Bones Festes a tots

.

Fotografiant la tempesta de mitjanit

.

.

40 anys de Abbey Road

.

Hui es complixen 40 anys d'una de les fotos més famoses de la història de la música, la foto que Ian Macmillan va fer als Beatles creuant el carrer Abbey Road a Londres per un pas de vianants i que després John Kosh, director creatiu dels estudis d'EMI, va escollir per a la portada del darrer disc gravat pel grup, encara que es publicara abans de "Let it be".

Ahí van unes quantes anècdotes sobre la foto, el disc... i els personatges.

.

Aquell matí la policia va haver de tallar el tràfic per a la sessió de fotos que sols duraria 15 minuts aproximadament.

.

En la foto, en la que apareixen els quatre components del grup, destaca el fet que McCartney va descalç i amb el pas canviat. Segons conta la llegenda, la foto representa una processó fúnebre, on McCartney representaria la persona que ha faltat, Lennon, de blanc, representa el retor, Ringo, de negre, el funerari, i Harrison, amb camisa i vaquers, el soterrador.

Ells mateixos, ho desmenteixen al llibre Anthology, com tantes altres llegendes sobre coses que ells feien simplement perque eixe dia els pareixia bé que fora així.

.

Es l'únic disc del grup que no porta el nom del grup.

.

El pas de vianants en qüestió, té la seua pròpia webcam.

.

Però tal vegada l'anècdota més curiosa és la que fa referència al cotxe estacionat que destaca en la foto, un Volkswagen "beetle", que pertanyia a un vei de Abbey Road i al que li van furtar la matrícula varies vegades. El cotxe va ser subhastat finalment en 1986 i actualment es pot veure al museu de la casa Volkswagen que té a Wolfsburg.

.

Un passeig per Biar

.
Fa anys que pense que si no visquera a Castalla, m'agradaria viure a Biar.

Serà per les Festes -especialment, les Olletes- que vaig viure allí fa uns anys. Serà perque és un poble xicotet, conscienciat, amable, on prompte et fan un d'ells per que no et sentes estrany. Serà pel que serà, però Biar sempre ha tingut per a mi un encant especial.

Ahir, amb l'excusa de fer unes fotos, em vaig perdre pel seu casc antic, pujada al Castell inclosa, i em vaig quedar fascinat amb el seu aspecte. La part de darrere del castell no la coneixia. Molts carrers estaven en obres. Qualsevol podria pensar que era una llàstima veure el casc antic en eixes circumstàncies, però vist el que ja està acabat, t'alegres de trobar-te'l així, perque en estar tot acabat serà una passada.

Les fotos, al cap i a la fi, no han estat molt allà, però va valdre la pena el passeig, el temps invertit i la posta de sol.

.
.


.

Les cabanyueles d'agost

.

Imagine que molts de vosaltres haureu sentit parlar de les cabanyueles d'agost. A mi sempre ha segut un tema que m'ha fascinat des de ben xicotet quan sentia parlar d'elles al meus iaios.

No em negareu que el mes d'agost és un mes molt variable en quant a l'oratge i que, encara que siga un mes calorós, no té comparació amb la calor de juliol.

Les cabanyules d'agost són aquells dies del mes d'agost que t'orienten, t'indiquen l'oratge que farà durant el reste de mesos de l'any.

Hi han varies teories sobre les cabanyueles. Jo sempre he pensat o he cregut que les cabanyueles eren els primers 12 dies d'agost, i que el dia 1 era la de Setembre fins al dia 12 que era la d'agost del proper any.

Ultimament em convenç altra teoria que em sembla més completa i que molta gent que té la seua horteta per a us particular, s'apunta el que marquen les cabanyueles per decidir alguna vegada quan ha de plantar la collita del moment o fins i tot quan és el moment ideal per regar-la.

La teoria és la següent: Els 12 primers dies d'agost marquen l'oratge del primer 15 dies de cada mes, començant pel dia 1 d'agost que marca els primers 15 dies d'agost i finalitzant el dia 12 que marcarà els primers 15 dies de juliol del proper any.

I desprès venen "les retornades". Els següents 12 dies, del 13 al 24 d'agost, marquen l'oratge que farà en la segona quinzena de cada més però, esta vegada, en sentit invers, és a dir, el dia 13 marcarà l'oratge de la segona quinzena del mes de juliol, fins al dia 24 que marcarà l'oratge de la segona quinzena del mes d'agost.

Intentem deixar-ho més clar:

1 d'agost: Marcarà l'oratge dels primers 15 dies del mes d'agost.

2 d'agost: Els 15 primers dies de setembre.

3 d'agost: Octubre

4 d'agost: Novembre

5 d'agost: Desembre

6 d'agost: Gener

7 d'agost: Febrer

8 d'agost: Març

9 d'agost: Abril

10 d'agost: Maig

11 d'agost: Juny (el dia del meu aniversari. Sol fer bon dia, jeje).

12 d'agost: Juliol

13 d'agost: Marcarà l'oratge de la segona quinzena de juliol.

14 d'agost: La segona quinzena de juny.

15 d'agost: Maig

16 d'agost: Abril

17 d'agost: Març

18 d'agost: Febrer

19 d'agost: Gener

20 d'agost: Desembre

21 d'agost: Novembre

22 d'agost: Octubre

23 d'agost: Setembre

24 d'agost: Agost. No li trobe molt sentit que ens marque l'oratge de la segona quinzena d'agost, si ja estem a 24.

Per exempre, ahir dia 2, sobre el mig dia, havien nuvols que marcaven aigua. Es possible que entre festes de Castalla i festes d'Ibi, fassa alguna gota. Estarem atents.

.

Altre dia parlarem de la Lluna i els seus efectes sobre els terrícoles.

.

Fotos de Sant Jaume

.
Ja podeu veure fotos de Sant Jaume en http://fotosiviatjes.blogspot.com/2009/07/sant-jaume-2009.html i en la pàgina de Simbad i els Marinos.

.

40 anys de l'aplegada a la Lluna

.
Hui es cumplixen 40 anys de l'aplegada de l'home a la Lluna. Encara us ho creeu?

Ací us deixe alguns articles i webs, que desmonten eixa teoria.

- http://www.sangrefria.com.es/2005/12/24/la-llegada-del-hombre-a-la-luna/

- http://www.kaosenlared.net/noticia/97046/llegada-hombre-luna-otra-mentira-administracion-nixon

- http://www.microsiervos.com/archivo/conspiranoia/falso-aterrizaje-luna.html

- http://www.escalofrio.com/n/Misterios/La_Llegada_a_la_Luna_Fraude/La_Llegada_a_la_Luna_Fraude.php

- http://www.neoteo.com/la-llegada-del-hombre-a-la-luna-fraude-o-realidad.neo
.

Els millors anys de la nostra vida

.

"Els millors anys de la nostra vida", és el programa nocturn d'esports de Catalunya Ràdio, programa que m'agrada escoltar cada nit abans de dormir-me, malgrat que cada dia em resulta més difícil. Anit, em vaig assabentar que demà emetrà l'últim programa de la seua trajectòria després de quatre anys ininterrumpits. Una llàstima.

El vici de la ràdio esportiva nocturna em ve de llarg, però l'adicciò a Catalunya Ràdio me la va provocar el programa "No ho diguis a ningú" presentat per Jordi Basté i que, quan es va anunciar que es deixava d'emetre em pensava que s'acabaven els programes d'esports a la ràdio, entre altres coses perque tenia moltes experiències viscudes en ell.

Aleshores, solia participar molt per mail al programa, consursos, opinions,... fins al punt de guanyar fins a tres sortejos (pilota signada pels jugadors del Barça i de l'Espanyol, abans d'un derbi, inclos) i ser entrevistat pel mateix Jordí Basté, al març de 2001, gravació que encara conserve.

Després d'alguna temporada fent proves a Catalunya Ràdio amb distints programes, van parir "Els millor anys de la nostra vida". Un programa diferent, amb més participació encara si cal, que barrejava les típiques entrevistes i actualitat diaria amb les tertulies esportives, el millor de tot el programa, amb tertulians com J. Mª Minguella, Sergi Bruguera, Oscar García, Ramón Besa (El Pais), David Bernabeu (Cuatro) i Alex Santos (EFE).

Us contaré altra anècdota amb Alex Santos.

Alex Santos és periodista de l'Agència EFE. El seu dia a dia, com la majoria dels tertulians, és trobar la noticia a Can Barça, "codejant-se" amb jugadors, directius i tota mena de personatges relacionats amb el Barça. A més ha escrit uns quants llibres sobre el Barça i el seu entorn.

Un dia, en la tertulia en la que participava, el presentador, Bernat Soler, va nomenar que Alex tenia un bloc. El dia que ho vaig recordar, vaig entrar a llegir-lo i en un article que em va cridar l'atenció, vaig fer un comentari.

Al dia següent, ja m'havia contestat. Però no sols m'havia contestat. Ho va fer a les 3:53 h de la matinada, i pel que em dia al comentari, em vaig adonar que abans de contestar, s'havia mirat el meu bloc per saber qui era i a qui li contestava. Tot un crack.

.

"Trofeu de Moros i Cristians" d'Escala i Corda

.
.

Bescuit per recuperar-se

.

No sé si els que heu segut pares alguna vegada us haurà passat. No sé si serà una tradició, ho tindré que preguntar a les mares, però en casa, no falta el bescuit quan aplegues de l'hospital amb una criatura més. És més, la mare i la sogra van tindre que posar-se d'acord per no portar un bescuit cada una el dia que aplegavem... així que encara tenim bescuit al congelador i està a punt d'ixir-mos per les orelles.

PD.- Ara ja en serio, moltes gràcies a les mares per els bescuits. No sabeu com s'agraix, a les 2 de la matinada, entre panyal i panyal, un bon troç de bescuit amb xocolate, o millor encara, obert per la mitad i reomplit de nocilla.

Que tinc que fer? Soc golós. A més, necessite pillar uns kilos, que em cau fins i tot el banyador.

.