Aquestos dies de tanta celebració, de dinars i sopars de diversa
índole, amaguen de vegades commemoracions que són un regal per als qui
tenen la sort de gaudir-les.
En un acte cuidat al detall i de la
mà del nostre estimat Daniel, el temps es va parar i per una estona vam
tornar 50 anys enrere, per conéixer les inquietuts d’aquells que van
convéncer a Ses Majestats Els Reis Mags d’Orient per a que visitaren
Castalla. Tot apunta a que ho van fer molt bé, perquè des d’aleshores
Melchor, Gaspar i Baltasar no han deixat de vindre a la nostra ciutat el
dia 5 de gener.
Va ser molt emotiu i bonic pel fet que va
suposar un reconeixement i un agraiment no sols a Manolo, Toni i Pepe,
sino també a tots els que els han ajudat en aquest camí gens curt, 50
anys ni més ni menys.
Anècdotes que els que estem a prop d’ells
ja coneixem, contades una i mil vegades quan arriben estes dates, i que
no per sabudes deixen de ser divertides i sorprenents.
Emoció,
molta. Tots els presents erem conscients que el treball i l’esforç
invertit té sentit gràcies a la il.lusió dels xiquets, perquè en aquest
món en que vivim no hi ha res més pur i autèntic que el seu somriure i
la seua inocència.
Finalment els autèntics protagonistes, els
xiquets i xiquetes, van ocupar l’escenari i van ser el millor regal per
als seus iaios i iaies, i és que poques coses importen més als avis que
els seus nets.
El dia 5 com cada any esperarem els Reis Mags, i
l’Avinguda serà l’escenari màgic per on passaràn, deixant-nos a tots la
certesa que existeixen de veritat i per suposat molts regals, però no
m’oblide del regal que ja ens van dur el diumenge, vam vibrar amb tots
els assistents de peu i aplaudint en homenatge a unes persones, que han
sabut treballar per a portar la il.lusió i la fantasia a les nostres
xiquetes i xiquets. I això no té preu.
