Madrid-Barça, el que suposa jugar el dia 10.

.
La mateixa passió que tinc pels esports, a vegades pense que la tinc per les dades i les estadístiques, i això, sovint crec que em fa veure els partits d'altra manera, amb menys passió, fet que s'agraïx.

Un exemple: Des de que es juguen els quarts de final de l'Eurolliga de bàsquet per accedir a la Final Four -al millor de cinc partits-, les dades diuen que el que guanya el primer partit acaba accedint a la Final Four.
En l'apassionant Barça-Madrid, el primer partit el va guanyar el Barça, donç ja sé que si em perd algun partit de la serie, no té més importància. Que el Madrid guanya el segon partit i recupera el factor pista?, té igual, les dades diuen que cap equip ha guanyat tres partits seguits després d'haver perdut el primer. En el pitjor dels casos, el Barça guanyarà un partit a Madrid i recuperarà el factor pista en cas de ser necessari un quin partit.

Finalment, no fa falta, i després de quatre partits, els quatre equips que van guanyar el primer partit, jugaran la Final Four.

Per cert, abans del Madrid-Barça de futbol, hi havia un Barça-Madrid de bàsquet.
Les dades diuen que enguany el balanç d'enfrontaments directes està certament desnivellat -6 a 1 a favor del Barça-, que el Barça fa casi un any que no perd un partit de lliga a casa i a més, en la lliga regular, el Barça apenes es juga res. Així que el vaig sacrificar i em vaig guardar per al futbol.
Per cert, va guanyar el Barça.

A que ve esta introducció? Donç per intentar analitzar el partit de futbol d'anit.
Després de no atrevir-me a veure el partit de l'any passat -el de l'històric 2-6 al Bernabeu- , i haver de veure'l repetit de matinada, ahir tenia clar que si que el voria i estava pasmat de la tranquil·litat en que l'afrontava. Fins i tot vaig sopar mentres el veia, cosa poc habitual en estos casos.

I quin era el secret? Quines dades manejava per estar tan tranquil?

Les dades estaven prou igualades i tots dos equips tenien motius per confiar en la victòria, però em centraré en les del Barça per no fer-ho encara més farragós.

Les dades diuen que el Barça sols ha perdut un partit de lliga dels 30 disputats -amb l'At. Madrid en el Calderón, que en això ja comptem abans de començar la lliga-, i els tres que ha perdut durant la temporada, els ha perdut per la mínima (2-1 o 1-2), el que fa que en cas de produir-se així i aplegar empatats a punts al final de lliga, el Barça dependria d'ell perque es decidiria en el gol average general.

En el que respecta al fenomen "Guardiola", les dades diuen que tots els enfrontaments amb el Madrid -3 en total- han acabat en victòria i amb un balanç de 9 gols a favor i 2 en contra (2-0, 2-6 i 1-0).

En el duel particular Messi-C. Ronaldo, les dades diuen que Messi ve de ficar 4 gols en l'últim partit, que porta 16 gols en els darrers 10 partits i que ja li ha ficat 7 gols al Madrid en els seus enfrontaments directes.

Les dades també diuen que Cristiano Ronaldo desapareix en les partits importants (sols cal repassar, com a exemples, les Finals de la Champions, on va fallar l'únic penal del Manchester en la tanda final contra el Chelsea, o el partit que va fer l'any passat contra el Barça) i que no sap el que és ficar-li un gol al Barça.

Abans del partit, l'última dada. Anecdòtica?.

Les dades diuen que el Alcorconazo va ser el 10 de Novembre, el Lyonato o Lyonazo el 10 de març...el Madrid-Barça, el 10 d'abril... que tindrà el 10?... Potser que el 10 del Barça el porta Messi i el 10 del Madrid el porta Lass Diarrá?

Ara mateix em pose a buscar si li queda al Madrid algun partit més en dia 10 per anar preparant l'aliró.

Amb estes dades en la mà, anem al partit.

Menut 30, la primera que té el Barça, cap a dins. Gol de Messi.

Mes dades.

Les dades diuen que esta temporada, partit en el que mulla Messi, victòria segura del Barça... fins al dia del partit en Almeria (2-2 amb dos gols de Messi). Ens quedarem amb la dada real. Gol de Messi, partit que no perd el Barça.

Als 30 menuts, ja sé, o millor dit, ja puc intuir amb les estadístiques en la mà, que el Barça no perdrà, més tranquil·litat si cap.

A més, les dades diuen que des del 6 de març que el Madrid va remuntar en el Bernabeu un 0-2 al Sevilla en el descompte, tots els partits jugats al Bernabeu els ha tingut que remuntar (Sevilla, Sporting i At. Madrid)... ja està bé de xorra, no?

S'acaba el partit, el Madrid no remunta. 2-0 i cap a casa.

Ja sé que les estadístiques estan per a trencar-les, però millor tenir-les a favor que en contra. Si totes estes dades les tinc en contra, anit haguera preferit veure "Informe Semanal".

Alguns pensareu, després de tot este testament de dades i estadístiques que estic boix, però tota la culpa la té la retransmissió d'En Puyal a Catalunya Ràdio.

Si sou del Barça, proveu a llevar la veu als insofribles comentaristes de la Sexta o Canal 9 i poseu-vos el pinganillo amb la retransmisió de Catalunya Ràdio.

Les dades de Josep Maria Batllori o Sergi Cutilles, o els comentaris tècnics de Ricard Torquemada són impagables. Es pot veure un partit de futbol comentat per gent que realment sap de futbol.

.

El Centre de Salut de Castalla, una poca vergonya.

.

No és la primera vegada que em queixe del Centre de Salut de Castalla, i a més pose un full de reclamacions, però ahir vaig viure una altra experiència tercermundista en el centre.

Ahir es va alçar Julia amb febre i van pensar que el millor era passar-se pel centre de salut i quedar-nos tranquils encara que ens donen el xarop de sempre (Dalsi).
Donç be, a les 10.30 h. del matí ens presentem allí i la persona que ens reb -ats, supose- ens diu que fins a les 12.00 h. del migdia el metge -que està dins- no atendrà urgències... cap a casa.
A les 11.45 h. tornem en previsió de que ja hi haurà cua. Efectivament, ja hi han 5 o 6 persones esperant.
Una vegada allí, ens diuen que el metge ha eixit a atendre una urgència, i que haurem d'esperar... EN EL CARRER.
A les 12.15 h. ja erem una vintena de persones esperant metge, meitat en el carrer, meitat en el cobert que hi ha abans d'accedir al centre, de peu o assentats en terra, per descomptat.

A les 12.30 h. torna el metge i comença a atendre al personal.

Aspecte del Centre de Salut ahir a les 12.15 h.

Anem al que anem:

- Fins a les 12.00 h. del migdia el metge no atendrà urgències.
Aleshores, que c... fa allí? Per a que està el servici d'urgències? Cada contribuent no paguem per a tindre un servici d'urgències 24 h.? A cas cobren el servici a partir de les 12 h.?.

-El metge ha eixit a atendre una urgència, i que haurem d'esperar... EN EL CARRER.
Ja que no podem disfrutar del servici les 24 h., no ens mereixem ni tan sols esperar que ens atenguen assentats dins del centre? Que hi han xiquets dormint en terra al braç de sa mare i persones majors de 80 anys recolzades al seu garrotet.

El nostre full de reclamacions imagine que no servirà de molt, però si posarem una reclamació les vint persones que estàvem allí, possiblement la propera vegada no ens farien esperar fins a les 12 h. del migdia.

.

La frase de l'any

.

La setmana passada em van passar un mail amb el títol "La frase del año":

"En el mundo actual, se está invirtiendo cinco veces más en medicamentos para la virilidad masculina y silicona para mujeres, que en la cura del Alzheimer. De aquí a algunos años, tendremos viejas de tetas grandes y viejos con pene duro, pero ninguno de ellos se acordará para que sirven".
La frase en questió és de Drauzio Varella, oncòleg brasiler i Premi Nobel de Medicina.

La primera vegada que la lliges fa gràcia i tot. Després vaig pensat en quantes frases com esta es podrien fer al cap de l'any.
Perque si en este món en el que ens ha tocat viure s'invertiren els diners on deuria fer-se, no haurien països pobres ni rics, no haurien guerres, es podrien evitar catàstrofes com els "Tsunamis" (1), ...

A cas penseu que és més important saber si hi ha aigua en Mart o si hi han armes de destrucció massiva a l'Iraq que deixar morir de fam als xiquets de l'Àfrica o sanar-los de malalties que sols requerixen una mísera vacuna?
És sols una pregunta més. Tu no te'n fas cap de volta en quant?

(1) L'administració Bush es va gastar en els actes d'investidura del segon mandat del president l'equivalent al que haguera costat un sistema d'avis de Tsunamis en Àsia, podent evitar aixi, no el Tsunami, però sí la catàstrofe humana.

.

Malcriar és criar mal

.

"Las personas deben comprender que malcriar es criar mal. Malcriar no es cogerle mucho en brazos, estar mucho con él o cantarle muchas canciones. Malcriar es no hacerle caso, abandonarle.... "
Carlos González. Pediatra.

Carlos González, pediatra i escriptor de varis llibres prou famosos entre pares que estan en la tasca de criar com "Bésame mucho" o "Un regalo para toda la vida, guia de la lactancia materna", és una d'eixes persones que quan parla, enganxa. Si estàs criant, o a punt de posar-te a criar i pilles un d'estos llibres o et creues amb qualsevol entrevista que li fan, acabes enganxant-te fins al final.

Partidari de la criança natural, defensor de la lactància materna i poc amic de les guarderies són algunes dels seues marques d'identitat.

El fragment del principi pertany a una entrevista publicada este mes per la revista Consumer Eroski i que recomane que llegiu si esteu en eixa fase de criar o us agrada el tema dels xiquets .

Com no tinc clar que siga legal, ètic o qualsevol altra cosa roina "copiar i pegar" l'entrevista ací, us faig un avanç d'algun fragment per a enganxar-vos i us convide a que xafeu l'enllaç a la entrevista.

- "Si no tienes a tu hijo para cogerle en brazos y contarle cuentos, ¿para qué lo tienes?."

- "Se trata de reflexionar sobre cuánto dinero te puedes gastar en coche, cuánto en unas vacaciones, cuánto en comprar un apartamento en la playa y cuánto en criar a tu hijo."

- "Es necesario más cariño y menos instrucciones para criar a un niño."

- "Sería conveniente cambiar nuestro sistema socio-económico para que en la mayoría de los casos no fuera imprescindible llevar al niño a la guardería, y para aquellos casos en los que sí fuera imprescindible habría que hacer mejores guarderías."

- "Cuando te casas todos están de acuerdo en que tu vida de soltero se acabó, no sé por qué nadie te dice cuando tienes un hijo que hay que hacer una despedida de pareja en el último mes de embarazo."

Si us heu quedat amb ganes, ací teniu l'entrevista completa.

.

Onil en el record

.

Este cap de setmana he tingut ocasió de visualitzar un centenar de fotos antigues d'Onil, a més d'escoltar les corresponents històries que reporten al veure-les.
D'entre totes les històries, em vaig quedar amb un parell que, els colivencs sabran de sobra, a l'igual que nosaltres sabem les nostres històries de Castalla, però com a castellut em semblen molt curioses ja que fan referència a un parell de monuments que veiem cada vegada que visitem el poble veí.

La primera foto és de "El xorro de la plaça" que tots hem conegut enfront de l'Ajuntament, al cap avall del carrer del Nostre Senyor Robat.
En el muntatge que he fet es pot veure les diverses modificacions que ha viscut la font des del segle passat fins a estos dies, que tots la coneixeu amb l'acabat alicatat, degut a l'última reforma que es va portar a terme als anys 80.
Però independentment de les diverses transformacions que ha patit el xorro, el que més em va cridar l'atenció és el fet que la font estiguera en mig de la plaça, fet que em va recordar la font de l'Ajuntament de Castalla.

La segona foto és de l'antic Ajuntament, que estava enfront de l'actual. Ara, l'actual edifici ubicat al seu lloc és el que alberga les oficines de la CAM.
El que em va cridar l'atenció, a banda de conèixer que Onil tenia abans altre edifici consistorial, és el fet que la porta d'aquell Ajuntament, que data de 1874, és la porta que ens reb quan apleguem a Onil, en la rotonda que hi ha a l'altura del Convent i que segur que tants noms li hem tret els castelluts.

A partir d'ara, estos dos monuments, entre altres, segur que els veure d'altra manera.

.

Cartell per a les Festes d'Onil

.

Enguany, les bases del cartell anunciador de les Festes de Moros i Cristians d'Onil obrien les portes a les noves tecnologies i permetien tota classe de tècnica a utilitzar per a les obres presentades.
Vista la novetat, el meu company Dani i jo ens vam posar els dies de vacances de Nadal amb un cartell per a Onil i este és el resultat.

Finalista entre les 34 obres presentades, no està gens mal. El cartell va passar dos seleccions previes per a quedar-se entre els 10 millors, fet que fa, a més, guanyar-se un lloc en el llibre de festes.

Ací podeu veure les dues obres que es van emportar els premis. Enhorabona.

L'exposició de totes les obres tindrà lloc en la sede de l'Associació de Compares, del 24 al 27 d'abril.

.

Campions de Copa

.

Si el bàsquet m'apassiona, entre altres coses és per la seua emoció en alguns dels seus partits.
No ha segut el cas de la Final de Copa 2010, que no passarà a la història per la seua emoció, que sols va durar 10-15 menuts, encara que si que passarà a la història entre altres coses per ser la Final guanyada amb més diferencia de punts en el marcador (19), des de que la Copa es disputa en el format actual de Fase Final -no diguem ja en el joc sobre la pista-, 19 motius més per no poder tancar la boca de felicitat en tota la nit mentres dormia.

Jugar la final de Copa, guanyar-li-la al Madrid i de la forma que li la va guanyar, deixar-lo amb 37 punts en 30 minuts de partit, i amb 27 punts de diferència, i amb el quart període de sobra, fins al punt de reservar als millors jugadors -si es que hi han millors i pitjors- per al proper partit d'Eurolliga contra el Panathinaikos... buff, que passada.

http://www.cayecaturas.com/blog

Ahir, abans del partit, buscava motius per pensar que guanyaria el Barça la final, malgrat patir en els dos partits anteriors i el Madrid plantar-se a la final sense despentinar-se davant del Joventut i passar per damunt del Baskonia al guanyar-li la semifinal per 28 punts de diferència.

No sé si serà vàlid o no, però definitivament em va convéncer un motiu per damunt de tots... el sentiment. I m'explique.
En el Madrid juguen dos madrilenys, Felipe Reyes, eixit de l'Estudiantes i Garbajosa, un gran jugador que s'ha recorregut el món jugant al bàsquet però que s'estrena enguany en el Madrid.
En el Barça juguen fins a 5 catalans (Navarro, Sada, Trias, Rubio, Grimau), criats a la pedrera del Barça o a la de Joventut, , i que saben de sobra el que representa guanyar-li al Madrid. A més de tot l'equip tècnic d'entrenadors, tots catalans.
Jaric, Tomic, Velikovic, Lavrinovic, Kaukénas,... saben el que representa guanyar-li al Barça?
Estic convençut que el Barça ja havia fet unes quantes cistelles abans de saltar a la pista.

Foto: Marca

Fa unes setmanes vaig escriure que este potser l'any del triplet en el bàsquet. De moment l'entrenador, Xavi Pascual, el Guardiola del bàsquet, porta quatre títols consecutius (Lliga ACB, Lliga catalana, Supercopa ACB i Copa del Rei), tot el que s'ha jugat els darrers 10 mesos. Si tot culmina amb Eurolliga i Lliga de nou, estarem, a l'igual que en futbol, davant el millor equip de la història del Barça.

A disfrutar!!!.

.

Demà dia 15, apagada general

.

Demà dilluns, dia 15, és el dia del consumidor i està programada una apagada general en protesta de les abusives pujades en el rebut de la llum que han fet les principals companyies elèctriques.

La apagada serà a les 22.00 h. i durarà 5 minuts. T'apuntes?.

.

Amanèixer espectacular

.

Això és el que m'he trobat este matí quan m'he alçat i he eixit al balcó. Ha segut qüestió d'un parell de minuts, però ha segut espectacular.
Evidentment no he pogut resistir-me a fotografiar-ho.

Després, quan he vist el resultat, he recordat que en la televisió solen posar fotos de l'oratge quan fan l'espai de les prediccions meteorològiques, i l'he enviada a Canal 9 i a eltiempo.es.
Menuda sorpresa -i alegria- quan l'he vista en la tele.

Us pose l'enllaç a l'espai de l'oratge d'este migdia i si Canal 9 em contesta a la petició i m'autoritza, penjaré el vídeo directament. (Les fotos eixen a partir del minut 5 del vídeo).


*8/2/10.- Flickr ha escollit esta foto com una de les 500 fotografies més interesants del dia d'ahir.
http://www.flickr.com/explore/interesting/2010/02/07/page4/
.

La Candelaria

.

Fa temps que no escric res al bloc, i és que a penes tinc temps.

La setmana passada vaig pensar escriure alguna cosa sobre el Ipad d'Apple que em sembla molt interessant, però a banda del temps per escriu-re l'article, necessite temps per documentar-me bé sobre el tema, així que passen els dies, va perdent interés i va a ser que no.

Hui pensava escriure sobre la festivitat de la Candelera -que es celebra hui- encara que fora el típic refrany, però he recordat que l'any passat ja vaig escriure alguna cosa i he anat a buscar-ho.
El cas és que m'ha semblat interessant refrescar-ho i directament us pose l'enllaç, perque podria escriure literalment el mateix un any després.

I demà Sant Blai, patró de Sax i Bocairent, poblacions que estan en plena setmana de festes de Moros i Cristians. A passar-ho bé.

.