Festes de Tibi

Amb els actes celebrats el passat dissabte, van començar les Festes de Tibi, encara que els actes principals començen amb l'entrada de vaques del proper dissabte.

Aprofite per penjar el cartell que vaig presentar al Concurs i... ens veiem per allí.

Cartell que també podeu trobar a la meua galeria de Flickr

El Bouet de la Sang

Seguint el consell del meu amic i company de quadrilla, Tono, aparcaré la crisi en el bloc per parlar del Bouet de la Sang.

I és que este cap de setmana es celebra una any més la que diuen és la festa més antiga que es celebra al nostre poblet, i nosaltres, la quadrilla número 10, serem els encarregats de que tot es desenvolupe correctament.

Bouet de la Sang 2002. Quines caretes...

Per a parlar d'esta festa tant particular, m'he documentat en l'escrit que va fer Juan Carlos Candela al seu bloc l'any passat aprofitant que ell era majordom.

La festa de la "Preciosísima Sang del nostre Senyor Jesucrist" es celebra litúrgicament l'1 de juliol. Probablement per qüestions laborals, a Castalla es va decidir traslladar-la al primer dissabte de juliol. 

No hi ha documentació que acredite quan comença a celebrar-se ací,  però el més probable és que siga des de 1577, data en què l'arquebisbe de València, Sant Joan de Ribera, després de començar al culte la nova parròquia, va fundar la confraria amb este nom i li va canviar la dedicació a l'anterior església, hui ermita, fins a este moment dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, des de la seua consagració al cristianisme l'any 1245, denominant-se des d'eixe any 1577 i fins als nostres dies "Ermita de la Puríssima Sang del nostre Senyor Jesucrist".

Tot fa indicar que l'origen del nom de "Bouet de la sang"  provinga del fet de que antigament, en la placeta de l'ermita, eixe dia es soltara alguna vaqueta o algun "bouet".

La forma concreta amb què es celebra esta festa tampoc hi ha documentació o almenys no se'n té noticies de la seua existència del perquè o des de quan es fa així, ja que en certa manera pot considerar-se que és un poc desconcertant, perquè este dia a les nou del matí acudixen els majordoms (portadors de la Imatge de la Patrona) a una casa particular, on s'arreplega una imatge del Xiquet Jesús  que és portada en andes des d'esta casa fins a la parròquia, lloc on s'agrega el sacerdot a esta  “processó” i a continuació es puja a l'ermita on es celebra la Missa. Al finalitzar la mateixa es lligen els noms dels majordoms i consellers del següent any, que no són altres que els que portaran a la Patrona i el Sepulcre amb la Imatge del Crist jacent en el següent any en les processons de Setmana Santa, respectivament. Després de finalitzar la Missa es baixa pel carrer l'Amargura i Punta la penya fins a la parròquia, lloc en què ja es queda el sacerdot, seguint a continuació fins a la casa de Solita Soler on es guarda el Xiquet Jesús.

Com a curiositat, dir que antigament, la forma en què es constituïa la llista dels majordoms era diferent de com es fa en l'actualitat, en que 10 llistes d'amics d'entre 25 o 30 persones cada una, van rodant successivament per traure les distintes imatges en les processons.
Quan l'ermità, el dia de la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, feia sonar el toc de l'alba, en la mateixa placeta de l'ermita s'obria una llista, i els primers en arribar a apuntar-se serien els anomenats el següent dia 1 de Juliol, com a majordoms o consellers, per això una persona que volguera repetir majordomia tots els anys, simplement en que fora matiner podria aconseguir-ho.

Aparquem la Crisi fins dilluns... o no?

Abans del partit de semifinals que enfrontava a Espanya i Portugal, vaig escriure al Facebook que mentres la Selecció es mantinguera en l'Eurocopa, duraria l'impass de "no crisi" al país. També vaig pensar que en tornar la Crisi, arribaria amb sorpreses, però no em vaig atrevir a escriure-ho perquè no tenia arguments per basar el meu pensament.
Anit, després de convertir Cesc el penalti definitiu, vaig escriure que "Aparcàvem la Crisi fins el dilluns".
Però no va fer falta esperar a que la selecció acabara la seua aventura a la Euro. Quina va ser la meua sorpresa quan mitja hora després de passar a la Final em vaig enterar que la Crisi - o millor dit, el Govern - no respecta ni el futbol.
La Ministra de Sanitat, Ana Mato, havia aprofitat que tots estàvem davant de la tele - i darrere del balonet - seguint a La Roja, per anunciar la exclusió de 400 medicament de la Seguretat Social. Tot un exemple d'alevosia i nocturnitat.
Vist el vist, que a ningú estranye si guanya Espanya la Eurocopa que, a banda de fer-nos càrrec entre tots de les primes a pagar pel Trofeu, el Govern, aprofitant que els jugadors estan damunt de l'autobús passejant-se per la Capital i el reste del país al carrer per participar en la festa, anuncie la tant "esperada" pujada de l'IVA.

Que l'economia ens pille confessats

"La posibilidad de que se produzca un corralito en España es un sensentido" Luis de Guindos, Ministre d'Economia.

"España es un pais solvente, yo diria que muy solvente" César Alierta, President de Telefónica (sense mirar a la càmera, de cara als papers... hi ha que entendre que era una frase molt complicada).

I podria seguir, i ens podrien canta Missa, però el panorama és el que és, i les dades són les que són.

La prima de risc espanyola va marcar ahir un nou màxim històric, 488 punts, just un dia abans d'una nova subhasta de deute públic en que els bons a 10 anys superaran el 6,5% d'interés (algú estarà fregant-se les mans). Hui ja ha superat a estes hores els 500 punts (505), nivell en que van tindre que ser rescatats Grècia (500), Portugal (517) i Irlanda (544), però "més que per la debilitat econòmica nacional o els dubtes sobre el sistema financer espanyol, este nou "rebot", ve causat per la inestabilitat en Grècia", no hi ha de que preocupar-se, no és per culpa nostra.

La Bolsa està en nivells de 2003 (IBEX en 6.700 punts), l'atur, des de les últimes dades, deu haver superat ja el 25%... però la noticia realment important és que Europa no ha entrat en recessió... perquè l'economia alemanya va repuntar en el primer trimestre un 0,5% i aconsegueix tapar així les vergonyes del reste de la Zona Euro, principalment de Portugal (-0,1), Espanya (-0,3) i Itàlia (-0,8).

D'altra banda destaca el creixement, per damunt d'Alemanya, de països com Eslovàquia (0,8) o Finlàndia (1,3).

Total, que Espanya està en recessió des de fa més d'un any, però la Zona Euro NO (gràcies a Alemanya)... no hi ha de que preocupar-se.

Així que el dit, que l'economia (principalment de la Zona Euro, clar està) ens pille confessats, que manipulats ja ens tenen. De moment, no hi ha de que preocupar-se, o si?.

Gràcies Pep, i fins aviat.

Des de fa uns dies tot feia indicar que així seria, i finalment s'ha confirmat. Pep Guardiola acaba d'anunciar que plega. 
El primer dia que va aplegar ja va dir que la seua idea era no allargar-ho més de quatre anys i just ara, quan van a complir-se eixos quatre anys, ha pres la decisió, personal i sempre respectable, d'abandonar la nau.

I no podem fer més que donar-li les gràcies per estos meravellosos anys que ens ha fet viure com a cules i que mai més es tornaran a repetir, MAI MÉS.

Esperem que l'equip acabe dignament la lliga i guanye la Copa del Rei -l'Athletic que guanye la Europa Leage-, tancant així el cicle amb 14 títols de 19 possibles.

I a mirar cap avant, que la vida continua i amb un poc de sort, que descanse un parell d'anys i que torne abans de ser President del club, total sols té 41 anys. Tan sols demanaria que tot allò que ha aconseguit a nivell d'entorn, afició i club durant estos quatre anys, no es llance a perdre en quatre dies, i tindre paciència amb el nou entrenador (Tito Vilanova, el segon de Guardiola durant estos anys).

El dit, gràcies i que siga un "fins aviat".

Coldplay: Viva la vida (Unstaged)

Gràcies per compartir-ho amb nosaltres

Volia escriure sobre esta Setmana Santa tan especial, contar com havien sigut estos dies.
A la fí m’he atrevit a escriure en plural, amb la certesa de que el que sentia probablement era compartit per moltes “companyes de quadrilla”.

Hem passat la Pasqua participant en la distància, de l’experiència que vosaltres estàveu vivint. Per moments solitàries, i les que tenim fills, amb l’estrés afegit de qui per uns dies ha de fer de mare i de pare, tot en una.

Heu volgut que compartirem amb vosaltres molts moments, des del principi al final, i sempre hem sigut benvingudes a la Casa dels Majordoms, en este temps en que heu estat junts, gaudint d’allò més bonic que té la vida en un poble: la germanor. Temps al voltant d’una bona taula i bona companyia, temps per parlar, per a sincerar-se, per a conèixer a les persones, temps per a riure fins a l’extenuació, temps de converses noctàmbules que ajuden a atenuar la pena fonda i antiga.

Quatre dies que han renovat un vincle d’amistat i la Processó més esperada. Un darrer moment, nosaltres al mig del públic, expectants, veient com s’acosta la imatge venerada, intuint que els vostres cors bateguen tots a una i els vostres rostres impressionants, revelaven la tensió que sentíeu en eixos instants eterns. Un suprem esforç final, uns segons que valen dèu anys, vibrant entre el volteig de les campanes, els crits i els aplaudiments.

Després la calma, retrobaments, felicitacions, un matí solejat i les copes en alt per manifestar afecte i gratitud, bons desitjos i, com sempre, moltes bromes i risses, conscients hui mateix d’haver viscut una experiència única, un tresor per a recordar tota la vida.

La felicitat està en les xicotetes coses, en els moments especials viscuts i quan eixes xicotetes coses es concentren en uns dies, en unes hores, envoltades de fills i esposos, de persones que estimes i t’estimen, parlant, rient, i fent bromes, caminant davall d’un cel blau infinit, hom sap que té la felicitat plena a tocar dels dits.

Mai pensava que un matí de diumenge donara per a tant.

Esther.
Castalla, 8 d’abril de 2012

Font: carloscastalla en YouTube. 

Ara que fa 10 anys

"Bé fan de dir que és tota una experiència. Ens ho havien contat molts amics que ja havien segut majordoms però no ens podíem imaginar que fora aixi. Per a tots era la primera vegada que teníem l’oportunitat de conviure eixos dies en la casa dels Majordoms I, encara que algú de nosaltres havia portat la Mare de Déu en Festes, hi han moments que penses que no té res a veure. Hem aconseguit formar una quadrilla de “sagals” (sagals casats, sagals a la porta de la vicaria, i algun amb trenta anys… encara que no ho pareguera) a partir de grups diferents d’amics i algú més que no sap encara com ha vingut a parar ací, i malgrat això, després de passar aquestos dies, ara som simplement una quadrilla d’amics.

Des del primer dia que a Manolo i a Camilo se’ls va ocórrer apuntar a la quadrilla, se l’ha coneguda com “la quadrilla dels sagals”. Eixe nom, va pillar més pes, quan el Dijous Sant vam sortir a l’altar per reviure el lavatori de peus que els Nostre Senyor va fer als Apòstols, i més d’un i més de dos, va pensar que érem massa joves per portar la Mare de Déu o per fer les Reverències. I no ens inventem res, són comentaris que van aplegar a les nostres oïdes i que hem portat a costeres, o millor dit, a muscles, tota la Pasqua.

El que no sabia eixa gent, és que “ La Mare de Déu no cau. Eixe dia la Mare de Deu vola”. Amb eixes paraules va començar la xarrada que ens va fer Alfonso, Clavari Major de la Cofradia, el Divendres Sant abans de dinar. No neguem que algú de nosaltres això tampoc ho sabia i ja ens vam quedar més tranquils, després de les paraules d’este gran senyor. Perquè, per a que volem negar-ho, al que més i al que menys, se li passa pel cap allò de que “mira que si se’ns cau”. Així i tot, a algú se li va caure la nit d’abans… mentres dormia.

Podríem contar moltes anècdotes que ens han passat durant tots aquestos dies, però com no ens queda més full, tans sols volem agrair a mares, novies i dones l’esforç que han fet, encara que no hem acudit a casa per a res més que a posar-nos el vestit de la processó i llevar-nos-el, per a que nosaltres visquérem intensament tota la Pasqua i que no l’oblidarem mai."

Fa 10 anys que vam escriure estes línies per al llibre de Festes intentant resumir tot el que vam viure durant quatre intensos dies, que havien començat molt abans amb el primer Via Crucis i que acabaria allargant-se fins al Bouet de la Sang.

I és que ja fa 10 anys que vam ser Majordoms.
24 joves -per a molts, sagals- que van viure una experiència única, que sols acertàvem a comparar-la amb una capitania de Festes, malgrat que ningú havia segut mai Capità.
Quatre intensos dies en un lloc d'ús exclusiu per nosaltres. Quatre intensos dies per menjar, conviure, desfilar i ser protagonista de la Festa (de la Pasqua en este cas). Quatre intensos dies que mai oblidarem i que van donar per a contar i recordar vivències fins l'any passat.

Però enguany és diferent, perque enguany fa 10 anys de tot allò, i enguany tornem a ser Majordoms.
10 anys donen per a molt i moltes coses han canviat. Els 24 sagals s'han fet majors i els fills ja corretegen per la casa dels Majordoms. Alguns han perdut el pel, altres han guanyat panxa, i altres han perdut el pel i han guanyat panxa.
El que si tenim en comú tots es que a tots se'ns ha fet més coneixement. Esta vegada ens medirem abans de la processó i ens deixarem veure més per casa.

I per descomptat que en algun moment i per alguna raó, tindrem presents als 9 companyers que després d'aquella inoblidable experiència van decidir abandonar la nau. Pablo, Javi, David, Paco, Manolo, Jose, Angel, ... van començar amb nosaltres i sempre tindran el seu lloc ací.
Després, se'ns han anat afegint Vicent, David, Kiko, i Javi per fer més gran esta família que es disposa a viure altra gran experiència, ni millor ni pitjor, ... diferent, però de nou, inoblidable.

Xicots, el dissabte van fer el tret de sortida i ja ho tenim a tocar. Que ho disfruteu bona cosa.
Ah, s'espera algun dia o alguna estona de pluja, no us preocupeu, igual ens toca estar més temps del que esperàvem a cobert, aviseu a Vicent per a que ens aprovisione.
I la Verge ha de baixar si o si, així que tampoc ens ha de preocupar.

Postals de Castalla nevada

Ahir vaig aprofitar la nevada per fer algunes fotos que podeu trobar ací, si us apeteix veure-les.


També podeu veure una versió millorada d'esta foto en la meua galeria de flickr.
Espere que us agrade.

Una gran cita

Esta es una d'eixes cites de la història que 60 anys després ens venen que ni pintades.

"Cuando advierta que para producir necesita obtener autorización de quienes no producen nada; cuando compruebe que el dinero fluye hacia quienes trafican no bienes, sino favores; cuando perciba que muchos se hacen ricos por el soborno y por influencias más que por el trabajo, y que las leyes no lo protegen contra ellos sino, por el contrario, son ellos los que están protegidos contra usted; cuando repare que la corrupción es recompensada y la honradez se convierte en un autosacrificio, entonces podrá afirmar, sin temor a equivocarse, que su sociedad está condenada."

Ayn Rand (1950)

Una vegada més, i van...

Caricatura: Caye