divendres, 24 de desembre del 2010

Bon Nadal - Villarreal 2010

Font: YouTube

Que passeu un bon dia (possiblement el millor dia de l'any) i una millor nit (possiblement la millor nit de l'any... si no fora per l'especial de Raphael de RTVE, jejeje).

dijous, 23 de desembre del 2010

Cartes de Reis de l'Associació de Castalla


L'Associació "Amigos de los Reyes Magos" de Castalla ha elaborat unes cartes de Reis especials per als xiquets de Castalla.
Tots els xiquets podran trobar estes cartes en qualsevol establiment del poble.

Els Patges de les SS. MM. els Reis Mags d'Orient les arreplegaran el proper diumenge dia 2 de gener a partir de les 19.00 h. en la Casa de Cultura.

dissabte, 18 de desembre del 2010

Els Nadals en Internet

Com tots els anys, després de la felicitació Nadalenca, m'agrada omplir el bloc d'entrades relacionades amb estes dates.

En esta ocasió, és un vídeo portugués on es mostra com conten la història dels Nadals les Reds Socials, les webs, o els mòbils. Els Nadals al Facebook, Twitter, YouTube, Google, Wikipedia, Google Maps, GMail, Foursquare, Amazon... Els temps canvien, però el sentiment seguix sent el mateix.




Gràcies Guillo per compartir-lo.

divendres, 17 de desembre del 2010

Bon Nadal


*Foto que il·lustra els calendaris de taula i de butxaca 2011 de l'Associació "Amigos de los Reyes Magos" de Castalla.

QUE PASSEU TOTS UNES BONES FESTES.

dimecres, 15 de desembre del 2010

Males pràctiques: Han utilitzat una foto meua sense permís

El proper dissabte, la Banda Jove de l'A. M. Santa Cecília ofereix un Concert de Nadal a l'auditori.
Ho sé, com imagine que la majoria de vosaltres, perque pel poble està penjat este cartell que acabe de fotografiar amb el mòbil.



La persona que ha confeccionat el cartell, ha fet ús d'una mala pràctica molt habitual hui en dia, que consistix en buscar fotos en internet, pille la que més m'agrade i la gaste per a fer el cartell.

Donç bé, la foto en questió és meua i el músic que s'ha encarregat del cartell, no m'ha demanat permís per a fer ús d'ella.

A mi no m'haguera importat cedir la foto original si m'hagueren demanat permís per gastar-la, i menys per a una activitat del poble, és més, haguera segut una alegria, una satisfacció.... però així, m'ha suposat un disgust.


Foto original

Publicar una obra (fotografia, pintura, partitura, ...) en Internet és una manera més d'ensenyar, exposar, donar a coneixer el treball de qualsevol persona a tot aquell que li puga interesar. I el fet de trobar-ho a Internet no dona dret a pillar-la i utilitzar-la lliurement i/o per a un ús particular sense permís de l'autor.

dissabte, 11 de desembre del 2010

Qatar Foundation

Estes dues paraules, "Qatar Fountadion", són d'eixes paraules que mai les hem escoltat i que a partir d'ara ens les trobarem per tot arreu.
I és que el Barça, després de 111 anys d'existència, ha venut la camiseta a estos senyors.

Fins ara el Barça era l'únic equip d'elit que no portava publicitat a la camiseta.

Amb Laporta va estar a un pas amb allò de "Beijing 2008", però finalment es va tindre que conformar amb un acord amb Unicef, que en lloc de reportar ingressos, els costa diners (1,5 milions d'€ per temporada) a canvi d'una expansió d'imatge inigualable.

Ara sembla que la situació econòmica per la que travessa el club i els 30 milions per temporada que ofereix l'Emir del Qatar atraves de la Fundació -170 milions d'€ en total- ho fa irresistible.

Esta clar que econòmicament, l'acord és insuperable, serà la camiseta millor pagada del món, però i la imatge? Perque per molt Foundation, Qatar no és el millor exemple de país, estat, emirat o com el vulguen definir. Segons el Vicepresident econòmic del Barça, Qatar "és una monarquia absolutista, però flexible i tolerant"....que xungo, no?

Qatar entre altres coses és un paradís fiscal i un emirat on no tenen molt clar que és això dels Drets Humans, no acaben d'entendre el que és.

I Unicef, a tot açò, que diu?. Segons el Barça, "Unicef ha donat el vist i plau a l'acord"... que xungo, no?
El tema és que difícilment, vaja, impossible que les marques "Qatar Foundation" i "Unicef" puguen compartir el pit i la panxa dels jugadors del Barça, així que Unicef acabarà veient-se desplaçada d'eixe lloc i imagine que el vistiplau de Unicef haurà segut "A mi amotxam el milió i mig d'€ per temporada i posa la meua marca on tu vulgues, com si vols posar-la al cul (part posterior del pantalons, a l'estil del RCD Mallorca que publicita les distintes Illes Balears en eixe noble lloc)"

Total que, olé per la perra, la pela és la pela, però "al loro" amb el reste de conseqüències, no tinguen que estar cinc temporades justificant-se. Encara que vist el vist, està clar que mentres l'equip guany un partit darrere un altre, el reste de temes acaben sent secundaris.
.
.

Font: Caye

dimecres, 1 de desembre del 2010

Sobre el Barça-Madrid

"Era esto, seguramente, lo que pergeñaron los pioneros ingleses, allá por el Siglo XIX, cuando decidieron inventar el juego de la pelota con los pies y comenzaron a reglamentarlo.

Era esto.

Pero no pudieron imaginar una función en la que las habilidades técnicas, combinadas con la solidaridad colectiva, el despliegue físico y el afán ofensivo pudieran desembocar en una exhibición de belleza estética productiva como la que ofreció el Barcelona ayer ante el Real Madrid, su rival de siempre. Porque no hay recuerdos próximos de una actuación así. Del principio al final, de una punta a la otra del campo de juego. Fue una superioridad rotunda, humillante, frente al que era el orgulloso puntero de la Liga española. Comandado por un entrenador ruidoso, que de tanto lograr triunfos importantes por todas partes, invicto desde su llegada a Madrid, se había creído que desde su olfato y su capacidad para plantear los partidos había encontrado la llave de la verdad del fútbol. Y la enarbolaba con inmodestia desafiante. Si él mismo se definió así.

Fue un canto al fútbol.

Que lo reivindica, que lo ubica lejos de rigores y mezquindades. ¿Adónde hay que ir para buscar paralelos semejantes? ¿Brasil del "70? ¿Hungría del "54? ¿Holanda del "74? ¿La Máquina de River? ¿Los Carasucias de Lima "57? A la esencia de este juego, simplemente.

Desfigurado en estos tiempos por pseudos cientificistas o detractores afiliados a la teoría de la búsqueda de ventajas, grandes o chiquitas, para intentar la conquista del éxito, aun vacío de riquezas.

Estuvo Lio Messi, claro que sí. Con su habilidad imparable y con su aptitud creciente para servir pelotas de gol. Como las dos que le puso a David Villa, para el tercero y el cuarto de los cinco goles. Y estuvo en esplendor la dupla de los creadores, Iniesta y Xavi, que gestaron el primero. Centro-pase perfecto de Iniesta para que Xavi definiera con fineza envidiable.Y ellos comandaron el tiki tika.

Para aquí y para allá. A un toque o a dos, o a la salida de una gambeta corta, de empeine o de taco.

Pase al compañero, como religión.

Con la velocidad que se necesite.

Baja en la distracción y alta y sorpresiva en el despegue.

¿Quién dijo que el fútbol se juega a toda velocidad, siempre? ¿O no es la pelota la que tiene que correr con precisión y rapidez? ¿Cuántos pases hubo antes de que Villa la cruzara en el fondo para que la empujara Pedro, en el segundo tanto? ¿Veinte? ¿Treinta? Los necesarios para disfrutarlos ellos y para hacérselos disfrutar a su gente entusiasmada.

Fue tanta la diferencia futbolera que el Real Madrid se pareció a un equipo de segunda clase, desconcertado, ofuscado, humillado. Y la imagen final de la impotencia la dio Sergio Ramos con ese patadón a Messi que le causó la expulsión.

Barcelona ofreció su fiesta. Y Mourinho sabe ahora que hay otra verdad.

Lujosa y efectiva"

Horacio Pagani (Diario Clarín). Argentina.

dilluns, 29 de novembre del 2010

Barça-Madrid: Hui encetem els Nadals

Jo, que em considere seguidor de les tradicions, aprofite tots els anys el pont de la Puríssima per posar l'arbre de nadal, el Betlem i encetar els Nadals, però enguany faré una excepció i ho adelantaré una setmana.

Anit, l'angelet de la consciència, eixe que se'ns col·loca a dreta o esquerra del cap per dir-te el que deus fer, em deia que si guanya hui el Barça deuria encetar el torró i la botella de mistela per celebrar-ho i començar així els Nadals, però és que a l'altra banda, el dimoni em deia que si perd, també deuria fer-ho... per ofegar les penes, que coll....

Així que com no soc de barallar-me amb ningú, faré cas als dos i esta nit obrirem una botella de vi per sopar mentres el veiem, i en acabar-se el "clàssic" ens farem el primer torronet de la temporada, i el que vulga patir, que pata.

30/11/2010.- Cuanta raó tenia l'anunci aquell de cervesa: "Si hay Mou, la vida es CINCO estrellas".

Caricatura: Caye
.

dimecres, 24 de novembre del 2010

La Marina s'ha quedat sense web

M'acabe de percatar que la Comparsa Mariners ja no té web.
Si punjeu en quasevol enllaç de qualsevol pàgina web que el tinga, ja no us la mostrarà. Tampoc els buscadors.

Vam ser pioners dins la Festa en tindre web i utilitzar-la com a una via més d'entreteniment i informació al comparsista i hem segut pioners en abandonar-la.

Una llàstima. Descanse en pau.

dijous, 18 de novembre del 2010

Especial Dossiers: Luis G. Berlanga

El proper dissabte, Canal 9 emetrà a les 20.25 h., un especial de Dossiers dedicat a Luis G. Berlanga: "Berlanga, seqüències de vida", programa que va ser gravat en part a les instal·lacions de Maniquies Sempere fa unes setmanes sense saber ni pensar que acabaria fent-se a títol pòstum.
No sé quants segons s'emetran de la gravació que es va fer a Maniquies Sempere durant tot un matí i en el que vaig tindre que actuar d'extra, això si, no me se veurà al complet... o al menys això em van dir durant la sessió.

Si us interessa el programa, el repetiran en canal nou 24, el proper dilluns a les 20.45 h.

dilluns, 15 de novembre del 2010

Foto premiada al Concurs de Festes

El passat dissabte es va celebrar el fallo del XL Concurs de Fotografia de Festes de Moros i Cristians de Castalla, al que havia presentat dues fotos en l'apartat d'Ambient Fester i en el que vaig poder pescar el Tercer Premi amb esta fotografia.


També la pots trobar a Flickr
.

diumenge, 7 de novembre del 2010

"Agnosia" d'Eugeni Mira

No solc parlar de cine en el bloc, però el fet que el castellut Eugeni Mira, amb qui no compartisc cognom per casualitat, estrene este cap de setmana a tota Espanya, la seua segona cinta, bé que ho mereix.

Després de estrenar "The bithday" al 2004, ara ens presenta "Agnosia", protagonitzada per Eduardo Noriega, Félix Gomez, Bárbara Goenaga i Jack Taylor, i que tracta sobre una malaltia quasi desconeguda.
Un thriller ambientat en la Barcelona de finals del segle XIX, en el que es crea una conspiració al voltant d'una jove hereva, afectada per una estranya malaltia que l'impedeix percebre el que passa al seu voltant.

La pel·lícula, produïda per Telecinco Cinema, compta amb un pressupost de quatre milions d'euros i ja s'ha pogut veure als festivals de Cannes i Sitges.

dimarts, 2 de novembre del 2010

El dissabte vam cassar un Marino

El passat dissabte era "El dia del Marino" i mira per on, vam acabar de boda en els Pirates.
Ricardo i Pili van triar el mateix dia per casar-se i allà que vam anar. Quin millor motiu per reunir-se i passar el dia junts?

Que sigueu molt feliços... i ara, que passe el següent.



Si voleu veure més fotos de la boda, les trobareu en el bloc de Simbad i els Marinos.
.

divendres, 22 d’octubre del 2010

Premis "Principe de Asturias"

Hui s'entreguen els Premis "Principe de Asturias" envoltats enguany per la polèmica a rail de l'absència/presencia de segons quins jugadors de futbol, acaparant com sempre tota l'atenció i llevant-li-la als premis que realment tenen molt més mèrit com el de les Ciències Socials o el de la Investigació Científica.
No vaig a entrar en el tema, per això ja estan els periodistes i els interessats. Jo aprofitaré per mostrar una curiositat.

Si entreu en la pàgina de la Fundación Principe de Asturias, on podeu trobar tota la informació sobre els premis, la podreu llegir en 11 idiomes diferents: espanyol, anglés, francés, alemany, portugués, italià, rus, polonés, àrab, xinés i japonés... res haguera costat posar-ho en gallec, català i euskera, no?

Ja diu la dita que "De fora vindran, i de casa ens tiraran"

dijous, 14 d’octubre del 2010

A buscar a Wally

Sembla que la secció de "Caçats" de Festes és ben seguida per els visitants del bloc i un d'ells m'ha enviat una foto per si és vàlida per a la secció.

Tu diràs si val, esta vegada he segut jo el caçador caçat... en mig de la "Marea Roja" dels Pirates. D'allò farà entre 8 i 10 anys, però mai és tard si la dita és bona. Que jovenets estem tots!!!.

Ale, a buscar a Wally.


Gràcies Elvira per la foto.

divendres, 8 d’octubre del 2010

Ho han tornat a fer

El Regal Barça ho ha tornat a fer. Quatre anys després el Barça li ha guanyat a un equip NBA.
Però esta vegada li ha guanyat, ni més ni menys que als Lakers de Bryant i Gasol, als actuals Bicampions de la NBA.

Si si, ja se que els equips americans no estan rodats, que comencen a estrenar el dia 1 d'octubre, i tal i tal, pero tampoc es questió de vindre a exhibir-se. Està be fer-ho a Londres o Berlin on jugaran partits de pretemporada entre equips NBA o est robaran equips europeus de poc nivell, però a Espanya no, a Espanya es ve a competir i Gasol, que debia saber-ho, els advertiria.

I això és el que es van trobar, més de 16.000 persones totalment entregades, que ho protestaven tot, que no acceptaven cap regal als americans i que estaven totalment entregats a la causa.

Foto: Mundo Deportivo

Anit, no volia perdre-me-ho per res del món, perque pensava que eixe partit, tal vegada no el voriem mai més, però si a més, el Barça li guanya als Lakers, encara ho fa més difícil.
El 7 d'octubre passarà a l'història per ser el dia en que el actual campió de la NBA va caure derrotat davant un equip FIBA, i això perdurarà anb els anys. Temps al temps.

Si us interesa llegir més sobre el partit, us recomane la columna de Juanma Iturriaga en ElPais.com.

dijous, 7 d’octubre del 2010

Explore en Flickr

Ahir vaig aconseguir un Explore en Flickr.

Parlant en cristià, Flickr va escollir esta foto meua entre les 500 més interessants de entre totes les penjades durant el dia d'ahir.
A mi em sembla un fet prou difícil d'aconseguir, si tenim en compte que hi han moments que s'arriben a penjar més de 5000 fotos per minut, per això em posa molt content

Es la tercera vegada que ho aconseguisc, totes en 2010 i espere que no siga l'última. Espere que us agrade.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Tres14

El diumenge em vaig trobar un programa en la tele sobre ciència, prou interessant.
El cas es que em vaig enganxar perque tractava en esta ocasió sobre el tema de l'aprofitament de l'espai i entrellaçava el videojoc del Tetris, amb temes tant curiosos com l'organització dels contenidors en els ports, el secret d'IKEA, com treballen a ITENE (Institut Tecnolòfgc dels Envasos) o, fins i tot, l'origen del cub de Rubik.

Per si també us sembla un tema interessant ací teniu el programa complet.

tres14: tetris


diumenge, 3 d’octubre del 2010

El bloc està d'aniversari


Hui estem d'aniversari. El bloc cumplix quatre anys.
Un any més, gràcies a tots els lectors, habituals i ocasionals, que de tant en tant us passeu per ací.




dilluns, 13 de setembre del 2010

Festes 2010: Els Caçats

Pepe Berbegal

Gisbert

Juanfran

Els caçadors caçats

Este no és un caçat, este és un crack de la Marina

dijous, 9 de setembre del 2010

dimarts, 7 de setembre del 2010

Esquadra l'Arpó, Capitans 2011 de la Comparsa Mariners

Dia 4 de setembre, després d'esmorzar tindrem nous capitans.

Faig un poc tard a l'esmorzar, i entre unes creïlles que queden per ací, un tros de llom per allà i la última coqueta fregida, la gent es posa a aplaudir i tota una taula s'alça d'un bot, tots a una en un abraç, són l'Arpó, els capitans 2011 de la Marina.
Personalment, m'alegre molt, fins i tot, m'emocione. Vaig fer molt bona relació amb ells uns anys arrere, crec conèixer-los be i sé que ho faran de cine i sobre tot s'ho passaran de p.m., fent-se un poc més grans com a esquadra i com a amics, i ho faran fent pinya com sols ells saben fer-ho. O com creeu que es fan les coses, per a aplegar als 25 anys en una esquadra d'una vintena de components? ...I que fins a 19 peguen el pas avant per ser capitans? Coneixeu altre cas?.

Malgrat la seua joventut, ja saben el que és una guàrdia de capitans, un acompanyament a l'Ajuntament el dia 2 i algun d'ells, fins i tot, ja ha segut capità... però primer de tot són Festers i tenim la sort de tenir-los en la Marina.

Arponers, Felicitats ...cordem-nos els cinturons que anem a passar-ho bé.



dilluns, 6 de setembre del 2010

Es Busca

Busque LA GORRA que vaig perdre el dia 4 a les 17.00 h a la porta dels torills.

Si la persona que la va veure i la va arreplegar me la tornara, li estaria molt agraït. Després d'uns quants anys comença a tindre cert valor sentimental. Ja són moltes Festes junts.


PD.- Disculpeu la foto, però no tenia altra a mà amb gorra. (Les ulleres són les de Mario... impagables).

dimecres, 18 d’agost del 2010

Eixida fotogràfica a l'Albufera

Estes vacances vaig aprofitar un dia per eixir amb els companys de l'Associació Fotogràfica de Bocairent a l'Albufera i a la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Una experiència intensa de 12 hores de fotos, aprenentatge i bon ambient que, com sempre, és van fer curtes.

Vam començar per visitar el port de Catarroja, vam continuar presenciant la posta de sol en l'embarcador de l'Albufera, prop de El Palmar i vam acabar amb una sessió de fotografia nocturna a la Ciutat de les Arts i les Ciències després de sopar.


Port de Catarroja - Albufera de València

Museu "Principe Felipe" - Ciutat de les Arts i les Ciències

Si voleu veure algunes fotos més, visiteu el meu bloc de fotos.

dilluns, 16 d’agost del 2010

S'acaben les vacances

S’acaben les vacances. Demà toca posar els ossos de punta i tornar a les rutines.

Poques vegades he lamentat que me s’acabaren les vacances i mai he patit allò de la depressió post-vacacional, entre altres coses perque com no vaig un any a les Bahames i altre a les Illes Seychelles, no em desespere per pillar les vacances i tampoc em suposa molt trauma el fet de que s’acaben. Si ho pense tranquil·lament, en el meu cas, a partir de les 6 de la vesprada puc fer el mateix que feia els dies de vacances.

Però fa uns anys que no és el mateix i si que lamente que aplegue eixe moment, no pel fet de tindre que matinar de nou o pel fet de tindre que tornar al lloc de feina o per deixar de disposar de més temps lliure per fer allò que t’has deixat tot l’any per a fer-ho en vacances… sols ho lamente perque per moltes vacances que tinga els propers anys, mai seran altres vacances que poder disfrutar amb una filla de 4 anys i un fill d'un anyet.

Ja sé que l’any que ve tindran 5 i 2 anys, i la següent 6 i 3 anys, i que cada vacances serà una experiència nova, però no serà el mateix, i els que sou pares m’entendreu, perque hi han èpoques, dies o instants en les que volgueres que es parara el temps per poder disfrutar d’eixa tendresa i d’eixa innocència inigualable que volgueres que no pergueren mai.

Però s’han acabat i el temps no es deté. Ara toca treballar uns dies, disfrutar de les vesprades que queden d’estiu i preparar-se per viure les millors Festes que mai hem viscut a casa, les d’enguany, les que disfrutarem amb una xiqueta de 4 anys i un xiquet d’un anyet.

divendres, 6 d’agost del 2010

El Trivial de Castalla

.
Estos dies de vacances, de molta calor i de poc dormir, fan que tingues més temps per pensar. I el dia que et pega per pensar en xorrades...
Esta nit passada és d'eixes que pel que siga, no podia dormir, i pel que siga em va pegar per persar en xorrades, i pel que siga, se'm va ocórrer algunes preguntes de Trivial... de Castalla.

Ahí van algunes preguntes:


- Perque a Castalla sols respectem els passos de vianants del Mercadona?

a) Perque els clients del Mercadona són especials
b) Perque en eixe punt els vianants no respectes els cotxes i passen sense mirar
c) Perque el que respectem son les supertonyes, pel be dels nostres vehicles


- Perque el mes d'agost és el mes de la vaporeta a Castalla?

a) Perque m'ha costat una pasta gansa i l'he de utilitzar encara que siga una vegada a l'any i en agost
b) Perque les dones aprofiten que l'home està de vacances per que li tire una maneta (a la vaporeta, clar)
c) Perque en temps de crisi, la neteja general és una bona excusa per quedar-se a casa i no gastar-se els calés.


- Perque als castelluts ens pega per deixar-nos barba quan més calor fa de l'any?

a) Per ganduleria, estic de vacances
b) Perque unes festes sense barba no són Festes
c) Perque em para be i em dona un toc intel·lectual


* Si has contestat la tercera opció, perque no te la deixes tot l'any?

a) Perque no tindria gràcia dur-la en Festes... i per ganduleria
b) Perque em costaria una pasta al cap de l'any les visites a la barberia
c) Perque al final, molesta per a altres menesters


- Perque et mires en els miralls/finestres del Trenet cada vegada que passes per allí?

a) Soc guapo i no ho puc remeiar
b) Perque és el lloc on sempre m'adone que no m'he pentinat i intente arreglar el que ja no té arreglo.
c) Per assegurar-me que estic perfecte abans de submergir-me en "la plaça"


"La plaça", que tema més recurrent.

- Eres dels que "fas la plaça"?

a) No, no puc fer-me l'ànim
b) No, sols vaig a passejar i a fer-me un gelaet de Pana
c) Per supost, no puc passar sense fer-la.


- Quantes paraetes necessites visitar i quants melons d'aigua necessites provar per comprar la fruita?


a) Una, la que menys gent tinga
b) No menys de tres
c) No més de sis, que me se crema el dinar que tinc al foc
.

dimecres, 21 de juliol del 2010

L'anunci de Seguros AXA segons Buenafuente

.

.


dimarts, 20 de juliol del 2010

El Tourmalet, 100 anys després.

.
Enguany, el Tour de França, en la seua 97ª edició, rendix homenatge al mític port dels Pirineus, el Col du Tourmalet, en l'any que es complixen 100 anys de la seua primera ascensió.

Diuen els entesos en açò del ciclisme, que per a entendre el Tour de França, hi ha que estudiar tot el que representa este port en la carrera. Possiblement siga el port més conegut entre els aficionats i un dels més determinants.

La història va deixar escrit que Alphonse Stein, un dels artífexs de la Gran Boucle, va viatjar des de París als Pirineus per ordre d'Henri Desgrange, patró de la carrera, amb la missió de descobrir un repte per a l'edició de 1910. En una època en què la ronda francesa incloïa en el seu recorregut poques dificultats muntanyoses, es temia que els Pirineus foren excessivament durs per als ciclistes.

Stein va arribar al Tourmalet un matí d'hivern amb cotxe i xofer. Després de realitzar gran part de l'ascensió, el xofer va haver de parar el cotxe a 4 quilòmetres del cim a causa de l'abundant neu. A punt de fer-se ja la nit, Stein va baixar del cotxe i va emprendre a peu el camí fins al cim, apareixent mig dia després gairebé congelat al poble de Barèges, després d'haver aconseguit arribar al cim. Stein, abans de retornar i canviar-se de roba, es va dirigir a l'oficina de telègrafs del municipi per enviar a Desgrange el següent missatge: Travessat Tourmalet. Molt bona ruta. Perfectament practicable.

La mentida de Steiner, un missatge de set paraules que passaria a la posteritat, va convèncer a Desgrange, que va aprovar la inclusió del Tourmalet en el recorregut del Tour d'eixe mateix any, el que va suposar l'estrena dels Pirineus i d'aquest mític port a la ronda gala.

El primer ciclista en coronar la seva cimera va ser Octave Lapize , que va arribar amb el mallot groc a París. Octave, va creuar el cim a peu i cridant "criminals" als organitzadors i responsables d'aquella barbaritat.

Enguany es pujarà dues vegades, hui en la etapa reina d'esta edició i el dijous, en un final d'etapa a tres dies d'aplegar a París que podria decidir el resultat final.
.