S'acaben les vacances

S’acaben les vacances. Demà toca posar els ossos de punta i tornar a les rutines.

Poques vegades he lamentat que me s’acabaren les vacances i mai he patit allò de la depressió post-vacacional, entre altres coses perque com no vaig un any a les Bahames i altre a les Illes Seychelles, no em desespere per pillar les vacances i tampoc em suposa molt trauma el fet de que s’acaben. Si ho pense tranquil·lament, en el meu cas, a partir de les 6 de la vesprada puc fer el mateix que feia els dies de vacances.

Però fa uns anys que no és el mateix i si que lamente que aplegue eixe moment, no pel fet de tindre que matinar de nou o pel fet de tindre que tornar al lloc de feina o per deixar de disposar de més temps lliure per fer allò que t’has deixat tot l’any per a fer-ho en vacances… sols ho lamente perque per moltes vacances que tinga els propers anys, mai seran altres vacances que poder disfrutar amb una filla de 4 anys i un fill d'un anyet.

Ja sé que l’any que ve tindran 5 i 2 anys, i la següent 6 i 3 anys, i que cada vacances serà una experiència nova, però no serà el mateix, i els que sou pares m’entendreu, perque hi han èpoques, dies o instants en les que volgueres que es parara el temps per poder disfrutar d’eixa tendresa i d’eixa innocència inigualable que volgueres que no pergueren mai.

Però s’han acabat i el temps no es deté. Ara toca treballar uns dies, disfrutar de les vesprades que queden d’estiu i preparar-se per viure les millors Festes que mai hem viscut a casa, les d’enguany, les que disfrutarem amb una xiqueta de 4 anys i un xiquet d’un anyet.