40 anys de l'aplegada a la Lluna

.
Hui es cumplixen 40 anys de l'aplegada de l'home a la Lluna. Encara us ho creeu?

Ací us deixe alguns articles i webs, que desmonten eixa teoria.

- http://www.sangrefria.com.es/2005/12/24/la-llegada-del-hombre-a-la-luna/

- http://www.kaosenlared.net/noticia/97046/llegada-hombre-luna-otra-mentira-administracion-nixon

- http://www.microsiervos.com/archivo/conspiranoia/falso-aterrizaje-luna.html

- http://www.escalofrio.com/n/Misterios/La_Llegada_a_la_Luna_Fraude/La_Llegada_a_la_Luna_Fraude.php

- http://www.neoteo.com/la-llegada-del-hombre-a-la-luna-fraude-o-realidad.neo
.

Els millors anys de la nostra vida

.

"Els millors anys de la nostra vida", és el programa nocturn d'esports de Catalunya Ràdio, programa que m'agrada escoltar cada nit abans de dormir-me, malgrat que cada dia em resulta més difícil. Anit, em vaig assabentar que demà emetrà l'últim programa de la seua trajectòria després de quatre anys ininterrumpits. Una llàstima.

El vici de la ràdio esportiva nocturna em ve de llarg, però l'adicciò a Catalunya Ràdio me la va provocar el programa "No ho diguis a ningú" presentat per Jordi Basté i que, quan es va anunciar que es deixava d'emetre em pensava que s'acabaven els programes d'esports a la ràdio, entre altres coses perque tenia moltes experiències viscudes en ell.

Aleshores, solia participar molt per mail al programa, consursos, opinions,... fins al punt de guanyar fins a tres sortejos (pilota signada pels jugadors del Barça i de l'Espanyol, abans d'un derbi, inclos) i ser entrevistat pel mateix Jordí Basté, al març de 2001, gravació que encara conserve.

Després d'alguna temporada fent proves a Catalunya Ràdio amb distints programes, van parir "Els millor anys de la nostra vida". Un programa diferent, amb més participació encara si cal, que barrejava les típiques entrevistes i actualitat diaria amb les tertulies esportives, el millor de tot el programa, amb tertulians com J. Mª Minguella, Sergi Bruguera, Oscar García, Ramón Besa (El Pais), David Bernabeu (Cuatro) i Alex Santos (EFE).

Us contaré altra anècdota amb Alex Santos.

Alex Santos és periodista de l'Agència EFE. El seu dia a dia, com la majoria dels tertulians, és trobar la noticia a Can Barça, "codejant-se" amb jugadors, directius i tota mena de personatges relacionats amb el Barça. A més ha escrit uns quants llibres sobre el Barça i el seu entorn.

Un dia, en la tertulia en la que participava, el presentador, Bernat Soler, va nomenar que Alex tenia un bloc. El dia que ho vaig recordar, vaig entrar a llegir-lo i en un article que em va cridar l'atenció, vaig fer un comentari.

Al dia següent, ja m'havia contestat. Però no sols m'havia contestat. Ho va fer a les 3:53 h de la matinada, i pel que em dia al comentari, em vaig adonar que abans de contestar, s'havia mirat el meu bloc per saber qui era i a qui li contestava. Tot un crack.

.

"Trofeu de Moros i Cristians" d'Escala i Corda

.
.

Un caradura en la Marina (Segona Part)

.

1er Aclariment.- Per a llegir esta entrada i trobar-li sentit, cal llegir primer l'anterior.

20n Aclariment.- Escric esta segona part, perque acabe de parlar cara a cara amb el President de la Marina, per aclarir, tot el que he escrit en l'anterior entrada, i ho faig així per no estar modificant cada vegada l'entrada anterior.

Com he dit abans, este matí he parlat amb el president de la comparsa per aclarir "el meu tema".

Ell m'ho nega tot (el fet d'afirmar que soc un caradura, per pagar Força Major i acudir a tot), tantes vegades com li pregunte.

Bé, donç ja està clar... o no? Puc pillar el petate i arrear a casa, perque tot és mentira i no ha passat res.... o no.

Varies coses són les que em transmet el president en la conversació que fan que no me'n vaja del tot convençut a casa.

- Com dic, em nega, les vegades que faça falta que ell haja afirmat res de tot el que m'han dit.

Això em fa pensar que algú queda com a mentirós, i tots els implicats són mariners. Mal rotllo.

- Després de reconèixer que ho vam parlar ell i jo dins dels terminis, i de no posar en dupte que jo li ho comunicara al meu delegat el dia de Mig Any, em comenta que ell personalment ha preguntat per la meua situació en les reunions de Junta Directiva, ja que el meu delegat ha faltat des de llavors a varies reunions i que ja va acudir a la de juny.

El meu delegat sols ha faltat a la reunió d'abril i va ser per motius de salut.

Si tant dubte crea la meua quota, tan difícil es posar-se en contacte amb mi?

- Em comenta que enguany hauran vora de 30 quotes de Força Major.

Tot un mal de cap, m'ho puc imaginar, però que té d'especial la meua quota que no tinguen les altres 29, perque a hores d'ara encara no tinguen clar en la directiva quina quota pagaré?.

Enguany tinc dues "bendites" forces majors, Julia i Ximo, que m'impossibilitaran viure les Festes com fins ara. Així que pagaré la quota de Força Major i les disfrutaré d'altra manera.

Faré el possible per ixir en la carrossa amb ells (previ pagament de ticket si correspon) i preguntaré si és possible acompanyar-los en el Desfile Infantil. Res més.

Sols demane i espere que la Comparsa ho entenga.

.

Un caradura en la Marina

.

Els amics i seguidors del bloc, ja sabeu que fa poc, hem segut pares per segona vegada. I els que teniu experiència sabeu el que això comporta i el que va canviant la vida.

El cas és que una de les consequències que ens reportarà esta nova paternitat és la decisió que vam pendre a principis d'any de no eixir a festes enguany i pagar la quota de força major.

La primera persona a qui li ho vaig comunicar va ser a l'actual President. Abans de Mig Any li vaig comentar (a la porta del bar Gil, recorde) que si tot seguia el seu curs normal, enguany no podríem eixir i que pagaríem la quota corresponent i el dia Mig Any ho vaig parlar també amb el meu delegat d'esquadra.

.

En maig, després de carregar-me un tercer rebut de la quota, li ho comunique a la Secretària via mail -no tinc el del Tresorer-, perque revisen quin dels dos (Esther o jo) no consta com a Força Major encara. Em contesta que li ho comunicarà al tresorer per a solucionar-ho. Cap problema.

Un parell de setmanes després, em trobe al tresorer i també li comunique personalment la nostra decisió.

.

A hores d'ara encara no conste en la Comparsa com a Força Major, però això no és cap problema que no tinga solució.

.

El problema real és dona quan la setmana passada, m'assabente -de fonts molt fiables, si no fora així, no escriuria tot açò- que el president, al que en el seu dia vaig donar tot el suport i vaig oferir futura col·laboració en el que necessitara, a la pregunta de si "enguany hi han moltes baixes?", afirma en una conversació entre mariners que "enguany hi han baixes i caradures".... "Quiles pensa pagar Força Major i pensa vindre a tot"...."Aixó és el que va dient ell".

Això i sols això és el que m'ha disgustat i és la causa d'este escrit.

Donç bé, al president i a tot aquell que vullguera jutjar-me, els agrairia que si m'han de jutjar, que ho facen el dia 5 de setembre.

A cas el president volguera que qualsevol mariner anara jutjant-lo ja?. Imagine que també li agradaria que el jutgaren després de Festes, o millor encara, quan acabe el seu mandat.

En sap mal haver de recordar una vegada més, que he segut cuiner abans que flare, que he treballat per a la comparsa durant els darrers 15 anys, 6 d'ells com a President i vicepresident, en els que també he viscut tot tipus de vivències i anècdotes al voltant de les ditxoses quotes. I el primer any que puc viure les Festes lliurement, pensant primer en la meua família, això és el que em trobe.

Si tant els preocupa el tema de la Força Major, que facen un llistat i que se l'enduguen damunt en Festes, i cada vegada que es troben a algú de la llista en un acte o lloc que no li correspon, que li facen una creueta en el llistat. I en passar festes, que miren qui són els caradures.

.

Bescuit per recuperar-se

.

No sé si els que heu segut pares alguna vegada us haurà passat. No sé si serà una tradició, ho tindré que preguntar a les mares, però en casa, no falta el bescuit quan aplegues de l'hospital amb una criatura més. És més, la mare i la sogra van tindre que posar-se d'acord per no portar un bescuit cada una el dia que aplegavem... així que encara tenim bescuit al congelador i està a punt d'ixir-mos per les orelles.

PD.- Ara ja en serio, moltes gràcies a les mares per els bescuits. No sabeu com s'agraix, a les 2 de la matinada, entre panyal i panyal, un bon troç de bescuit amb xocolate, o millor encara, obert per la mitad i reomplit de nocilla.

Que tinc que fer? Soc golós. A més, necessite pillar uns kilos, que em cau fins i tot el banyador.

.

Ximo

.

Esta criatura és la raó principal per la que darrerament no he donat senyals de vida. Us presente a Ximo.

Va naixer el dilluns passat, dia 22 de juny i fins a hui m'ha segut impossible escriure sobre ell ni sobre res en especial.

D'ell encara puc dir poc, però està criant-se la mar de bé. A més, és una bellíssima persona. (Qué ha de dir son pare? ... espereu que em cau la baba...).

Ja puc seguir.

Bé, si algú es fa la típica pregunta de A qui li sembla? Us pose una foto més, amb uns menuts de vida, perque la pugueu comparar amb la de Julia en el post que vaig penjar per a l'ocasió.

A qui li sembla?
.

Campions ACB

.

Foto: Mundo Deportivo.

Aventura en el Comerç de Castalla

.
Vaja per davant que no tinc res en contra del comerç de Castalla, faltaria més, tot el contrari, però necessite contar l'aventura que vaig viure ahir.
El cas és que els calor del cap de setmana ens han fet plantejar-nos instalar un aparell d'aire acondicionat en casa i ahir vaig decidir pentinar tots els comerços del poble per veure el que més ens interesava... i ací és on comença l'aventura.

Primera estació: Pregunte pel tema i demane a la persona que m'aten que m'explique ofertes i possibilitats. Em va fer una cara... com si li parlara de madalenes. Era evident que no era la persona entesa en el tema. Em convida a passar un altre dia, quan ja estiga ella al dia i em dona una publicitat del "Ecoferton" de Mitshibishi.

Segona estació: La persona que m'aten, em conta que este matí havia ensenyat el catàleg d'aires a una xica i que és possible que se l'enduguera per error perque sols tenia un catàleg i no el trobava... Que torne un altre dia.

Tercera estació: Em trobe al dependent/a a la porta de la tenda prenen l'aire i jugant amb la cortineta de la porta. M'arme de valor i li pregunte pel tema i evidentment, no era la persona indicada, tenia que tornar en altre moment per parlar-ho amb la persona posada en el tema.

Quarta estació: Per fí, una persona que no li sona el tema a madalenes, que té un catàleg que ensenyar-me i que sap explicar-me opcions i condicions.
Si arribe a començar per esta tenda i continuat per les altres, havia arribat a casa arrastrant-me.

Així que, vist com estan les coses en el poble, no se si decidir-me. Quatre tendes d'electrodomèstics i després de hora i mitja de rellotge, una sola opció que triar i no poder comparar.
Que faig? Me'n vaig fora a comparar? I si m'apanya més el de fora, que?
.

Conferències als Col·legi Maria Assumpta

.

.