Hui he rebut en casa la darrera carta de la Comparsa com a membre de la directiva. Es per a la reunió previa a l'Assemblea General que donarà pas a una nova elecció de president i que posarà punt i final a 15 anys ininterromputs com a membre de la directiva, dels 18 que soc fester.
I pujant per l'escala -70 escalons donen per a molt- m'han passat com un flash tots eixos anys en que he format part de fins a cinc directives diferents. Com vaig anar a parar allí, els amics que he fet, com acaba...
I volent recordar el darrer servei que havia fet a la Comparsa, sols havien passat 4 dies, quan el dilluns, vaig telefonar al president al migdia per preguntar-li si compravem un plàstic per protegir la barca de "M'ho s'afona el barco", que ara és també de tots els xiquets de la Marina que se la vullguen disfrutar en el desfile infantil, i que està destinada a passar l'any en el pati.
I al acabar la jornada, el president passa a per mi per la fàbrica i ens posem en marxa:
- Quin empenyo t'ha entrat en la barca?. - Em pregunta Ricardo.
- Empenyo no... però em sabria mal que la deixarem abandonada un altre any.
La capitana em contava amb molta il.lusió tot el que li havien fet per llavar-li de nou la cara i traure-la en el boato. Xesco em va comentar després del desfile infantil que haviem de quedar per protegir-la, però ell no acaba de treballar abans de les 9...i Julia va disfrutar molt en el desfile infantil i m'agradaria que seguira disfrutant-la mentres ella vullguera... però si tu vols dir-li empenyo...si, igual és empenyo. - li vaig contestar.
No ens va dur més de 20 menuts.
Quan vaig aplegar a casa, pujant els 70 escalons, li seguia pegant voltes a la pregunta de Ricardo i al "empenyo", fins que vaig recordar que fa més de dos anys que en casa ens fem una pregunta pareguda: Per a qué tant empenyo en la Comparsa?.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada