El Parc Municipal (original)

Observeu estes dues fotos -estan preses amb el mòbil i a presses i carreres, així que no li busqueu la qualitat, no la tenen-.
A rail de la nova llavada de cara del parc municipal, han sortit un parell de relíquies del parc original, o al menys de quan jo era més jove i que recorde sense problemes.

En la primera foto és pot apreciar perfectament el pis original amb rajoletes -que ara tornen a estar de moda-, però sobretot, eixa rajoleta vermella fent quadres amb les pedres de platja o de riu. Ho recordeu?.
En la segona, es pot apreciar que, al tirar el bar del parc, ha sortit la paret original de la font que havia ahí, la recordeu? Amb la seua placa al Dr. Sapena i la seua bassa on ens sentavem a menjar pipes i a emprenyar amb l'aigua de la font?.

Quin records...

Premiat a Banyoles (Girona)

El passat dimarts em van telefonar per donar-me la noticia. Havia segut premiat en el XI Concurs de Fotografia de la Natura organitzat per LIMNOS, l'Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany (Banyoles - Girona).
Amb esta foto, he aconseguit un dels quatre premis especials, el Premi especial per al millor nuvol.

7 de juliol, San Fermín

A San Fermín pedimos

por ser nuestro patrón,
nos guíe en el encierro
dándonos su bendición.

Entzun, arren, San Fermin
zu zaitugu patroi,
zuzendu gure oinak entzierro
hontan otoi.

Viva San Fermín! Viva!

Gora San Fermin! Gora!

Este és el càntic amb el que els corredors, diari en mà, li demanen al Patró cada matí que els ajude en la carrera. Es fa tres vegades, quan falten 5, 3 i 1 minut per a que tiren el coet.

Jo que tinc la sort de poder veure tots els "encierros", quan he posat la tele no he pogut evitar recordar-me'n del Coto. Eren una de les seues debilitats.
Per estes dates, a les 8.00 h del matí no el trobaves mai per la fàbrica i al es 8.10 h quan tornava a aparèixer com si res haguera passat i li preguntaves si venia de veure la carrera era capaç de negar-te-ho les vegades que fera falta.
Després de més de 15 anys treballant junts, ja me les sabia d'ell -quasi- totes i com si li preguntava d'on venia no m'ho diria, directament li preguntava:

- Coto, que? Han pillat a algun corredor hui?

- No, hui no han pillat a ningú. Hui ha segut molt net i molt ràpid.

Era un crack.... inocent, però un crack.

Un conillet pel poble

.

De vegades resulta certament difícil trobar-se segons quins animalets pel poble, però el dissabte ens vam trobar un conill.

Podeu veure esta foto en gran a Flickr

Ahí el podeu veure, en mig del carrer, berenant, ni es va immutar amb la nostra presència. Jo li vaig fer les fotos que vaig voler, els sagals es van pasmar tot el que s'havien de pasmar quan et trobes un conill per sorpresa en mig del carrer, li van dir tot el que li havien de dir i el tio, ni va llevar la vista del seu berenar. Nosaltres vam seguir el passeig i ell allí es va quedar, en mig del carrer. Certament curiós.

.

El món segons te'l conten

Alguna vegada us he parlat en este bloc de Daniel Estulin, periodista d'investigació rus amb una pàgina web personal on conta de manera "diferent" les coses que passen i són noticia.

El que ell conta si vols t'ho creus i si no, pots seguir creient-te als mitjans de comunicació.

I com exemple, un botó: la mort de Bin Laden.

En tot cas, us la recomane i després vosaltres ja decidiu. http://www.danielestulin.com

Ara si, cap a Wembley

Au, ja s'han acabat els clàssics, menut empatx... En agost, dos més per començar la temporada amb la Supercopa.
No ha anat malament, donat que era normal que cap dels dos equips els guanyara tots, no li ha anat gens mal al Barça. Un empat en el primer per assegurar la lliga, una derrota que va suposar la pèrdua de la Copa i una victòria al Bernabeu que sumada a l'empat d'anit, suposa una nova final de Champions, la tercera de les darreres sis edicions.
Malgrat que mai ho diran, el Madrid haguera canviat la final de Champions per la Copa.

Ara a disfrutar fins al dia de la final.
Eixe dia dinarem en Sant Pasqual, disfrutarem d'un dia de germanor la gent de l'esquadra amb els xiquets i els amics que s'arrimen a la nostra taula, i després a viure la Final.
Si guanya, eixirem un ratet pel poble a veure el "tachín" i si perd, ens anirem a dormir satisfets d'un equip que ha jugat tres de les últimes sis finals, a més de dues semifinals, guanyant-ne dues i, sabent que l'any que ve per estes dades, tornarà a estar ahí, lluitant per tots els títols i fent el millor futbol del món.

Per celebrar-ho, ahí va el vídeo del moment en que Hitler s'entera que a Sergio Ramos li ha caigut la Copa.

.

Boufetada al portugués

Anit, el futbol va tornar al seu lloc.

No dic que el Madrid guanyara la Copa del Rei injustament, simplement que ahir va tornar a guanyar l'equip que verdaderament ho busca, el que vol guanyar jugant al futbol, sense especular, sense destruir, sense mentir, sense desviar l'atenció cap a qualsevol argument i excusa que no siga el joc i el futbol,...

Com a bon culé, no vaig a dir que està tot fet -queden 90 minuts..., el Madrid no és rendirà..., el futbol es así, ...- però l'orgasmou d'anit amb el segon gol, no ens el lleva ja ningú.

Caricatures: Caye

És més, crec que esta vegada, en cas d'aplegar el Barça a la Final, no la guanyarà (sols són sensacions), però com li confessava a un amic aficionat al Madrid, preferisc que el Barça aplegue a la final i la perga que donar-li la més mínima oportunitat de guanyar-la al portugués i companyia.
El cas és fer callar quan abans al portugués, a la Caverna Mediàtica, a la Central Lechera i a tots aquells que tenen com objectiu desprestigiar al Barça i el seu futbol amb una mentira darrere una altra.

Després del Villarato, el favoritisme arbitral o el dopatge, que vindrà ara, la compra de partits?. Qui sap el que poden arribar a inventar per tal de tapar que un equip que es gasta 400 milions d'euros en plena època de crisi, té una proposta de joc i de futbol que no supera la del Albacete o l'Osasuna, amb tots els respectes.
Al temps, acó no ha acabat.
.

Perquè puja i baixa la Pasqua?

Després d'este trimestre tant llarg, molt s'hauran preguntat perquè cau tant alta la Pasqua enguany? Quin és el motiu pel que puja i baixa cada any? Hui, Dijous Sant, pot ser un bon dia per explicar-ho.

Com tantes altres coses, la lluna té la seua paraula i part de la culpa, a més del fet de fer coincidir la Pasqua Cristiana amb la Pasqua Jueva.

Conta la història, que la nit en la que el poble jueu va sortir d'Egipte, era una nit de lluna plena, fet que els va permetre prescindir de les làmpares i així no ser descoberts per els soldats del faraó.

Per recordar este esdeveniment, els jueus celebren cada any la Pasqua Jueva, coincidint sempre amb una nit de lluna plena.

Per tant, es podria assegurar que el primer Dijous Sant de la història, quan Jesús va celebrar la Pasqua Jueva amb els seus deixebles, era una nit de lluna plena i eixe seria el motiu pel qual l'Esglèsia fixa el Dijous Sant en la lluna plena que es presenta entre els mesos de març i abril.

Eixe dia i eixa data constituïx el centre de l'Any litúrgic, cosa que fa que el reste de dates i celebracions també pugen i baixen, com el dimecres de cendra (per eixe motiu les Carnestoltes tampoc tenen una data fixa).

Explicat tot açò , a mi em queda un dubte. Lluna plena, hi ha una cada mes, perquè no es va celebrar en març?

Mirant les llunes de març (Dissabte, 19 de març) i la d'abril (Dilluns, 18 d'abril), S'ha celebrat en abril perque s'agafarà com a referència la lluna plena més pròxima al proper dijous?.

.

Altre castellut que fa les Amèriques

Així és, altre veí del poblet que podria ser protagonista de "Castelluts pel món" és Juan José Juan Durá, Juanjo per als amics, que en la felicitació de Nadal ja em comentava que la propera escala en la seua vida era San Francisco.
Ara ja el podem veure en una foto d'esta setmana, carregant les seues pertenències en el contenidor que les traslladaran des de Newbury (Regne Unit) fins a San Francisco (California).

I això no és tot. Abans d'arrear als Estats Units, ens ha sorprès signant l'editorial de la revista "Vodafone Global Enterprises".

Si us interessa la revista, la podeu descarregar ací.

Per als que no el conegueu, us mostre una foto més, "para muestra, un botón". Mireu si es "gran", que es deixa fotografiar amb gent com Lewis Hamilton, jeje.

Be, xaval, el dit, que et vaja molt be, ... i et pille la paraula per fer-te una visita.
En tindre un ratet, deixem els xiquets en els iaios i ens deixem caure per California, però tranquil que t'avise abans, jajaja.

.

Començen els classics

Font: Caye

Ja feia temps que volia penjar el nou anunci d'Estrella Damm i ara pot ser un bon moment, perque passe el que passe en estos quatre clàssics que venen, els cules hem d'estar orgullosos del que tenim.

De totes formes, seré mesurat, i la versió de l'anunci del Reial Madrid la penjaré en passar tots els clàssics.

4/5/11.- Ale, ja s'han acabat els clàssics i ahí va la versió del Reial Madrid.

.