dimecres, 7 de setembre de 2011

Gràcies Arpó

31 d'agost, s'acaba el sopar, comença el desgavell mentres vaig incorporant-me, perque no he sopat en la Comparsa. Algun Marino ja està a la porta fumant... i prenent aire, que falta fa. M'arrime, comentem com va la nit, i el segon capità amb qui em creue em diu sense aturar-se:
- La teua gorra la té Esther. No la vas perdre l'any passat? Esta nit la recuperes.

Esta és una de les tantes anècdotes, detalls i vivències que he viscut amb l'Arpó en els darrers anys, i qualsevol em valdria per començar este escrit d'agraïment.
No sabria dir ben cert quan comença eixa gran relació, però podríem posar un punt de partida qualsevol...

3 de Setembre de 2005. S'acaba l'Ofrena i després del berenar, la gent comença a retirar-se.
En una de les taules, es queda l'Arpó de xarreta, en pinya, com sempre.
Les observe i comente:

- Mira'ls, el futur de la Comparsa, ahí erre que erre, tots a una.
- Si t'apetix sentar-te una estona amb ells, perquè no vas? - Em contesta la persona que berena al meu costat.

I allà que m'assente "a fer-nos uns bon gintonics i mentres ens explicaves el significat de la marxa cristiana Jessica, tots dèiem de broma (ho aixo pensàvem) que al 2010 pegaríem la volta!!" com diu Salva en un comentari a l'escrit que vaig fer quan van pegar la volta.
El dia que vaig llegir eixe comentari, vaig pensar que Jessica seria la seua peça per desfilar de capitans i em va sorprendre no escoltar-la en l'Entrà, però el sol gest d'un capità a la meua curiositat, em fa entendre que se la guarden per a una millor ocasió, l'Ofrena.

Precisament eixa nit, quan tots ens disposàvem a disfrutar de l'última nit, de camí al xiringuito, un dels capitans em convida a passar a la Capitania i fer-nos una. Em ve al cap aquell dia 3 i no puc negar-me a passar.

- Ens has vist arrancar en l'Ofrena? - Em pregunta.
- No - li conteste. No podia enganyar-lo, jo eixia molt avant com per veure'ls arrancar.
- Has sentit els primers compassos? - Em pregunta com si no haguera escoltat la meua contestació.
- Jessica... - li conteste.
- Jessica, tio, Jessica - Em contesta emocionat.

I a continuació, sense més, em pilla del coll per presentar-me a la seua novia:

- Mira este és Quiles, el que va escriure allò en el seu bloc que ens ha servit de base per fer la nostra presentació en l'Exaltació Festera.

No deixareu mai de soprendre'm.

El bon ratet que vam passar després en la Capitania ens el guardem per a nosaltres. Les fotos i vídeo d'aquells moments prompte passaran a les vostres mans i ja fareu el que cregueu convenient.

...I que dir de "L'Ambaixador Cristià" pel carrer de La Corbella, quan tots esperavem per despedir-vos... els pels de punta en lloc de llàgrimes, xavals, els pels de punta.


Moltes gràcies Arpó. Ha segut un plaer i un orgull navegar a les vostres ordres, CAPITANS.







1 comentari:

kukat ha dit...

grans capitans, grans persones, grans amics!!!

salut!