dimecres, 28 d’agost de 2019

La Capitania i la Bandera


Si per alguna cosa em feia il·lusió ser Capità de la Marina, a banda de viure i compartir tants i tants bons moments amb esta meravellosa esquadra, era per ballar la bandera.
Ni disparar, ni portar 80 musics pegats al cul, ni un gran boato, ni res de tot això (que també), JO VOLIA BALLAR LA BANDERA.

El dia que tocava sortejar-se els 110 actes que previamente ens haviem currat en “el quadrant” elaborat per a l’ocasió (sí, sí… 110 actes), allí estaba jo, amb la bandera en el cap i el patiment propi de poder cumplir el meu somni.
Tocavem a 5 actes i el coixo, així que havia de calcular molt be cada tria i creuar els dits per a que estigueren lliures cada vegada que sortira la meua bola.

Recorde que en la primera ronda, la meua bola va sortir la que feia 17 de 20, ja començava a pensar que no estava en el bombo. Sort que tots es van tirar de cap a disparar trons.
M'haguera agradat, el que considere el millor acte per a ballar-la, el día 2, però ja estava pillat i, encara que vaig dubtar entre el día de Sant Jaume i el día 4, tenia clar que la ballaria en Festes.

El reste de rondes ja no recorde l’ordre en que va  sortir la meua bola, però ja no es va retrasar tant. En la segona ronda, vaig pillar Bandera per a Esther el día de l’Ofrena (i ella va poder també cumplir el dessig de portar la bandera que es va confeccionar en el periode que jo vaig ser President de la Comparsa, la que data de 2004). En la tercera ronda, la ballà de bandera infantil per a Julia i en la quarta ronda, que Ximo la portara eixe día fins a la Comparsa i que poguera viure allò de sentir-se el puto amo per uns instats.
Amb quatre rondes havia conseguit el meu objectiu, que tos els de casa pillarem la bandera i la ballarem o la passejarem pel poble, en aquells moments que considerava més especials.
Quedava una quinta ronda i una mitja per repartir "les sobres", allò que ja no voldria ningú.

En la quinta ronda vaig optar per acudir a la bendició de banderes de Sant Jaume acompanyant al gran Candela amb la bandera que posteriormente vaig baixar amb la Comparsa.

I en les “sobres”, em van donar a dit l’acte d’esperar a la Patrona a la porta de l’esglesia, bandera en mà, en la processó de la baixà.
Recorde que en eixa processó provitejava i la Verge va aplegar amb xubasquero. Quan va acabar l’acte vaig pillar la bandera al muscle i me la vaig portar a la Capitania.
Al dia següent, ens vam adonar que la bandera, amb l’aigua de la pluja, havia destintat, i el muscle de la meua cassaca tirava a roseta. Així que sense voler, sempre portaré una xicoteta part de la  Bandera de la Comparsa al muscle. Era el destí, juajuajua!!!!

Igual ara ja veieu la foto d'altra manera...



dilluns, 20 de maig de 2019

CFSC Benjamín A, Campió de Copa i Subcampó de la Lliga Intermunicipal (Grup 1)




El CFS Castalla en la categoria BenjamínA, equip en el que juga Ximo, s'ha proclamat Campió de la Copa i subcampió de la Lliga Intermunicipal de la Provincia d'Alacant (Grup 1).

Després de dominar clarament la Copa en la seua categoria, han tingut que lluitar de valent per aconseguir el subcampionat de la Lliga, fet que també els ha fet molt contents, ja que els permitix participar tambe de la jornada de clausura que es celebra tots els any a Mutxamel i en la que s'arrepleguen els fruits de la temporada en forma de trofeus.

Un equip format per un grup de grans companyers i amics, lluitadors i ambiciosos, que ens fan disfrutar als pares i mares cada semana i en cada partit, independentment del resultat final de cada partit.

Com a guinda final, van voler aprofitar la inèrcia i la bona sintonia participant en les 13 hores de futbol sala d'IBI de la seua categoria, arribant a semifinals i enduent-se el corresponent trofeu.

Enhorabona Cristian, Izan, Marcos, Aitor, Alejandro, Adrián, Marc, Mohamed, Rayan, Nacho, Ximo, Javi, Joel i Héctor.

Ara a descansar i a posar-se les piles per a la propera temporada.

ENHORABONA CAMPIONS!!!