Caçats 2011

Capitania Mariners 2012 - Esquadra "La Sardinà"

Tot aplega, i aquell somni que va començar un dia de Sant Jaume de fa 7 anys amb una servilleta signada pel President de la Comparsa i les components de l'Esquadra, per aquells temps, "La Perla Negra", comença a navegar cap a la Capitania 2012.

Pel camí, moltes Festes, una fusió entre esquadres, un canvi de nom, un premi a la millor indumentària festera, alguna que altra reunió per preparar la Volta,...

Tot aplega i ara ja va de bo. Que disfruteu i MOLTES FELICITATS.

Gràcies Arpó

31 d'agost, s'acaba el sopar, comença el desgavell mentres vaig incorporant-me, perque no he sopat en la Comparsa. Algun Marino ja està a la porta fumant... i prenent aire, que falta fa. M'arrime, comentem com va la nit, i el segon capità amb qui em creue em diu sense aturar-se:
- La teua gorra la té Esther. No la vas perdre l'any passat? Esta nit la recuperes.

Esta és una de les tantes anècdotes, detalls i vivències que he viscut amb l'Arpó en els darrers anys, i qualsevol em valdria per començar este escrit d'agraïment.
No sabria dir ben cert quan comença eixa gran relació, però podríem posar un punt de partida qualsevol...

3 de Setembre de 2005. S'acaba l'Ofrena i després del berenar, la gent comença a retirar-se.
En una de les taules, es queda l'Arpó de xarreta, en pinya, com sempre.
Les observe i comente:

- Mira'ls, el futur de la Comparsa, ahí erre que erre, tots a una.
- Si t'apetix sentar-te una estona amb ells, perquè no vas? - Em contesta la persona que berena al meu costat.

I allà que m'assente "a fer-nos uns bon gintonics i mentres ens explicaves el significat de la marxa cristiana Jessica, tots dèiem de broma (ho aixo pensàvem) que al 2010 pegaríem la volta!!" com diu Salva en un comentari a l'escrit que vaig fer quan van pegar la volta.
El dia que vaig llegir eixe comentari, vaig pensar que Jessica seria la seua peça per desfilar de capitans i em va sorprendre no escoltar-la en l'Entrà, però el sol gest d'un capità a la meua curiositat, em fa entendre que se la guarden per a una millor ocasió, l'Ofrena.

Precisament eixa nit, quan tots ens disposàvem a disfrutar de l'última nit, de camí al xiringuito, un dels capitans em convida a passar a la Capitania i fer-nos una. Em ve al cap aquell dia 3 i no puc negar-me a passar.

- Ens has vist arrancar en l'Ofrena? - Em pregunta.
- No - li conteste. No podia enganyar-lo, jo eixia molt avant com per veure'ls arrancar.
- Has sentit els primers compassos? - Em pregunta com si no haguera escoltat la meua contestació.
- Jessica... - li conteste.
- Jessica, tio, Jessica - Em contesta emocionat.

I a continuació, sense més, em pilla del coll per presentar-me a la seua novia:

- Mira este és Quiles, el que va escriure allò en el seu bloc que ens ha servit de base per fer la nostra presentació en l'Exaltació Festera.

No deixareu mai de soprendre'm.

El bon ratet que vam passar després en la Capitania ens el guardem per a nosaltres. Les fotos i vídeo d'aquells moments prompte passaran a les vostres mans i ja fareu el que cregueu convenient.

...I que dir de "L'Ambaixador Cristià" pel carrer de La Corbella, quan tots esperavem per despedir-vos... els pels de punta en lloc de llàgrimes, xavals, els pels de punta.

Moltes gràcies Arpó. Ha segut un plaer i un orgull navegar a les vostres ordres, CAPITANS.

Bones Festes a tots

Espectacular Corteo

Ahir vaig tindre l'ocasió de disfrutar de Corteo, el nou espectacle del Circo del Sol que este mes està a Alacant i ... simplement el recomane.

No vaig a a posar-me a descriure'l amb adjectius, sempre subjectius, ni explicar el que podeu veure, tan sols diré que, i el que ja ha anat ho sap, no espereu veure un circ, és més una obra de teatre amb números de circ, o millor encara, tot un espectacle àudio-visual on es barregen els números de circ, el teatre, la música en directe, ... i amb una cura pels detalls propi dels més grans espectacles del món.



Cada número de circ, si l'extraus del context on estàs veient-lo no és més que això, un número de circ, però quan eixe número de circ està envoltat de música en directe, una decoració d'època i amb una coreografia estudiada fins al més mínim detall amb vint figurants vestits d'època estratègicament col·locats per donar-li un equilibri total a l'escena i rematat sempre per una llum, que en el meu cas és la més gran debilitat... deixa de ser un simple número de circ per a convertit-se un un gran espectacle difícil de descriure.

Ací us deixe el video de l'apertura per si algú necessita convèncer-se, però el que ho tinga clar, que espere a veure'l en directe.

La prima de riesgo

La paraula de moda esta setmana en tots els noticiaris, diaris,... és "La prima de riesgo", allò que ens té que preocupar i evadir de tots els nostres problemes particulars reals.

Ara que alguns comencen les seues merescudes vacances i altres segueixen patint les vacances obligatòries que suposa d'atur, no hi ha res més important que la prima de risc.

Però qué és la Prima de risc i com ens afecta als espanyolets "de a peu"? Perque no és precisament la cosina de ningun famós...

La prima de risc, que encara que no ho parega, sempre ha estat ahí, però sembla que acabe de despertar -com l'almorrana, vaja-, és el diferencial, el sobrepreu al que ha de col·locar l'Estat en qüestió la seua Deuda Pública respecte a la Deuda alemanya -que és la que es considera la més segura- per a que els inversors la troben atractiva i la compren.
Estos dies ha aplegat fins a 408 (jo preferisc dir 4,08, ja que els interesos s'expressen en punt percentuals, i així no em lie), el que vol dir que el Bono espanyol a 10 anys cotitza amb una rentabilitat per damunt del 6%, ja que la Deuda alemanya es paga a poc més del 2%.

Esta prima puja i baixa en funció de la demanda de la Deuda alemanya. A més por, més demanda de la Deuda alemanya, ja que es considera que per molt mal que vaja la cosa, els alemanys paguen segur. Això fa que si vols que es compren la teua Deuda, la tens que fer atractiva, i no hi ha millor atracció que pagar-la més cara.

I com afecta la prima de risc als espanyolets?

Principalment impedix la creació de llocs de treball y afecta també al consumidor que ha d'acudir al banc a demanar crèdit, perque l'haurà de pagar més car, ja que al igual que a l'Estat, als bancs també els costa més colocar la seua deuda particular.

El que també deurien dir-nos i hauriem de saber és que la prima de risc és un factor a tenir en compte a l'hora de acudir al rescat financer d'un país.
He escoltat en algun noticiari que no hi ha que patir, entre altres coses perque quan es va rescatar a Grècia, la prima de risc la tenien al voltant de 560 i que nosaltres estem en 400, però el que no diuen es que a principis d'any la nostra prima de risc no aplegava als 200, es a dir, que en set mesos l'hem duplicat... i un poc més.

I també, perquè ningú ens explica quins factors, valors, circumstàncies,... s'han de donar perque vinguen a rescatar-nos?
I més important, quines conseqüències tindria per als espanyolets un rescat financer?.

Però això ja ho deixe per a un altre post, que si heu aplegat fins ací ja es per donar-vos l'enhorabona.

El Cambril de l'Ermita

El passat dissabte vaig estar present en la jornada de portes obertes sobre els treballs realitzats en el Cambril de la Mare de Deu a l'Ermita, on Juan Antonio Mira (tècnic de patrimoni) i Manuel Pérez (restaurador encarregat dels treballs) van explicar totes les actuacions que s'han fer per recuperar l'esplendor de les imatges que hi han al Cambril i que després vam poder observar més detingudament "sobre el terreny".

Poc a poc, anem descobrint el patrimoni del nostre poble que, a vegades, em sembla tant extens com desconegut.

Ací us deixe unes fotos d'algunes de les set imatges ja restaurades que composen el Cambril.

Imatge de les explicacions on es pot veure l'abans i el després de les actuacions.

El Parc Municipal (original)

Observeu estes dues fotos -estan preses amb el mòbil i a presses i carreres, així que no li busqueu la qualitat, no la tenen-.
A rail de la nova llavada de cara del parc municipal, han sortit un parell de relíquies del parc original, o al menys de quan jo era més jove i que recorde sense problemes.

En la primera foto és pot apreciar perfectament el pis original amb rajoletes -que ara tornen a estar de moda-, però sobretot, eixa rajoleta vermella fent quadres amb les pedres de platja o de riu. Ho recordeu?.
En la segona, es pot apreciar que, al tirar el bar del parc, ha sortit la paret original de la font que havia ahí, la recordeu? Amb la seua placa al Dr. Sapena i la seua bassa on ens sentavem a menjar pipes i a emprenyar amb l'aigua de la font?.

Quin records...

Premiat a Banyoles (Girona)

El passat dimarts em van telefonar per donar-me la noticia. Havia segut premiat en el XI Concurs de Fotografia de la Natura organitzat per LIMNOS, l'Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany (Banyoles - Girona).
Amb esta foto, he aconseguit un dels quatre premis especials, el Premi especial per al millor nuvol.

7 de juliol, San Fermín

A San Fermín pedimos

por ser nuestro patrón,
nos guíe en el encierro
dándonos su bendición.

Entzun, arren, San Fermin
zu zaitugu patroi,
zuzendu gure oinak entzierro
hontan otoi.

Viva San Fermín! Viva!

Gora San Fermin! Gora!

Este és el càntic amb el que els corredors, diari en mà, li demanen al Patró cada matí que els ajude en la carrera. Es fa tres vegades, quan falten 5, 3 i 1 minut per a que tiren el coet.

Jo que tinc la sort de poder veure tots els "encierros", quan he posat la tele no he pogut evitar recordar-me'n del Coto. Eren una de les seues debilitats.
Per estes dates, a les 8.00 h del matí no el trobaves mai per la fàbrica i al es 8.10 h quan tornava a aparèixer com si res haguera passat i li preguntaves si venia de veure la carrera era capaç de negar-te-ho les vegades que fera falta.
Després de més de 15 anys treballant junts, ja me les sabia d'ell -quasi- totes i com si li preguntava d'on venia no m'ho diria, directament li preguntava:

- Coto, que? Han pillat a algun corredor hui?

- No, hui no han pillat a ningú. Hui ha segut molt net i molt ràpid.

Era un crack.... inocent, però un crack.