divendres, 27 de novembre de 2009

Records d'Institut

.
Ahir ens vam arrimar a votar la renovació del Consell Escolar, crec, no ho tinc molt clar encara, soc novell en açò de votar els "òrgans escolars".

El cas es que havien eleccions, eixe dret que tothom tenim i que hem d'exercir, i que faig el possible per no faltar a cap. Això i que a l'hora de decidir si passar-me o no, vaig llegir que la votació es feia a "l'edifici de Direcció", es a dir, a l'edifici de l'Institut, del nostre institut.

Aquell edifici del que vaig recórrer totes les classes durant 7 anys de la meua vida -des de 6é d'EGB fins a COU, si, si, COU, Curs d'Orientació a la Universitat... com es diu ara?.
Aquell on vaig deixar de tindre un professor per a totes les assignatures, aquell en el que Don Fernando, el primer dia que vam entrar, ens va dir: "Mireu-me, ara soc mes alt que tots vosaltres. El dia que acabeu el cicle dels tres anys, tots vosaltres sereu més alts que jo". Quanta raó tenia.
Aquell en el que féiem concursos de "Play-back". Mai oblidaré el "Mediterraneo" de Los Rebeldes.
Aquell en el que vaig conéixer a Esther i vaig recorrer amb ella cada vorera, cada escaló, cada metre del seu pati, per estar amb ella.
Aquell del que vaig ser expulsat, junt als alumnes de millor expedient de la classe. Ens haguérem anat al carrer com el reste, en lloc de quedar-nos en classe durant l'hora lliure... Van ser tres dies, això si, coincidint amb el cap de setmana.
...
Aquell del que tinc els millors records d'una etapa meravellosa de la meua vida.

Sols per recórrer el caminet per travessar aquell pati, trepijar de nou aquell edifici després de tants anys i que ens vingueren al cap tots eixos records, va valdre la pena anar a votar.
.

3 comentaris:

Vicent Quiles ha dit...

Segur que hi ha algun seguidor del blog que té també alguna anècdota o record que contar d'aquells temps.
Animà't.

Jjuan ha dit...

Si que va estar be eixa etapa, si.
Don Fernando es segurament el professor que mes m'ha marcat en la meua carrera. Sempre fen-te pensar i motivante. Ara ho diuen "coaching".

Jo crec que vaig ser l'unic que son pare no va pillar a broma aixo de ser expulsat. A mi si que em va tocar cavar oliveres, mentres altres venien a mirar ;-)

Quan estiga pel poble en unes semanes mos arrimem a pegar una volta, i fem una cerveseta o dues tambe...

Pettylux ha dit...

Quina setmaneta de records, senyor!

Gràcies per trastejar les meues fotos.
Una abraçada.

Rafa