Aprofitant que estem en Pasqua, m'agradaria escriure una història que em va contar una vegada el meu iaio Pepe, que en pau descanse, (Perales de Tajuña, Madrid, 1913 - Castalla 2004), sobre les quadrilles de majordoms i altres menesters.
Contava el Tio Piñero, que abans no havien quadrilles de majordoms com les coneixem hui en dia. En aquells temps en que esperava ser majordom algun dia, tan sols havia una quadrilla i que el dret es passava de pares a fills - com va ser el seu cas - i el que no tenia fills, o sols tenia filles, el passava a una altra persona com en el cas del seu germà bessó - mort en guerra - que el va adquirir d'un majordom que sols tenia una filla, però no s'adquiria de ninguna altra manera. Contava també que l'indumentaria per a l'ocasió estava composada per saragüells i camisa de llaurador arromangada. Mes tard, els saragüells van ser substituits per pantalons llargs que seguien combinant-se amb la camisa de llaurador.
Al voltant de tot açò, també contava que una vegada acabada la Guerra Civil, com l'esglèsia havia segut cremada, es va encomanar una nova imatge de la Mare de Déu que va ser portada primerament a la Senia Torró i el meu iaio, com a Somaten va formar part del grup de persones que va escortar la imatge des de la Senia fins al poble.
Perquè havia de ser escortada la imatge? És una pregunta que també em vaig fer quant m'ho contava, però cal recordar que Castalla estava en l'àrea republicana i tot allò religios, tenia especial transcendència.
El Somaten era un cos de guardia, a banda de l'ejèrcit, format per persones del poble, que tenia una funció auxiliar a la policia per reforçar el control social. Va ser creat en temps de la dictadura de Primo de Ribera (1923-1930), va desapareixer i va ser restablert varies vegades fins que va ser abolit definitivament pel Senat en 1978.
Contava el Tio Piñero, que abans no havien quadrilles de majordoms com les coneixem hui en dia. En aquells temps en que esperava ser majordom algun dia, tan sols havia una quadrilla i que el dret es passava de pares a fills - com va ser el seu cas - i el que no tenia fills, o sols tenia filles, el passava a una altra persona com en el cas del seu germà bessó - mort en guerra - que el va adquirir d'un majordom que sols tenia una filla, però no s'adquiria de ninguna altra manera. Contava també que l'indumentaria per a l'ocasió estava composada per saragüells i camisa de llaurador arromangada. Mes tard, els saragüells van ser substituits per pantalons llargs que seguien combinant-se amb la camisa de llaurador.
Al voltant de tot açò, també contava que una vegada acabada la Guerra Civil, com l'esglèsia havia segut cremada, es va encomanar una nova imatge de la Mare de Déu que va ser portada primerament a la Senia Torró i el meu iaio, com a Somaten va formar part del grup de persones que va escortar la imatge des de la Senia fins al poble.
Perquè havia de ser escortada la imatge? És una pregunta que també em vaig fer quant m'ho contava, però cal recordar que Castalla estava en l'àrea republicana i tot allò religios, tenia especial transcendència.
El Somaten era un cos de guardia, a banda de l'ejèrcit, format per persones del poble, que tenia una funció auxiliar a la policia per reforçar el control social. Va ser creat en temps de la dictadura de Primo de Ribera (1923-1930), va desapareixer i va ser restablert varies vegades fins que va ser abolit definitivament pel Senat en 1978.
Encara que el meu iaio no ho nomenara, el fet de formar part del cos de Somatens, es devia a que ell havia lluitat en la Guerra Civil al Bàndol Nacional, ja que en el moment de l'alçament militar es trobava gelant a Bilbao, -d'ahí la seua afició cap als colors de l'Athletic Club-, i per tant, era digne de confiança, per a les autoritats proclamades després de la Guerra, per donar protecció a la imatge.
Així que en la Guerra tenia un iaio en cada Bàndol, perquè al meu iaio Ximo, l'alçament el va pillar a Castalla amb 18 anys.
.
3 comentaris:
Em sembla una idea magnífica, el que hajes decidit contar-nos una història de la guerra. La salut política d'este poble depen d'això, per què, després de haver llegit alguns comentaris en el Diari de Castalla, m'he adonat que encara hi ha gent en este poble que li agrada ficar els manetes en la llegueta i fer distincions entre 'rojos' i 'nacionals', quan la realitat era que la gent, com en moltes històries que també jo he sentit, passava d'un bàndol al atre sense tindre ells cap control de la situació. Coses de la guerra que tots, menys alguns, volen oblidar.
I. Reilly
Si si Reilly tens rao, Ara el PSOE amb llei de memoria historica vol rendir homenatje als que van morir unicament al bandol dels Rojos, i com be s'ha dit, tu no triaves el bandol, el bandol es triava a tu depenent d'on estigueres,etc. Es una llei absurda? es soles un comentari. No busque polemiques ni res per el estil. Busque opinions.
l´´unica diferencia era que un bandol era democratic, i l'altre va ser ajudat pels nazis.
Que un bandol va ser reconegut com a herois i altres com a traïdors de la pàtria.
Que un bandol va tindre que amagar les seues idees 40 anys i l'altre les va impossar, i va socialitzar a la gent amb elles.
A i finalment el reconeixement és per a tots, i a les guerres els soldats solen ser els que menys sen saben, però resulta que a uns sel's va honrar mentre que altres estàn en fosses comuns desaparegudes a camps i serres. La transició no va tancar les ferides les va obviar per poder tirar avant, ja que la por al dictador i a la seua elit encara era massa recent.
La història bén contada deixa a tots al seu lloc, i tots sabem que van haver barbaritats per part dels republicans, però els que bombardejaven ciutats indiscriminadament eren els fascistes. No es tracta d'obrir ferides sino de tancar-les, i demanar perdó cosa que no s'ha fet. Us recomane que us llegiu la llei i desprès discutim, perquè utilitzant els arguments de Losantos anem a aclarir poc.
Publica un comentari a l'entrada