Festes 2010: Els Caçats

Pepe Berbegal

Gisbert

Juanfran

Els caçadors caçats

Este no és un caçat, este és un crack de la Marina

Fotos de Festes

Ja podeu trobar algunes fotos de Festes en el bloc de Simbad i els Marinos.

Esquadra l'Arpó, Capitans 2011 de la Comparsa Mariners

Dia 4 de setembre, després d'esmorzar tindrem nous capitans.

Faig un poc tard a l'esmorzar, i entre unes creïlles que queden per ací, un tros de llom per allà i la última coqueta fregida, la gent es posa a aplaudir i tota una taula s'alça d'un bot, tots a una en un abraç, són l'Arpó, els capitans 2011 de la Marina.
Personalment, m'alegre molt, fins i tot, m'emocione. Vaig fer molt bona relació amb ells uns anys arrere, crec conèixer-los be i sé que ho faran de cine i sobre tot s'ho passaran de p.m., fent-se un poc més grans com a esquadra i com a amics, i ho faran fent pinya com sols ells saben fer-ho. O com creeu que es fan les coses, per a aplegar als 25 anys en una esquadra d'una vintena de components? ...I que fins a 19 peguen el pas avant per ser capitans? Coneixeu altre cas?.

Malgrat la seua joventut, ja saben el que és una guàrdia de capitans, un acompanyament a l'Ajuntament el dia 2 i algun d'ells, fins i tot, ja ha segut capità... però primer de tot són Festers i tenim la sort de tenir-los en la Marina.

Arponers, Felicitats ...cordem-nos els cinturons que anem a passar-ho bé.

Es Busca

Busque LA GORRA que vaig perdre el dia 4 a les 17.00 h a la porta dels torills.

Si la persona que la va veure i la va arreplegar me la tornara, li estaria molt agraït. Després d'uns quants anys comença a tindre cert valor sentimental. Ja són moltes Festes junts.

PD.- Disculpeu la foto, però no tenia altra a mà amb gorra. (Les ulleres són les de Mario... impagables).

Bones Festes a tots

Eixida fotogràfica a l'Albufera

Estes vacances vaig aprofitar un dia per eixir amb els companys de l'Associació Fotogràfica de Bocairent a l'Albufera i a la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Una experiència intensa de 12 hores de fotos, aprenentatge i bon ambient que, com sempre, és van fer curtes.

Vam començar per visitar el port de Catarroja, vam continuar presenciant la posta de sol en l'embarcador de l'Albufera, prop de El Palmar i vam acabar amb una sessió de fotografia nocturna a la Ciutat de les Arts i les Ciències després de sopar.

Port de Catarroja - Albufera de València

Museu "Principe Felipe" - Ciutat de les Arts i les Ciències

Si voleu veure algunes fotos més, visiteu el meu bloc de fotos.

S'acaben les vacances

S’acaben les vacances. Demà toca posar els ossos de punta i tornar a les rutines.

Poques vegades he lamentat que me s’acabaren les vacances i mai he patit allò de la depressió post-vacacional, entre altres coses perque com no vaig un any a les Bahames i altre a les Illes Seychelles, no em desespere per pillar les vacances i tampoc em suposa molt trauma el fet de que s’acaben. Si ho pense tranquil·lament, en el meu cas, a partir de les 6 de la vesprada puc fer el mateix que feia els dies de vacances.

Però fa uns anys que no és el mateix i si que lamente que aplegue eixe moment, no pel fet de tindre que matinar de nou o pel fet de tindre que tornar al lloc de feina o per deixar de disposar de més temps lliure per fer allò que t’has deixat tot l’any per a fer-ho en vacances… sols ho lamente perque per moltes vacances que tinga els propers anys, mai seran altres vacances que poder disfrutar amb una filla de 4 anys i un fill d'un anyet.

Ja sé que l’any que ve tindran 5 i 2 anys, i la següent 6 i 3 anys, i que cada vacances serà una experiència nova, però no serà el mateix, i els que sou pares m’entendreu, perque hi han èpoques, dies o instants en les que volgueres que es parara el temps per poder disfrutar d’eixa tendresa i d’eixa innocència inigualable que volgueres que no pergueren mai.

Però s’han acabat i el temps no es deté. Ara toca treballar uns dies, disfrutar de les vesprades que queden d’estiu i preparar-se per viure les millors Festes que mai hem viscut a casa, les d’enguany, les que disfrutarem amb una xiqueta de 4 anys i un xiquet d’un anyet.

El Trivial de Castalla

.

Estos dies de vacances, de molta calor i de poc dormir, fan que tingues més temps per pensar. I el dia que et pega per pensar en xorrades...
Esta nit passada és d'eixes que pel que siga, no podia dormir, i pel que siga em va pegar per persar en xorrades, i pel que siga, se'm va ocórrer algunes preguntes de Trivial... de Castalla.

Ahí van algunes preguntes:

- Perque a Castalla sols respectem els passos de vianants del Mercadona?

a) Perque els clients del Mercadona són especials

b) Perque en eixe punt els vianants no respectes els cotxes i passen sense mirar

c) Perque el que respectem son les supertonyes, pel be dels nostres vehicles

- Perque el mes d'agost és el mes de la vaporeta a Castalla?

a) Perque m'ha costat una pasta gansa i l'he de utilitzar encara que siga una vegada a l'any i en agost

b) Perque les dones aprofiten que l'home està de vacances per que li tire una maneta (a la vaporeta, clar)

c) Perque en temps de crisi, la neteja general és una bona excusa per quedar-se a casa i no gastar-se els calés.

- Perque als castelluts ens pega per deixar-nos barba quan més calor fa de l'any?

a) Per ganduleria, estic de vacances

b) Perque unes festes sense barba no són Festes

c) Perque em para be i em dona un toc intel·lectual

* Si has contestat la tercera opció, perque no te la deixes tot l'any?

a) Perque no tindria gràcia dur-la en Festes... i per ganduleria

b) Perque em costaria una pasta al cap de l'any les visites a la barberia

c) Perque al final, molesta per a altres menesters

- Perque et mires en els miralls/finestres del Trenet cada vegada que passes per allí?

a) Soc guapo i no ho puc remeiar
b) Perque és el lloc on sempre m'adone que no m'he pentinat i intente arreglar el que ja no té arreglo.
c) Per assegurar-me que estic perfecte abans de submergir-me en "la plaça"

"La plaça", que tema més recurrent.

- Eres dels que "fas la plaça"?

a) No, no puc fer-me l'ànim
b) No, sols vaig a passejar i a fer-me un gelaet de Pana
c) Per supost, no puc passar sense fer-la.


- Quantes paraetes necessites visitar i quants melons d'aigua necessites provar per comprar la fruita?

a) Una, la que menys gent tinga
b) No menys de tres
c) No més de sis, que me se crema el dinar que tinc al foc

.

L'anunci de Seguros AXA segons Buenafuente

.

.

El Tourmalet, 100 anys després.

.

Enguany, el Tour de França, en la seua 97ª edició, rendix homenatge al mític port dels Pirineus, el Col du Tourmalet, en l'any que es complixen 100 anys de la seua primera ascensió.

Diuen els entesos en açò del ciclisme, que per a entendre el Tour de França, hi ha que estudiar tot el que representa este port en la carrera. Possiblement siga el port més conegut entre els aficionats i un dels més determinants.

La història va deixar escrit que Alphonse Stein, un dels artífexs de la Gran Boucle, va viatjar des de París als Pirineus per ordre d'Henri Desgrange, patró de la carrera, amb la missió de descobrir un repte per a l'edició de 1910. En una època en què la ronda francesa incloïa en el seu recorregut poques dificultats muntanyoses, es temia que els Pirineus foren excessivament durs per als ciclistes.

Stein va arribar al Tourmalet un matí d'hivern amb cotxe i xofer. Després de realitzar gran part de l'ascensió, el xofer va haver de parar el cotxe a 4 quilòmetres del cim a causa de l'abundant neu. A punt de fer-se ja la nit, Stein va baixar del cotxe i va emprendre a peu el camí fins al cim, apareixent mig dia després gairebé congelat al poble de Barèges, després d'haver aconseguit arribar al cim. Stein, abans de retornar i canviar-se de roba, es va dirigir a l'oficina de telègrafs del municipi per enviar a Desgrange el següent missatge: Travessat Tourmalet. Molt bona ruta. Perfectament practicable.

La mentida de Steiner, un missatge de set paraules que passaria a la posteritat, va convèncer a Desgrange, que va aprovar la inclusió del Tourmalet en el recorregut del Tour d'eixe mateix any, el que va suposar l'estrena dels Pirineus i d'aquest mític port a la ronda gala.

El primer ciclista en coronar la seva cimera va ser Octave Lapize , que va arribar amb el mallot groc a París. Octave, va creuar el cim a peu i cridant "criminals" als organitzadors i responsables d'aquella barbaritat.

Enguany es pujarà dues vegades, hui en la etapa reina d'esta edició i el dijous, en un final d'etapa a tres dies d'aplegar a París que podria decidir el resultat final.
.