.
Feia temps que volia escriure una entrada per parlar d'eixes paraules, mal dites, que sentim a diari en les conversacions del poble, que solen fer-nos gràcia i en alguns casos -de molta confiança- intentem corregir a la gent que la diu. Solen ser dites per gent major, però no sempre, no ens enganyem.
Vaig pensar que ja no podia deixar-ho més, el dia que vaig escoltar la paraula Biuprofeno, per a referir-se a l'antiinflamatori que sol gastar-se per alleujar el mal de cap, mal de boca o muscular entre altres (Ibuprofeno).
Segur que haureu sentit alguna vegada alguna d'eixes paraules. Us convide a que les deixeu en els comentaris per fer més gran este "diccionari" tan particular.
Paraules com Fumbol -i fumbito-, per a referir-se a l'esport rei, o Inmobilaira i Comperativa per referir-se a diversos comerços del poble, són alguns exemples.
Qui no ha sentit mai allò de Pessina, per referir-se a la Piscina? o Oficiniste o Amenistratiu per nomenar a la persona que t'atén en una empresa o en una oficina?
Recordeu quan la gent tenia línia fixa de Teléfano en casa? El qui no en tenia, telefonava des d'una gabina.
Que més, que més?... Hi ha qui patix Astrosis (Artrosi), hi ha qui demana que se li done una ràpida dissolució (resolució) al tema que li afecta, i hi ha gent que per Tots Sants s'acosta a la Fira de Josentaina o Concentaina i en estiu es banya en la platja de San Jugan,....
Hi ha qui guarda les melecines (medicines) en la cuina, davall de l'ansaimera (encimera). I hi ha qui no té taula ni caries en la cuina.
Hi ha qui pilla un desgust darrere d'altre i altres que no tenen mai cap poblema.
I finalment, hi ha gent que va al Carrifur (Carrefour) a crompar, entre altres coses, cocletes o cloquetes (croquetes).
La majoria d'elles pense que resulta més fàcil dir-les bé que dir-les mal, però la veritat és que quan t'acostumes a dir una paraula, no hi ha qui t'ho faça dir bé.
No es tracta de fer burla de ningú amb esta entrada, sino d'arreplegar -amb tot el carinyo- paraules que a diari escoltem, i que quan arribes al poble després d'uns dies d'absència et fan sentir que estàs a casa de nou. A més, segur que jo també en dic alguna.
.Qui no ha sentit mai allò de Pessina, per referir-se a la Piscina? o Oficiniste o Amenistratiu per nomenar a la persona que t'atén en una empresa o en una oficina?
Recordeu quan la gent tenia línia fixa de Teléfano en casa? El qui no en tenia, telefonava des d'una gabina.
Que més, que més?... Hi ha qui patix Astrosis (Artrosi), hi ha qui demana que se li done una ràpida dissolució (resolució) al tema que li afecta, i hi ha gent que per Tots Sants s'acosta a la Fira de Josentaina o Concentaina i en estiu es banya en la platja de San Jugan,....
Hi ha qui guarda les melecines (medicines) en la cuina, davall de l'ansaimera (encimera). I hi ha qui no té taula ni caries en la cuina.
Hi ha qui pilla un desgust darrere d'altre i altres que no tenen mai cap poblema.
I finalment, hi ha gent que va al Carrifur (Carrefour) a crompar, entre altres coses, cocletes o cloquetes (croquetes).
La majoria d'elles pense que resulta més fàcil dir-les bé que dir-les mal, però la veritat és que quan t'acostumes a dir una paraula, no hi ha qui t'ho faça dir bé.
No es tracta de fer burla de ningú amb esta entrada, sino d'arreplegar -amb tot el carinyo- paraules que a diari escoltem, i que quan arribes al poble després d'uns dies d'absència et fan sentir que estàs a casa de nou. A més, segur que jo també en dic alguna.
4 comentaris:
I què et sembla madera o maera per fusta; auia per aigua; abogat per advocat; abort per avortament; aparato per aparell; cuidado per compte; tamé per també; antes per abans; jusgat per jutjat; millonari per milionari; tetxo per sostre; vergonsós per vergonyós; surdo o zurdo per esquerrà; tejanos per texans et. etc. etc. No acabaríem mai.
L'empobriment del llenguatge és el peatge que toca pagar per la colonització social que està fent el castellà sobre el valencià, que sembla que no el defensa ningú. Com volem que la gent parle bé si els que han de donar exemple no ho fan. Com volem que la gent parle bé si el president i els consellers de la Generalitat valenciana s'estimen més parlar en castellà que en la llengua dels seus conciutadans. Com volem que la gent parle bé si la televisió pública del seu país, el Canal 9 fa molta més programació en castellà (no doblen ni una pel·lícula) que en valencià. Com...
Bon dia Vicent,
M'ha fet molta gràcia aquesta entrada i se m'ha escapat alguna sonriseta al escoltar algunes paraules, perquè tot hi ha que dir-ho, a vegades en dic alguna, jeje.
Jo vull aportar un granet d'arena dient alguna paraula que, per diferències geogràfiques, m'ha fet molta gràcia o inclús, de vegades, un poquet de vergonya. Exemples:
- "Asul" per a referir-se al color blau. Aquesta paraula és ben coneguda a Tibi.
- "Querailla", en Crevillent i a altres zones, és la creïlla.
- "Caixco", per al casc. Açò, he de dir-ho, ho diu molt sovint mon pare (que em perdone, jeje).
- "Bora" nit, en lloc de Bona nit.
I en castellá:
- Cocretas, en lloc de croquetas.
- Abujero, per a agujero.
- Amoto, en les dues llengües.
Si m'hen recorde de alguna més, les escriuré tambè.
Moltes gràcies als dos pels comentaris.
Josep, tens tota la raó, però la majoria de les paraules que nomenes les diem mal tot el poble, és per això que algunes d'elles no les he nomenat.
Em quede amb les aportacións de MAERA i VERGONSOS...i afegiria ALBORT.
Anònim, moltes gràcies per les aportacions.
La de QUERAILLA, diria jo que no fa falta anar-se'n a Crevillent a escoltar-la, jeje.
Per cert, ja que nomenes Crevillent, un parell de aportacions més de geografia: CLEVILLENT i PENÍSCOLA.
aradio, asperansa, ancarna, alvira, alena...
Publica un comentari a l'entrada