Campions d'Europa

.

Font: www.marca.com

.

ROMA 2009

.

Font: www.fcbarcelona.cat

Este és un post ple de passió, números, estadístiques, sensacions,... tal vegada massa coses mesclades, tal vegada un poc pastós, tal vegada un poc avorrit, però demà és juga la Final de la Champions i la juga el Barça.

Si comence parlant de sensacions, he de dir que no tinc la sensació que el Barça vaja a guanyar segur, ni de calle ni de res, és més, crec que no és el favorit i això li pot anar molt bé.
Si confie en que guanyarà, és perque m'agarre a una serie d'estadístiques i dades que estan de la seua part.

Anem per parts:

- La primera dada és eixa que comentava abans, el fet de no ser favorit. Tant a Sevilla'86 com a Atenes'94 anava de favorit i ja sabeu com va acabar la història.
- Altra dada al seu favor és que des de 1990 (Milan) no hi ha un equip que guanye dos anys consecutius la Champions (serà pel que serà, interesos de la UEFA, màfia, ... no ho sé, però tampoc s'ha donat mai en la història de la competició la repetició d'una final de manera consecutiva, i quan ja estava tot perdut, el Barça va passar a esta final en el descompte, perdonant-li "tropecents" penals, evitant així la repetició de la final de l'any passat).
- Es dona el cas que les dues Copes d'Europa que té el Barça, s'han conquerit amb un entrenador en la banqueta que previament havia guanyat alguna (algunes) Copa d'Europa com a jugador (Cruiff i Rijkaard). Guardiola també la té.
- Les dues Copes d'Europa conquerides pel Barça, van vindre acompanyades de la Lliga. Aquesta vindria acompanyada per Lliga i Copa del Rei.
- El Manchester ha guanyat tres Copes d'Europa en altres tantes finals... ja li toca perdre, no?.
- Per acabar, la dada en la que més confie... Si Julia venia amb una Champions baix del braç, perquè no l'ha de portar Ximo?

Unes quantes dades curioses que es donaran o que es poden donar en la final són aquestes:

- Eto'o pot convertir-se en el primer jugador africà, no nacionalitzat europeu, en guanyar dues Champions.
- A més pot igualar a Raul (R. Madrid) en ser l'unic jugador en marcar algun gol en dues finals.
- Sols fa tres anys de la Champions de Paris, donç bé, tan sols tres jugadors repetiran en l'alineació titular (Valdés, Puyol i Eto'o)
- Enguany faltaran tres titulars a la cita, Dani Alves, Marquez i Abidal, tots tres defenses, perque Iniesta i Henry estaran. Tampoc deu ser motiu de preocupació, en Paris, no estaven Xavi, Messi i Iniesta (va sortir a la segona part).
- Si comença perdent, no cal patir més del que s'estarà patint. En Paris també va començar perdent, i enguany, -possiblement-els dos millors partits de la temporada (Bernabeu i Final de Copa) també els va començar perdent.
- Precisament, eixos dos partits són els únics que ha guanyat dels últims 8 que ha jugat. Els que tocava guanyar, vaja. I demà toca guanyar, no?
- El Manchester jugarà com a visitant, i haurà de canviar d'indumentària. Però en lloc de jugar amb la samarreta blava, ho farà amb la blanca, segons ells, per crear un efecte psicològic al paréixer el Reial Madrid... es veu que encara no s'han mirat el partit del Bernabeu, jejeje.

Sols falta buscar l'heroi de la tercera Champions. Fins ara dos defenses i estrangers, Koeman i Belletti. Per qui aposteu enguany?
Jo aposte -i ara l'acabaré de cagar- per Valdés. Perquè? Perque el Barça ha guanyat una Champions en la prorroga i altra en 90 menuts. Esta igual toca guanyar-la als penals. I si s'aplega als penals, Valdes, que no en para mai cap, pararà el decisiu.
A més, no va a guanyar el Manchester dues finals consecutives i damunt als penals. Faltaria més.

Ara en serio, si guanya la Champions el Barça, l'heroi serà Henry. I si no la guanya, tot açò que he escrit no haurà servit de res i a fer punyetes... però m'he divertit escrivint este post. I com dirien els madridistes fins al dia del Marid-Barça: "fué bonito mientras durò".

.

Conferències sobre el Centre Històric

.
.

Campions de Copa

.Foto: Marca
.

"La chica de ayer" s'ha quedat òrfana

.

El pare de "La chica de ayer", entre moltes altres cançons que ens han marcat a tota una generació, Antonio Vega, ens ha deixat als 51 anys, víctima d'un càncer de pulmó.

Lider i fundador del grup "Nacha Pop" junt al seu cosí Nacho Garcia Vega, feia temps que no aparentava un aspecte molt saludable, però això no ha segut suficient per poder evitar que un eriçó em recorreguera tot el cos quant he escoltat per primera vegada la noticia.

Este cap de setmana rescataré el disc del concert de despedida del grup "Nacha Pop 80/88", l'únic disc que vaig haver de comprar-me en CD obligat perque en cinta ja no es distinguía ni música ni res, de tanta vegada que el vaig escoltar.

Descanse en pau.

.

La SGAE seguix a la seua

.

Donç si, pel que sembla ara la SGAE, no contenta amb els cànons per la música, va a veure si trau suc dels llibres.

Ahí va un article de l'escriptor José Luis Sampedro, que s'oposa -com a escriptor- a la mesura.

POR EL PLACER DE LA LECTURA:

La SGAE (Sociedad General de Autores) ataca de nuevo.

Escrito y firmado por José Luis Sampedro, escritor.

POR LA LECTURA

Cuando yo era un muchacho, en la España de 1931, vivía en Aranjuez un Maestro Nacional llamado D. Justo G. Escudero Lezamit. A punto de jubilarse, acudía a la escuela incluso los sábados por la mañana aunque no tenía clases porque allí, en un despachito que le habían cedido, atendía su biblioteca circulante.. Era suya porque la había creado él solo, con libros donados por amigos, instituciones y padres de alumnos. Sus 'clientes' éramos jóvenes y adultos, hombres y mujeres. Allí descubrí a Dickens y a Baroja, leí a Salgari y a Karl May.

Muchos años después hice una visita a un bibliotequita de un pueblo madrileño. No parecía haber sido muy frecuentada, pero se había hecho cargo recientemente una joven titulada quien había ideado crear un rincón exclusivo para los niños con un trozo de moqueta para sentarlos. Al principio las madres acogieron la idea con simpatía porque les servía de guardería. Tras recoger a sus hijos en el colegio los dejaban allí un rato mientras terminaban de hacer sus compras, pero cuando regresaban a por ellos, no era raro que los niños, intrigados por el final, pidieran quedarse un ratito más hasta terminar el cuento que estaban leyendo. Durante la espera, las madres curioseaban, cogían algún libro, lo hojeaban y a veces también ellas quedaban prendadas. Tiempo después me enteré de que la experiencia había dado sus frutos: algunas lectoras eran mujeres que nunca habían leído antes de que una simple moqueta en manos de una joven bibliotecaria les descubriera otros mundos.

Y aún más años después descubrí otro prodigio en un gran hospital de Valencia.. La biblioteca de atención al paciente, con la que mitigan las largas esperas y angustias tanto de familiares como de los propios enfermos, fue creada por iniciativa y voluntarismo de una empleada. Con un carrito del supermercado cargado de libros donados, paseándose por las distintas plantas, con largas peregrinaciones y luchas con la administración intentando convencer a burócratas y médicos no siempre abiertos a otras consideraciones, de que el conocimiento y el placer que proporciona la lectura puede contribuir a la curación, al cabo de los años ha logrado dotar al hospital y sus usuarios de una biblioteca con un servicio de préstamos y unas actividades que le han valido, además del prestigio y admiración de cuantos hemos pasado por ahí, un premio del gremio de libreros en reconocimiento a su labor en favor del libro.

Evoco ahora estos tres de entre los muchos ejemplos de tesón bibliotecario, al enterarme de que resurge la amenaza del préstamo de pago. Se pretende obligar a las bibliotecas a pagar 20 céntimos por cada libro prestado en concepto de canon para resarcir -eso dicen- a los autores del desgaste del préstamo.

Me quedo confuso y no entiendo nada. En la vida corriente el que paga una suma es porque:

a) obtiene algo a cambio.

b) es objeto de una sanción.

Y yo me pregunto: ¿qué obtiene una biblioteca pública, una vez pagada la adquisición del libro para prestarlo? ¿O es que debe ser multada por cumplir con su misión, que es precisamente ésa, la de prestar libros y fomentar la lectura?

Por otro lado, ¿qué se les desgasta a los autores en la operación?.¿Acaso dejaron de cobrar por el libro?. ¿Se les leerá menos por ser lecturas prestadas?.¿Venderán menos o les servirá de publicidad el préstamo como cuando una fábrica regala muestras de sus productos? Pero, sobre todo: ¿Se quiere fomentar la lectura? ¿Europa prefiere autores más ricos pero menos leídos? No entiendo a esa Europa mercantil. Personalmente prefiero que me lean y soy yo quien se siente deudor con la labor bibliotecaria en la difusión de mi obra.

Sépanlo quienes, sin preguntarme, pretenden defender mis intereses de autor cargándose a las bibliotecas. He firmado en contra de esa medida en diferentes ocasiones y me uno nuevamente a la campaña.

¡NO AL PRÉSTAMO DE PAGO EN BIBLIOTECAS!

José Luis Sampedro

.

Nou projecte en el Santiago Bernabeu

.

M'han enviat el nou projecte que han disenyat per al Santiago Bernabeu perque el Reial Madrid li puga guanyar al Barça l'any que ve.

Ací us el mostre.

.

Don Andrés i Valdés ens porten a Roma

.

Foto: Marca.com

Finalment, la setmana que havia començat mal amb l'empat amb el Chelsea al Camp Nou (0-0) i la pèrdua de la enèsima Final Four de bàsquet (per la que haguera canviat tots els títols de futbol), s'ha anat arreglant amb el 2-6 al Bernabeu (set, partit i gairebé el campionat de lliga) i el miracle d'anit a l'estil Kaiserlautern.

Després de veure el partit d'anada amb el Chelsea i la semifinal de bàsquet, vaig decidir no veure el Madrid-Barça perque estava ja en pla "cenizo" i tenia el convenciment que en una setmana se n'anava tot a fer la mà i no tenia ganes de veure-ho (ojos que no ven, corazón que no siente). I vist el resultat del clàssic, vaig decidir aplicar la mateixa teràpia per al partit d'ahir.

Tenia assaig del grup de dances -rondalla-a les 21.00 h, i, malgrat que em van proposar canviar el dia si preferia veure el partit, em vaig negar. Em conec massa, i davant d'un partit com el d'anit sé que el millor per a mi -i per a la família- és que m'oblide del Barça un parell d'hores.

I això vaig fer. A les 23.00 h, quan vaig aplegar a casa, vaig preguntar si havien sentit coets. "Si, dos" em va dir Esther. A les hores, vaig pensar que igual havíem passat. Vaig mirar el "teletexto" i vaig veure que efectivament havia segut un miracle... o coses del destí. Mai en la història de la Copa d'Europa s'ha repetit una final dos anys consecutius i este any no anava a ser el primer. Un xut entre els tres pals en tot el partit, al menut 93, gol de Don Andrés i a Roma.

De Roma ja parlaré altre dia. Ara a disfrutar fins que aplegue.

Font: Caye

.

Vaja cap de setmana

.

Ho dic així perque ha vingut el cap de setmana "carregaet". Haguera pogut escriure un parell de post per dia i tal vegada per això, no he escrit cap (per això i perque no tinc temps ni per rascar-me).

Festes d'Onil (val, jo ja soc d'anar a la fira i poc més, jeje), la desil·lusió del bàsquet (una vegada més, i no escarmente), l'èxtasi del "clàssic" (i això que no el vaig voler veure, ni siquiera posar la ràdio fins que vaig sentir el cinquè coet... que hem de fer els culés som així de desconfiats, amb 2 a 4 i a falta de 30 menuts encara no les tenia totes, coses pitjors he vist amb el Madriz), la visita a Alacant del meu amic belga Jan...

Però crec que el que més us podria interessar és el descobriment d'un nou establiment a Crevillent: BRICO DEPÔT.

Es possible que algú de vosaltres hagueu sentit parlar d'ell, o tal vegada ja el coneixeu. Per als que no el conegueu i estigueu pensant en una reforma a casa, us el recomane. I us el recomanaria abans de passar per Leroy Merlin, que tot és precís.

Materials de construcció, fontaneria, sanitaris, electricitat, fusteria, cuines... tot el que us pugueu imaginar per començar una reforma o nova construcció, això si, com us dic, un poc més bàsic que Leroy, que té més on triar a nivell decoratiu.

Esta molt fàcil de trobar. Eixida Elx-Crevillent i quan t'incorpores a la Nacional (passes Juguetes Pérez i tots els basars xinos que pugueu imaginar) en la primera rotonda t'ho trobes a la dreta. Li pegues la volta a la nau per trobar l'entrada... i a gastar.

.