Bones Festes a tots

Espectacular Corteo

Ahir vaig tindre l'ocasió de disfrutar de Corteo, el nou espectacle del Circo del Sol que este mes està a Alacant i ... simplement el recomane.

No vaig a a posar-me a descriure'l amb adjectius, sempre subjectius, ni explicar el que podeu veure, tan sols diré que, i el que ja ha anat ho sap, no espereu veure un circ, és més una obra de teatre amb números de circ, o millor encara, tot un espectacle àudio-visual on es barregen els números de circ, el teatre, la música en directe, ... i amb una cura pels detalls propi dels més grans espectacles del món.



Cada número de circ, si l'extraus del context on estàs veient-lo no és més que això, un número de circ, però quan eixe número de circ està envoltat de música en directe, una decoració d'època i amb una coreografia estudiada fins al més mínim detall amb vint figurants vestits d'època estratègicament col·locats per donar-li un equilibri total a l'escena i rematat sempre per una llum, que en el meu cas és la més gran debilitat... deixa de ser un simple número de circ per a convertit-se un un gran espectacle difícil de descriure.

Ací us deixe el video de l'apertura per si algú necessita convèncer-se, però el que ho tinga clar, que espere a veure'l en directe.

La prima de riesgo

La paraula de moda esta setmana en tots els noticiaris, diaris,... és "La prima de riesgo", allò que ens té que preocupar i evadir de tots els nostres problemes particulars reals.

Ara que alguns comencen les seues merescudes vacances i altres segueixen patint les vacances obligatòries que suposa d'atur, no hi ha res més important que la prima de risc.

Però qué és la Prima de risc i com ens afecta als espanyolets "de a peu"? Perque no és precisament la cosina de ningun famós...

La prima de risc, que encara que no ho parega, sempre ha estat ahí, però sembla que acabe de despertar -com l'almorrana, vaja-, és el diferencial, el sobrepreu al que ha de col·locar l'Estat en qüestió la seua Deuda Pública respecte a la Deuda alemanya -que és la que es considera la més segura- per a que els inversors la troben atractiva i la compren.
Estos dies ha aplegat fins a 408 (jo preferisc dir 4,08, ja que els interesos s'expressen en punt percentuals, i així no em lie), el que vol dir que el Bono espanyol a 10 anys cotitza amb una rentabilitat per damunt del 6%, ja que la Deuda alemanya es paga a poc més del 2%.

Esta prima puja i baixa en funció de la demanda de la Deuda alemanya. A més por, més demanda de la Deuda alemanya, ja que es considera que per molt mal que vaja la cosa, els alemanys paguen segur. Això fa que si vols que es compren la teua Deuda, la tens que fer atractiva, i no hi ha millor atracció que pagar-la més cara.

I com afecta la prima de risc als espanyolets?

Principalment impedix la creació de llocs de treball y afecta també al consumidor que ha d'acudir al banc a demanar crèdit, perque l'haurà de pagar més car, ja que al igual que a l'Estat, als bancs també els costa més colocar la seua deuda particular.

El que també deurien dir-nos i hauriem de saber és que la prima de risc és un factor a tenir en compte a l'hora de acudir al rescat financer d'un país.
He escoltat en algun noticiari que no hi ha que patir, entre altres coses perque quan es va rescatar a Grècia, la prima de risc la tenien al voltant de 560 i que nosaltres estem en 400, però el que no diuen es que a principis d'any la nostra prima de risc no aplegava als 200, es a dir, que en set mesos l'hem duplicat... i un poc més.

I també, perquè ningú ens explica quins factors, valors, circumstàncies,... s'han de donar perque vinguen a rescatar-nos?
I més important, quines conseqüències tindria per als espanyolets un rescat financer?.

Però això ja ho deixe per a un altre post, que si heu aplegat fins ací ja es per donar-vos l'enhorabona.

El Cambril de l'Ermita

El passat dissabte vaig estar present en la jornada de portes obertes sobre els treballs realitzats en el Cambril de la Mare de Deu a l'Ermita, on Juan Antonio Mira (tècnic de patrimoni) i Manuel Pérez (restaurador encarregat dels treballs) van explicar totes les actuacions que s'han fer per recuperar l'esplendor de les imatges que hi han al Cambril i que després vam poder observar més detingudament "sobre el terreny".

Poc a poc, anem descobrint el patrimoni del nostre poble que, a vegades, em sembla tant extens com desconegut.

Ací us deixe unes fotos d'algunes de les set imatges ja restaurades que composen el Cambril.

Imatge de les explicacions on es pot veure l'abans i el després de les actuacions.

El Parc Municipal (original)

Observeu estes dues fotos -estan preses amb el mòbil i a presses i carreres, així que no li busqueu la qualitat, no la tenen-.
A rail de la nova llavada de cara del parc municipal, han sortit un parell de relíquies del parc original, o al menys de quan jo era més jove i que recorde sense problemes.

En la primera foto és pot apreciar perfectament el pis original amb rajoletes -que ara tornen a estar de moda-, però sobretot, eixa rajoleta vermella fent quadres amb les pedres de platja o de riu. Ho recordeu?.
En la segona, es pot apreciar que, al tirar el bar del parc, ha sortit la paret original de la font que havia ahí, la recordeu? Amb la seua placa al Dr. Sapena i la seua bassa on ens sentavem a menjar pipes i a emprenyar amb l'aigua de la font?.

Quin records...

Premiat a Banyoles (Girona)

El passat dimarts em van telefonar per donar-me la noticia. Havia segut premiat en el XI Concurs de Fotografia de la Natura organitzat per LIMNOS, l'Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany (Banyoles - Girona).
Amb esta foto, he aconseguit un dels quatre premis especials, el Premi especial per al millor nuvol.

7 de juliol, San Fermín

A San Fermín pedimos

por ser nuestro patrón,
nos guíe en el encierro
dándonos su bendición.

Entzun, arren, San Fermin
zu zaitugu patroi,
zuzendu gure oinak entzierro
hontan otoi.

Viva San Fermín! Viva!

Gora San Fermin! Gora!

Este és el càntic amb el que els corredors, diari en mà, li demanen al Patró cada matí que els ajude en la carrera. Es fa tres vegades, quan falten 5, 3 i 1 minut per a que tiren el coet.

Jo que tinc la sort de poder veure tots els "encierros", quan he posat la tele no he pogut evitar recordar-me'n del Coto. Eren una de les seues debilitats.
Per estes dates, a les 8.00 h del matí no el trobaves mai per la fàbrica i al es 8.10 h quan tornava a aparèixer com si res haguera passat i li preguntaves si venia de veure la carrera era capaç de negar-te-ho les vegades que fera falta.
Després de més de 15 anys treballant junts, ja me les sabia d'ell -quasi- totes i com si li preguntava d'on venia no m'ho diria, directament li preguntava:

- Coto, que? Han pillat a algun corredor hui?

- No, hui no han pillat a ningú. Hui ha segut molt net i molt ràpid.

Era un crack.... inocent, però un crack.

Un conillet pel poble

.

De vegades resulta certament difícil trobar-se segons quins animalets pel poble, però el dissabte ens vam trobar un conill.

Podeu veure esta foto en gran a Flickr

Ahí el podeu veure, en mig del carrer, berenant, ni es va immutar amb la nostra presència. Jo li vaig fer les fotos que vaig voler, els sagals es van pasmar tot el que s'havien de pasmar quan et trobes un conill per sorpresa en mig del carrer, li van dir tot el que li havien de dir i el tio, ni va llevar la vista del seu berenar. Nosaltres vam seguir el passeig i ell allí es va quedar, en mig del carrer. Certament curiós.

.

El món segons te'l conten

Alguna vegada us he parlat en este bloc de Daniel Estulin, periodista d'investigació rus amb una pàgina web personal on conta de manera "diferent" les coses que passen i són noticia.

El que ell conta si vols t'ho creus i si no, pots seguir creient-te als mitjans de comunicació.

I com exemple, un botó: la mort de Bin Laden.

En tot cas, us la recomane i després vosaltres ja decidiu. http://www.danielestulin.com

Ara si, cap a Wembley

Au, ja s'han acabat els clàssics, menut empatx... En agost, dos més per començar la temporada amb la Supercopa.
No ha anat malament, donat que era normal que cap dels dos equips els guanyara tots, no li ha anat gens mal al Barça. Un empat en el primer per assegurar la lliga, una derrota que va suposar la pèrdua de la Copa i una victòria al Bernabeu que sumada a l'empat d'anit, suposa una nova final de Champions, la tercera de les darreres sis edicions.
Malgrat que mai ho diran, el Madrid haguera canviat la final de Champions per la Copa.

Ara a disfrutar fins al dia de la final.
Eixe dia dinarem en Sant Pasqual, disfrutarem d'un dia de germanor la gent de l'esquadra amb els xiquets i els amics que s'arrimen a la nostra taula, i després a viure la Final.
Si guanya, eixirem un ratet pel poble a veure el "tachín" i si perd, ens anirem a dormir satisfets d'un equip que ha jugat tres de les últimes sis finals, a més de dues semifinals, guanyant-ne dues i, sabent que l'any que ve per estes dades, tornarà a estar ahí, lluitant per tots els títols i fent el millor futbol del món.

Per celebrar-ho, ahí va el vídeo del moment en que Hitler s'entera que a Sergio Ramos li ha caigut la Copa.

.