40 anys de l'aplegada a la Lluna

.
Hui es cumplixen 40 anys de l'aplegada de l'home a la Lluna. Encara us ho creeu?

Ací us deixe alguns articles i webs, que desmonten eixa teoria.

- http://www.sangrefria.com.es/2005/12/24/la-llegada-del-hombre-a-la-luna/

- http://www.kaosenlared.net/noticia/97046/llegada-hombre-luna-otra-mentira-administracion-nixon

- http://www.microsiervos.com/archivo/conspiranoia/falso-aterrizaje-luna.html

- http://www.escalofrio.com/n/Misterios/La_Llegada_a_la_Luna_Fraude/La_Llegada_a_la_Luna_Fraude.php

- http://www.neoteo.com/la-llegada-del-hombre-a-la-luna-fraude-o-realidad.neo
.

Els millors anys de la nostra vida

.

"Els millors anys de la nostra vida", és el programa nocturn d'esports de Catalunya Ràdio, programa que m'agrada escoltar cada nit abans de dormir-me, malgrat que cada dia em resulta més difícil. Anit, em vaig assabentar que demà emetrà l'últim programa de la seua trajectòria després de quatre anys ininterrumpits. Una llàstima.

El vici de la ràdio esportiva nocturna em ve de llarg, però l'adicciò a Catalunya Ràdio me la va provocar el programa "No ho diguis a ningú" presentat per Jordi Basté i que, quan es va anunciar que es deixava d'emetre em pensava que s'acabaven els programes d'esports a la ràdio, entre altres coses perque tenia moltes experiències viscudes en ell.

Aleshores, solia participar molt per mail al programa, consursos, opinions,... fins al punt de guanyar fins a tres sortejos (pilota signada pels jugadors del Barça i de l'Espanyol, abans d'un derbi, inclos) i ser entrevistat pel mateix Jordí Basté, al març de 2001, gravació que encara conserve.

Després d'alguna temporada fent proves a Catalunya Ràdio amb distints programes, van parir "Els millor anys de la nostra vida". Un programa diferent, amb més participació encara si cal, que barrejava les típiques entrevistes i actualitat diaria amb les tertulies esportives, el millor de tot el programa, amb tertulians com J. Mª Minguella, Sergi Bruguera, Oscar García, Ramón Besa (El Pais), David Bernabeu (Cuatro) i Alex Santos (EFE).

Us contaré altra anècdota amb Alex Santos.

Alex Santos és periodista de l'Agència EFE. El seu dia a dia, com la majoria dels tertulians, és trobar la noticia a Can Barça, "codejant-se" amb jugadors, directius i tota mena de personatges relacionats amb el Barça. A més ha escrit uns quants llibres sobre el Barça i el seu entorn.

Un dia, en la tertulia en la que participava, el presentador, Bernat Soler, va nomenar que Alex tenia un bloc. El dia que ho vaig recordar, vaig entrar a llegir-lo i en un article que em va cridar l'atenció, vaig fer un comentari.

Al dia següent, ja m'havia contestat. Però no sols m'havia contestat. Ho va fer a les 3:53 h de la matinada, i pel que em dia al comentari, em vaig adonar que abans de contestar, s'havia mirat el meu bloc per saber qui era i a qui li contestava. Tot un crack.

.

"Trofeu de Moros i Cristians" d'Escala i Corda

.
.

Bescuit per recuperar-se

.

No sé si els que heu segut pares alguna vegada us haurà passat. No sé si serà una tradició, ho tindré que preguntar a les mares, però en casa, no falta el bescuit quan aplegues de l'hospital amb una criatura més. És més, la mare i la sogra van tindre que posar-se d'acord per no portar un bescuit cada una el dia que aplegavem... així que encara tenim bescuit al congelador i està a punt d'ixir-mos per les orelles.

PD.- Ara ja en serio, moltes gràcies a les mares per els bescuits. No sabeu com s'agraix, a les 2 de la matinada, entre panyal i panyal, un bon troç de bescuit amb xocolate, o millor encara, obert per la mitad i reomplit de nocilla.

Que tinc que fer? Soc golós. A més, necessite pillar uns kilos, que em cau fins i tot el banyador.

.

Ximo

.

Esta criatura és la raó principal per la que darrerament no he donat senyals de vida. Us presente a Ximo.

Va naixer el dilluns passat, dia 22 de juny i fins a hui m'ha segut impossible escriure sobre ell ni sobre res en especial.

D'ell encara puc dir poc, però està criant-se la mar de bé. A més, és una bellíssima persona. (Qué ha de dir son pare? ... espereu que em cau la baba...).

Ja puc seguir.

Bé, si algú es fa la típica pregunta de A qui li sembla? Us pose una foto més, amb uns menuts de vida, perque la pugueu comparar amb la de Julia en el post que vaig penjar per a l'ocasió.

A qui li sembla?
.

Campions ACB

.

Foto: Mundo Deportivo.

Aventura en el Comerç de Castalla

.
Vaja per davant que no tinc res en contra del comerç de Castalla, faltaria més, tot el contrari, però necessite contar l'aventura que vaig viure ahir.
El cas és que els calor del cap de setmana ens han fet plantejar-nos instalar un aparell d'aire acondicionat en casa i ahir vaig decidir pentinar tots els comerços del poble per veure el que més ens interesava... i ací és on comença l'aventura.

Primera estació: Pregunte pel tema i demane a la persona que m'aten que m'explique ofertes i possibilitats. Em va fer una cara... com si li parlara de madalenes. Era evident que no era la persona entesa en el tema. Em convida a passar un altre dia, quan ja estiga ella al dia i em dona una publicitat del "Ecoferton" de Mitshibishi.

Segona estació: La persona que m'aten, em conta que este matí havia ensenyat el catàleg d'aires a una xica i que és possible que se l'enduguera per error perque sols tenia un catàleg i no el trobava... Que torne un altre dia.

Tercera estació: Em trobe al dependent/a a la porta de la tenda prenen l'aire i jugant amb la cortineta de la porta. M'arme de valor i li pregunte pel tema i evidentment, no era la persona indicada, tenia que tornar en altre moment per parlar-ho amb la persona posada en el tema.

Quarta estació: Per fí, una persona que no li sona el tema a madalenes, que té un catàleg que ensenyar-me i que sap explicar-me opcions i condicions.
Si arribe a començar per esta tenda i continuat per les altres, havia arribat a casa arrastrant-me.

Així que, vist com estan les coses en el poble, no se si decidir-me. Quatre tendes d'electrodomèstics i després de hora i mitja de rellotge, una sola opció que triar i no poder comparar.
Que faig? Me'n vaig fora a comparar? I si m'apanya més el de fora, que?
.

Conferències als Col·legi Maria Assumpta

.

.

El video dels Gladiadors

.

Promet no parlar més de futbol fins l'any que ve, però com que no veiem per ací TV3, veges tu a saber perquè, m'he buscat la vida per veure el vídeo que Guardiola va preparar -o millor dit, va demanar que li prepararen- abans de la Final de la Lliga de Campions per a enxufar als jugadors, i que va emetre anit TV3, i que ja és líder de visites al YouTube.

Com era il·lusió meua guardar-me'l per visionar-lo quan em parega, que millor manera que guardar-lo en el bloc, i així, a més, el pot disfrutar el qui vullga.

.

Després de la pluja ve la calma

.

Ahir vaig poder contemplar des de casa, un aconteciment prou difícil de veure, o almenys jo no recorde quan va ser l'última vegada que ho vaig poder veure. l'Arc Iris complet, de punta a punta, va ser impressionant. Vaig deixar el que tenia a les mans i vaig pillar la càmera. Vaig fer varies fotos, però en cap em cabia l'arc complet. Vaig estar maleint una bona estona, fins que al veure les fotos en l'ordinador, em va vindre al cap el tema de les panoràmiques. Les vaig examinar totes, una per una i, malgrat que no les vaig fer en idea de fer-ho així, este és el resultat ajuntant tres fotos.

A més, com es pot apreciar, hi havia un segon arc exterior. No era suficient veure l'arc complet que, a més, hi havien dos. Una canya vaja, encara estic al·lucinant.

A la pròxima, em posaré abans, a veure si cace algun llamp.