dimarts, 12 de maig del 2009

"La chica de ayer" s'ha quedat òrfana

.
El pare de "La chica de ayer", entre moltes altres cançons que ens han marcat a tota una generació, Antonio Vega, ens ha deixat als 51 anys, víctima d'un càncer de pulmó.

Lider i fundador del grup "Nacha Pop" junt al seu cosí Nacho Garcia Vega, feia temps que no aparentava un aspecte molt saludable, però això no ha segut suficient per poder evitar que un eriçó em recorreguera tot el cos quant he escoltat per primera vegada la noticia.

Este cap de setmana rescataré el disc del concert de despedida del grup "Nacha Pop 80/88", l'únic disc que vaig haver de comprar-me en CD obligat perque en cinta ja no es distinguía ni música ni res, de tanta vegada que el vaig escoltar.

Descanse en pau.
.

dilluns, 11 de maig del 2009

La SGAE seguix a la seua

.
Donç si, pel que sembla ara la SGAE, no contenta amb els cànons per la música, va a veure si trau suc dels llibres.

Ahí va un article de l'escriptor José Luis Sampedro, que s'oposa -com a escriptor- a la mesura.

POR EL PLACER DE LA LECTURA:
La SGAE (Sociedad General de Autores) ataca de nuevo.

Escrito y firmado por José Luis Sampedro, escritor.

POR LA LECTURA

Cuando yo era un muchacho, en la España de 1931, vivía en Aranjuez un Maestro Nacional llamado D. Justo G. Escudero Lezamit. A punto de jubilarse, acudía a la escuela incluso los sábados por la mañana aunque no tenía clases porque allí, en un despachito que le habían cedido, atendía su biblioteca circulante.. Era suya porque la había creado él solo, con libros donados por amigos, instituciones y padres de alumnos. Sus 'clientes' éramos jóvenes y adultos, hombres y mujeres. Allí descubrí a Dickens y a Baroja, leí a Salgari y a Karl May.

Muchos años después hice una visita a un bibliotequita de un pueblo madrileño. No parecía haber sido muy frecuentada, pero se había hecho cargo recientemente una joven titulada quien había ideado crear un rincón exclusivo para los niños con un trozo de moqueta para sentarlos. Al principio las madres acogieron la idea con simpatía porque les servía de guardería. Tras recoger a sus hijos en el colegio los dejaban allí un rato mientras terminaban de hacer sus compras, pero cuando regresaban a por ellos, no era raro que los niños, intrigados por el final, pidieran quedarse un ratito más hasta terminar el cuento que estaban leyendo. Durante la espera, las madres curioseaban, cogían algún libro, lo hojeaban y a veces también ellas quedaban prendadas. Tiempo después me enteré de que la experiencia había dado sus frutos: algunas lectoras eran mujeres que nunca habían leído antes de que una simple moqueta en manos de una joven bibliotecaria les descubriera otros mundos.

Y aún más años después descubrí otro prodigio en un gran hospital de Valencia.. La biblioteca de atención al paciente, con la que mitigan las largas esperas y angustias tanto de familiares como de los propios enfermos, fue creada por iniciativa y voluntarismo de una empleada. Con un carrito del supermercado cargado de libros donados, paseándose por las distintas plantas, con largas peregrinaciones y luchas con la administración intentando convencer a burócratas y médicos no siempre abiertos a otras consideraciones, de que el conocimiento y el placer que proporciona la lectura puede contribuir a la curación, al cabo de los años ha logrado dotar al hospital y sus usuarios de una biblioteca con un servicio de préstamos y unas actividades que le han valido, además del prestigio y admiración de cuantos hemos pasado por ahí, un premio del gremio de libreros en reconocimiento a su labor en favor del libro.

Evoco ahora estos tres de entre los muchos ejemplos de tesón bibliotecario, al enterarme de que resurge la amenaza del préstamo de pago. Se pretende obligar a las bibliotecas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para resarcir -eso dicen- a los autores del desgaste del préstamo.

Me quedo confuso y no entiendo nada. En la vida corriente el que paga una suma es porque:

a) obtiene algo a cambio.
b) es objeto de una sanción.

Y yo me pregunto: ¿qué obtiene una biblioteca pública, una vez pagada la adquisición del libro para prestarlo? ¿O es que debe ser multada por cumplir con su misión, que es precisamente ésa, la de prestar libros y fomentar la lectura?

Por otro lado, ¿qué se les desgasta a los autores en la operación?.¿Acaso dejaron de cobrar por el libro?. ¿Se les leerá menos por ser lecturas prestadas?.¿Venderán menos o les servirá de publicidad el préstamo como cuando una fábrica regala muestras de sus productos? Pero, sobre todo: ¿Se quiere fomentar la lectura? ¿Europa prefiere autores más ricos pero menos leídos? No entiendo a esa Europa mercantil. Personalmente prefiero que me lean y soy yo quien se siente deudor con la labor bibliotecaria en la difusión de mi obra.

Sépanlo quienes, sin preguntarme, pretenden defender mis intereses de autor cargándose a las bibliotecas. He firmado en contra de esa medida en diferentes ocasiones y me uno nuevamente a la campaña.

¡NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!

José Luis Sampedro
.

divendres, 8 de maig del 2009

Nou projecte en el Santiago Bernabeu

.
M'han enviat el nou projecte que han disenyat per al Santiago Bernabeu perque el Reial Madrid li puga guanyar al Barça l'any que ve.

Ací us el mostre.


.

dijous, 7 de maig del 2009

Don Andrés i Valdés ens porten a Roma

.
Foto: Marca.com

Finalment, la setmana que havia començat mal amb l'empat amb el Chelsea al Camp Nou (0-0) i la pèrdua de la enèsima Final Four de bàsquet (per la que haguera canviat tots els títols de futbol), s'ha anat arreglant amb el 2-6 al Bernabeu (set, partit i gairebé el campionat de lliga) i el miracle d'anit a l'estil Kaiserlautern.

Després de veure el partit d'anada amb el Chelsea i la semifinal de bàsquet, vaig decidir no veure el Madrid-Barça perque estava ja en pla "cenizo" i tenia el convenciment que en una setmana se n'anava tot a fer la mà i no tenia ganes de veure-ho (ojos que no ven, corazón que no siente). I vist el resultat del clàssic, vaig decidir aplicar la mateixa teràpia per al partit d'ahir.
Tenia assaig del grup de dances -rondalla-a les 21.00 h, i, malgrat que em van proposar canviar el dia si preferia veure el partit, em vaig negar. Em conec massa, i davant d'un partit com el d'anit sé que el millor per a mi -i per a la família- és que m'oblide del Barça un parell d'hores.
I això vaig fer. A les 23.00 h, quan vaig aplegar a casa, vaig preguntar si havien sentit coets. "Si, dos" em va dir Esther. A les hores, vaig pensar que igual havíem passat. Vaig mirar el "teletexto" i vaig veure que efectivament havia segut un miracle... o coses del destí. Mai en la història de la Copa d'Europa s'ha repetit una final dos anys consecutius i este any no anava a ser el primer. Un xut entre els tres pals en tot el partit, al menut 93, gol de Don Andrés i a Roma.

De Roma ja parlaré altre dia. Ara a disfrutar fins que aplegue.


Font: Caye
.

dimarts, 5 de maig del 2009

Vaja cap de setmana

.
Ho dic així perque ha vingut el cap de setmana "carregaet". Haguera pogut escriure un parell de post per dia i tal vegada per això, no he escrit cap (per això i perque no tinc temps ni per rascar-me).

Festes d'Onil (val, jo ja soc d'anar a la fira i poc més, jeje), la desil·lusió del bàsquet (una vegada més, i no escarmente), l'èxtasi del "clàssic" (i això que no el vaig voler veure, ni siquiera posar la ràdio fins que vaig sentir el cinquè coet... que hem de fer els culés som així de desconfiats, amb 2 a 4 i a falta de 30 menuts encara no les tenia totes, coses pitjors he vist amb el Madriz), la visita a Alacant del meu amic belga Jan...
Però crec que el que més us podria interessar és el descobriment d'un nou establiment a Crevillent: BRICO DEPÔT.

Es possible que algú de vosaltres hagueu sentit parlar d'ell, o tal vegada ja el coneixeu. Per als que no el conegueu i estigueu pensant en una reforma a casa, us el recomane. I us el recomanaria abans de passar per Leroy Merlin, que tot és precís.
Materials de construcció, fontaneria, sanitaris, electricitat, fusteria, cuines... tot el que us pugueu imaginar per començar una reforma o nova construcció, això si, com us dic, un poc més bàsic que Leroy, que té més on triar a nivell decoratiu.

Esta molt fàcil de trobar. Eixida Elx-Crevillent i quan t'incorpores a la Nacional (passes Juguetes Pérez i tots els basars xinos que pugueu imaginar) en la primera rotonda t'ho trobes a la dreta. Li pegues la volta a la nau per trobar l'entrada... i a gastar.
.

dimarts, 28 d’abril del 2009

Photomerge: Panoràmiques amb Photoshop

.

Fa temps que em ronda provar la ferramenta de Photoshop: Photomerge, una ferramenta per fer panoràmiques i el diumenge de Pasqua, entre la processó i "la mona" em vaig buscar una estoneta per disparar unes quantes fotos que em pogueren servir per provar-la.


Em vaig arrimar de nou al Racó de les Penyetes i vaig fer 5 fotos per muntar una panoràmica.
El cas és que, o no es tan fàcil com accedir a la ferramenta (Archivo -> Automatizar -> Photomerge), escollir les fotos que vols muntar i apretar-li al "Intro", o és que jo vaig ser molt bèstia al voler capturar més de 180º amb 5 fotos.


Total que la panoràmica que podeu veure es el resultat de 4 fotos unides "a mà" amb tota la feina que això comporta i que amb la nova ferramenta no has de fer.


.

Seguiré intentant-ho.

dilluns, 20 d’abril del 2009

Sant Vicent

.
Per Sant Vicent, paren els freds i entren els vents.


Pertanc a cert grup de gent afortunada que celebra dues vegades el dia del seu Sant -5 d'abril, dia de Sant Vicent Ferrer i segon dilluns de mona-. Encara que té l'avantatge que et poden felicitar dues vegades, també té l'incovenient que un dia per l'altre, no et feliciten cap dels dos dies.

De tota manera tampoc és un dia de gran festa. Esther fa anys que treballa el dia de hui i Julia i jo ens esperem gustosament a celebrar-lo quan ella acaba.

Jo m'he alçat a l'hora d'un dia normal, les huit del matí. La diferencia? En lloc de despertar a Julia per arreglar-la i portar-la a la guarderia, estic de "amo de casa", he posat una llavadora, he planxat el que havia pendent i ara que he fet un "kit-kat" m'he posat a contar-vos el meu dia -segurament no us interesarà, però tenia ganes d'escriure- mentres espere a que Julia es desperte i esmorzem una mona amb un bon tassó de xocolate.
Espere que es desperte prompte perque si no, en casa uno mai acaba.
.
Que passeu un bon dia de Sant Vicent.
.

dijous, 9 d’abril del 2009

A la (dècima) Final Four

.
Foto: Sport


Els cules tenim motius de sobra per estar contents.

Ahir l'equip de futbol es va fer mereixedor de disputar les semifinals de la Champions al reduir una eliminatòria a doble partit a 45 menuts en els que va agranar al Bayern amb quatre gols.

Esta nit, l'equip de bàsket ha aconseguit davant la seua bestia negra, el TAU, el passaport per disputar la seua dècima Final Four en 20 anys.
Si, ja sé que de les 9 Finals Fours disputades sols a accedit a la final en la mitat de les ocasions (5) i que de les cinc finals sols ha guanyat una i ha perdut les altres quatre (alguna d'aquella manera com la de Paris'96), però la il·lusió per disputar-la a finals de mes no ens la lleva ningú.

L'equip de futbol estarà bordant-ho, però jo seguisc tenim debilitat per el basket.

Ara a dormir i a descansar que demà ens toca ja traure Sant. No està clar que el traguem, amenaça aigüa. De moment, en el restaurant on dinem no perilla el dinar. Anirem pas a pas.
.

dimarts, 7 d’abril del 2009

Caidos por Dios y por España

.

Us heu parat a mirar alguna vegada este monument tant singular que hi ha a la porta de l'esglesia?
.
Té pinta de mausoleu, amb una peça de marbre amb formes modernes per a l'època que es faria, amb una creu i amb una inscripció a punt de caure a trossos i on es pot llegir ja a males penes "Caidos por Dios y por España".
.
Estic convençut que molts castalluts no s'han parat mai a mirar-lo i si alguna vegada el llevaren o el substituiren, es preguntarien perquè l'han llevat? amb la mateixa reacció que si llevaren la cabina de telèfons de tota la vida que hi ha a l'altre costat de la plaça -i que també vaig aprofitar per immortalitzar-la amb la càmera, crec que no queda altra en el poble d'eixes característiques-.
.
Cada vegada que he de passar una estona en la plaça de l'esglesia, em quede mirant-lo i sempre acabe preguntant-me el mateix: Si en el seu dia es van canviar els noms dels carrers del poble com la Avda. Jose Antonio Primo de Ribera per Avda. Constitució, la Plaça del Caudillo per la Plaça Major o el Carrer del General Varela pel Carrer Horta la Vila, entre molts altres... No va sent hora ja de substituir també este monument?
.

dimecres, 1 d’abril del 2009

Ja tinc galeria de fotos en Flickr

.
Donç si, he tret una estona d'on no la tenia i he creat una galeria en Flickr, per anar ensenyant-vos les millor fotos que tinc... des del meu punt de vista. Ja sabeu que sobre gustos...

Liverpool. Esta es una de les fotos que podreu trobar en la galeria.

He fet memòria i he intentat rescatar fotos des del 2004 que és l'any que vaig aconseguir la primera càmera digital de trellat.
De moment vaig afegint poc a poc i tardaré uns dies o setmanes en posar-me al dia i col·locar les fotos més actuals. I és que, en cinc anys la fotografia digital i els coneixements han variat substancialment i les fotos que abans m'encantaven, ara m'agraden un poc menys i he hagut de fer-les algun retoc.

Espere que us agrade la galeria. Pronte la podreu trobar també a l'apartat de galeries de la web de l'Agrupació Fotogràfica de Castalla.

De moment podeu punxar ací per veure-la.
.