Campions del món

.

Fotos: Marca/As

.

Mare, mare, si guanyem el Mundial

.

Tinc que reconèixer que no tenia molta fe en que Espanya fera un gran paper en el mundial i que després de guanyar l'Eurocopa, ja seria prou si Espanya aprofitava esta generació per alcançar les semifinals per primera vegada en la història -entre altres coses, perque el rival que s'esperava en quarts era Itàlia en lloc de Paraguai, i ahí ja és un cara o creu com anit-.
Si ens haguera tirat Alemanya en les semis, ja va be. El que no era acceptable era caure davant de Paraguai, igual que va passar amb Corea fa huit anys, i no ser mai ningú.

Però mira per on, ja està a la final. I la gent, boja d'alegria per la selecció, cosa impensable fa tres anys.

Jo flipe amb el que es viu estos dies al poble. Balcons i casetes de camp amb banderes, gent que no sap si la pilota és redona, esfèrica o quadrada vestida amb la camiseta de la selecció, els bars aprofitant el tiró i la música pel poble... que farem si guanya el mundial?.
Per cert, és veritat que hi haurà pantalla gegant a la Plaça de l'Ajuntament?.

Cada dia de mundial que passa, estic més convençut que la gent més futbolera, som els que més tranquils ens ho pillem. Estarem fent-nos vells, jeje. Això o és que a mi em falta allò de "l'amor patrio", perque mai em passaria pel cap posar la bandera d'Espanya al balcó ni comprar-me la camiseta per passejar-me amb ella pel poble.
Sols tinc la camiseta de la "Eñemania" que em vaig comprar en el partit de bàsquet que Espanya va jugar a Alacant fa tres anys contra França, i me la pose ben poc.

Caricatura: Caye

El diumenge, a les 20.30 h., la Final del mundial, Holanda-Espanya... la culpa de Zapatero.

.

L'IVA al 18%, una excusa més per pujar els preus?

.

Ja se sabia que la pujada de l'IVA anava a portar una conseqüent pujada de preus, ja que el més lògic és aplicar eixe diferencial al preu final dels productes i que pague el de sempre. Fins ahí tot correcte i acceptable, no tenim més remei que acatar-ho.

A mi m'agrada anar al "super" a comprar i en juny, conscient o inconscientment, em vaig fixar un poc més en els preus i quan he tornat esta setmana m'he trobat que la pujada d'eixos preus, no es correspon estrictament amb la variació de l'IVA.
Productes que s'havien d'incrementar en dos céntims, ho han fet en cinc, productes que havien d'incrementar-se en sis cèntims ho han fet en tretze, i així en molt productes, no vaig a dir en tots perque no ho sé, parle dels que em vaig fixar.
Ja sé que són miserables cèntims, però són simples exemples per explicar el que vull dir.

Altre exemple. Sabeu que m'agrada la fotografia. Acostume a seguir els preus de les càmeres per si es presenta l'ocasió de canviar la càmera que actualment tinc.
Ahir, quan vaig visitar la tenda d'internet on tinc controlades les càmeres que m'agraden, em vaig trobar que totes, unes per altres, havien pujat 20 € d'una tacada, les que les corresponia un increment de 9 €, com les que les corresponia un increment de 12 €, totes per igual, 20 €.

Ja ens va passar amb el canvi a l'€uro i ara ens torna a passar amb l'increment de l'IVA.

Mentres tant, guanya "la Roja", guanya Nadal, guanya Lorenzo, i sembla que el país ja no té problemes, o en tot cas, ara el més important és l'Estatut de Catalunya.
En passar l'estiu i les Festes, ja tornarem a la realitat.

.

IVA al 18%: Primera polèmica abans d'entrar en vigor

.

Com tots sabreu ja, demà entra en vigor la llei per la que l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) passa del 16% al 18% en el cas del tipus general i del 7% al 8% en el cas de l'IVA reduït -el del 4% es queda igual-.

Donç be, hi han empreses que ja han enviat factures amb data de demà dia 1 de juliol amb l'IVA corresponent al 18%, pel que es grava al nou tipus d'IVA servicis que s'han donat durant el mes de juny que deurien estar gravats al 16%.

Per exemple, en el cas d'una factura de mòbil de 20 € + IVA, la diferència és de 40 cèntims, insuficients per posar una denuncia a nivell particular, però si sumem els 40 cèntims de cada línia mòbil que es factura mensualment, això resultarà una milionada que acabarà en les arques de l'Estat.

Imagine que les associacions pertinents d'usuaris es queixaran, però com pegaran de cap contra les arques públiques, el tema acabarà en res.
Si no ha segut noticia ja, imagine que ho serà.

.

L'Agrupació Fotogràfica de Castalla estrena bloc

.

L'Agrupació Fotogràfica de Castalla ha estrenat esta setmana el seu blog -http://fotocastalla.wordpress.com/- per a completar els servicis que dona en la seua web.

Els interesats en la fotografia, podreu trobar allí tota classe d'informació sobre concursos, noticies, tutorials, exposicions, ...

Per cert, la creació i diseny és cosa del soci de l'agrupació, José Sanchís.
Enhorabona pel treball.

.

La crisi que ve (II): El copagament sanitari

La televisió segueix amb el de sempre, crisi i futbol.
Mentres la selecció espanyola, que comença hui a disputar el Mundial de futbol, guanye partits (¿?) i vaja passant fasses, el país portarà millor la crisi -almenys es parlarà menys del tema-, en quan ens facen fora del Mundial, automàticament passarem a tindre dues crisis, l'econòmica i la futbolística, perque els que creuen -o ens volen fer creure-, que ja hem guanyat el mundial, pillaran una depressió de cavall.

El cas és que ahir, que encara no s'havia posat "la Roja" en marxa, la Unió Europea ens va posar els ossos de punta una vegada més, ja que adverteixen que les mesures adoptades no seran suficients per ajustar el nostre dèficit fins al 6% en 2011. Eixe ajust suposaria el 1,75% del total del nostre Producte Interior Brut (PIB).
El Govern, per boca de la Ministra d'Economia*, diu que amb les mesures adoptades ja complixen la seua part amb l'equivalent a l'1% del PIB i que el 0,75% que falta per a complir el que la Unió Europea demana és la part que correspon a les mesures que han d'adoptar les Comunitats Autònomes... TURURUT.

Seguisc pensant que el més gros encara està per vindre.
Sols posaré un exemple per a situar a Espanya, i ho faré, com sempre, comparant-la amb Alemanya.
Comentava en l'entrada anterior que el dèficit alemany estava en el 3,3% i que, per tant, no calia que pillara mesures anticrisi (les ha adoptat per temes polítics, idealistes, per acontentar als seus socis de govern,...). Donç bé, el dèficit espanyol està en l'11,2%, el que suposa quasi quatre vegades més que l'alemany.
La petició de la Unió Europea és, com ja he dit, deixar-lo en el 6% en 2011, o el que ve a ser el mateix, rebaixar-lo en 52.000 milions d'euros aproximadament.
I jo pregunte, Penseu que congelant les pensions, els sous dels funcionaris i llevant el xec-bebé hi ha prou?

Ja estan deixant caure el tema del copagament sanitari, allò que es fa quan fas ús d'un segur privat, que a banda del que et costa mensualment el segur, pagues una quantitat extra cada vegada que el gastes.
Diuen que, en cas d'aplicar-ho, serviria més de mesura dissuasòria que recaptatòria, però, siga com siga, quan el riu sona,...
I no serà l'única mesura més que impopular que acabarà adoptant-se. Les mesures que s'acaben de pillar es quedaran en "pecata minuta". Temps al temps.


* Personalment, tire de menys a Pedro Solbes, era un tio més llarg del que alguns es pensaven i crec sabia el que es feia quan estava de Ministre i el que feia quan va plegar.

El dia que em vaig descobrir el nas.

.

El dia de la 1ª kdd -quedada- fotogràfica de l'Associació de Bocairent, va ser el dia que vaig descobrir que tenia (un bon) nas. I a les proves em remet.

En estes "fotos" dels mestres Joanot i QuimG, els quals vaig tindre el plaer de conèixer en la kdd, podeu contemplar la meua nàpia. Al remat, no ens ho passem tan mal quan eixim a fer fotos.

Foto: Joanot

Foto: QuimG

Aprofitaré per recomanar-vos els seus blocs personals de fotografia, on podreu disfrutar dels seus treballs: El món d'En Joanot i Somnis.

Per cert, ja està en marxa la 2ª kdd fotogràfica. Esta vegada serà el dissabte 26 de juny a la Finca "Santa Rosa" d'Ontinyent.

.

Sandro Rosell serà el president

.

El proper diumenge es celebraran eleccions a la presidència del F.C. Barcelona i Sandro Rosell és l'elegit entre els quatre candidats. O algú ho dubta després de veure esta foto?
La foto està presa a finals d'abril i la reunió, és d'imaginar que giraria al voltant del Barça.

Foto: NacioDigital.cat

De peu i d'esquerra a dreta, Josep Maria Xercavins, empresari immobiliari, Artur Mas, president de CiU, Enric Lacalle, president de Barcelona Meeting Point, José Antich, director de La Vanguardia, Josep Cuní, periodista de TV3, Antoni Brufau, president de Repsol YPF i Joan Maria Nin, director general de La Caixa.
Sentats i d'esquerra a dreta, Sandro Rosell, candidat a la presidència del FC Barcelona, Antoni Vila Casas, mecenes cultural, Arcadi Calzada, ex-president de Caixa Girona, i Antoni Puig, empresari.

Deu ser el Club Bilderberg del Barça, jeje, Ja se sap com funcionen les coses en este món.

.

El club Bilderberg i la crisi que ve

.

La setmana passada es va reunir a Espanya el Club Bilderberg, nom que no havia escotat mai fins el divendres quan, fent zapping, vaig tindre que deixar de costat el DEC i el Sálvame de Luxe, programes culturals "donde los haya", per enganxar-me a l'entrevista que estaven fent-li a Daniel Estulin, gran coneixedor del tema.

El Club Bilderberg -títol que ve del que és generalment reconegut com el lloc de la seva primera trobada oficial en 1954: el Hotel de Bilderberg, en Oosterbeek (Holanda)-, és una conferència anual a la qual només es pot assistir mitjançant invitació. Compta amb prop de 130 convidats, la majoria dels quals són persones considerades d'influència en els cercles empresarials, acadèmics i polítics, vaja, els que tallen el bacallar.

El grup es reuneix una vegada a l'any en complexos de cinc estrelles d'Europa i Amèrica del Nord, on la premsa no té cap tipus d'accés i a causa de la manera informal i privada de les discussions, és objecte de nombroses teories de la conspiració.

Enguany, l'exclusiu club s'ha reunit a Sitges, i entre els convidats estarà, entre altres, la Reina Sofia, que ja va estar convidada l'any passat i el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per ser el cap de Govern del país que acull l'exclusiva cita.
.

Es dona la circumstància que l'any passat la reunió va ser a Grècia, país que mesos després ha acabat com tots sabeu.
Enguany, la conferència tenia com un dels punts forts, l'estudi de la situació dels països PIIGS (sigles en anglés de Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia i Espanya), veurem si no acabem tots igual que Grècia.
.

Daniel Estulin va explicar, entre moltes coses interessants, que eixes reunions es paguen dels fons que té el club, però que la seguretat necessària desplegada, anava a càrrec del país anmitrió, és a dir, a pagar els espanyolets.
No estarien convidats per Zapatero per veure si ens tiren una maneta?
.

.....

Amb una maneta no tindrem prou, necessitarem una pala.

Anit em vaig enganxar de nou a un parell de programes per veure que aconseguia aclarir de totes les mesures econòmiques que estan agafant-se a Europa, i vaig arribar a la conclusió que el gros de la crisi encara està per vindre. Perque pensar o afirmar que la crisi comença ara igual és exagerat i sobre tot, seria una falta de respecte als que ja la pateixen des de fa mesos o anys, principalment per la falta de feina.

Espanya va anar a Luxemburg a presentar el seu pla i es va trobar que... estan molt bé, us felicitem per la valentia i les mesures preses, aniran molt bé per a 2010, però no són suficients per a 2011.
A més, es va trobar amb l'anunci d'un futur pla de restriccions per part del Regne Unit i sobre tot l'anunci del pla "anticrisi" d'Alemanya.
.

Pensava que el gros de la crisi està per veure perque encara no fa dos anys que la crisi es va fer "oficial" i ara les restriccions de la Zona Euro, van encaminades a que en l'any 2013, el dèficit púbic de tots i cada un dels països de la Zona estiga per davall del 3%. És a dir, encara no fa dos anys que estem en crisi i ja es mira a tres anys vista. Ja no val això de que en tal trimestre o semestre del proper any eixirem de la crisi, ja es parla en mires a tres anys.
.,

Alemanya pateix ara mateix un dèficit del 3,3 % i per tant no té a hores d'ara ninguna necessitat de aplicar restriccions, però els alemanys tindran el cap quadrat però no són tontos i hauran pensat "ens posem a l'altura de tots i apliquem restriccions o acabaran per xuplar tots del nostre pot".

Tots els experts que vaig escoltar anit estaven d'acord que havia que aplicar mesures i que tal vegada, les mesures adoptades eren encertades, però que el problema era que no era el moment més idoni per a aplicar-les ja que amb totes les mesures aplicades es frenaria -encara més -el consum intern dels països, autèntic motor per poder eixir de la crisi i que el millor seria començar a aplicar-les una vegada s'activara el consum intern i es veieren símptomes de recuperació.

El que està clar és que hi ha manteca per a temps.

.

1ª Kdd de l'Assoc. Fotogràfica de Bocairent

.

El que havia de ser una eixida fotogràfica rutinària de diumenge va acabar per convertir-se en pocs dies en la 1º Kdd fotogràfica de l'AFBocairent, en la que ens vam trobar més de vint aficionats a la fotografia de tota la Comunitat Valenciana (Castalla, Bocairent, Ontinyent, Torrent, Albaida, l'Olleria, Castelló de Rugat, Castelló de la Plana i Carcaixent).

Cartell: Vicent Gandia

El motiu a fotografiar, la Casa Santonja, també coneguda com Palau dels Marau, en l'Olleria.
Esta casa, l'única del poble que té escut nobiliari, la va adquirir l'Ajuntament de l'Olleria en 1999 per convertir-la en la futura seu del Museu del Vidre de la Comunitat, i en la que destaquen per damunt de tot les pintures que es poden trobar en el saló principal de la primera planta , amb una antiguitat de més de 200 anys i que, segons algunes hipòtesis, podrien estar lligades al moviment lliberal de principis del segle XIX i a la maçoneria.

Vista general del saló principal de la casa.

Després de més de dos anys de treballs de rehabilitació, la casa va ser oberta al públic per primera vegada en febrer d'este any amb motiu d'una exposició a càrrec d'un mestre vidrier de la localitat amb la que va quedar inaugurada la sala d'exposicions habilitada a la planta baixa.

La següent fase comprendrà la recuperació de les pintures, la habilitació d'una sala exposicions permanent en la planta superior i l'eliminació de les barreres arquitectòniques amb l'instal·lació d'un ascensor.
Quan estiga totalment restaurada, Toni Grau, l'historiador de l'Olleria que ens va acompanyar en la visita, ens la tornarà a obrir per a tornar a disfrutar d'un dia de fotografia... i de història.

Foto de la quadrilla en l'escala principal de la casa.
Foto: Carlos Albelda

Si voleu veure algunes de les fotos que vaig fer, punxeu ací.

.