Campions de l'Eurolliga de básquet

.

Havia de ser París, escenari de la segona Champions de futbol i ciutat que ens devia una Eurolliga, l'escenari ideal per fer justicia amb el bàsquet blaugrana i em permetera viure un cap de setmana inoblidable.
I ho dic en primera persona perquè sols jo sé el que he patit amb este equip de bàsquet.
Els que em llegiu sabeu que m'apassiona este esport i des de la final que va perdre en 1984 davant del Banco di Roma, i que encara recorde a pesar de viure-la amb 11 anyets, cada Final Four es convertia en un malson... fins que Bodiroga i companyia la van guanyar finalment en 2003.
Des d'aleshores, dues finals, dos títols. Comença a fer-se justicia.

Foto: Sport

I no té pinta d'acabar ací. Este equip muntat per Joan Creus i dirigit pel meu quinto, Xavi Pascual, sembla que no té sostre. Després de guanyar tot el que ha jugat en menys d'un any, crec que és millorable en algunes peces i si no marxa ningú dels principals a la NBA, el podem trobar de nou a Torí al maig que ve, seu de la propera Final Four.

A nivell de jugadors, el títol em va fer especial il·lusió per Gianluca Basile, un dels meus ídols. Amb 35 anys i després de 5 anys al Barça, és possible que no continue a l'equip, i és d'eixos jugadors que es mereixia una Eurolliga abans de retirar-se.

Pd1.- Precisament, la darrera Final d'Eurolliga que em vaig gravar "per si la guanyava" guardar-me-la, va ser la de París'96, perquè em vaig cansar de gravar-les per a esborrar-les a continuació.
La del 2003 la vaig aconseguir un parell d'anys després via Emule, però ara no tinc Emule ni possibilitat de gravar-la de Teledeporte que segur que la repetirà unes quantes vegades.
Si algun lector del bloc té la possibilitat d'aconseguir-la (Emule, tdt amb gravador,...) i me la fa aplegar, li estaré eternament agraït.

Pd2.- Anit no van haver coets ni banda de música. D'això sols hi ha per al futbol... una llàstima.

Pd3.- Ser del Barça és, el millor que hi ha.

.