cotilló de mà d’algun desaprensiu. Tampoc sense ca Pana, ca Juanito, ni ca Rama, màximes expressions d’allò castellut. Fins i tot el monument eixe de la rotonda d'entrar al poble des de Alacant (si, si, el de la “cadena” (“buena, buena”)) ha esdevingut, al nostre parèixer, una nova incorporació a aquesta selecta i eclèctica llista de imatges a conservar. EIXA Castalla volem!!

No volem més atemptats estètics a Castalla.Quan ens foten ja no callem... “Tots som la cadena”.

Gracies per l'atenció i per el vostre valuós temps. Pròximament, publicarem una llista d'adhesions en la que podreu signar si esteu d'acord amb nosaltres.

CA-AL - Col·lectiu Assembleari d'Alliberament del Logo: “Buena buena la cadena” "

Carrer dels Capons (C/ Ramón i Cajal de l'era moderna) amb un parell de cartells molt Castelluts i el cartell de la Cadena al fons (si amplieu la foto i li tireu un poc d'imaginació).

Ja es parla per la red de crear un blog per a recopilar tots estos record, iconos, imatges,... d'aquella Castalla. No estaria mal, no faltarien (romàntics) colaboradors.
A més hi ha un comentari molt bó que amplia el d'abans d'un tal "Blai" que no reproduiré per no fer-me cansino però que podeu consultar-lo en els comentaris de QCV.
.

Jo, tan sols faré una xicoteta aportació amb un parell de records de la meua infància:

Recordeu quan des de la Fabrica del Punt (ara Comparsa Maseros) fins el Trinquet no havia res més que bancals? Tot el que havia -també amb un poc d'imaginació- era un camp de futbol. Però no era un camp de futbol qualsevol, era el camp del Rayo Fogonero i del seu filial, el Mini Fogonero, integrat per els "sagals" que teniem un parell d'anys menys que els altres sagals.

Recordeu quan descarregaven a la porta de la Fabrica les bales de llana? Com caien es quedaven i cada vegada el montò era diferent i per nosaltres cada descarrega era un castell diferent per conquerir.

I quan no havien bales de llana, la persiana servia de porteria. Era una persiana/porteria molt especial perque sempre estava oberta uns 50 centimetres per a que correguera l'aire (no, no existia l'aire acondicionat) i el més emocionant de ficar un gol era tindre que anar a buscar el baló dins la fàbrica sense que ningun treballador et vejera, perque et guanaves un paquet que no t'entraven ganes de jugar més fins al dia següent... quins records.
.

diumenge, 21 de setembre del 2008

Una xorrada

.
Fixeu-vos en la soca de la olivera. Això és un goteo, el reste són tonteries.
.

dimecres, 17 de setembre del 2008

dilluns, 15 de setembre del 2008

A proposit dels premis de Festes

.
Ara que totes les comparses poden presumir d'haver aconseguit el premi a la Millor Comparsa, i sense voler ser oportunista perque enguany per fi s'haja fet justicia, pense que podria ser ara una bona ocasió per eliminar eixe guardò en particular...i tal vegada potenciar altres com el de la indumentaria festera.

De que servix nomenar cada any la Millor Comparsa de Festes si cada un dels festers del poble estem convençuts de que la nostra és sempre la millor comparsa?
Com es pot explicar que l'any passat la Comparsa Mariners fora la "pijor" comparsa i enguany la millor, si no és perque tot es reduix, tal vegada, a la valoració (molt) subjectiva de 8 o 10 persones que actuen de jurat?. A cas els Mariners han canviat als seus festers per desfilar?, o la directiva que els dirigia l'any passat?, o tal vegada, el lloc que ocupa en les desfilades?. L'únic canvi que trobe respecte a l'any passat en quant a l'organització és el xapeta, que damunt, per desgràcia, no ha tingut, com el reste de comparses, un company en qui partir-se els actes i la feina.

Enhorabona Oscar. A tú també deviem haver-te acompanyat a casa el dia 4 amb la banda de música...a tú i a tots els xapetes.
.
Al marge de tot el que pense sobre este premi, tinc que reconeixer que, com a fester, com a Mariner i com a vicepresident de la Comparsa, "me llena de orgullo y satisfacción" que la Comparsa Mariners haja rebut este reconeiximent.
.
Enhorabona a tota la Marina.
.

dissabte, 13 de setembre del 2008

Més informació de Castala i per a Castalla

Hui he rebut, via "comentari anònim", la noticia de que s'ha creat una nova plana web d'informació sobre tot el que passa a Castalla.
Es diu http://www.castalla.eu/ i segur que no serà l'última.
.

divendres, 12 de setembre del 2008

Per a que tant empenyo?

Hui he rebut en casa la darrera carta de la Comparsa com a membre de la directiva. Es per a la reunió previa a l'Assemblea General que donarà pas a una nova elecció de president i que posarà punt i final a 15 anys ininterromputs com a membre de la directiva, dels 18 que soc fester.
I pujant per l'escala -70 escalons donen per a molt- m'han passat com un flash tots eixos anys en que he format part de fins a cinc directives diferents. Com vaig anar a parar allí, els amics que he fet, com acaba...

I volent recordar el darrer servei que havia fet a la Comparsa, sols havien passat 4 dies, quan el dilluns, vaig telefonar al president al migdia per preguntar-li si compravem un plàstic per protegir la barca de "M'ho s'afona el barco", que ara és també de tots els xiquets de la Marina que se la vullguen disfrutar en el desfile infantil, i que està destinada a passar l'any en el pati.



I al acabar la jornada, el president passa a per mi per la fàbrica i ens posem en marxa:

- Quin empenyo t'ha entrat en la barca?. - Em pregunta Ricardo.

- Empenyo no... però em sabria mal que la deixarem abandonada un altre any.
La capitana em contava amb molta il.lusió tot el que li havien fet per llavar-li de nou la cara i traure-la en el boato. Xesco em va comentar després del desfile infantil que haviem de quedar per protegir-la, però ell no acaba de treballar abans de les 9...i Julia va disfrutar molt en el desfile infantil i m'agradaria que seguira disfrutant-la mentres ella vullguera... però si tu vols dir-li empenyo...si, igual és empenyo. - li vaig contestar.

No ens va dur més de 20 menuts.

Quan vaig aplegar a casa, pujant els 70 escalons, li seguia pegant voltes a la pregunta de Ricardo i al "empenyo", fins que vaig recordar que fa més de dos anys que en casa ens fem una pregunta pareguda: Per a qué tant empenyo en la Comparsa?.
.