Estos dies de vacançes, he sabut de l'oritge de l'expresió "Me cague en Dènia", i com em va pareixer curiós, donç us ho conte.
.JPG)
Vista del castell de Dènia des del portDènia sempre ha segut una plaça important al llarg de la història. Tant els àrabs (Daniya), com el romans (Dianium), l'han feta servir com a port important dins de les seues rutes de comerç, però també ha tingut que patir guerres i desenllaços no tan feliços, com la Guerra de Succesió o la Guerra Civil, sempre aliada amb els derrotats.
Despres de caure derrotada en la Guerra de Succesió i impedir-li el comerç amb les Amèriques, amb la lògica decadència que suposava, la famosa expresió comença a gestar-se a rail de la prosperitat alcançada a mitat del segle XIX, principis del segle XX, quan la ciutat reviscola gràcies al cultiu de la pança i la seua exportació a Europa, principalment al Regne Unit. Gràcies a este auge, Dènia torna a pillar protagonisme i a ser de nou plaça important del comerç, cosa que fa que molta gent del voltant i de mes llarg, acabe anant a Dènia a vendre el fruit dels seus cultius.
El problema ve quan esta gent forastera cobra i pilla el camí de tornada cap a casa per una de les principals ixides de la ciutat, coneguda com "El carrer de les xiques", cosa que feia que es deixaren part dels diners cobrats i quan aplegaven a casa, amb una excusa o altra, el que estava esperant els diners sempre acabava cagant-se en Dènia.
.
A dia de hui encara es fa ús de l'expresió, encara que no siga per les mateixes raons.
.
3 comentaris:
Jo tinc altra versió que en van contar en una excursió al castell de Castalla.
Resulta que Castalla era un assentament arab que no tenía protecció militar alguna i el Califato, o lo que fora, que més poder tenía en la rodalía era precisament el de Denia, per lo que Castalla li va demanar protecció.
Molt cara va eixir la protecció, mes cuant els de Denia es van donar conte de les riquees que havíen per ací i al final van transformar el castell en una especie de Delegació de Hisenda local.
Aquell dia en van contar que la part oest del castell es precissament una edificació per guardar tonells, gra i tot alló que els recaudadors de Dènia podíen arreplegar, de ahí la famosa expressió.
Em sembla molt interesant, i imagime que hauran mes versions.
Però pense que la que conten allí es molt "suau", ja que el normal es que quan un poble, civilització, imperi,...es fa gran o important, sempre o quasi sempre es fa a costa de ser a vegades roin o molt roin. La història està plena de aprofitosos i tirans, i em sembla raro que tota la culpa la tinga "el carrer de les xiques".
Jo crec que més aviat, Dénia és una substitució d'allò més pareguda a Déu sense haver-ho de dir.
Publica un comentari a l'entrada