Bon Nadal

Bon Nadal

Bon Nadal

 

Bon Nadal

Gràcies per permetre'm fer feliç a tanta gent

Foto: Diari de Castalla

GRÀCIES a tots els que vau pensar en mi, i per damunt de mi, en els meus fills, i decidir-vos per mi, a tots aquells que se’ls va dibuixar un somriure en la cara o se’ls va posar la carn de gallina quan ho van saber, a Gaspar i a Baltasar per la seua complicitat,  als Carteros i a l’Heraldo per les rises i els moments viscuts, a les maquilladores i a la gent de vestuari, al responsable de la meua carrossa, a tots els companyers i amics  de l’associació, perque després de tants anys junts, no deixa de sorprendre’m la vostra capacitat de treball i superació…

GRÀCIES per acompanyar-me en eixe dia tan especial, per eixes fotos, per compartir tantes vivències i anècdores mentres dinavem, per eixe gintònic amb tranquilitat abans de la transformació, per canviar-me el cofre dels caramels “a la surda” a l'hora del dinar,  per els consells en l’últim moment, per portar-me a casa, per l’estiró de barbes quan tot va acabar, per els missatges de whatsapp d’eixa nit i del dia següent,…

GRÀCIES a Esther, a la familia i als amics per estar sempre ahí, per eixes carreres, per eixos nervis, per eixes llàgrimes d’alegria, emoció i felicitat, per eixos nucs en l’estomag,….

GRÀCIES a Julia i a Ximo, perque sense ells saber-ho, han sigut els que li han donat sentit a tot.

GRÀCIES per fer-me sentir Rei i per aconseguir que després de 24 hores destapant regals i joguets quan pregunte als meus fills quin regal els va agradar més, contesten que el millor regal de tots ha sigut "la visita del Rei Melchor a casa".


També al Facebook.

Bon Nadal

Cavalcada dels Reis Mags 2013

Ahí van unes quantes fotos de la que, possiblement, ha segut la millor Cavalcada vista i viscuda al nostre poble.

Més de 400 participants, dels quals més de 150 músics, delectant-nos amb la marxa del 50 aniversari composta per Lusa, ball i músiques davant de les carrosses, una carrossa per a cada patge i una carrosa nova construïda per a l'ocasió per als tres REIS MAGS, aquells tres Reis Mags que fa 50 anys se'ls va passar pel cap que Castalla es mereixia una Cavalcada de Reis, es van pujar damunt d'una mula i van fer realitat el somni de tots els xiquets del poble,... i tantes i tantes historietes i anècdotes viscudes des de fa més de dos anys preparant i esperant este dia....

UN GRAN REGAL: Fila 6, Butaca 9

Aquestos dies de tanta celebració, de dinars i sopars de diversa índole, amaguen de vegades commemoracions que són un regal per als qui tenen la sort de gaudir-les.

En un acte cuidat al detall i de la mà del nostre estimat Daniel, el temps es va parar i per una estona vam tornar 50 anys enrere, per conéixer les inquietuts d’aquells que van convéncer a Ses Majestats Els Reis Mags d’Orient per a que visitaren Castalla. Tot apunta a que ho van fer molt bé, perquè des d’aleshores Melchor, Gaspar i Baltasar no han deixat de vindre a la nostra ciutat el dia 5 de gener. 

Va ser molt emotiu i bonic pel fet que va suposar un reconeixement i un agraiment no sols a Manolo, Toni i Pepe, sino també a tots els que els han ajudat en aquest camí gens curt, 50 anys ni més ni menys. 

Anècdotes que els que estem a prop d’ells ja coneixem, contades una i mil vegades quan arriben estes dates, i que no per sabudes deixen de ser divertides i sorprenents. 

Emoció, molta. Tots els presents erem conscients que el treball i l’esforç invertit té sentit gràcies a la il.lusió dels xiquets, perquè en aquest món en que vivim no hi ha res més pur i autèntic que el seu somriure i la seua inocència. 

Finalment els autèntics protagonistes, els xiquets i xiquetes, van ocupar l’escenari i van ser el millor regal per als seus iaios i iaies, i és que poques coses importen més als avis que els seus nets. 

El dia 5 com cada any esperarem els Reis Mags, i l’Avinguda serà l’escenari màgic per on passaràn, deixant-nos a tots la certesa que existeixen de veritat i per suposat molts regals, però no m’oblide del regal que ja ens van dur el diumenge, vam vibrar amb tots els assistents de peu i aplaudint en homenatge a unes persones, que han sabut treballar per a portar la il.lusió i la fantasia a les nostres xiquetes i xiquets. I això no té preu.

El 50 Aniversari de la Cavalcada a la premsa

El 50 Aniversari de la Cavalcada del Reis Mags a Castalla és noticia en l'edició setmanal del periòdic comarcal Escaparate i hui també és noticia a l'edició del diari Información.

Tant un periòdic com l'altre, il·lustren la noticia amb una foto meua.

Ací us deixe els enllaços de la noticia:

Escaparate: http://www.escaparatedigital.com/noticia_detalle.phpid=i0SIUh2Z15286kLltHqELTBTOoxM7yBYkOFBQTPToEcG6&iVR=5

Información: http://www.diarioinformacion.com/alcoy/2012/12/28/medio-siglo-cabalgata-castalla/1328820.html 

Bon Nadal i Feliç Any Nou

Que passeu tots unes Bones Festes.

Sentència Reial

Ara que ja us he felicitat a tots com cada any, òbric la secció -també anual- de noticies i curiositats que sempre tenen alguna cosa que veure amb els Nadals i els Reis Mags.

Està vegada us porte la sentència dictada este estiu i publicitada a principis de mes en el que el Magistrat titular del jutjat de Huelva desestima la denuncia presentada contra el Rei Baltasar per una persona lesionada pel llançament de caramels.

La sentència, encara que pastosa, com totes, té la seua miga i la seua gràcia, val la pena llegir-la.



JUZGADO DE INSTRUCCION Nº 4 DE HUELVA
Alameda Sundheim, 28
Teléfono: XXXXXX
Procedimiento: DILIGS.PREVIAS 1861/2010. Negociado: ML
N.I.G.: 2104143P20100002996.
Ejecutoria:
De: XXXXX
Contra: REY MAGO BALTASAR

A U T O

En Huelva a veintiseis de junio de dos mil diez.

HECHOS

UNICO.- En este Juzgado se han recibido las actuaciones que preceden en virtud de
denuncia repartida por el Juzgado Decano de esta ciudad, por LESIONES POR
IMPRUDENCIA.

RAZONAMIENTOS JURIDICOS

PRIMERO.- Formulada denuncia contra el Rey Mago Baltasar, registrada así por el
Decanato de esta ciudad y repartida a este Juzgado, entiende el instructor que, con carácter
previo a entrar en el fondo del asunto, se hace necesario el análisis de una serie de cuestiones
de naturaleza procesal para dar una respuesta debidamente motivada a la pretensión que se
deduce.

SEGUNDO.- Es obligado comenzar por plantearse si, en los términos en que se
formula la denuncia, este instructor estaría obligado a formular su abstención, conforme a lo
prevenido en el art. 217 LOPJ, ante la posible concurrencia de la causas previstas en los
ordinales 9º y 10º del art. 219 de la citada Ley. Y es que, sin poder ciertamente afirmar que
exista una amistad íntima con la persona denunciada, reconoce el instructor que el Rey Mago
Baltasar, con el concurso de los Reyes Melchor y Gaspar, le han venido ofreciendo
anhelados presentes cada día 6 de enero desde que tiene uso de razón. No obstante poner de
manifiesto lo anterior, el instructor considera oportuno no formular la abstención, dejando
libertad a la parte para que, si lo estima oportuno, pueda recusar; y ello por considerar que,
tal vez, la persona denunciada no sea en realidad el propio Rey Mago Baltasar, sino otra,
pues alguna duda puede suscitar a este respecto la denuncia cuando, tras resaltar en letra de
gran tamaño y negrita que se dirige la acción penal contra el Rey Mago Baltasar, indica que
se refiere a la persona que representaba al mismo en la cabalgata del día 5 de enero.

TERCERO.- Esas dudas en torno a la persona denunciada deben llevar también a
residenciar en la jurisdicción española, y en la competencia objetiva, funcional y territorial
de este Juzgado, la instrucción de las presentes Diligencias. Y es que, si verdaderamente
fuera el Rey Mago Baltasar la persona denunciada, podríamos encontrarnos ante uno de los
supuestos de inmunidad de jurisdicción que, conforme al art. 21-3 de la LOPJ, impedirían la
acción de los Tribunales españoles. Habría entonces de determinarse la nacionalidad de Su
Majestad, pues siendo notorio que procede de Oriente, hace más de dos mil años que no se
resuelve la polémica en torno a su verdadero país de origen. De este modo, sólo conociendo
su nacionalidad, aplicando las reglas de Derecho Internacional Público, podría dilucidarse a
qué jurisdicción y a qué órgano judicial, dentro de la misma, correspondería instruir.

CUARTO.- Resueltas las anteriores dudas procedimentales, hemos de entrar ahora
en el contenido material de la denuncia. Básicamente, puede resumirse el hecho denunciado
en que, en la cabalgata de Reyes de 2010, el Rey Mago Baltasar o, más probablemente, otra
persona que se hacía pasar por él, arrojó los caramelos con un excesivo "ímpetu", por
emplear términos de la propia denunciante, con tan mala suerte que uno de los contundentes
dulces golpeó en su ojo, causándole una contusión ocular. De tal hecho, sin embargo,
considera el instructor que difícilmente podrá predicarse una responsabilidad penal ni del
Rey Mago Baltasar ni de nadie, por las razones que a continuación se dirán.

QUINTO.- El art. 5 del Código Penal señala que no hay pena sin dolo o
imprudencia. Es evidente que, en determinados acontecimientos colectivos, la participación
individual de cada uno supone el consentimiento o la aceptación de los riesgos, mayores o
menores, que esa participación conlleva. Por poner un ejemplo muy de actualidad, si una
persona participa en un partido de fútbol, asume el riesgo de que otro jugador,
accidentalmente, le lesione (obviamente, las lesiones dolosas quedarían al margen); si un
corredor hace la carrera en las Fiestas de San Fermín, asume voluntariamente el riesgo, real
y conocido, de que el toro le alcance. Esto es lo que, en términos jurídicos, se conoce como
"riesgo permitido", excluyente de cualquier responsabilidad penal. Se trata de pequeños
riesgos socialmente tolerados que, precisamente por ello, no se traducen en reproche penal
en los escasos supuestos en los que el riesgo se materializa en un resultado no deseado.

SEXTO.- No es concebible, por lo menos para este instructor, una Cabalgata de los
Reyes Magos sin que en la misma se arrojen caramelos a los espectadores desde cada una de
las carrozas, del mismo modo que no puede concebirse una fiesta de carnaval sin disfraces.
Podríamos decir que va de suyo. De este modo, siendo indiscutible el derecho de la
denunciante a ser resarcida por sus lesiones, si efectivamente las sufrió y si concurren todos
los requisitos legales, el ámbito propio para ello no será, en ningún caso, el del Derecho
Penal, pues claramente nos encontraríamos ante un tema estricto de responsabilidad
patrimonial de la administración, que es la que organiza la cabalgata y provee de caramelos y
demás material tanto a SSMM los Reyes de Oriente como a los demás partícipes del desfile.
En este sentido, y en un supuesto idéntico al que nos ocupa, puede invocarse el auto de 2 de
junio de 2009 dictado por la Audiencia Provincial de Las Palmas, que confirma el previo
sobreseimiento acordado por el Juzgado de Instrucción. Procede, por ello, incoar las
oportunas Diligencias previas y sobreseer las mismas por no ser los hechos denunciados
constitutivos de infracción penal, sin perjuicio de las responsabilidades que fueren exigibles
en otra jurisdicción.

PARTE DISPOSITIVA

INCÓENSE DILIGENCIAS PREVIAS, dando parte de incoación al Ministerio
Fiscal. Se decreta EL ARCHIVO de estas actuaciones, sin perjuicio de las acciones civiles
que, en su caso, puedan corresponder a la perjudicada.

Póngase esta resolución en conocimiento del Ministerio Fiscal y demás partes
personadas, previniéndoles que contra la misma podrán interponer, ante este Juzgado,
recurso de reforma en plazo de tres días y, subsidiaria o directamente sin necesidad del
anterior, recurso de apelación en plazo de cinco días.

Así lo acuerda, manda y firma D. JAVIER PEREZ MINAYA, MAGISTRADO JUEZ
del JUZGADO DE INSTRUCCION Nº 4 DE HUELVA y su partido.- Doy fe.

DILIGENCIA.- Seguidamente se cumple lo acordado, y se registran las presentes diligencias con el número 2940/10 en el Registro General, y con el número 1861/2010 en el Libro de Registro de DILIGS.PREVIAS. Doy fe.

Bon Nadal

Que passeu tots unes bones Festes.


* Foto que il·lustra els calendaris per al 2012 de l'Associació "Amigos de los Reyes Magos" de Castalla.

Bon Nadal - Villarreal 2010

Font: YouTube

Que passeu un bon dia (possiblement el millor dia de l'any) i una millor nit (possiblement la millor nit de l'any... si no fora per l'especial de Raphael de RTVE, jejeje).

Cartes de Reis de l'Associació de Castalla

L'Associació "Amigos de los Reyes Magos" de Castalla ha elaborat unes cartes de Reis especials per als xiquets de Castalla.
Tots els xiquets podran trobar estes cartes en qualsevol establiment del poble.

Els Patges de les SS. MM. els Reis Mags d'Orient les arreplegaran el proper diumenge dia 2 de gener a partir de les 19.00 h. en la Casa de Cultura.

Els Nadals en Internet

Com tots els anys, després de la felicitació Nadalenca, m'agrada omplir el bloc d'entrades relacionades amb estes dates.

En esta ocasió, és un vídeo portugués on es mostra com conten la història dels Nadals les Reds Socials, les webs, o els mòbils. Els Nadals al Facebook, Twitter, YouTube, Google, Wikipedia, Google Maps, GMail, Foursquare, Amazon... Els temps canvien, però el sentiment seguix sent el mateix.




Gràcies Guillo per compartir-lo.

Bon Nadal

*Foto que il·lustra els calendaris de taula i de butxaca 2011 de l'Associació "Amigos de los Reyes Magos" de Castalla.

QUE PASSEU TOTS UNES BONES FESTES.

Paisatges Nevats

.

Així ens hem despertat hui. Encara no s'havia fet de dia del tot i m'he trobat este "panorama". Quina alegria i quina sensació més grata. Deuria nevar més a menut.

.

Que disfruteu de la neu.

.

Bon Nadal

.
*Foto que il·lustra el calendari 2010 de l'Associació "Amigos de los Reyes Magos" de Castalla.
.

Els pares mentixen

.
El meu germà major em va despertar a mitjanit per a revelar-me el següent secret:

- Dins de poc et diran que els Reis Mags són els pares. Li ho diuen a tot el món al complir la teua edat. No t'ho cregues. Els Reis existixen, però com els majors no saben la manera d'explicar la seua existència, diuen això, que són els pares.

El meu germà dormia en el llit del costat. La nostra relació no era ni bona ni roïna, així que a vegades ens portàvem bé i a vegades mal. Però érem còmplices de moltes coses. Vam fumar el primer cigarret junts; vam furtar junts també les primeres monedes de la butxaca de la jaqueta de mon pare; ell em feia els deures de matemàtiques i jo els de llengua… Depeníem l'un de l'altre, en fi, en massa coses. Com deia aquell, dos que han robat cavalls junts estan condemnats a protegir-se. La protecció passava per fer-nos este tipus de confidències sobre les veritats bàsiques de la vida. Si els Reis existien i ell ho havia esbrinat, era millor que jo ho sabera, per dur que resultara per a mi.

La veritat és que jo ja havia sentit en el col·legi rumors sobre que Melcior, Gaspar i Baltasar eren els pares. Però no els havia prestat atenció. El que no podia imaginar-me era que els rumors procediren dels adults. Si ja els tenia poc respecte, el van perdre del tot després de la revelació del meu germà major.

En efecte, eixe mateix any, quan ens van donar les vacacions de Nadal, ma mare em va cridar un dia i va començar a preguntar-me què pensava jo dels Reis Mags.
Li vaig dir que els tenia en gran consideració, encara que no sempre em portaren el que els demanava, perquè em feia càrrec que hi havia en el món molts xiquets i que no podien complaure a tots.

Ma mare es va quedar desconcertada, ja que el normal, quan a un xic se li lleva l'embena dels ulls en este assumpte, és que el xic estiga ja al corrent. Crec que va estar a punt de desistir, però finalment va prendre aire i em va dir que els Reis Mags eren els pares.

- Es tracta -va afegir- d'una mentida que mantenim durant la infància, perquè la infància és una època d'il·lusions fantàstiques, però tu ja no tens edat per a creure en els Reis. Al teu germà li ho vam dir també quan va complir els teus anys.

El meu germà m'havia aconsellat que quan em contaren la mentida que els Reis eren els pares, fingira que m'ho creia, perquè en cas contrari els pareixeria un xic rar i em portarien al psicòleg.

- Jo -va afegir- també ho vaig fingir. Com comprendràs, si ells es queden més tranquils així, tampoc costa tant donar-los gust.

Vaig fer com que m'ho creia i me'n vaig anar a la meua habitació a escriure la carta als Reis, una carta, per primera vegada, clandestina. Eixe any, tenint en compte que ja era un xic major i que em feia càrrec de la situació mundial, que era un desastre, els vaig demanar coses més raonables que en altres ocasions. El meu germà va posar la meua carta en el mateix sobre que la seua i es va encarregar de tirar-les al correu. Curiosament, eixe va ser el primer any que em van portar tot el que els vaig demanar.

Al tornar de les vacacions de Nadal al col·legi, vaig comprovar que a tots els de la meua classe els havien dit que els Reis eren els pares, i tots s'ho havien cregut.
Vaig estar a punt de traure'ls del seu error, però el meu germà també m'havia dit que ni se m'ocorreguera, perquè em prendrien per boig. La conspiració per a eliminar eixa creença del cap dels xics era pràcticament universal i resultava ingenu tractar d'enfrontar-se a ella, a pesar de les nombroses proves existents, repartides entre la Bíblia, la Història Sagrada i els propis fets, perquè la veritat és que inclús després de deixar de creure en els Reis la gent continuava rebent regals.

Vaig tindre la sort, en fi, de mantindre eixa il·lusió durant molt més temps que els meus companys. Si he de ser sincer, no recorde exactament l'edat en què vaig deixar de creure en els Reis Mags, potser quan va morir el meu germà i en el seu funeral vaig recordar esta història fantàstica que no sé com se li va poder ocórrer. Encara que també és cert que una vegada instal·lat en el món dels adults vaig comprovar que mentien tant i de manera tan gratuïta, que no seria rar que el meu germà tinguera raó i que també hagueren mentit en açò.

Enguany, com tots des d'aquella època, els vaig escriure una carta clandestina (en ma casa ja no creuen en els Reis ni els meus fills) i m'han portat novament tot el que els vaig demanar.

Publicat per J.J.M. el 10 de gener de 2005.

.

17 anys després

.

No ho vam fer a posta, però anit ens vam assentar els tres junts a taula per començar el sopar de la nit de cap d'any, i abans de punxar res, els vaig preguntar:

- Quina va ser la darrera Nit de Cap d'any que vam coincidir els tres? Perquè hem viscut nits de cap d'any de tots els colors i alguna vegada hem coincidit dos de nosaltres indistintament, però els tres...

Ens vam quedar mirant-nos, pensem, comptem,...

- Seria en la caseta de José Antonio (el murciano)- apunta Damián.

- La que ens vam vestir de pallassos- afegix Ilde.

Tornem a pensar, tornem a comptar... Nit de cap d'any de 1991... 17 anys.

31-12-1991, segurament ja, 1-1-1992

Per descomptat que no tornarem a deixar passar 17 anys més.

.