Bon Nadal

Fotos de Vaca 2013

El passat divendres va ser el fallo del II Concurs de Vaca de Castalla, i encara que no vaig pillar premi, estic content per ficar una foto entre les 15 finalistes d'un total de més de 170 fotografíes presentades. Sols li va faltar passar la ultimíssima criba per estar entre les cinc fotografíes que es van jugar finalment els premis.

Encara que al final el protagonisme se l'emporta la foto finalista, estic satisfet amb totes les que vaig presentar.

Ahí van, espere que us agraden.

Foto Finalista

Postals de París

Festes 2013: Fes-me una foto

Altra secció que comença a ser clàssica en el bloc.

En esta ocasió, ha segut gent més arrimada la que m'ha demanat que la captara amb la càmera, i altra totalment desconeguda que m'ha demanat directament que les pujara al Facebook. El que no sé és si jo era tan desconegut per a ells com ells per a mi, perque ni siquiera podría etiquetar-los.

El cas, que ahí van unes quantes estampes de la gent més arrimada i com sempre, podreu trobar alguna més de propina al Facebook.

 

Festes 2013: Caçats

Garranxo abraçat a la bandera

Este no és un caçat, a este l'hem fitxat. Ultimament no disposava de molts minuts en la seua Comparsa i ens ha eixit gratis. Això si, ens va durar 3 dies, al tercer dia es va morir... i al quint, va resucitar.

Dos cunyats que deuen vestir-se pel cap i no pels peus. Segur que es giten amb sabates.

Mare i fill amb els papers canviats

Dos topos de "Simbad i els Marinos" en la Volta dels Moros Grocs



Carlos El Conqueridor

Totes estes fotos també les podeu trobar al Facebook.

Bones Festes

Qatar Airways - FCB, un equip que uneix el món

Foto Premiada

Amb esta foto del Divendres Sant he aconseguit el 1er Premi de la II Marató Fotogràfica del Centre Històric de Castalla entre un total de 52 fotos presentades al concurs i que es va fallar el passat dissabte 13 d'abril.

Aprofite també per felicitar des d'estes linies al reste de premiats entre els que estan companys de l'associació fotogràfica de Castalla als que realment admire pels seus treballs. 

També  podeu llegir la noticia en el bloc de l'Associació Fotogràfica de Castalla i en Castalla al dia.

Desig complert

A vegades tenim meravelles de la naturalesa a tocar i no ens donem compte.

Este paratge, en el Parc Natural de la Serra de Mariola, el conec des de fa molt anys i és un d'eixos llocs que em tenen meravellat, però sempre que havia tingut l'oportunitat de visitar-lo, no disposava de la càmera i l'equip suficient per trau-li tot el partit -fotogràfic- que es mereix.

Aquesta vegada, encara que quan et poses a la feina, te n'adones que mai tens l'equip suficient, vaig poder complir el desig i començar a exprimir part de la bellesa que desprèn este preciós -i fresquet- lloc.

Amanéixers d'hivern

Hi han poques coses que m'agraden de l'hivern, les podria comptar amb els dits d'una mà i em sobraria algun dit.

Una d'eixes coses que m'agraden són els amanéixers que, a diferència de l'estiu, no hi ha cap igual.

I jo que tinc la sort de poder veure eixir el sol cada dia des de casa, no perd l'oportunitat, càmera de fotos en mà, d'esperar eixe màgic moment.

Com a mostra del que disfrute cada matí, ahí van unes postals.

La Pesaeta

Fidel a la tradició, com cada any, des de fa quasi 25 anys, este cap de setmana m'he passat per la paradeta de "Pepe y Mercedes", per comprar la Pesaeta.

La pesaeta és una tradició genuïnament castelluda per Carnestoltes.

El xic que pretenia a una xica li comprava en aquestes dates torró, dolços i altres llepolies, per a que durant la Mona ella fos la seua monera i d’ací nasquera amb el temps una relació més formal entre ells.

La xica que havia rebut (i acceptat) la pesaeta d’un xic, el dia de la Mona li portava a la seua cistella alguna cosa especial de menjar per al seu monero, i els dos anaven emparellats en eixos dies sense cap compromís seriós, encara que molts moneros van esdevindre nuvis i després matrimoni.

Altres vegades la intencionalitat de la pesaeta no era demostrar estima, sino simplement anar emparellat en eixos dies, doncs tots anaven en parella i el/la que es quedava sense monero/a quedava un poc desplaçat del grup.

La paradeta amb torró antigament es parava al Passeig, lloc de trànsit per a les parelles que festejaven – i d’on no estava ben vist eixir-se’n-. En èpoques recents es va traslladar al cantó dels Palomos i actualment davant del mercat municipal.

Una tradició semblant existia a València ciutat, on els enamorats regalaven caramels i dolços a la seua estimada el dia de Sant Donís (9 d’octubre), embolicats amb un mocador que les dones utilitzaven per al coll.

Cavalcada dels Reis Mags 2013

Ahí van unes quantes fotos de la que, possiblement, ha segut la millor Cavalcada vista i viscuda al nostre poble.

Més de 400 participants, dels quals més de 150 músics, delectant-nos amb la marxa del 50 aniversari composta per Lusa, ball i músiques davant de les carrosses, una carrossa per a cada patge i una carrosa nova construïda per a l'ocasió per als tres REIS MAGS, aquells tres Reis Mags que fa 50 anys se'ls va passar pel cap que Castalla es mereixia una Cavalcada de Reis, es van pujar damunt d'una mula i van fer realitat el somni de tots els xiquets del poble,... i tantes i tantes historietes i anècdotes viscudes des de fa més de dos anys preparant i esperant este dia....

UN GRAN REGAL: Fila 6, Butaca 9

Aquestos dies de tanta celebració, de dinars i sopars de diversa índole, amaguen de vegades commemoracions que són un regal per als qui tenen la sort de gaudir-les.

En un acte cuidat al detall i de la mà del nostre estimat Daniel, el temps es va parar i per una estona vam tornar 50 anys enrere, per conéixer les inquietuts d’aquells que van convéncer a Ses Majestats Els Reis Mags d’Orient per a que visitaren Castalla. Tot apunta a que ho van fer molt bé, perquè des d’aleshores Melchor, Gaspar i Baltasar no han deixat de vindre a la nostra ciutat el dia 5 de gener. 

Va ser molt emotiu i bonic pel fet que va suposar un reconeixement i un agraiment no sols a Manolo, Toni i Pepe, sino també a tots els que els han ajudat en aquest camí gens curt, 50 anys ni més ni menys. 

Anècdotes que els que estem a prop d’ells ja coneixem, contades una i mil vegades quan arriben estes dates, i que no per sabudes deixen de ser divertides i sorprenents. 

Emoció, molta. Tots els presents erem conscients que el treball i l’esforç invertit té sentit gràcies a la il.lusió dels xiquets, perquè en aquest món en que vivim no hi ha res més pur i autèntic que el seu somriure i la seua inocència. 

Finalment els autèntics protagonistes, els xiquets i xiquetes, van ocupar l’escenari i van ser el millor regal per als seus iaios i iaies, i és que poques coses importen més als avis que els seus nets. 

El dia 5 com cada any esperarem els Reis Mags, i l’Avinguda serà l’escenari màgic per on passaràn, deixant-nos a tots la certesa que existeixen de veritat i per suposat molts regals, però no m’oblide del regal que ja ens van dur el diumenge, vam vibrar amb tots els assistents de peu i aplaudint en homenatge a unes persones, que han sabut treballar per a portar la il.lusió i la fantasia a les nostres xiquetes i xiquets. I això no té preu.