Moltes vegades he pensat perquè coll... m'agradarà (m'apassionarà) tant l'esport, principalment el futbol i el bàsquet, perquè al remat tot són disgustos i decepcions, i és aleshores quan admire a les persones que quan ix el tema, els sona a xinés, al mateix xinés que em sonava a mi eixe tema tant recorrent que era "la mili"...abans de llevar-la.
Però a la vegada, en dies com anit -i hui, per extensió- l'esport es capaç de donar-te alegries i satisfaccions inexplicables.
No importa si anit es va fer més tard per dormir-se. I tampoc importa que hui siga dimecres i toque matinar, perquè t'alces com si fora, com a mínim, divendres.
El mal és que tot açò normalment va per barris i per que uns estiguen contents, altres han de passar un matí roin i llarg... dies com el de l'Eurocopa d'Espanya sols passen cada 50 anys... menys mal que l'esport no s'acaba amb Madrid i Barça i tenim a Nadal, Contador, Pau Gasol & Cia, que per moments ens deixen a tots contents i satisfets.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada