dimarts, 20 de maig del 2014

La Casa Torró: Tot un Museu Etnològic.

El passat dia 3 de maig, es va celebrar una Jornada de Portes Obertes a la Casa Torró, recentment adquirida per l'equip de govern per ampliar les instal·lacions municipals de l'ajuntament i que va servir per a què els ciutadans poguerem admirar una mostra més de la riquesa arquitectònica, cultural i etnològica que té el nostre poble.
 
Personalment vaig disfrutar molt fent fotos, cosa que no em passava des de feia una bona temporada, així que vaig aprofitar per fer un reportatge del que intentaré mostrar-vos allò que em va semblar més destacat.
 

REBEDOR.- El primer que ens trobem a l'entrar a la casa és
l'accés a les escales principals per una porta franquejada per dos farols de la familia.
A la seua dreta, ens trobem l'accés a la Bodega i a les estàncies per als animals.
 

 
 
* Serà que no el gaste molt a menut, o és que açò de blogger és prehistòric, però va molt mal (per no dir altra expresió). I com no tinc tot el temps del món ni paciència suficient, us convide a veure les fotos en Facebook (click ací).

Disculpeu les molèsties.

 

dijous, 15 de maig del 2014

Carles Puyol: L'adeu del Gran Capità

Avui s'ha fet l'acte de comiat de Carles Puyol com a jugador del Barça, i entre tots els actes programats per a l'ocasió, destaca el vídeo que li han preparat.
 
Ací el teniu. Una passada. Moltes gràcies Capità.


 
 

dimarts, 8 d’abril del 2014

Sant Francesc 2014

Sembla que quan més majors ens fem, més jovens ens creiem.
 
Des de fa uns anys, en la foguera on sopem els membres de l'esquadra "Simbad i els Marinos", cada vegada són més els que s'animen a saltar-la i així, mentres es torren les xulles en la pastera del Roch, passem una estona divertida.
 
Ahí van uns quants valents:


Eliseo, el que més salta... el més prudent.

Jordi, el que passa de saltar.

Lledonet, el professional


dimecres, 22 de gener del 2014

Amb Catalunya Ràdio ja m'han tocat.... la fibra

Anit a les 20.00 h. van tallar les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al País Valencià, i aquest matí quan m’he assabentat per Facebook, me s’ha caigut l’ànima al peus, perque m’han arrevatat part de mi, a banda de ser l’últim reducte que ens quedava per escoltar la nostra llengua.

En qüestió de tres anys, els polítics que ens governen -i que no entraré a valorar- ens han privat de la Ràdio Televisió pública de Catalunya, de la Ràdio Televisió pública Valenciana.

On volen aplegar? A deixar la 1 i La2, amb el NODO pel dia i la Carta d’Ajust a la nit? I la TDT per a Intereconomia i Popular TV, amb pelis de vaqueros?.  La propera mesura quina será? Llevar la línea en valencià de les escoles, supose… Açò dona asco, o com diuen els catalans, AÇÒ FA FÀSTIC.

Una d’eixes “cosetes” que li donen sentit al meu dia a dia consisteix en gitar-me, i pillar la son, escoltant la ràdio al llit, la ràdio en català.

Imagineu-vos, els que us dormiu cada nit llegint el vostre llibre preferit, que us llevaren els llibres d'Enric Valor i us donaren a triar entre llibres sobre la monarquia…. Això o res.

Sóc un malalt de l’esport –El Club de la Mitjanit, Tot Gira-, del Barça –La transmissió d’En Puyal-, de l’humor a l’esport –El Perepunyetes, Problemes Domèstics-, però també escolte altres programes a la matinada –Els Ignorants- o mentres vaig en el cotxe –El matí de Catalunya Ràdio, Catalunya Vespre-. És la meua emissora de ràdio per defecte, i és que tinc certa debilitat pels catalans… els admire i en certa manera els envege per com s’identifiquen amb el que és seu i ho defenen com allò que és, el seu.

Ara em queda la COPE (Radio Montaña) i RNE (Radio Ibi), així que m’hauré de posar les piles per seguir escoltant la ràdio en català, perquè em negue a escoltar el que m’imposen.

Em buscaré un telèfon d'eixos que val per a tot, i el que menys importa és si val per telefonar, em posaré “datos” i escoltaré Catalunya Ràdio per internet, això si no la tanquen o ens posen un “cortafuegos” anticatalans en tots els ordinadors i mòbils del País Valencià.

El dit, que tot plegat dona asco i estic fins als cataplins, de que ens facen retrocedir un dia rere altre fins als temps de Franco, cap a “una Patria unida, grande y libre ¿¿??” llevant-nos llengua, identitat, sanitat, educació, poder salarial, i tantes altres coses més que tant ens ha costat aconseguir, per tal que tots siguem tontets i ens estiguem calladets.

Tal vegada el que hauría de fer és tirar foc i merda per la boca contra els que ens governen, però ni dec fer-ho, ni solucionaria el problema. Ja faré altres coses que m’ompliguen més i em valguen per lluitar pel que és nostre.

Per exemple, perdre la PU.. costum de dirigir-se a un desconegut en castellà. Ara SEMPRE en valencià. O, com he dit abans, escoltar la ràdio per internet.

No entraré en política, però els ha eixit un altre gra al cul.

 
Us pose els enllaços dels articles de vilaweb on s'informa de tot este tema i per descomptat, l’enllaç a CATALUNYA RÀDIO i TV3.


 

dijous, 9 de gener del 2014

Gràcies per permetre'm fer feliç a tanta gent



Foto: Diari de Castalla


GRÀCIES a tots els que vau pensar en mi, i per damunt de mi, en els meus fills, i decidir-vos per mi, a tots aquells que se’ls va dibuixar un somriure en la cara o se’ls va posar la carn de gallina quan ho van saber, a Gaspar i a Baltasar per la seua complicitat,  als Carteros i a l’Heraldo per les rises i els moments viscuts, a les maquilladores i a la gent de vestuari, al responsable de la meua carrossa, a tots els companyers i amics  de l’associació, perque després de tants anys junts, no deixa de sorprendre’m la vostra capacitat de treball i superació…

GRÀCIES per acompanyar-me en eixe dia tan especial, per eixes fotos, per compartir tantes vivències i anècdores mentres dinavem, per eixe gintònic amb tranquilitat abans de la transformació, per canviar-me el cofre dels caramels “a la surda” a l'hora del dinar,  per els consells en l’últim moment, per portar-me a casa, per l’estiró de barbes quan tot va acabar, per els missatges de whatsapp d’eixa nit i del dia següent,…

GRÀCIES a Esther, a la familia i als amics per estar sempre ahí, per eixes carreres, per eixos nervis, per eixes llàgrimes d’alegria, emoció i felicitat, per eixos nucs en l’estomag,….

GRÀCIES a Julia i a Ximo, perque sense ells saber-ho, han sigut els que li han donat sentit a tot.

GRÀCIES per fer-me sentir Rei i per aconseguir que després de 24 hores destapant regals i joguets quan pregunte als meus fills quin regal els va agradar més, contesten que el millor regal de tots ha sigut "la visita del Rei Melchor a casa".


També al Facebook.



dilluns, 21 d’octubre del 2013

Fotos de Vaca 2013

El passat divendres va ser el fallo del II Concurs de Vaca de Castalla, i encara que no vaig pillar premi, estic content per ficar una foto entre les 15 finalistes d'un total de més de 170 fotografíes presentades. Sols li va faltar passar la ultimíssima criba per estar entre les cinc fotografíes que es van jugar finalment els premis.
Encara que al final el protagonisme se l'emporta la foto finalista, estic satisfet amb totes les que vaig presentar.

Ahí van, espere que us agraden.


Foto Finalista






dimecres, 11 de setembre del 2013

Festes 2013: Fes-me una foto

Altra secció que comença a ser clàssica en el bloc.
En esta ocasió, ha segut gent més arrimada la que m'ha demanat que la captara amb la càmera, i altra totalment desconeguda que m'ha demanat directament que les pujara al Facebook. El que no sé és si jo era tan desconegut per a ells com ells per a mi, perque ni siquiera podría etiquetar-los.

El cas, que ahí van unes quantes estampes de la gent més arrimada i com sempre, podreu trobar alguna més de propina al Facebook.











 

dilluns, 9 de setembre del 2013

Festes 2013: Caçats


Garranxo abraçat a la bandera



Este no és un caçat, a este l'hem fitxat. Ultimament no disposava de molts minuts en la seua Comparsa i ens ha eixit gratis. Això si, ens va durar 3 dies, al tercer dia es va morir... i al quint, va resucitar.

Dos cunyats que deuen vestir-se pel cap i no pels peus. Segur que es giten amb sabates.


Mare i fill amb els papers canviats

Dos topos de "Simbad i els Marinos" en la Volta dels Moros Grocs


Carlos El Conqueridor

Totes estes fotos també les podeu trobar al Facebook.