Era un 9 de desembre. Aquell dia em vaig presentar en la Casa de Cultura per saber que era allò de donar sang. Em vaig gitar a la camilla, vaig posar el braç i em vaig deixar fer. Em va agradar, o millor dit, no em va disgustar perque ara, cada tres mesos, si res no m'ho impedix, em presente a posar el braç.
Ahir, dotze anys -i 18 litres de sang- després, vaig complir la meua 40 donació. Això si que és motiu de satisfacció. Estic content.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada