.Anit vaig decidir veure la serie del 23F de TVE que tan per sac van donar tota la setmana. El dimarts no la vaig veure perque contra "Aída" (T5) no es pot competir, jeje.
Tinc que reconèixer que, en un principi, en vaig enganxar, però finalment el meu esperit crític, no em va permetre veure-la acabar.
És un defecte que tinc, veure una pel·lícula, serie, producció,... buscant-li els peus al gat sense acabar de disfrutar del seu contingut, i m'explique en este cas concret.
No dic que la mini-serie no estiguera bé. Si ha segut la serie més vista en els darrers 16 anys, i per damunt d'importants retransmissions esportives serà per alguna cosa, encara que un dels defectes que li vaig trobar és que la trama del 23F la conten com esperen o saben que els espectadors la volen escoltar. Tot és de color de rosa, en tot moment et mostren qui són els bons i qui son els roins. I per descomptat, que gran és la "nostra" Casa Reial.
A cas no vau pensar en cap moment, si estàveu veient-la, que la serie va passar primer per mans de la Casa Reial, per censurar el que tocava i donar el vist i plau? No diuen que en estos temps que corren ja no hi ha censura? Jo no m'ho crec. Eixe Rei tan protagonista, tan bó, tan... "ideal".
Serà que no soc monàrquic. No he acabat d'entendre mai el paper de la Casa Reial en este país.
Altres detalls, tal vegada poc importants, com per exemple:
- El rei escrivint-se el seu propi discurs. Aixó no s'ho creu ningú. El discurs el va escriure el Secretari General de la Casa Reial, Sabino Fernández Campo, mentres esperaven l'arribada de les unitats mòbils de la tele.
- El General Alfonso Armada presentant-se en el Congrés dels Diputats a negociar amb Tejero abans que el Rei siquiera gravara el missatge per a la tele.
- O el Capità General Milans del Bosch rendint-se a continuació de gravar-se el missatge del Rei, quan el tèlex amb el missatge es va rebre a València a la mitjanit, al que no va fer molt de cas, perque a les 4 del matí encara estaven els carros de combat escampats per la ciutat.
- Incluit el xicotet detall, però molt curiós, de pillar la cinta del missatge i eixir pitant a Prado del Rey, quant la cinta, no arriscant-se a tornar als estudis, la van portar a La Bola del Mundo, un xicotet centre de retransmissions prop de l'aeroport de Barajas, des d'on es va emetre.
Jo pense que les coses estan millor si es conten com són i no com vol veure-ho i escoltar-ho la gent. Per a això ja tenim les pel·licules americanes.
.
De totes maneres, i com sempre dic, si algú sap més del tema, pot rebatre algun detall, perque jo no soc historiador ni expert en el tema. Sols volia exposar el meu punt de vista sobre una serie que han fet esta setmana en la tele i que, curiosament, m'ha fet assentar-me en el sofà de cara a la tele més allà de les 23.00 h.
Finalment, us recomanaré un llibre on es parla -crec que prou bé- d'este tema, entre molts altres: Juan Carlos, el rey de un pueblo, de Paul Preston.
.
Vista de l'entrada del garatge on estan les plaçes
