Ara que fa 10 anys

"Bé fan de dir que és tota una experiència. Ens ho havien contat molts amics que ja havien segut majordoms però no ens podíem imaginar que fora aixi. Per a tots era la primera vegada que teníem l’oportunitat de conviure eixos dies en la casa dels Majordoms I, encara que algú de nosaltres havia portat la Mare de Déu en Festes, hi han moments que penses que no té res a veure. Hem aconseguit formar una quadrilla de “sagals” (sagals casats, sagals a la porta de la vicaria, i algun amb trenta anys… encara que no ho pareguera) a partir de grups diferents d’amics i algú més que no sap encara com ha vingut a parar ací, i malgrat això, després de passar aquestos dies, ara som simplement una quadrilla d’amics.

Des del primer dia que a Manolo i a Camilo se’ls va ocórrer apuntar a la quadrilla, se l’ha coneguda com “la quadrilla dels sagals”. Eixe nom, va pillar més pes, quan el Dijous Sant vam sortir a l’altar per reviure el lavatori de peus que els Nostre Senyor va fer als Apòstols, i més d’un i més de dos, va pensar que érem massa joves per portar la Mare de Déu o per fer les Reverències. I no ens inventem res, són comentaris que van aplegar a les nostres oïdes i que hem portat a costeres, o millor dit, a muscles, tota la Pasqua.

El que no sabia eixa gent, és que “ La Mare de Déu no cau. Eixe dia la Mare de Deu vola”. Amb eixes paraules va començar la xarrada que ens va fer Alfonso, Clavari Major de la Cofradia, el Divendres Sant abans de dinar. No neguem que algú de nosaltres això tampoc ho sabia i ja ens vam quedar més tranquils, després de les paraules d’este gran senyor. Perquè, per a que volem negar-ho, al que més i al que menys, se li passa pel cap allò de que “mira que si se’ns cau”. Així i tot, a algú se li va caure la nit d’abans… mentres dormia.

Podríem contar moltes anècdotes que ens han passat durant tots aquestos dies, però com no ens queda més full, tans sols volem agrair a mares, novies i dones l’esforç que han fet, encara que no hem acudit a casa per a res més que a posar-nos el vestit de la processó i llevar-nos-el, per a que nosaltres visquérem intensament tota la Pasqua i que no l’oblidarem mai."

Fa 10 anys que vam escriure estes línies per al llibre de Festes intentant resumir tot el que vam viure durant quatre intensos dies, que havien començat molt abans amb el primer Via Crucis i que acabaria allargant-se fins al Bouet de la Sang.

I és que ja fa 10 anys que vam ser Majordoms.
24 joves -per a molts, sagals- que van viure una experiència única, que sols acertàvem a comparar-la amb una capitania de Festes, malgrat que ningú havia segut mai Capità.
Quatre intensos dies en un lloc d'ús exclusiu per nosaltres. Quatre intensos dies per menjar, conviure, desfilar i ser protagonista de la Festa (de la Pasqua en este cas). Quatre intensos dies que mai oblidarem i que van donar per a contar i recordar vivències fins l'any passat.

Però enguany és diferent, perque enguany fa 10 anys de tot allò, i enguany tornem a ser Majordoms.
10 anys donen per a molt i moltes coses han canviat. Els 24 sagals s'han fet majors i els fills ja corretegen per la casa dels Majordoms. Alguns han perdut el pel, altres han guanyat panxa, i altres han perdut el pel i han guanyat panxa.
El que si tenim en comú tots es que a tots se'ns ha fet més coneixement. Esta vegada ens medirem abans de la processó i ens deixarem veure més per casa.

I per descomptat que en algun moment i per alguna raó, tindrem presents als 9 companyers que després d'aquella inoblidable experiència van decidir abandonar la nau. Pablo, Javi, David, Paco, Manolo, Jose, Angel, ... van començar amb nosaltres i sempre tindran el seu lloc ací.
Després, se'ns han anat afegint Vicent, David, Kiko, i Javi per fer més gran esta família que es disposa a viure altra gran experiència, ni millor ni pitjor, ... diferent, però de nou, inoblidable.

Xicots, el dissabte van fer el tret de sortida i ja ho tenim a tocar. Que ho disfruteu bona cosa.
Ah, s'espera algun dia o alguna estona de pluja, no us preocupeu, igual ens toca estar més temps del que esperàvem a cobert, aviseu a Vicent per a que ens aprovisione.
I la Verge ha de baixar si o si, així que tampoc ens ha de preocupar.

Postals de Castalla nevada

Ahir vaig aprofitar la nevada per fer algunes fotos que podeu trobar ací, si us apeteix veure-les.


També podeu veure una versió millorada d'esta foto en la meua galeria de flickr.
Espere que us agrade.

Una gran cita

Esta es una d'eixes cites de la història que 60 anys després ens venen que ni pintades.

"Cuando advierta que para producir necesita obtener autorización de quienes no producen nada; cuando compruebe que el dinero fluye hacia quienes trafican no bienes, sino favores; cuando perciba que muchos se hacen ricos por el soborno y por influencias más que por el trabajo, y que las leyes no lo protegen contra ellos sino, por el contrario, son ellos los que están protegidos contra usted; cuando repare que la corrupción es recompensada y la honradez se convierte en un autosacrificio, entonces podrá afirmar, sin temor a equivocarse, que su sociedad está condenada."

Ayn Rand (1950)

Una vegada més, i van...

Caricatura: Caye

Anunci Estrella Damm 2012 - Inimitables

Ahir es va emetre per primera vegada el nou anunci de la marca cervesera Estrella Damm amb el Barça de nou de protagonista i on es ressalten els ingredients que han fet possible el Barça actual: el treball de la Masia en els seus 30 anys d'història, els valors del club, la filosofia de joc, el sentiment de formar part d'allò més gran que un equip de fútbol...

Ara toca esperar l'anunci en "versió Reial Madrid".

El poble del costat - Castalla vs. Onil

Ahí va el programa que es va emitir ahir.

El poble del costat - Castalla - Onil - Cap. 14

Feliç any 2012

Caricatura: Caye

Sentència Reial

Ara que ja us he felicitat a tots com cada any, òbric la secció -també anual- de noticies i curiositats que sempre tenen alguna cosa que veure amb els Nadals i els Reis Mags.

Està vegada us porte la sentència dictada este estiu i publicitada a principis de mes en el que el Magistrat titular del jutjat de Huelva desestima la denuncia presentada contra el Rei Baltasar per una persona lesionada pel llançament de caramels.

La sentència, encara que pastosa, com totes, té la seua miga i la seua gràcia, val la pena llegir-la.



JUZGADO DE INSTRUCCION Nº 4 DE HUELVA
Alameda Sundheim, 28
Teléfono: XXXXXX
Procedimiento: DILIGS.PREVIAS 1861/2010. Negociado: ML
N.I.G.: 2104143P20100002996.
Ejecutoria:
De: XXXXX
Contra: REY MAGO BALTASAR

A U T O

En Huelva a veintiseis de junio de dos mil diez.

HECHOS

UNICO.- En este Juzgado se han recibido las actuaciones que preceden en virtud de
denuncia repartida por el Juzgado Decano de esta ciudad, por LESIONES POR
IMPRUDENCIA.

RAZONAMIENTOS JURIDICOS

PRIMERO.- Formulada denuncia contra el Rey Mago Baltasar, registrada así por el
Decanato de esta ciudad y repartida a este Juzgado, entiende el instructor que, con carácter
previo a entrar en el fondo del asunto, se hace necesario el análisis de una serie de cuestiones
de naturaleza procesal para dar una respuesta debidamente motivada a la pretensión que se
deduce.

SEGUNDO.- Es obligado comenzar por plantearse si, en los términos en que se
formula la denuncia, este instructor estaría obligado a formular su abstención, conforme a lo
prevenido en el art. 217 LOPJ, ante la posible concurrencia de la causas previstas en los
ordinales 9º y 10º del art. 219 de la citada Ley. Y es que, sin poder ciertamente afirmar que
exista una amistad íntima con la persona denunciada, reconoce el instructor que el Rey Mago
Baltasar, con el concurso de los Reyes Melchor y Gaspar, le han venido ofreciendo
anhelados presentes cada día 6 de enero desde que tiene uso de razón. No obstante poner de
manifiesto lo anterior, el instructor considera oportuno no formular la abstención, dejando
libertad a la parte para que, si lo estima oportuno, pueda recusar; y ello por considerar que,
tal vez, la persona denunciada no sea en realidad el propio Rey Mago Baltasar, sino otra,
pues alguna duda puede suscitar a este respecto la denuncia cuando, tras resaltar en letra de
gran tamaño y negrita que se dirige la acción penal contra el Rey Mago Baltasar, indica que
se refiere a la persona que representaba al mismo en la cabalgata del día 5 de enero.

TERCERO.- Esas dudas en torno a la persona denunciada deben llevar también a
residenciar en la jurisdicción española, y en la competencia objetiva, funcional y territorial
de este Juzgado, la instrucción de las presentes Diligencias. Y es que, si verdaderamente
fuera el Rey Mago Baltasar la persona denunciada, podríamos encontrarnos ante uno de los
supuestos de inmunidad de jurisdicción que, conforme al art. 21-3 de la LOPJ, impedirían la
acción de los Tribunales españoles. Habría entonces de determinarse la nacionalidad de Su
Majestad, pues siendo notorio que procede de Oriente, hace más de dos mil años que no se
resuelve la polémica en torno a su verdadero país de origen. De este modo, sólo conociendo
su nacionalidad, aplicando las reglas de Derecho Internacional Público, podría dilucidarse a
qué jurisdicción y a qué órgano judicial, dentro de la misma, correspondería instruir.

CUARTO.- Resueltas las anteriores dudas procedimentales, hemos de entrar ahora
en el contenido material de la denuncia. Básicamente, puede resumirse el hecho denunciado
en que, en la cabalgata de Reyes de 2010, el Rey Mago Baltasar o, más probablemente, otra
persona que se hacía pasar por él, arrojó los caramelos con un excesivo "ímpetu", por
emplear términos de la propia denunciante, con tan mala suerte que uno de los contundentes
dulces golpeó en su ojo, causándole una contusión ocular. De tal hecho, sin embargo,
considera el instructor que difícilmente podrá predicarse una responsabilidad penal ni del
Rey Mago Baltasar ni de nadie, por las razones que a continuación se dirán.

QUINTO.- El art. 5 del Código Penal señala que no hay pena sin dolo o
imprudencia. Es evidente que, en determinados acontecimientos colectivos, la participación
individual de cada uno supone el consentimiento o la aceptación de los riesgos, mayores o
menores, que esa participación conlleva. Por poner un ejemplo muy de actualidad, si una
persona participa en un partido de fútbol, asume el riesgo de que otro jugador,
accidentalmente, le lesione (obviamente, las lesiones dolosas quedarían al margen); si un
corredor hace la carrera en las Fiestas de San Fermín, asume voluntariamente el riesgo, real
y conocido, de que el toro le alcance. Esto es lo que, en términos jurídicos, se conoce como
"riesgo permitido", excluyente de cualquier responsabilidad penal. Se trata de pequeños
riesgos socialmente tolerados que, precisamente por ello, no se traducen en reproche penal
en los escasos supuestos en los que el riesgo se materializa en un resultado no deseado.

SEXTO.- No es concebible, por lo menos para este instructor, una Cabalgata de los
Reyes Magos sin que en la misma se arrojen caramelos a los espectadores desde cada una de
las carrozas, del mismo modo que no puede concebirse una fiesta de carnaval sin disfraces.
Podríamos decir que va de suyo. De este modo, siendo indiscutible el derecho de la
denunciante a ser resarcida por sus lesiones, si efectivamente las sufrió y si concurren todos
los requisitos legales, el ámbito propio para ello no será, en ningún caso, el del Derecho
Penal, pues claramente nos encontraríamos ante un tema estricto de responsabilidad
patrimonial de la administración, que es la que organiza la cabalgata y provee de caramelos y
demás material tanto a SSMM los Reyes de Oriente como a los demás partícipes del desfile.
En este sentido, y en un supuesto idéntico al que nos ocupa, puede invocarse el auto de 2 de
junio de 2009 dictado por la Audiencia Provincial de Las Palmas, que confirma el previo
sobreseimiento acordado por el Juzgado de Instrucción. Procede, por ello, incoar las
oportunas Diligencias previas y sobreseer las mismas por no ser los hechos denunciados
constitutivos de infracción penal, sin perjuicio de las responsabilidades que fueren exigibles
en otra jurisdicción.

PARTE DISPOSITIVA

INCÓENSE DILIGENCIAS PREVIAS, dando parte de incoación al Ministerio
Fiscal. Se decreta EL ARCHIVO de estas actuaciones, sin perjuicio de las acciones civiles
que, en su caso, puedan corresponder a la perjudicada.

Póngase esta resolución en conocimiento del Ministerio Fiscal y demás partes
personadas, previniéndoles que contra la misma podrán interponer, ante este Juzgado,
recurso de reforma en plazo de tres días y, subsidiaria o directamente sin necesidad del
anterior, recurso de apelación en plazo de cinco días.

Así lo acuerda, manda y firma D. JAVIER PEREZ MINAYA, MAGISTRADO JUEZ
del JUZGADO DE INSTRUCCION Nº 4 DE HUELVA y su partido.- Doy fe.

DILIGENCIA.- Seguidamente se cumple lo acordado, y se registran las presentes diligencias con el número 2940/10 en el Registro General, y con el número 1861/2010 en el Libro de Registro de DILIGS.PREVIAS. Doy fe.

Bon Nadal

Que passeu tots unes bones Festes.


* Foto que il·lustra els calendaris per al 2012 de l'Associació "Amigos de los Reyes Magos" de Castalla.

Ban dels Nicolauets

Quan aprofundim en les nostres tradicions, sempre solem anar a parar al mateix lloc, la majoria tenen un origen mil·lenari. Un cas més són Els Nicolauets, festivitat que es celebra en molts llocs arreu de Catalunya, València i les Illes Balears.

En el cas de Castalla, com tots sabem es llig un Ban que diu:

"Senyors abogats
fadrins i casats
vells y velles
obriu les orelles
que el pobre gall
està en treball
i la gallina
de la veïna
que va a pondre
vint-i-quatre ous
en aquell dijous.
Enviàrem carta a València
i han portat resposta:
Tota gallina
fora de porta
que no tinga pleit
després de morta"

Molts de nosaltres tenim coneixement d’aquest Ban per les celebracions que es fèien a l’escola, on es llegia el ban, es soltaven galls i gallines i feiem curses per a agafar-les. (amb la consegüent escena del triomfador que portava la gallina a casa i la mostrava a la mare, a qui no li feia massa gràcia posar-se a desplomar-la). Aquestes carreres solien coincidir amb la setmana dels Quintos que, abillats amb la seua tradicional manta, eren els que soltaven les gallines i pollastres, per a diversió de tots.

Dècades abans, anava un pregoner el dia 5 de desembre, vespra de Sant Nicolau de Bari, pregonant el Ban dels Nicolauets, i el dia de la festivitat, els xiquets tenien llicència per a agafar els animals que estigueren solts, amb el que això suposava en una època en que es patia molta necessitat i fam.

Val a dir que es tractava d’una festa dels més menuts.
Sant Nicolau és, entre d’altres, patró dels xiquets (als països dels nord d’Europa és “Sint Niklaus” qui porta els regals als xiquets) i segons la costum de cada lloc, en aquest dia els xiquets –Nicolauets- podien agafar animals, verdures, fruites, fer col·lecta, fins i tot exercir el poder.
És el cas dels Bisbetons a l’Edat Mitjana, tradició que encara es conserva al Monestir de Montserrat.
I en el cas de l’Horta de València, els xiquets cuinaven tot el que arreplegaven de l’horta amb un pollastre, per a menjar-se’l entre tots.

L’origen d’aquesta festa no el coneixem, però no seria descabellat relacionar-lo amb tradicions paganes, adaptades després per el Cristianisme: Les Saturnals de l’antiga Roma, festes que es celebraven en honor al Déu Saturn del 17 de desembre en avant.
Aquestes festes es caracteritzaven per ser un període de llibertat i de relaxació dels costums, també d’inversió de l’ordre establert on els esclaus eren servits per els seus amos, de celebració del solstici d’hivern amb fogueres i torxes i amb el gall com a protagonista, símbol del sol a la mitologia romana (i a moltes altres) que guanya a la nit en eixes dates.

Alguns d’eixos detalls els podem trobar als nostres Nicolauets: inversió de l’ordre establert, perquè són els xiquets els que es fan els amos d’allò que agafen, particularment animals, llibertat, perque no hi havia castic per als robatoris. Ja diu el Ban que “tota gallina fora de porta, no tinga pleit després de morta”, i que tota la celebració estiga al voltant de galls i gallines.