Si per alguna cosa em feia il·lusió ser Capità de la Marina,
a banda de viure i compartir tants i tants bons moments amb esta meravellosa
esquadra, era per ballar la bandera.
Ni disparar, ni portar 80 musics pegats al cul, ni un gran
boato, ni res de tot això (que també), JO VOLIA BALLAR LA BANDERA.
El dia que tocava sortejar-se els 110 actes que previamente ens
haviem currat en “el quadrant” elaborat per a l’ocasió (sí, sí… 110 actes),
allí estaba jo, amb la bandera en el cap i el patiment propi de poder cumplir
el meu somni.
Tocavem a 5 actes i el coixo, així que havia de calcular
molt be cada tria i creuar els dits per a que estigueren lliures cada vegada
que sortira la meua bola.
Recorde que en la primera ronda, la meua bola va sortir la
que feia 17 de 20, ja començava a pensar que no estava en el bombo. Sort que
tots es van tirar de cap a disparar trons.
M'haguera agradat, el que considere el millor acte per a
ballar-la, el día 2, però ja estava pillat i, encara que vaig dubtar entre el día de Sant Jaume i el día 4, tenia
clar que la ballaria en Festes.
El reste de rondes ja no recorde l’ordre en que va sortir la meua bola, però ja no es va
retrasar tant. En la segona ronda, vaig pillar Bandera per a Esther el día de
l’Ofrena (i ella va poder també cumplir el dessig de portar la bandera que es
va confeccionar en el periode que jo vaig ser President de la Comparsa, la que data de 2004). En la
tercera ronda, la ballà de bandera infantil per a Julia i en la quarta ronda,
que Ximo la portara eixe día fins a la Comparsa i que poguera viure allò de
sentir-se el puto amo per uns instats.
Amb quatre rondes havia conseguit el meu objectiu, que tos
els de casa pillarem la bandera i la ballarem o la passejarem pel poble, en
aquells moments que considerava més especials.
Quedava una quinta ronda i una mitja per repartir "les
sobres", allò que ja no voldria ningú.
En la quinta ronda vaig optar per acudir a la bendició de
banderes de Sant Jaume acompanyant al gran Candela amb la bandera que posteriormente
vaig baixar amb la Comparsa.
I en les “sobres”, em van donar a dit l’acte d’esperar a la
Patrona a la porta de l’esglesia, bandera en mà, en la processó de la baixà.
Recorde que en eixa processó provitejava i la Verge va
aplegar amb xubasquero. Quan va acabar l’acte vaig pillar la bandera al muscle
i me la vaig portar a la Capitania.
Al dia següent, ens vam adonar que la bandera, amb
l’aigua de la pluja, havia destintat, i el muscle de la meua cassaca tirava a roseta. Així
que sense voler, sempre portaré una xicoteta part de la Bandera de la Comparsa al muscle. Era el
destí, juajuajua!!!!
Igual ara ja veieu la foto d'altra manera...
