dijous, 14 de juliol de 2011

El Parc Municipal (original)



Observeu estes dues fotos -estan preses amb el mòbil i a presses i carreres, així que no li busqueu la qualitat, no la tenen-.
A rail de la nova llavada de cara del parc municipal, han sortit un parell de relíquies del parc original, o al menys de quan jo era més jove i que recorde sense problemes.

En la primera foto és pot apreciar perfectament el pis original amb rajoletes -que ara tornen a estar de moda-, però sobretot, eixa rajoleta vermella fent quadres amb les pedres de platja o de riu. Ho recordeu?.
En la segona, es pot apreciar que, al tirar el bar del parc, ha sortit la paret original de la font que havia ahí, la recordeu? Amb la seua placa al Dr. Sapena i la seua bassa on ens sentavem a menjar pipes i a emprenyar amb l'aigua de la font?.

Quin records...

divendres, 8 de juliol de 2011

Premiat a Banyoles (Girona)


El passat dimarts em van telefonar per donar-me la noticia. Havia segut premiat en el XI Concurs de Fotografia de la Natura organitzat per LIMNOS, l'Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany (Banyoles - Girona).
Amb esta foto, he aconseguit un dels quatre premis especials, el Premi especial per al millor nuvol.

dijous, 7 de juliol de 2011

7 de juliol, San Fermín

A San Fermín pedimos
por ser nuestro patrón,
nos guíe en el encierro
dándonos su bendición.

Entzun, arren, San Fermin
zu zaitugu patroi,
zuzendu gure oinak entzierro
hontan otoi.

Viva San Fermín! Viva!

Gora San Fermin! Gora!

Este és el càntic amb el que els corredors, diari en mà, li demanen al Patró cada matí que els ajude en la carrera. Es fa tres vegades, quan falten 5, 3 i 1 minut per a que tiren el coet.

Jo que tinc la sort de poder veure tots els "encierros", quan he posat la tele no he pogut evitar recordar-me'n del Coto. Eren una de les seues debilitats.
Per estes dates, a les 8.00 h del matí no el trobaves mai per la fàbrica i al es 8.10 h quan tornava a aparèixer com si res haguera passat i li preguntaves si venia de veure la carrera era capaç de negar-te-ho les vegades que fera falta.
Després de més de 15 anys treballant junts, ja me les sabia d'ell -quasi- totes i com si li preguntava d'on venia no m'ho diria, directament li preguntava:

- Coto, que? Han pillat a algun corredor hui?
- No, hui no han pillat a ningú. Hui ha segut molt net i molt ràpid.

Era un crack.... inocent, però un crack.