dilluns, 16 de juliol de 2012

Festes de Tibi

Amb els actes celebrats el passat dissabte, van començar les Festes de Tibi, encara que els actes principals començen amb l'entrada de vaques del proper dissabte.
Aprofite per penjar el cartell que vaig presentar al Concurs i... ens veiem per allí.

Cartell que també podeu trobar a la meua galeria de Flickr

dimecres, 4 de juliol de 2012

El Bouet de la Sang

Seguint el consell del meu amic i company de quadrilla, Tono, aparcaré la crisi en el bloc per parlar del Bouet de la Sang.
I és que este cap de setmana es celebra una any més la que diuen és la festa més antiga que es celebra al nostre poblet, i nosaltres, la quadrilla número 10, serem els encarregats de que tot es desenvolupe correctament.

Bouet de la Sang 2002. Quines caretes...

Per a parlar d'esta festa tant particular, m'he documentat en l'escrit que va fer Juan Carlos Candela al seu bloc l'any passat aprofitant que ell era majordom.


La festa de la "Preciosísima Sang del nostre Senyor Jesucrist" es celebra litúrgicament l'1 de juliol. Probablement per qüestions laborals, a Castalla es va decidir traslladar-la al primer dissabte de juliol. 
No hi ha documentació que acredite quan comença a celebrar-se ací,  però el més probable és que siga des de 1577, data en què l'arquebisbe de València, Sant Joan de Ribera, després de començar al culte la nova parròquia, va fundar la confraria amb este nom i li va canviar la dedicació a l'anterior església, hui ermita, fins a este moment dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, des de la seua consagració al cristianisme l'any 1245, denominant-se des d'eixe any 1577 i fins als nostres dies "Ermita de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist".

Tot fa indicar que l'origen del nom de "Bouet de la sang"  provinga del fet de que antigament, en la placeta de l'ermita, eixe dia es soltara alguna vaqueta o algun "bouet".

La forma concreta amb què es celebra esta festa tampoc hi ha documentació o almenys no se'n té noticies de la seua existència del perquè o des de quan es fa així, ja que en certa manera pot considerar-se que és un poc desconcertant, perquè este dia a les nou del matí acudixen els majordoms (portadors de la Imatge de la Patrona) a una casa particular, on s'arreplega una imatge del Xiquet Jesús  que és portada en andes des d'esta casa fins a la parròquia, lloc on s'agrega el sacerdot a esta  “processó” i a continuació es puja a l'ermita on es celebra la Missa. Al finalitzar la mateixa es lligen els noms dels majordoms i consellers del següent any, que no són altres que els que portaran a la Patrona i el Sepulcre amb la Imatge del Crist jacent en el següent any en les processons de Setmana Santa, respectivament. Després de finalitzar la Missa es baixa pel carrer l'Amargura i Punta la penya fins a la parròquia, lloc en què ja es queda el sacerdot, seguint a continuació fins a la casa de Solita Soler on es guarda el Xiquet Jesús.

Com a curiositat, dir que antigament, la forma en què es constituïa la llista dels majordoms era diferent de com es fa en l'actualitat, en que 10 llistes d'amics d'entre 25 o 30 persones cada una, van rodant successivament per traure les distintes imatges en les processons.
Quan l'ermità, el dia de la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, feia sonar el toc de l'alba, en la mateixa placeta de l'ermita s'obria una llista, i els primers en arribar a apuntar-se serien els anomenats el següent dia 1 de Juliol, com a majordoms o consellers, per això una persona que volguera repetir majordomia tots els anys, simplement en que fora matiner podria aconseguir-ho.