dilluns, 31 de maig del 2010

¡Que vivan los novios! (per Juanma L. Iturriaga)

....

Escribo estas líneas durante la boda del año, a la que por cierto no me han invitado (se les habrá olvidado con el trajín de las últimos días). Hoy se han casado en el Bernabeéu el Real Madrid y José Mourinho, y aunque en este mismo blog había expuesto con anterioridad mi oposición al enlace, tengo que confesar mi cambio de postura. Volviendo de Argentina, a 12.000 pies de altura y encajonado en mi asiento 22-J, el que según Iberia era sin ningún género de dudas una salida de emergencia, tuve una revelación. No, no era el síndrome de la clase turista ni alucinaciones provocadas por el mínimo espacio donde tenía que meter mis piernas. Fue simplemente que de repente lo ví todo claro. No sólo no había motivo para mis dudas, sino que no existe en la actualidad una posible mejor pareja que ésta. Y como estamos hablando de un club de fútbol, la iluminación a la que fui sometido se basa en once razones de peso, incuestionables creo, y que me hicieron darme cuenta que hasta ese momento vivía en el error.

1- Se han casado un club que sólo piensa en ganar con un entrenador que sólo piensa en ganar.

2- Se han casado un club que lleva un montón de años sin estilo con un entrenador al que el estilo le trae al pairo.

3- Se han casado un club en el que hace una eternidad que un entrenador no cumple íntegramente su contrato con un entrenador que hace una eternidad que no cumple un contrato con un club.

4- Se han casado un club donde el ruido que se genera desde dentro y desde fuera es ensordecedor con un entrenador que genera un ruido ensordecedor.

5- Se han casado el club más rico del mundo con el entrenador más caro del mundo.

6- Se han casado un club que negocia con un entrenador sin desligarse del técnico que tiene contratado con un entrenador que negocia con un club sin desligarse del equipo con el que tiene contrato.

7- Se han casado un club expuesto al matonismo de algunos medios con un entrenador que le encanta enfrentarse a los medios matones.

8- Se han casado un club que no soporta al Barça con un entrenador que no puede soportar al Barça.

9- Se han casado un club que en los últimos tiempos ha elevado la antipatía que provoca por sus métodos con un entrenador que en los últimos tiempos ha elevado la antipatía que provoca con sus métodos.

10- Se han casado un club dirigido por un ser superior con un entrenador que se cree un ser superior.

11- Se han casado un club donde sólo se equivoca el entrenador con un entrenador que nunca se equivoca.

En definitiva y nunca mejor dicho, se casan el hambre con las ganas de comer. Por lo tanto no me queda más que desearles que sean felices, que coman perdices y no se den con un plato en las narices.

Eso sí, espero que no les hayan puesto un detector de mentiras en la ceremonia.

Juan Manuel López Iturriaga va ser jugador del Reial Madrid de bàsquet durant 11 temporades i en l'actualitat és col·laborador en el diari El Pais.


dimecres, 26 de maig del 2010

Com fer una antena TDT casera

.
En alguna ocasió us he parlat d'algun experiment caser que funciona a les mil meravelles, com l'antena wi-fi feta amb un pot de Pringles.

En esta ocasió us propose una antena per a veure la TDT sense necessitat d'instal·lar cap antena més en la teulada.
En la foto següent, podeu veure al detall tot el que s'ha de fer per a aconseguir fabricar-se una antena TDT.


El primer que necessitem és cable convencional d'antena (cable coaxial). No val el cable que venen en "els xinos", perque es necessita que el cobre interior del cable siga el de tota la vida.
Amb un cutter o estisores, es talla el recobriment blanc del cable i el de baix que sembla paper d'alumini, sense danyar la malla.
La malla, l'has de tirar cap arrere, fins a aconseguir 12,5 centímetres de malla i la recobrixes per a protegir-la. Jo vaig fer la prova amb precinte, però s'aconsella fer-ho amb cinta resistent a l'exterior.
Després es pela el que queda de cable fins aplegar al cobre, deixant també 12,5 centimetres -este és el punt més important-.

I ja la teniu, se li posa un connector a l'altre extrem del cable, es connecta al receptor TDT de casa i a veure la tele.


Este és el cable de prova que jo vaig fer amb un metre de cable. En fer-me falta el cable definitiu, el faré dels metres necessaris per a posar-lo en la seua ubicació definitiva.
El vaig provar en la caseta amb una tele amb receptor TDT i amb un receptor convencional i va funcionar de cine.

Ah!, s'aconsella també que l'extrem on queda el cable pelat, ha de mantenir-se en posició horitzontal per a una millor qualitat en la recepció.
.

diumenge, 23 de maig del 2010

El Giro d'Itàlia en Veo7

.
Este cap de setmana, fent zapping, m'he trobat que en Veo7 estan fent el Giro d'Itàlia.
Ahir, l'espanyol David Arroyo es va posar líder de la prova i hui, ha superat una de les etapes més dures, mantenint la "Maglia Rosa".

Aixì que els aficcionats al ciclisme, ja sabeu, tots els dies a partir de les 15.00 h, el Giro en Veo7.
.

dimecres, 19 de maig del 2010

Eixida fotogràfica a Castalla

.
L'Associació Fotogràfica de Bocairent -de la que soc membre-, junt a l'associació d'Ontinyent, té costum de programar eixides fotogràfiques totes les setmanes, preferentment els diumenges pel matí.
Este diumenge, aprofitant que es celebrava la Fira de Sant Isidre, es va decidir visitar Castalla. Així que em va tocar fer d'amfitrió.



El matí va ser complet. Abans d'esmorzar vam tindre l'ocasió de fotografiar l'esglesia en tota la seua esplendor i després d'esmorzar, vam visitar la Fira i el Castell.



Si us agrada la fotografia, podeu visitar el fil creat en flickr per a l'ocasió amb alguns resultats de la eixida.
.

dimarts, 18 de maig del 2010

Un trosset menys de Castalla

.
Al Col·lectiu Assambleari per l'Alliberament del Logo se li amuntona la feina.
I és que ahir vaig passar per davant de ca Farina, de qui ja vaig escriure quan van tancar la tenda, i havien desmuntat la fatxada, inclòs el rètol. A més, han tapiat eixa finestra tan peculiar per on es podia veure passar la vida de tot un poble.
El cas és que Castalla perd un trosset més de la seua identitat, idiosincràsia,... o com vullgueu dir-li.

.

diumenge, 16 de maig del 2010

Estrella Damm: Versió Reial Madrid

.
Recordeu el vídeo que vaig penjar fa uns dies de l'anunci d'enguany de la cervesa Estrella Damm per al Barça?.
Ací teniu la versió per al Reial Madrid que va fer el programa Crackovia (TV3) i que haguera penjat a continuació de l'altre, però per prudència, he hagut d'esperar fins a esta nit.

Que el disfruteu.

* Aconselle veure primer l'anunci original, Si no, este no té molt sentit, ni la mitat de gràcia.


dijous, 13 de maig del 2010

Setmana de records

.
Recods d'infància i joventut. Tot va començar el dimarts pel matí, quan van posar en el programa "Buenos dias, Javi Nieves" de Cadena 100, la cançó "Amigo Félix" d'Enrique i Ana. No sé perquè va vindre al cas posar-la, però no vaig poder evitar cantar la tornada (estribillo) que encara recordava.
Sempre la recordaré per ser la primera cançó que ens vam ensenyar a tocar en la flauta a l'escola. La flauta... que temps aquells.

Recordeu la lletra?

Esta mañana me ha contado el gallo
que el elefante le conto al castor
que la culebra dijo a la piraña
que esta mañana esta más triste el sol.
Me ha dicho el pato que le diga al gato
que lobo dice que conto al raton
que la coneja dijo a la anaconda
que esta mañana esta más triste el sol.

Estribillo:
amigo felix cuando llegues al cielo...
amigo felix hazme solo un favor:
quiero ir contigo a jugar un ratito
con el osito de la osa mayor.

Dicen las focas que les dijo el cuco
que la ballena dijo al caracol
que la gaviota comento al lagarto
que esta mañana esta mas triste el sol.
Esta mañana no ha comido el loro
ni el hipopotamo que esta en el zoo.
le ha comentado la tortuga al cuervo
que esta mañana esta más triste el sol.

Estribillo (2x)


I ahir, es va complir un any de la mort d'Antonio Vega, i van repetir el programa especial "No disparen al pianista" de l'últim concert que va oferir Nacha Pop en 2007 a Madrid (22.00 h. La 2).
Vístete, Relojes en la oscuridad, Grité una noche, Lucha de gigantes, Una décima de segundo,... i per descomptat, "La chica de ayer" per tancar el concert.
Cançons que van marcar la meua adolescència i que ara formen part del disc recopilatori d'Antonio Vega, disc que em van regalar fa un parell de mesos i que tornen a formar part de la banda sonora de ma casa.


Veurem quina sorpresa/record m'oferix el dia de hui. I si no, sempre es podrà descarregar d'internet algun capítol de la mítica serie americana "Cheers". La recordeu, buffff!.
.

dilluns, 10 de maig del 2010

Campions de l'Eurolliga de básquet

.
Havia de ser París, escenari de la segona Champions de futbol i ciutat que ens devia una Eurolliga, l'escenari ideal per fer justicia amb el bàsquet blaugrana i em permetera viure un cap de setmana inoblidable.
I ho dic en primera persona perquè sols jo sé el que he patit amb este equip de bàsquet.
Els que em llegiu sabeu que m'apassiona este esport i des de la final que va perdre en 1984 davant del Banco di Roma, i que encara recorde a pesar de viure-la amb 11 anyets, cada Final Four es convertia en un malson... fins que Bodiroga i companyia la van guanyar finalment en 2003.
Des d'aleshores, dues finals, dos títols. Comença a fer-se justicia.


Foto: Sport

I no té pinta d'acabar ací. Este equip muntat per Joan Creus i dirigit pel meu quinto, Xavi Pascual, sembla que no té sostre. Després de guanyar tot el que ha jugat en menys d'un any, crec que és millorable en algunes peces i si no marxa ningú dels principals a la NBA, el podem trobar de nou a Torí al maig que ve, seu de la propera Final Four.

A nivell de jugadors, el títol em va fer especial il·lusió per Gianluca Basile, un dels meus ídols. Amb 35 anys i després de 5 anys al Barça, és possible que no continue a l'equip, i és d'eixos jugadors que es mereixia una Eurolliga abans de retirar-se.

Pd1.- Precisament, la darrera Final d'Eurolliga que em vaig gravar "per si la guanyava" guardar-me-la, va ser la de París'96, perquè em vaig cansar de gravar-les per a esborrar-les a continuació.
La del 2003 la vaig aconseguir un parell d'anys després via Emule, però ara no tinc Emule ni possibilitat de gravar-la de Teledeporte que segur que la repetirà unes quantes vegades.
Si algun lector del bloc té la possibilitat d'aconseguir-la (Emule, tdt amb gravador,...) i me la fa aplegar, li estaré eternament agraït.

Pd2.- Anit no van haver coets ni banda de música. D'això sols hi ha per al futbol... una llàstima.

Pd3.- Ser del Barça és, el millor que hi ha.
.

diumenge, 2 de maig del 2010

Eixes paraules tan nostres

.
Feia temps que volia escriure una entrada per parlar d'eixes paraules, mal dites, que sentim a diari en les conversacions del poble, que solen fer-nos gràcia i en alguns casos -de molta confiança- intentem corregir a la gent que la diu. Solen ser dites per gent major, però no sempre, no ens enganyem.

Vaig pensar que ja no podia deixar-ho més, el dia que vaig escoltar la paraula Biuprofeno, per a referir-se a l'antiinflamatori que sol gastar-se per alleujar el mal de cap, mal de boca o muscular entre altres (Ibuprofeno).

Segur que haureu sentit alguna vegada alguna d'eixes paraules. Us convide a que les deixeu en els comentaris per fer més gran este "diccionari" tan particular.

Paraules com Fumbol -i fumbito-, per a referir-se a l'esport rei, o Inmobilaira i Comperativa per referir-se a diversos comerços del poble, són alguns exemples.
Qui no ha sentit mai allò de Pessina, per referir-se a la Piscina? o Oficiniste o Amenistratiu per nomenar a la persona que t'atén en una empresa o en una oficina?
Recordeu quan la gent tenia línia fixa de Teléfano en casa? El qui no en tenia, telefonava des d'una gabina.

Que més, que més?... Hi ha qui patix Astrosis (Artrosi), hi ha qui demana que se li done una ràpida dissolució (resolució) al tema que li afecta, i hi ha gent que per Tots Sants s'acosta a la Fira de Josentaina o Concentaina i en estiu es banya en la platja de San Jugan,....
Hi ha qui guarda les melecines (medicines) en la cuina, davall de l'ansaimera (encimera). I hi ha qui no té taula ni caries en la cuina.
Hi ha qui pilla un desgust darrere d'altre i altres que no tenen mai cap poblema.
I finalment, hi ha gent que va al Carrifur (Carrefour) a crompar, entre altres coses, cocletes o cloquetes (croquetes).

La majoria d'elles pense que resulta més fàcil dir-les bé que dir-les mal, però la veritat és que quan t'acostumes a dir una paraula, no hi ha qui t'ho faça dir bé.

No es tracta de fer burla de ningú amb esta entrada, sino d'arreplegar -amb tot el carinyo- paraules que a diari escoltem, i que quan arribes al poble després d'uns dies d'absència et fan sentir que estàs a casa de nou. A més, segur que jo també en dic alguna.
.