divendres, 24 de desembre del 2010

Bon Nadal - Villarreal 2010

Font: YouTube

Que passeu un bon dia (possiblement el millor dia de l'any) i una millor nit (possiblement la millor nit de l'any... si no fora per l'especial de Raphael de RTVE, jejeje).

dijous, 23 de desembre del 2010

Cartes de Reis de l'Associació de Castalla


L'Associació "Amigos de los Reyes Magos" de Castalla ha elaborat unes cartes de Reis especials per als xiquets de Castalla.
Tots els xiquets podran trobar estes cartes en qualsevol establiment del poble.

Els Patges de les SS. MM. els Reis Mags d'Orient les arreplegaran el proper diumenge dia 2 de gener a partir de les 19.00 h. en la Casa de Cultura.

dissabte, 18 de desembre del 2010

Els Nadals en Internet

Com tots els anys, després de la felicitació Nadalenca, m'agrada omplir el bloc d'entrades relacionades amb estes dates.

En esta ocasió, és un vídeo portugués on es mostra com conten la història dels Nadals les Reds Socials, les webs, o els mòbils. Els Nadals al Facebook, Twitter, YouTube, Google, Wikipedia, Google Maps, GMail, Foursquare, Amazon... Els temps canvien, però el sentiment seguix sent el mateix.




Gràcies Guillo per compartir-lo.

divendres, 17 de desembre del 2010

Bon Nadal


*Foto que il·lustra els calendaris de taula i de butxaca 2011 de l'Associació "Amigos de los Reyes Magos" de Castalla.

QUE PASSEU TOTS UNES BONES FESTES.

dimecres, 15 de desembre del 2010

Males pràctiques: Han utilitzat una foto meua sense permís

El proper dissabte, la Banda Jove de l'A. M. Santa Cecília ofereix un Concert de Nadal a l'auditori.
Ho sé, com imagine que la majoria de vosaltres, perque pel poble està penjat este cartell que acabe de fotografiar amb el mòbil.



La persona que ha confeccionat el cartell, ha fet ús d'una mala pràctica molt habitual hui en dia, que consistix en buscar fotos en internet, pille la que més m'agrade i la gaste per a fer el cartell.

Donç bé, la foto en questió és meua i el músic que s'ha encarregat del cartell, no m'ha demanat permís per a fer ús d'ella.

A mi no m'haguera importat cedir la foto original si m'hagueren demanat permís per gastar-la, i menys per a una activitat del poble, és més, haguera segut una alegria, una satisfacció.... però així, m'ha suposat un disgust.


Foto original

Publicar una obra (fotografia, pintura, partitura, ...) en Internet és una manera més d'ensenyar, exposar, donar a coneixer el treball de qualsevol persona a tot aquell que li puga interesar. I el fet de trobar-ho a Internet no dona dret a pillar-la i utilitzar-la lliurement i/o per a un ús particular sense permís de l'autor.

dissabte, 11 de desembre del 2010

Qatar Foundation

Estes dues paraules, "Qatar Fountadion", són d'eixes paraules que mai les hem escoltat i que a partir d'ara ens les trobarem per tot arreu.
I és que el Barça, després de 111 anys d'existència, ha venut la camiseta a estos senyors.

Fins ara el Barça era l'únic equip d'elit que no portava publicitat a la camiseta.

Amb Laporta va estar a un pas amb allò de "Beijing 2008", però finalment es va tindre que conformar amb un acord amb Unicef, que en lloc de reportar ingressos, els costa diners (1,5 milions d'€ per temporada) a canvi d'una expansió d'imatge inigualable.

Ara sembla que la situació econòmica per la que travessa el club i els 30 milions per temporada que ofereix l'Emir del Qatar atraves de la Fundació -170 milions d'€ en total- ho fa irresistible.

Esta clar que econòmicament, l'acord és insuperable, serà la camiseta millor pagada del món, però i la imatge? Perque per molt Foundation, Qatar no és el millor exemple de país, estat, emirat o com el vulguen definir. Segons el Vicepresident econòmic del Barça, Qatar "és una monarquia absolutista, però flexible i tolerant"....que xungo, no?

Qatar entre altres coses és un paradís fiscal i un emirat on no tenen molt clar que és això dels Drets Humans, no acaben d'entendre el que és.

I Unicef, a tot açò, que diu?. Segons el Barça, "Unicef ha donat el vist i plau a l'acord"... que xungo, no?
El tema és que difícilment, vaja, impossible que les marques "Qatar Foundation" i "Unicef" puguen compartir el pit i la panxa dels jugadors del Barça, així que Unicef acabarà veient-se desplaçada d'eixe lloc i imagine que el vistiplau de Unicef haurà segut "A mi amotxam el milió i mig d'€ per temporada i posa la meua marca on tu vulgues, com si vols posar-la al cul (part posterior del pantalons, a l'estil del RCD Mallorca que publicita les distintes Illes Balears en eixe noble lloc)"

Total que, olé per la perra, la pela és la pela, però "al loro" amb el reste de conseqüències, no tinguen que estar cinc temporades justificant-se. Encara que vist el vist, està clar que mentres l'equip guany un partit darrere un altre, el reste de temes acaben sent secundaris.
.
.

Font: Caye

dimecres, 1 de desembre del 2010

Sobre el Barça-Madrid

"Era esto, seguramente, lo que pergeñaron los pioneros ingleses, allá por el Siglo XIX, cuando decidieron inventar el juego de la pelota con los pies y comenzaron a reglamentarlo.

Era esto.

Pero no pudieron imaginar una función en la que las habilidades técnicas, combinadas con la solidaridad colectiva, el despliegue físico y el afán ofensivo pudieran desembocar en una exhibición de belleza estética productiva como la que ofreció el Barcelona ayer ante el Real Madrid, su rival de siempre. Porque no hay recuerdos próximos de una actuación así. Del principio al final, de una punta a la otra del campo de juego. Fue una superioridad rotunda, humillante, frente al que era el orgulloso puntero de la Liga española. Comandado por un entrenador ruidoso, que de tanto lograr triunfos importantes por todas partes, invicto desde su llegada a Madrid, se había creído que desde su olfato y su capacidad para plantear los partidos había encontrado la llave de la verdad del fútbol. Y la enarbolaba con inmodestia desafiante. Si él mismo se definió así.

Fue un canto al fútbol.

Que lo reivindica, que lo ubica lejos de rigores y mezquindades. ¿Adónde hay que ir para buscar paralelos semejantes? ¿Brasil del "70? ¿Hungría del "54? ¿Holanda del "74? ¿La Máquina de River? ¿Los Carasucias de Lima "57? A la esencia de este juego, simplemente.

Desfigurado en estos tiempos por pseudos cientificistas o detractores afiliados a la teoría de la búsqueda de ventajas, grandes o chiquitas, para intentar la conquista del éxito, aun vacío de riquezas.

Estuvo Lio Messi, claro que sí. Con su habilidad imparable y con su aptitud creciente para servir pelotas de gol. Como las dos que le puso a David Villa, para el tercero y el cuarto de los cinco goles. Y estuvo en esplendor la dupla de los creadores, Iniesta y Xavi, que gestaron el primero. Centro-pase perfecto de Iniesta para que Xavi definiera con fineza envidiable.Y ellos comandaron el tiki tika.

Para aquí y para allá. A un toque o a dos, o a la salida de una gambeta corta, de empeine o de taco.

Pase al compañero, como religión.

Con la velocidad que se necesite.

Baja en la distracción y alta y sorpresiva en el despegue.

¿Quién dijo que el fútbol se juega a toda velocidad, siempre? ¿O no es la pelota la que tiene que correr con precisión y rapidez? ¿Cuántos pases hubo antes de que Villa la cruzara en el fondo para que la empujara Pedro, en el segundo tanto? ¿Veinte? ¿Treinta? Los necesarios para disfrutarlos ellos y para hacérselos disfrutar a su gente entusiasmada.

Fue tanta la diferencia futbolera que el Real Madrid se pareció a un equipo de segunda clase, desconcertado, ofuscado, humillado. Y la imagen final de la impotencia la dio Sergio Ramos con ese patadón a Messi que le causó la expulsión.

Barcelona ofreció su fiesta. Y Mourinho sabe ahora que hay otra verdad.

Lujosa y efectiva"

Horacio Pagani (Diario Clarín). Argentina.