dilluns, 22 de febrer del 2010

Campions de Copa

.
Si el bàsquet m'apassiona, entre altres coses és per la seua emoció en alguns dels seus partits.
No ha segut el cas de la Final de Copa 2010, que no passarà a la història per la seua emoció, que sols va durar 10-15 menuts, encara que si que passarà a la història entre altres coses per ser la Final guanyada amb més diferencia de punts en el marcador (19), des de que la Copa es disputa en el format actual de Fase Final -no diguem ja en el joc sobre la pista-, 19 motius més per no poder tancar la boca de felicitat en tota la nit mentres dormia.

Jugar la final de Copa, guanyar-li-la al Madrid i de la forma que li la va guanyar, deixar-lo amb 37 punts en 30 minuts de partit, i amb 27 punts de diferència, i amb el quart període de sobra, fins al punt de reservar als millors jugadors -si es que hi han millors i pitjors- per al proper partit d'Eurolliga contra el Panathinaikos... buff, que passada.




Ahir, abans del partit, buscava motius per pensar que guanyaria el Barça la final, malgrat patir en els dos partits anteriors i el Madrid plantar-se a la final sense despentinar-se davant del Joventut i passar per damunt del Baskonia al guanyar-li la semifinal per 28 punts de diferència.
No sé si serà vàlid o no, però definitivament em va convéncer un motiu per damunt de tots... el sentiment. I m'explique.
En el Madrid juguen dos madrilenys, Felipe Reyes, eixit de l'Estudiantes i Garbajosa, un gran jugador que s'ha recorregut el món jugant al bàsquet però que s'estrena enguany en el Madrid.
En el Barça juguen fins a 5 catalans (Navarro, Sada, Trias, Rubio, Grimau), criats a la pedrera del Barça o a la de Joventut, , i que saben de sobra el que representa guanyar-li al Madrid. A més de tot l'equip tècnic d'entrenadors, tots catalans.
Jaric, Tomic, Velikovic, Lavrinovic, Kaukénas,... saben el que representa guanyar-li al Barça?
Estic convençut que el Barça ja havia fet unes quantes cistelles abans de saltar a la pista.


Foto: Marca

Fa unes setmanes vaig escriure que este potser l'any del triplet en el bàsquet. De moment l'entrenador, Xavi Pascual, el Guardiola del bàsquet, porta quatre títols consecutius (Lliga ACB, Lliga catalana, Supercopa ACB i Copa del Rei), tot el que s'ha jugat els darrers 10 mesos. Si tot culmina amb Eurolliga i Lliga de nou, estarem, a l'igual que en futbol, davant el millor equip de la història del Barça.

A disfrutar!!!.
.

diumenge, 14 de febrer del 2010

Demà dia 15, apagada general

.
Demà dilluns, dia 15, és el dia del consumidor i està programada una apagada general en protesta de les abusives pujades en el rebut de la llum que han fet les principals companyies elèctriques.

La apagada serà a les 22.00 h. i durarà 5 minuts. T'apuntes?.
.

diumenge, 7 de febrer del 2010

Amanèixer espectacular

.

Això és el que m'he trobat este matí quan m'he alçat i he eixit al balcó. Ha segut qüestió d'un parell de minuts, però ha segut espectacular.
Evidentment no he pogut resistir-me a fotografiar-ho.

Després, quan he vist el resultat, he recordat que en la televisió solen posar fotos de l'oratge quan fan l'espai de les prediccions meteorològiques, i l'he enviada a Canal 9 i a eltiempo.es.
Menuda sorpresa -i alegria- quan l'he vista en la tele.

Us pose l'enllaç a l'espai de l'oratge d'este migdia i si Canal 9 em contesta a la petició i m'autoritza, penjaré el vídeo directament. (Les fotos eixen a partir del minut 5 del vídeo).


*8/2/10.- Flickr ha escollit esta foto com una de les 500 fotografies més interesants del dia d'ahir.
http://www.flickr.com/explore/interesting/2010/02/07/page4/
.

dimarts, 2 de febrer del 2010

La Candelaria

.
Fa temps que no escric res al bloc, i és que a penes tinc temps.

La setmana passada vaig pensar escriure alguna cosa sobre el Ipad d'Apple que em sembla molt interessant, però a banda del temps per escriu-re l'article, necessite temps per documentar-me bé sobre el tema, així que passen els dies, va perdent interés i va a ser que no.

Hui pensava escriure sobre la festivitat de la Candelera -que es celebra hui- encara que fora el típic refrany, però he recordat que l'any passat ja vaig escriure alguna cosa i he anat a buscar-ho.
El cas és que m'ha semblat interessant refrescar-ho i directament us pose l'enllaç, perque podria escriure literalment el mateix un any després.

I demà Sant Blai, patró de Sax i Bocairent, poblacions que estan en plena setmana de festes de Moros i Cristians. A passar-ho bé.
.