dijous, 7 de juliol de 2011

7 de juliol, San Fermín

A San Fermín pedimos
por ser nuestro patrón,
nos guíe en el encierro
dándonos su bendición.

Entzun, arren, San Fermin
zu zaitugu patroi,
zuzendu gure oinak entzierro
hontan otoi.

Viva San Fermín! Viva!

Gora San Fermin! Gora!

Este és el càntic amb el que els corredors, diari en mà, li demanen al Patró cada matí que els ajude en la carrera. Es fa tres vegades, quan falten 5, 3 i 1 minut per a que tiren el coet.

Jo que tinc la sort de poder veure tots els "encierros", quan he posat la tele no he pogut evitar recordar-me'n del Coto. Eren una de les seues debilitats.
Per estes dates, a les 8.00 h del matí no el trobaves mai per la fàbrica i al es 8.10 h quan tornava a aparèixer com si res haguera passat i li preguntaves si venia de veure la carrera era capaç de negar-te-ho les vegades que fera falta.
Després de més de 15 anys treballant junts, ja me les sabia d'ell -quasi- totes i com si li preguntava d'on venia no m'ho diria, directament li preguntava:

- Coto, que? Han pillat a algun corredor hui?
- No, hui no han pillat a ningú. Hui ha segut molt net i molt ràpid.

Era un crack.... inocent, però un crack.

1 comentari:

Jose ha dit...

Comparto tu recuerdo de el Coto.
Un abrazo.