dimecres, 7 de gener de 2009

"El Pinyer" d'Enric Valor

.
Els que coneixeu l'obra d'Enric Valor, i més concretament la Trilogia de Cassana, sabeu com se les gasta l'autor per anomenar llocs i personatges del poble i del voltant.
Donç bé, llegint el llibre que obri la trilogia, "Sense la terra promesa", em trobe les següents referències al final del capítol XXV:

"Llavors, pel carrer ample que baixava de la plaça del Roser a la del Casino, avançava una multitud impressionant de gent jornalera, mal vestits, homes i dones barrejats, vociferants. Al davant, sostinguda per algunes companyones, anava una dona plorosa, esmaperduda, que escridassava amb una veu molt ronca:

- Ai el meu fill, ai el meu fill!

Els homes cridaven de tard en tard, tots alhora:

- A baix la Guerra del Marroc!

- Muira el rei!

- Muira Romanones!
[...]
I allà mateix, el Pinyer, Toni Rabassa, Nicolau Banyuls i el secretari Pedrós, li feren a mans el document de protesta de gran part dels treballadors de Cassana contra la permanència d'Espanya en el Marroc, que, segons ells, havia vist envaït el seu territori per tropes estrangeres -és a dir, espanyoles- i li sobrava la raó per dalt del cap.
[...]
Fet allò, la dona del Pinyer fou portada quasi a pes de braços a casa seua, i els manifestants es despartiren pacíficament en molts pocs minuts"
.
El cas és que jo soc "Pinyero" perque mon pare és Vicent "el Pinyero", perque son pare era Pepe "el Pinyero", perque son pare també era Pepe "el Pinyero".
El meu iaio, el pare de mon pare, era bessó, i al seu bessó el van matar en la Guerra Civil.
És per tot açò que quan he llegit estes fulles del llibre, m'ha fet pensar que l'autor feia referència als meus avantpassats.
.