dimecres, 22 de gener de 2014

Amb Catalunya Ràdio ja m'han tocat.... la fibra

Anit a les 20.00 h. van tallar les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià, i aquest matí quan m’he assabentat per Facebook, me s’ha caigut l’ànima al peus, perque m’han arrevatat part de mi, a banda de ser l’últim reducte que ens quedava per escoltar la nostra llengua.

En qüestió de tres anys, els polítics que ens governen -i que no entraré a valorar- ens han privat de la Ràdio Televisió pública de Catalunya, de la Ràdio Televisió pública Valenciana.

On volen aplegar? A deixar la 1 i La2, amb el NODO pel dia i la Carta d’Ajust a la nit? I la TDT per a Intereconomia i Popular TV, amb pelis de vaqueros?.  La propera mesura quina será? Llevar la línea en valencià de les escoles, supose… Açò dona asco, o com diuen els catalans, AÇÒ FA FÀSTIC.

Una d’eixes “cosetes” que li donen sentit al meu dia a dia consisteix en gitar-me, i pillar la son, escoltant la ràdio al llit, la ràdio en català.

Imagineu-vos, els que us dormiu cada nit llegint el vostre llibre preferit, que us llevaren els llibres d'Enric Valor i us donaren a triar entre llibres sobre la monarquia…. Això o res.

Sóc un malalt de l’esport –El Club de la Mitjanit, Tot Gira-, del Barça –La transmissió d’En Puyal-, de l’humor a l’esport –El Perepunyetes, Problemes Domèstics-, però també escolte altres programes a la matinada –Els Ignorants- o mentres vaig en el cotxe –El matí de Catalunya Ràdio, Catalunya Vespre-. És la meua emissora de ràdio per defecte, i és que tinc certa debilitat pels catalans… els admire i en certa manera els envege per com s’identifiquen amb el que és seu i ho defenen com allò que és, el seu.

Ara em queda la COPE (Radio Montaña) i RNE (Radio Ibi), així que m’hauré de posar les piles per seguir escoltant la ràdio en català, perquè em negue a escoltar el que m’imposen.

Em buscaré un telèfon d'eixos que val per a tot, i el que menys importa és si val per telefonar, em posaré “datos” i escoltaré Catalunya Ràdio per internet, això si no la tanquen o ens posen un “cortafuegos” anticatalans en tots els ordinadors i mòbils del País Valencià.

El dit, que tot plegat dona asco i estic fins als cataplins, de que ens facen retrocedir un dia rere altre fins als temps de Franco, cap a “una Patria unida, grande y libre ¿¿??” llevant-nos llengua, identitat, sanitat, educació, poder salarial, i tantes altres coses més que tant ens ha costat aconseguir, per tal que tots siguem tontets i ens estiguem calladets.

Tal vegada el que hauría de fer és tirar foc i merda per la boca contra els que ens governen, però ni dec fer-ho, ni solucionaria el problema. Ja faré altres coses que m’ompliguen més i em valguen per lluitar pel que és nostre.

Per exemple, perdre la PU.. costum de dirigir-se a un desconegut en castellà. Ara SEMPRE en valencià. O, com he dit abans, escoltar la ràdio per internet.

No entraré en política, però els ha eixit un altre gra al cul.

 
Us pose els enllaços dels articles de vilaweb on s'informa de tot este tema i per descomptat, l’enllaç a CATALUNYA RÀDIO i TV3.


 

dijous, 9 de gener de 2014

Gràcies per permetre'm fer feliç a tanta gent



Foto: Diari de Castalla


GRÀCIES a tots els que vau pensar en mi, i per damunt de mi, en els meus fills, i decidir-vos per mi, a tots aquells que se’ls va dibuixar un somriure en la cara o se’ls va posar la carn de gallina quan ho van saber, a Gaspar i a Baltasar per la seua complicitat,  als Carteros i a l’Heraldo per les rises i els moments viscuts, a les maquilladores i a la gent de vestuari, al responsable de la meua carrossa, a tots els companyers i amics  de l’associació, perque després de tants anys junts, no deixa de sorprendre’m la vostra capacitat de treball i superació…

GRÀCIES per acompanyar-me en eixe dia tan especial, per eixes fotos, per compartir tantes vivències i anècdores mentres dinavem, per eixe gintònic amb tranquilitat abans de la transformació, per canviar-me el cofre dels caramels “a la surda” a l'hora del dinar,  per els consells en l’últim moment, per portar-me a casa, per l’estiró de barbes quan tot va acabar, per els missatges de whatsapp d’eixa nit i del dia següent,…

GRÀCIES a Esther, a la familia i als amics per estar sempre ahí, per eixes carreres, per eixos nervis, per eixes llàgrimes d’alegria, emoció i felicitat, per eixos nucs en l’estomag,….

GRÀCIES a Julia i a Ximo, perque sense ells saber-ho, han sigut els que li han donat sentit a tot.

GRÀCIES per fer-me sentir Rei i per aconseguir que després de 24 hores destapant regals i joguets quan pregunte als meus fills quin regal els va agradar més, contesten que el millor regal de tots ha sigut "la visita del Rei Melchor a casa".


També al Facebook.