divendres, 28 de desembre de 2012

El 50 Aniversari de la Cavalcada a la premsa

El 50 Aniversari de la Cavalcada del Reis Mags a Castalla és noticia en l'edició setmanal del periòdic comarcal Escaparate i hui també és noticia a l'edició del diari Información.

Tant un periòdic com l'altre, il·lustren la noticia amb una foto meua.




Ací us deixe els enllaços de la noticia:

Escaparate: http://www.escaparatedigital.com/noticia_detalle.phpid=i0SIUh2Z15286kLltHqELTBTOoxM7yBYkOFBQTPToEcG6&iVR=5

Información: http://www.diarioinformacion.com/alcoy/2012/12/28/medio-siglo-cabalgata-castalla/1328820.html 




dilluns, 17 de desembre de 2012

dijous, 1 de novembre de 2012

Exposició fotogràfica "Feria de San Isidro 2012" i "Vaca 2012"

El proper dissabte 3 de novembre s'inaugurarà l'exposició de fotografia dels concursos de la Fira de San Isidro 2012 i de la Vaca 2012.
 
 
 
 
Si us arrimeu a visitar-la, podreu trobar les fotos que vaig presentar a eixos concursos.

Fira de San Isidro
 
 
 
 
Vaca 2012
 
 
Primer Premi 

Finalista
 
L'exposició es podrà visitar del 3 al 13 de novembre.
 

dilluns, 22 d’octubre de 2012

Majordoms a Benidorm

Després de disfrutar-ho per primera vegada fa 10 anys, la quadrilla de Majordoms d'enguany teníem clar que l'experiència viscuda en Pasqua l'haviem d'allargar per tal de disfrutar el gran ambient que hem creat i no esperar 10 anys més per juntar-nos de nou.
Ja vam allargar bona cosa el Bouet de la Sang, després de liquidar tots els actes que resava l'octaveta repartida per tot el poble. En eixe "acte de clausura", va sortir la idea de passar un cap de setmana a Benidorm, això si, els dos majordoms que es quedaven encarregats havien de tenir en compte que el règim de l'hotel havia de ser Tot Inclòs, per descomptat.

Va arribar el dia escollit i allí que ens vam presentar... i no es necessari donar detalls de com ho hem passat.
Ahí va una xicoteta mostra del que vam patir.





Ara toca visualitzar el vídeo de Pasqua el més que ve i, si no passa res, eixe dia començarà a gestar-se el cap de setmana de 2013 per repetir a Benidorm.

dilluns, 15 d’octubre de 2012

1er. Premi en el "I Concurs de Fotografia Vaca de Castalla 2012"

 Amb esta foto de la vaca creuant la Plaça del carreter, m'he emportat el 1er. Premi del concurs de Vaca 2012.
Espere que us agrade.

També la podeu veure a la meua galeria de Flickr i a Facebook.

Podeu trobar les diferents noticies sobre el fallo del concurs en Castalla al dia, Simbad i els Marinos, Escaparate i Fotocastalla,


La meua enhorabona al meu company d'esquadra i amic, Candela, que s'ha emportat el tercer premi.

dimecres, 19 de setembre de 2012

Una visió més de l'economia espanyola

Stefanie Claudia Müller, corresponsal alemanya a Madrid i economista, és la que signa este article sobre la realitat econòmica espanyola, publicat a Alemanya el dia 6 de setembre i totalment ignorat en Espanya, i que val la pena llegir.

Hoy, 6 de septiembre, se encuentran en Madrid los gobiernos de Alemania y España, acompañados de un nutrido grupo de empresarios, y donde seguro hablarán sobre las condiciones para poder otorgar más ayudas financieras a España o a su sistema bancario.
En los dos lados se ha elevado el tono en los últimos meses y es con gran expectación que España espera ahora la decisión que va a tomar el Tribunal Constitucional alemán, que esa sí es crucial, el día 12, sobre la conformidad o no del rescate europeo y las obligaciones derivadas para los alemanes.

En Alemania crece la crítica contra la supuesta “mentalidad de fiesta” de los españoles; en España los medios cada vez son más negativos con la supuesta dureza de la canciller Merkel.
Pensamos que la situación es mucho más compleja de lo que presentan ambos gobiernos y la mayoría de los medios.

España no es Grecia, pero España puede ser un paciente crónico si Alemania, junto con Europa, no contribuye a solucionar sus verdaderos problemas.
 España no debería recibir más dinero sin que se cambie a fondo el sistema político y económico, hoy en manos de una oligarquía política aliada con la oligarquía económica y financiera, y sin que se aumente la participación ciudadana real en las decisiones políticas.
Para no perpetuar la crisis y endeudar a los españoles durante generaciones, el Gobierno español debe reformar a fondo la administración de las comunidades autónomas y los ayuntamientos, en su mayoría en bancarrota y completamente fuera de control, sometiendo a referéndum el modelo de Estado.

Este tema es la clave del futuro de España, porque las regiones, ayuntamientos y diputaciones son los responsables de los dos tercios del gasto público -234.000 millones frente a 118.000 el Estado en 2011-, excluyendo la Seguridad Social -23.000 millones-, y este gasto se realiza en condiciones de descontrol, despilfarro y corrupción totalmente inaceptables.

Las razones verdaderas de la crisis del país, en consonancia con lo dicho, nada tienen que ver con salarios demasiado altos -un 60 % de la población ocupada gana menos de 1.000 euros/mes-, pensiones demasiado altas -la pensión media es de 785 euros, el 63% de la media de la UE -15- o pocas horas de trabajo, como se ha trasmitido a veces desde Alemania.
España tampoco le falta talento, ni capacidad empresarial ni creatividad.
Tiene grandes pensadores, creativos, ingenieros, médicos excelentes y gestores de primer nivel.

La razón de la enfermedad de España es un modelo de Estado inviable, fuente de todo nepotismo y de toda corrupción, impuesto por una oligarquía de partidos en connivencia con las oligarquías financiera y económica, y con el poder judicial y los organismos de control a su servicio.
En España no existe separación de poderesni independencia del poder judicialni los diputados representan a los ciudadanos, solo a los partidos que los ponen en una lista.

Todo esto lleva también a una economía sumergida que llega al 20% del PIB y que frena la competencia, la eficacia y el desarrollo del país.
Además, detrae recursos con los que podrían financiarse educación y sanidad.
Las ayudas para España, igual que para otros posible candidatos de rescates, no deben ir a bancos ya casi en bancarrota y fuertemente politizados.

En la CAM, el Gobierno ha comprometido 16.000 millones de dinero público en lugar de cerrarla; en Bankia, 23.000, y el Ejecutivo acaba de darle 5.000 millones urgentemente para cubrir pérdidas en vez de cerrarla, y además de forma tan extraña que despierta todo tipo de recelos.
¿Por qué se ha utilizado el dinero de los españoles (FROB) en vez de esperar los fondos de la UE?
Es lícito suponer que la razón es la siguiente: los bancos no quieren que la UE investigue sus cuentas.

Control estricto y duras condiciones:

Ya el caso de Grecia ha demostrado que las ayudas europeas tienen que estar vinculadas a un control estricto y condiciones duras.
Esas condiciones no pueden solamente representar recortes sociales o subidas brutales de impuestos, como hace ahora el Gobierno de Mariano Rajoy con la excusa de Europa.
Se tiene que cambiar más en España que cortar gasto social, que de todos modos es mucho más bajo que en Alemania, y hay otros gastos infinitamente más relevantes que se pueden eliminar.
Además, los casos de corrupción resultan tan escandalosos, incluso en el propio Gobierno, que uno solo puede llegar a una conclusión: el dinero de Europa no puede ser manejado por  personas tan increíblemente venales.

La pasada semana el ministro de Industria Soria - imputado también por corrupción urbanística en Canarias - acusó al ministro de Hacienda en el Consejo de Ministros de favorecer descaradamente a la empresa líder de renovables, Abengoa, de la que había sido asesor, en la nueva regulación de estas energías, que reciben más de 7.000 millones de euros de subvenciones anualmente.
Y Rajoy, al que entregó una carta probatoria, ni dijo ni hizo absolutamente nada.

No puede permitirse por más tiempo este nivel de corrupción, y menos aún a 17 regiones funcionando como estados independientes, con todos los organismos multiplicados por 17, desde 17 servicios meteorológicos a 17 defensores del pueblo, con 200 embajadas, 50 canales de TV regionales en pérdida, 30.000 coches oficiales o 4.000 empresas públicas que emplean a 520.000 personas, creadas específicamente para ocultar deuda y colocar a familiares y amigos sin control ni fiscalización alguna.
En conjunto, unos 120.000 millones, equivalentes al 11,4% del PIB, se despilfarran anualmente en un sistema de nepotismo, corrupción y falta de transparencia.
Y con esto se tiene que acabar, entre otras cosas, porque ya no hay dinero.Los últimos datos de las cuentas públicas conocidos la pasada semana son escalofriantes.

El déficit del Estado a julio ascendió al 4,62% del PIB, frente a un déficit del 3,5% comprometido con la UE para todo el año (del 6,3% incluyendo regiones y ayuntamientos).
Pero lo realmente inaudito es que España está gastando el doble de lo que ingresa :101.000 millones de gasto a julio frente a 52.000 millones de ingresos, y precisamente para poder financiar el despilfarro de regiones y ayuntamientos, que no están en absoluto comprometidos con la consolidación fiscal.

El tema del déficit público es algo que roza la ciencia ficción, y que ilustra perfectamente la credibilidad de los dos últimos gobiernos de España.
En noviembre de 2011, el Gobierno dijo que el déficit público era del 6% del PIB; a finales de diciembre, el nuevo Gobierno dijo que le habían engañado y que el déficit era superior al 8%, y que se tomaba tres meses para calcularlo con toda precisión.
A finales de marzo, se dijo que definitivamente era del 8,5%, y ésta fue la cifra que se envió a Bruselas.
Dos semanas después, la Comunidad de Madrid dijo que sus cifras eran erróneas y el Ayuntamiento de la capital igual… el déficit era ya del 8,7%.
Sin embargo, la semana pasada el INE dijo que el PIB de 2011 estaba sobrevalorado y, con la nueva cifra, el déficit era del 9,1%; dos días después, Valencia dijo que su déficit era de 3.000 millones más; o sea, que estamos en el 9,4% y las otras 15 CCAA y 8.120 ayuntamientos aún no han corregido sus cifras de 2011.
Lo único que sabemos es que están todas infravaloradas.
El déficit real de 2011 puede estar por encima del 11%, y en 2012 se esta gastando el doble de lo que se ingresa. 

Como dice el Gobierno de Rajoy, “estamos en la senda de convergencia”. Y es verdad… de convergencia hacia Grecia.
Claramente, la joven democracia española tiene todavía muchos déficits de representatividad y de democracia que deberían interesar a la canciller Merkel y también a Europa, si queremos evitar una Grecia multiplicada por cinco y salvar el euro.
Esto es lo que ha hecho posible el despilfarro masivo de las ayudas europeas, con una asignación disparatada de las mismas, a pesar de que estas ayudas han supuesto una cifra mayor que la del Plan Marshall para toda Europa.

Es frustrante que a causa de este sistema oligárquico nepotista y corrupto se destroce talento y creatividad y que ahora muchos jóvenes se vean forzados a trabajar fuera, muchos en Alemania.
Esa situación nos ha llevado a una distribución de riqueza que es de las más injustas de la OECD. 
La antaño fuerte clase media española está siendo literalmente aniquilada.

Resumiendo: no es una falta de voluntad de trabajo, como se piensa tal vez en algunos países del norte de Europa, lo que hace que España sufra la peor crisis económica de su Historia.
Es un sistema corrupto e ineficiente.
La crítica del Gobierno alemán y sus condiciones para un rescate de España se deberían concentrar en la solución de esos problemas.
En caso contrario, solo conseguirán que una casta política incompetente y corrupta arruine a la nación para varias generaciones.

dimarts, 11 de setembre de 2012

Festes 2012: Fes-me una foto

L'any passat ja vaig fer un article amb algunes fotos de gent que posava per a la càmera i demanava una foto sense saber ben be per a què.
Enguany, la majoria volia "fes-me una foto per al llibre de festes". Jeje, no és per desanimar, però no és tan fàcil eixir en el llibre de festes, ni depèn en este cas, ni del model ni del fotògraf. 
Així que haurem de conformar-nos en eixir en esta finestreta...









També podeu trobar estes fotos, i alguna més de propina, al Feisbuc.

divendres, 7 de setembre de 2012

Caçats 2012


 Pacorro

 Carpi i Rove

 Valdés

 Rove

Morote

dilluns, 16 de juliol de 2012

Festes de Tibi

Amb els actes celebrats el passat dissabte, van començar les Festes de Tibi, encara que els actes principals començen amb l'entrada de vaques del proper dissabte.
Aprofite per penjar el cartell que vaig presentar al Concurs i... ens veiem per allí.

Cartell que també podeu trobar a la meua galeria de Flickr

dimecres, 4 de juliol de 2012

El Bouet de la Sang

Seguint el consell del meu amic i company de quadrilla, Tono, aparcaré la crisi en el bloc per parlar del Bouet de la Sang.
I és que este cap de setmana es celebra una any més la que diuen és la festa més antiga que es celebra al nostre poblet, i nosaltres, la quadrilla número 10, serem els encarregats de que tot es desenvolupe correctament.

Bouet de la Sang 2002. Quines caretes...

Per a parlar d'esta festa tant particular, m'he documentat en l'escrit que va fer Juan Carlos Candela al seu bloc l'any passat aprofitant que ell era majordom.


La festa de la "Preciosísima Sang del nostre Senyor Jesucrist" es celebra litúrgicament l'1 de juliol. Probablement per qüestions laborals, a Castalla es va decidir traslladar-la al primer dissabte de juliol. 
No hi ha documentació que acredite quan comença a celebrar-se ací,  però el més probable és que siga des de 1577, data en què l'arquebisbe de València, Sant Joan de Ribera, després de començar al culte la nova parròquia, va fundar la confraria amb este nom i li va canviar la dedicació a l'anterior església, hui ermita, fins a este moment dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, des de la seua consagració al cristianisme l'any 1245, denominant-se des d'eixe any 1577 i fins als nostres dies "Ermita de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist".

Tot fa indicar que l'origen del nom de "Bouet de la sang"  provinga del fet de que antigament, en la placeta de l'ermita, eixe dia es soltara alguna vaqueta o algun "bouet".

La forma concreta amb què es celebra esta festa tampoc hi ha documentació o almenys no se'n té noticies de la seua existència del perquè o des de quan es fa així, ja que en certa manera pot considerar-se que és un poc desconcertant, perquè este dia a les nou del matí acudixen els majordoms (portadors de la Imatge de la Patrona) a una casa particular, on s'arreplega una imatge del Xiquet Jesús  que és portada en andes des d'esta casa fins a la parròquia, lloc on s'agrega el sacerdot a esta  “processó” i a continuació es puja a l'ermita on es celebra la Missa. Al finalitzar la mateixa es lligen els noms dels majordoms i consellers del següent any, que no són altres que els que portaran a la Patrona i el Sepulcre amb la Imatge del Crist jacent en el següent any en les processons de Setmana Santa, respectivament. Després de finalitzar la Missa es baixa pel carrer l'Amargura i Punta la penya fins a la parròquia, lloc en què ja es queda el sacerdot, seguint a continuació fins a la casa de Solita Soler on es guarda el Xiquet Jesús.

Com a curiositat, dir que antigament, la forma en què es constituïa la llista dels majordoms era diferent de com es fa en l'actualitat, en que 10 llistes d'amics d'entre 25 o 30 persones cada una, van rodant successivament per traure les distintes imatges en les processons.
Quan l'ermità, el dia de la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, feia sonar el toc de l'alba, en la mateixa placeta de l'ermita s'obria una llista, i els primers en arribar a apuntar-se serien els anomenats el següent dia 1 de Juliol, com a majordoms o consellers, per això una persona que volguera repetir majordomia tots els anys, simplement en que fora matiner podria aconseguir-ho.





dijous, 28 de juny de 2012

Aparquem la Crisi fins dilluns... o no?

Abans del partit de semifinals que enfrontava a Espanya i Portugal, vaig escriure al Facebook que mentres la Selecció es mantinguera en l'Eurocopa, duraria l'impass de "no crisi" al país. També vaig pensar que en tornar la Crisi, arribaria amb sorpreses, però no em vaig atrevir a escriure-ho perquè no tenia arguments per basar el meu pensament.
Anit, després de convertir Cesc el penalti definitiu, vaig escriure que "Aparcàvem la Crisi fins el dilluns".
Però no va fer falta esperar a que la selecció acabara la seua aventura a la Euro. Quina va ser la meua sorpresa quan mitja hora després de passar a la Final em vaig enterar que la Crisi - o millor dit, el Govern - no respecta ni el futbol.
La Ministra de Sanitat, Ana Mato, havia aprofitat que tots estàvem davant de la tele - i darrere del balonet - seguint a La Roja, per anunciar la exclusió de 400 medicament de la Seguretat Social. Tot un exemple d'alevosia i nocturnitat.
Vist el vist, que a ningú estranye si guanya Espanya la Eurocopa que, a banda de fer-nos càrrec entre tots de les primes a pagar pel Trofeu, el Govern, aprofitant que els jugadors estan damunt de l'autobús passejant-se per la Capital i el reste del país al carrer per participar en la festa, anuncie la tant "esperada" pujada de l'IVA.


dimecres, 16 de maig de 2012

Que l'economia ens pille confessats

"La posibilidad de que se produzca un corralito en España es un sensentido" Luis de Guindos, Ministre d'Economia.
"España es un pais solvente, yo diria que muy solvente" César Alierta, President de Telefónica (sense mirar a la càmera, de cara als papers... hi ha que entendre que era una frase molt complicada).
I podria seguir, i ens podrien canta Missa, però el panorama és el que és, i les dades són les que són.

La prima de risc espanyola va marcar ahir un nou màxim històric, 488 punts, just un dia abans d'una nova subhasta de deute públic en que els bons a 10 anys superaran el 6,5% d'interés (algú estarà fregant-se les mans). Hui ja ha superat a estes hores els 500 punts (505), nivell en que van tindre que ser rescatats Grècia (500), Portugal (517) i Irlanda (544), però "més que per la debilitat econòmica nacional o els dubtes sobre el sistema financer espanyol, este nou "rebot", ve causat per la inestabilitat en Grècia", no hi ha de que preocupar-se, no és per culpa nostra.

La Bolsa està en nivells de 2003 (IBEX en 6.700 punts), l'atur, des de les últimes dades, deu haver superat ja el 25%... però la noticia realment important és que Europa no ha entrat en recessió... perquè l'economia alemanya va repuntar en el primer trimestre un 0,5% i aconsegueix tapar així les vergonyes del reste de la Zona Euro, principalment de Portugal (-0,1), Espanya (-0,3) i Itàlia (-0,8).
D'altra banda destaca el creixement, per damunt d'Alemanya, de països com Eslovàquia (0,8) o Finlàndia (1,3).
Total, que Espanya està en recessió des de fa més d'un any, però la Zona Euro NO (gràcies a Alemanya)... no hi ha de que preocupar-se.

Així que el dit, que l'economia (principalment de la Zona Euro, clar està) ens pille confessats, que manipulats ja ens tenen. De moment, no hi ha de que preocupar-se, o si?.




divendres, 27 d’abril de 2012

Gràcies Pep, i fins aviat.

Des de fa uns dies tot feia indicar que així seria, i finalment s'ha confirmat. Pep Guardiola acaba d'anunciar que plega. 
El primer dia que va aplegar ja va dir que la seua idea era no allargar-ho més de quatre anys i just ara, quan van a complir-se eixos quatre anys, ha pres la decisió, personal i sempre respectable, d'abandonar la nau.

I no podem fer més que donar-li les gràcies per estos meravellosos anys que ens ha fet viure com a cules i que mai més es tornaran a repetir, MAI MÉS.
Esperem que l'equip acabe dignament la lliga i guanye la Copa del Rei -l'Athletic que guanye la Europa Leage-, tancant així el cicle amb 14 títols de 19 possibles.

I a mirar cap avant, que la vida continua i amb un poc de sort, que descanse un parell d'anys i que torne abans de ser President del club, total sols té 41 anys. Tan sols demanaria que tot allò que ha aconseguit a nivell d'entorn, afició i club durant estos quatre anys, no es llance a perdre en quatre dies, i tindre paciència amb el nou entrenador (Tito Vilanova, el segon de Guardiola durant estos anys).

El dit, gràcies i que siga un "fins aviat".



Coldplay: Viva la vida (Unstaged)

dilluns, 16 d’abril de 2012

Gràcies per compartir-ho amb nosaltres

Volia escriure sobre esta Setmana Santa tan especial, contar com havien sigut estos dies.
A la fí m’he atrevit a escriure en plural, amb la certesa de que el que sentia probablement era compartit per moltes “companyes de quadrilla”.

Hem passat la Pasqua participant en la distància, de l’experiència que vosaltres estàveu vivint. Per moments solitàries, i les que tenim fills, amb l’estrés afegit de qui per uns dies ha de fer de mare i de pare, tot en una.

Heu volgut que compartirem amb vosaltres molts moments, des del principi al final, i sempre hem sigut benvingudes a la Casa dels Majordoms, en este temps en que heu estat junts, gaudint d’allò més bonic que té la vida en un poble: la germanor. Temps al voltant d’una bona taula i bona companyia, temps per parlar, per a sincerar-se, per a conèixer a les persones, temps per a riure fins a l’extenuació, temps de converses noctàmbules que ajuden a atenuar la pena fonda i antiga.

Quatre dies que han renovat un vincle d’amistat i la Processó més esperada. Un darrer moment, nosaltres al mig del públic, expectants, veient com s’acosta la imatge venerada, intuint que els vostres cors bateguen tots a una i els vostres rostres impressionants, revelaven la tensió que sentíeu en eixos instants eterns. Un suprem esforç final, uns segons que valen dèu anys, vibrant entre el volteig de les campanes, els crits i els aplaudiments.

Després la calma, retrobaments, felicitacions, un matí solejat i les copes en alt per manifestar afecte i gratitud, bons desitjos i, com sempre, moltes bromes i risses, conscients hui mateix d’haver viscut una experiència única, un tresor per a recordar tota la vida.

La felicitat està en les xicotetes coses, en els moments especials viscuts i quan eixes xicotetes coses es concentren en uns dies, en unes hores, envoltades de fills i esposos, de persones que estimes i t’estimen, parlant, rient, i fent bromes, caminant davall d’un cel blau infinit, hom sap que té la felicitat plena a tocar dels dits.

Mai pensava que un matí de diumenge donara per a tant.

Esther.
Castalla, 8 d’abril de 2012



Font: carloscastalla en YouTube. 

dilluns, 2 d’abril de 2012

Ara que fa 10 anys


"Bé fan de dir que és tota una experiència. Ens ho havien contat molts amics que ja havien segut majordoms però no ens podíem imaginar que fora aixi. Per a tots era la primera vegada que teníem l’oportunitat de conviure eixos dies en la casa dels Majordoms I, encara que algú de nosaltres havia portat la Mare de Déu en Festes, hi han moments que penses que no té res a veure. Hem aconseguit formar una quadrilla de “sagals” (sagals casats, sagals a la porta de la vicaria, i algun amb trenta anys… encara que no ho pareguera) a partir de grups diferents d’amics i algú més que no sap encara com ha vingut a parar ací, i malgrat això, després de passar aquestos dies, ara som simplement una quadrilla d’amics.
Des del primer dia que a Manolo i a Camilo se’ls va ocórrer apuntar a la quadrilla, se l’ha coneguda com “la quadrilla dels sagals”. Eixe nom, va pillar més pes, quan el Dijous Sant vam sortir a l’altar per reviure el lavatori de peus que els Nostre Senyor va fer als Apòstols, i més d’un i més de dos, va pensar que érem massa joves per portar la Mare de Déu o per fer les Reverències. I no ens inventem res, són comentaris que van aplegar a les nostres oïdes i que hem portat a costeres, o millor dit, a muscles, tota la Pasqua.
El que no sabia eixa gent, és que “ La Mare de Déu no cau. Eixe dia la Mare de Deu vola”. Amb eixes paraules va començar la xarrada que ens va fer Alfonso, Clavari Major de la Cofradia, el Divendres Sant abans de dinar. No neguem que algú de nosaltres això tampoc ho sabia i ja ens vam quedar més tranquils, després de les paraules d’este gran senyor. Perquè, per a que volem negar-ho, al que més i al que menys, se li passa pel cap allò de que “mira que si se’ns cau”. Així i tot, a algú se li va caure la nit d’abans… mentres dormia.
Podríem contar moltes anècdotes que ens han passat durant tots aquestos dies, però com no ens queda més full, tans sols volem agrair a mares, novies i dones l’esforç que han fet, encara que no hem acudit a casa per a res més que a posar-nos el vestit de la processó i llevar-nos-el, per a que nosaltres visquérem intensament tota la Pasqua i que no l’oblidarem mai."

Fa 10 anys que vam escriure estes línies per al llibre de Festes intentant resumir tot el que vam viure durant quatre intensos dies, que havien començat molt abans amb el primer Via Crucis i que acabaria allargant-se fins al Bouet de la Sang.
I és que ja fa 10 anys que vam ser Majordoms.
24 joves -per a molts, sagals- que van viure una experiència única, que sols acertàvem a comparar-la amb una capitania de Festes, malgrat que ningú havia segut mai Capità.
Quatre intensos dies en un lloc d'ús exclusiu per nosaltres. Quatre intensos dies per menjar, conviure, desfilar i ser protagonista de la Festa (de la Pasqua en este cas). Quatre intensos dies que mai oblidarem i que van donar per a contar i recordar vivències fins l'any passat.





Però enguany és diferent, perque enguany fa 10 anys de tot allò, i enguany tornem a ser Majordoms.
10 anys donen per a molt i moltes coses han canviat. Els 24 sagals s'han fet majors i els fills ja corretegen per la casa dels Majordoms. Alguns han perdut el pel, altres han guanyat panxa, i altres han perdut el pel i han guanyat panxa.
El que si tenim en comú tots es que a tots se'ns ha fet més coneixement. Esta vegada ens medirem abans de la processó i ens deixarem veure més per casa.

I per descomptat que en algun moment i per alguna raó, tindrem presents als 9 companyers que després d'aquella inoblidable experiència van decidir abandonar la nau. Pablo, Javi, David, Paco, Manolo, Jose, Angel, ... van començar amb nosaltres i sempre tindran el seu lloc ací.
Després, se'ns han anat afegint Vicent, David, Kiko, i Javi per fer més gran esta família que es disposa a viure altra gran experiència, ni millor ni pitjor, ... diferent, però de nou, inoblidable.

Xicots, el dissabte van fer el tret de sortida i ja ho tenim a tocar. Que ho disfruteu bona cosa.
Ah, s'espera algun dia o alguna estona de pluja, no us preocupeu, igual ens toca estar més temps del que esperàvem a cobert, aviseu a Vicent per a que ens aprovisione.
I la Verge ha de baixar si o si, així que tampoc ens ha de preocupar.

dilluns, 6 de febrer de 2012

Postals de Castalla nevada

Ahir vaig aprofitar la nevada per fer algunes fotos que podeu trobar ací, si us apeteix veure-les.


També podeu veure una versió millorada d'esta foto en la meua galeria de flickr.
Espere que us agrade.

dijous, 19 de gener de 2012

Una gran cita

Esta es una d'eixes cites de la història que 60 anys després ens venen que ni pintades.

"Cuando advierta que para producir necesita obtener autorización de quienes no producen nada; cuando compruebe que el dinero fluye hacia quienes trafican no bienes, sino favores; cuando perciba que muchos se hacen ricos por el soborno y por influencias más que por el trabajo, y que las leyes no lo protegen contra ellos sino, por el contrario, son ellos los que están protegidos contra usted; cuando repare que la corrupción es recompensada y la honradez se convierte en un autosacrificio, entonces podrá afirmar, sin temor a equivocarse, que su sociedad está condenada."

Ayn Rand (1950)

Una vegada més, i van...


Caricatura: Caye

dimarts, 17 de gener de 2012

Anunci Estrella Damm 2012 - Inimitables

Ahir es va emetre per primera vegada el nou anunci de la marca cervesera Estrella Damm amb el Barça de nou de protagonista i on es ressalten els ingredients que han fet possible el Barça actual: el treball de la Masia en els seus 30 anys d'història, els valors del club, la filosofia de joc, el sentiment de formar part d'allò més gran que un equip de fútbol...



Ara toca esperar l'anunci en "versió Reial Madrid".