dijous, 16 de juliol de 2009

Els millors anys de la nostra vida

.
"Els millors anys de la nostra vida", és el programa nocturn d'esports de Catalunya Ràdio, programa que m'agrada escoltar cada nit abans de dormir-me, malgrat que cada dia em resulta més difícil. Anit, em vaig assabentar que demà emetrà l'últim programa de la seua trajectòria després de quatre anys ininterrumpits. Una llàstima.

El vici de la ràdio esportiva nocturna em ve de llarg, però l'adicciò a Catalunya Ràdio me la va provocar el programa "No ho diguis a ningú" presentat per Jordi Basté i que, quan es va anunciar que es deixava d'emetre em pensava que s'acabaven els programes d'esports a la ràdio, entre altres coses perque tenia moltes experiències viscudes en ell.
Aleshores, solia participar molt per mail al programa, consursos, opinions,... fins al punt de guanyar fins a tres sortejos (pilota signada pels jugadors del Barça i de l'Espanyol, abans d'un derbi, inclos) i ser entrevistat pel mateix Jordí Basté, al març de 2001, gravació que encara conserve.

Després d'alguna temporada fent proves a Catalunya Ràdio amb distints programes, van parir "Els millor anys de la nostra vida". Un programa diferent, amb més participació encara si cal, que barrejava les típiques entrevistes i actualitat diaria amb les tertulies esportives, el millor de tot el programa, amb tertulians com J. Mª Minguella, Sergi Bruguera, Oscar García, Ramón Besa (El Pais), David Bernabeu (Cuatro) i Alex Santos (EFE).

Us contaré altra anècdota amb Alex Santos.
Alex Santos és periodista de l'Agència EFE. El seu dia a dia, com la majoria dels tertulians, és trobar la noticia a Can Barça, "codejant-se" amb jugadors, directius i tota mena de personatges relacionats amb el Barça. A més ha escrit uns quants llibres sobre el Barça i el seu entorn.
Un dia, en la tertulia en la que participava, el presentador, Bernat Soler, va nomenar que Alex tenia un bloc. El dia que ho vaig recordar, vaig entrar a llegir-lo i en un article que em va cridar l'atenció, vaig fer un comentari.
Al dia següent, ja m'havia contestat. Però no sols m'havia contestat. Ho va fer a les 3:53 h de la matinada, i pel que em dia al comentari, em vaig adonar que abans de contestar, s'havia mirat el meu bloc per saber qui era i a qui li contestava. Tot un crack.
.

dilluns, 6 de juliol de 2009

Bescuit per recuperar-se

.
No sé si els que heu segut pares alguna vegada us haurà passat. No sé si serà una tradició, ho tindré que preguntar a les mares, però en casa, no falta el bescuit quan aplegues de l'hospital amb una criatura més. És més, la mare i la sogra van tindre que posar-se d'acord per no portar un bescuit cada una el dia que aplegavem... així que encara tenim bescuit al congelador i està a punt d'ixir-mos per les orelles.

PD.- Ara ja en serio, moltes gràcies a les mares per els bescuits. No sabeu com s'agraix, a les 2 de la matinada, entre panyal i panyal, un bon troç de bescuit amb xocolate, o millor encara, obert per la mitad i reomplit de nocilla.
Que tinc que fer? Soc golós. A més, necessite pillar uns kilos, que em cau fins i tot el banyador.
.