divendres, 13 de febrer de 2009

"23F: El día más difícil del Rey"

.
Anit vaig decidir veure la serie del 23F de TVE que tan per sac van donar tota la setmana. El dimarts no la vaig veure perque contra "Aída" (T5) no es pot competir, jeje.

Tinc que reconèixer que, en un principi, en vaig enganxar, però finalment el meu esperit crític, no em va permetre veure-la acabar.

És un defecte que tinc, veure una pel·lícula, serie, producció,... buscant-li els peus al gat sense acabar de disfrutar del seu contingut, i m'explique en este cas concret.

No dic que la mini-serie no estiguera bé. Si ha segut la serie més vista en els darrers 16 anys, i per damunt d'importants retransmissions esportives serà per alguna cosa, encara que un dels defectes que li vaig trobar és que la trama del 23F la conten com esperen o saben que els espectadors la volen escoltar. Tot és de color de rosa, en tot moment et mostren qui són els bons i qui son els roins. I per descomptat, que gran és la "nostra" Casa Reial.

A cas no vau pensar en cap moment, si estàveu veient-la, que la serie va passar primer per mans de la Casa Reial, per censurar el que tocava i donar el vist i plau? No diuen que en estos temps que corren ja no hi ha censura? Jo no m'ho crec. Eixe Rei tan protagonista, tan bó, tan... "ideal".
Serà que no soc monàrquic. No he acabat d'entendre mai el paper de la Casa Reial en este país.

Altres detalls, tal vegada poc importants, com per exemple:

- El rei escrivint-se el seu propi discurs. Aixó no s'ho creu ningú. El discurs el va escriure el Secretari General de la Casa Reial, Sabino Fernández Campo, mentres esperaven l'arribada de les unitats mòbils de la tele.
- El General Alfonso Armada presentant-se en el Congrés dels Diputats a negociar amb Tejero abans que el Rei siquiera gravara el missatge per a la tele.
- O el Capità General Milans del Bosch rendint-se a continuació de gravar-se el missatge del Rei, quan el tèlex amb el missatge es va rebre a València a la mitjanit, al que no va fer molt de cas, perque a les 4 del matí encara estaven els carros de combat escampats per la ciutat.
- Incluit el xicotet detall, però molt curiós, de pillar la cinta del missatge i eixir pitant a Prado del Rey, quant la cinta, no arriscant-se a tornar als estudis, la van portar a La Bola del Mundo, un xicotet centre de retransmissions prop de l'aeroport de Barajas, des d'on es va emetre.

Jo pense que les coses estan millor si es conten com són i no com vol veure-ho i escoltar-ho la gent. Per a això ja tenim les pel·licules americanes.
.
De totes maneres, i com sempre dic, si algú sap més del tema, pot rebatre algun detall, perque jo no soc historiador ni expert en el tema. Sols volia exposar el meu punt de vista sobre una serie que han fet esta setmana en la tele i que, curiosament, m'ha fet assentar-me en el sofà de cara a la tele més allà de les 23.00 h.

Finalment, us recomanaré un llibre on es parla -crec que prou bé- d'este tema, entre molts altres: Juan Carlos, el rey de un pueblo, de Paul Preston.
.

1 comentari:

Anònim ha dit...

El coronel Amadeo Martínez Inglés tampòc ho entén massa, com es pot deduïr de les seves paraules:

Los golpes militares no se inician jamás a las seis de la tarde; las fuerzas que intervienen en un golpe militar nunca dan vivas al jefe del estado, contra el que atentan, en el curso de su ilegal operativo; los tanques que utilizan las Unidades rebeldes comprometidas en un golpe militar siempre llevan sus “santabárbaras” a tope de munición y sus tripulaciones armadas hasta los dientes; el primer objetivo en un golpe militar es siempre, siempre, el palacio o residencia oficial del jefe de Estado; los presuntos golpistas en una acción militar contra el Estado nunca, nunca, dejan al jefe del mismo libre en su palacio y con todas sus comunicaciones con el exterior abiertas para que pueda reaccionar cómodamente contra sus enemigos; los dirigentes de un golpe militar jamás llaman por teléfono al jefe del Estado contra el que teóricamente están actuando para tratar de explicarle sus movimientos futuros y, menos todavía, para obedecer sin rechistar sus órdenes; los primeros movimientos de carros de combate en un golpe militar se dan siempre en la capital de la nación y no en la de una provincia periférica situada a más de trescientos kilómetros de distancia; los tanques rebeldes nunca, salvo que Gila ordene lo contrario, respetan los semáforos y las reglas de circulación, todo lo contrario, intentan alcanzar cuanto antes sus objetivos (palacio real o presidencial, palacio de justicia, centrales telefónicas, de radio, de televisión, banco central etc., etc.) importándoles un comino los accidentes o bajas entre la población civil.

The Vaquerman en www.forocastalla.es el 13 de febrer a les 13.45 h