Perquè puja i baixa la Pasqua?

Després d'este trimestre tant llarg, molt s'hauran preguntat perquè cau tant alta la Pasqua enguany? Quin és el motiu pel que puja i baixa cada any? Hui, Dijous Sant, pot ser un bon dia per explicar-ho.

Com tantes altres coses, la lluna té la seua paraula i part de la culpa, a més del fet de fer coincidir la Pasqua Cristiana amb la Pasqua Jueva.

Conta la història, que la nit en la que el poble jueu va sortir d'Egipte, era una nit de lluna plena, fet que els va permetre prescindir de les làmpares i així no ser descoberts per els soldats del faraó.

Per recordar este esdeveniment, els jueus celebren cada any la Pasqua Jueva, coincidint sempre amb una nit de lluna plena.

Per tant, es podria assegurar que el primer Dijous Sant de la història, quan Jesús va celebrar la Pasqua Jueva amb els seus deixebles, era una nit de lluna plena i eixe seria el motiu pel qual l'Esglèsia fixa el Dijous Sant en la lluna plena que es presenta entre els mesos de març i abril.

Eixe dia i eixa data constituïx el centre de l'Any litúrgic, cosa que fa que el reste de dates i celebracions també pugen i baixen, com el dimecres de cendra (per eixe motiu les Carnestoltes tampoc tenen una data fixa).

Explicat tot açò , a mi em queda un dubte. Lluna plena, hi ha una cada mes, perquè no es va celebrar en març?

Mirant les llunes de març (Dissabte, 19 de març) i la d'abril (Dilluns, 18 d'abril), S'ha celebrat en abril perque s'agafarà com a referència la lluna plena més pròxima al proper dijous?.

.

Onil en el record

.

Este cap de setmana he tingut ocasió de visualitzar un centenar de fotos antigues d'Onil, a més d'escoltar les corresponents històries que reporten al veure-les.
D'entre totes les històries, em vaig quedar amb un parell que, els colivencs sabran de sobra, a l'igual que nosaltres sabem les nostres històries de Castalla, però com a castellut em semblen molt curioses ja que fan referència a un parell de monuments que veiem cada vegada que visitem el poble veí.

La primera foto és de "El xorro de la plaça" que tots hem conegut enfront de l'Ajuntament, al cap avall del carrer del Nostre Senyor Robat.
En el muntatge que he fet es pot veure les diverses modificacions que ha viscut la font des del segle passat fins a estos dies, que tots la coneixeu amb l'acabat alicatat, degut a l'última reforma que es va portar a terme als anys 80.
Però independentment de les diverses transformacions que ha patit el xorro, el que més em va cridar l'atenció és el fet que la font estiguera en mig de la plaça, fet que em va recordar la font de l'Ajuntament de Castalla.

La segona foto és de l'antic Ajuntament, que estava enfront de l'actual. Ara, l'actual edifici ubicat al seu lloc és el que alberga les oficines de la CAM.
El que em va cridar l'atenció, a banda de conèixer que Onil tenia abans altre edifici consistorial, és el fet que la porta d'aquell Ajuntament, que data de 1874, és la porta que ens reb quan apleguem a Onil, en la rotonda que hi ha a l'altura del Convent i que segur que tants noms li hem tret els castelluts.

A partir d'ara, estos dos monuments, entre altres, segur que els veure d'altra manera.

.

Un postre amb neu

.

Vist que la neu no acaba de deixar-nos, us propose un postre que hem heretat dels temps en que la península estava invadida pels musulmans i que alguns ja coneixereu i haureu provat.

Pilles un recipient i vas a per neu -els més puritans pujarien a la serra a per ella, els menys, poden baixar al carrer i pillar-la de damunt del seu propi cotxe, per allò de que tot queda en casa-, i amb la neu en casa, pilles el sucre, la canela i la botella de mistela i et fas un gelat per a xuplar-se els dits.

PD.- La botella de mistela pots substituir-se per qualsevol altre vi dolç com el vi d'anous, o bé es pot provar amb anís, ron,...

Proveu i voreu.

.

Les cabanyueles d'agost

.

Imagine que molts de vosaltres haureu sentit parlar de les cabanyueles d'agost. A mi sempre ha segut un tema que m'ha fascinat des de ben xicotet quan sentia parlar d'elles al meus iaios.

No em negareu que el mes d'agost és un mes molt variable en quant a l'oratge i que, encara que siga un mes calorós, no té comparació amb la calor de juliol.

Les cabanyules d'agost són aquells dies del mes d'agost que t'orienten, t'indiquen l'oratge que farà durant el reste de mesos de l'any.

Hi han varies teories sobre les cabanyueles. Jo sempre he pensat o he cregut que les cabanyueles eren els primers 12 dies d'agost, i que el dia 1 era la de Setembre fins al dia 12 que era la d'agost del proper any.

Ultimament em convenç altra teoria que em sembla més completa i que molta gent que té la seua horteta per a us particular, s'apunta el que marquen les cabanyueles per decidir alguna vegada quan ha de plantar la collita del moment o fins i tot quan és el moment ideal per regar-la.

La teoria és la següent: Els 12 primers dies d'agost marquen l'oratge del primer 15 dies de cada mes, començant pel dia 1 d'agost que marca els primers 15 dies d'agost i finalitzant el dia 12 que marcarà els primers 15 dies de juliol del proper any.

I desprès venen "les retornades". Els següents 12 dies, del 13 al 24 d'agost, marquen l'oratge que farà en la segona quinzena de cada més però, esta vegada, en sentit invers, és a dir, el dia 13 marcarà l'oratge de la segona quinzena del mes de juliol, fins al dia 24 que marcarà l'oratge de la segona quinzena del mes d'agost.

Intentem deixar-ho més clar:

1 d'agost: Marcarà l'oratge dels primers 15 dies del mes d'agost.

2 d'agost: Els 15 primers dies de setembre.

3 d'agost: Octubre

4 d'agost: Novembre

5 d'agost: Desembre

6 d'agost: Gener

7 d'agost: Febrer

8 d'agost: Març

9 d'agost: Abril

10 d'agost: Maig

11 d'agost: Juny (el dia del meu aniversari. Sol fer bon dia, jeje).

12 d'agost: Juliol

13 d'agost: Marcarà l'oratge de la segona quinzena de juliol.

14 d'agost: La segona quinzena de juny.

15 d'agost: Maig

16 d'agost: Abril

17 d'agost: Març

18 d'agost: Febrer

19 d'agost: Gener

20 d'agost: Desembre

21 d'agost: Novembre

22 d'agost: Octubre

23 d'agost: Setembre

24 d'agost: Agost. No li trobe molt sentit que ens marque l'oratge de la segona quinzena d'agost, si ja estem a 24.

Per exempre, ahir dia 2, sobre el mig dia, havien nuvols que marcaven aigua. Es possible que entre festes de Castalla i festes d'Ibi, fassa alguna gota. Estarem atents.

.

Altre dia parlarem de la Lluna i els seus efectes sobre els terrícoles.

.

De Santa Catalina a Nadal, un mes cabal

.

He intentat buscar la cançoneta que cantàvem i que canten els xiquets en el dia de hui i de la que sols recorde les dues primeres esbosses, i sempre he trobat la mateixa cançó en totes les pàgines on apareixia. A més apareix com una cançó popular de la Ribera.

Les catalinetes mengen culleretes,
els catalinots mengen cullerots.
Santa Catalina ora pro novis,
Santa Filomena miserere novis.

Sant Antoni dels porquets,
als xiquets uns dinerets,
i a les xiquetes una zurra,
per a que vagen a costura.

*26/11/2008: He seguit amb les investigacions, esta vegada a nivell local, i he trobat este document:

.

.

Cançó "Estes Catalinetes"

.

Agafats de la mà, formem un rogle i cantem tots junts:

.

Estes Catalinetes es mengen amb culleretes,

estos Catalinots es mengen amb cullerots.

Una coca a la llosa

i un barral de vi, Sant Serafí. (peguem una volta)

.

Sentats a terra amb les cames obertes, fem l'acció de fer una coca amb les mans.

.

"Aixina" es fa la coca, "aixina", "aixina", "aixina";

"aixina" es fa la coca, "aixina", "aixina", així

"trago" de vi, Sant Serafi.

.

Ens alçem de terra i formem un rogle.

.

Estes Catalinetes...

.

Una, dos, i tres, ens girem del revés.

.

Estes Catalinetes...

.

Sentats a terra fem l'acció de desfer els gaspatxos.

.

"Aixina" es fan els gaspatxos, "aixina", "aixina", "aixina"

"aixina" es fan els gaspatxos, "aixina", "aixina", així
"trago" de vi, Sant Serafi.

.

Ens alçem de terra i formem un rogle.

.

Estes Catalinetes...

.

Una, dos i tres, ens girem de l'endret.

.

Estes Catalinetes es mengen amb culleretes,
estos Catalinots es mengen amb cullerots.
Una coca a la llosa
i un barral de vi, Sant Serafí. (i peguem una doble volta).

.

Mes moral que l'Alcoyano

Hui es dia gran en Alcoi. Hui juga l'Alcoyano...contra el Barça. Hui es un dia que aflora la famosa moral...encara que el Barça està tocat i tal vegada, no farà falta tanta dosi per traure un bon resultat.

.

Pero, d'on ve la famosa expresió?

Com en tot, hi han varies versions, però la mes extenguda, pareix ser que data de quan l'Alcoyano militava a la Primera Divisió, allà per la dècada dels 40. L'equip es caracteritzava per pedre molts partits per golejada, però mai perdien l'esperança de remontar, fins al punt que conten les males llengües que en un partit que perdien per 13-0, van voler acordar amb l'àrbitre i l'equip contrari, un prórroga per intentar empatar. En altra ocasió, es conta que en altra golejada, li van demanar explicacions molt airosament a l'àrbitre per pitar un menut abans de cumplir-se el temps, amb l'esperança de poder remontar.

Malgrat tot, els alcoians estan orgullosos de la seua moral, ja que gràcies a ella -entre altres raons, és clar-, la seua ciutat i el seu club és conegut a tota Espanya.

.

"Me cague en Dènia"

Estos dies de vacançes, he sabut de l'oritge de l'expresió "Me cague en Dènia", i com em va pareixer curiós, donç us ho conte.

Vista del castell de Dènia des del port

Dènia sempre ha segut una plaça important al llarg de la història. Tant els àrabs (Daniya), com el romans (Dianium), l'han feta servir com a port important dins de les seues rutes de comerç, però també ha tingut que patir guerres i desenllaços no tan feliços, com la Guerra de Succesió o la Guerra Civil, sempre aliada amb els derrotats.

Despres de caure derrotada en la Guerra de Succesió i impedir-li el comerç amb les Amèriques, amb la lògica decadència que suposava, la famosa expresió comença a gestar-se a rail de la prosperitat alcançada a mitat del segle XIX, principis del segle XX, quan la ciutat reviscola gràcies al cultiu de la pança i la seua exportació a Europa, principalment al Regne Unit. Gràcies a este auge, Dènia torna a pillar protagonisme i a ser de nou plaça important del comerç, cosa que fa que molta gent del voltant i de mes llarg, acabe anant a Dènia a vendre el fruit dels seus cultius.

El problema ve quan esta gent forastera cobra i pilla el camí de tornada cap a casa per una de les principals ixides de la ciutat, coneguda com "El carrer de les xiques", cosa que feia que es deixaren part dels diners cobrats i quan aplegaven a casa, amb una excusa o altra, el que estava esperant els diners sempre acabava cagant-se en Dènia.

.

A dia de hui encara es fa ús de l'expresió, encara que no siga per les mateixes raons.

.