dilluns, 16 d’abril de 2012

Gràcies per compartir-ho amb nosaltres

Volia escriure sobre esta Setmana Santa tan especial, contar com havien sigut estos dies.
A la fí m’he atrevit a escriure en plural, amb la certesa de que el que sentia probablement era compartit per moltes “companyes de quadrilla”.

Hem passat la Pasqua participant en la distància, de l’experiència que vosaltres estàveu vivint. Per moments solitàries, i les que tenim fills, amb l’estrés afegit de qui per uns dies ha de fer de mare i de pare, tot en una.

Heu volgut que compartirem amb vosaltres molts moments, des del principi al final, i sempre hem sigut benvingudes a la Casa dels Majordoms, en este temps en que heu estat junts, gaudint d’allò més bonic que té la vida en un poble: la germanor. Temps al voltant d’una bona taula i bona companyia, temps per parlar, per a sincerar-se, per a conèixer a les persones, temps per a riure fins a l’extenuació, temps de converses noctàmbules que ajuden a atenuar la pena fonda i antiga.

Quatre dies que han renovat un vincle d’amistat i la Processó més esperada. Un darrer moment, nosaltres al mig del públic, expectants, veient com s’acosta la imatge venerada, intuint que els vostres cors bateguen tots a una i els vostres rostres impressionants, revelaven la tensió que sentíeu en eixos instants eterns. Un suprem esforç final, uns segons que valen dèu anys, vibrant entre el volteig de les campanes, els crits i els aplaudiments.

Després la calma, retrobaments, felicitacions, un matí solejat i les copes en alt per manifestar afecte i gratitud, bons desitjos i, com sempre, moltes bromes i risses, conscients hui mateix d’haver viscut una experiència única, un tresor per a recordar tota la vida.

La felicitat està en les xicotetes coses, en els moments especials viscuts i quan eixes xicotetes coses es concentren en uns dies, en unes hores, envoltades de fills i esposos, de persones que estimes i t’estimen, parlant, rient, i fent bromes, caminant davall d’un cel blau infinit, hom sap que té la felicitat plena a tocar dels dits.

Mai pensava que un matí de diumenge donara per a tant.

Esther.
Castalla, 8 d’abril de 2012



Font: carloscastalla en YouTube. 

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bonica la carta Esther, reflexa exactament els nostres sentiments en eixos moments

Anònim ha dit...

Si, pero l'any que ve de creuer,jajaja jajaja.......
Sandra.

Juan Carlos ha dit...

Hola Vicent: Abans de res felicitar-te en este dia, i dir-te que em pareix magnífic que hages posat el youtube. Quant als guants els guardaré per si a l'any que ve són tres consecutives, jejeje. Vull aprofitar per a felicitar-te a tu i a la teua quadrilla per les reverències, em van agradar molt. Salutacions.