10 anys del debut de Leo Messi.

Hui fa 10 anys que va debutar Leo Messi amb el Barça.

Era un Espanyol-Barça, i tots els que d'alguna manera el coneixien i pensaven que apuntava llarg, mai podien pensar que aplegaria on ha arribat... i per molts anys més.

 

Este video fa molt anys que el tinc i és posible que ja l'haja posat en algún altre post. Siga com siga, és una bona ocasió per veure'l de nou.

Carles Puyol: L'adeu del Gran Capità

Avui s'ha fet l'acte de comiat de Carles Puyol com a jugador del Barça, i entre tots els actes programats per a l'ocasió, destaca el vídeo que li han preparat.

 

Ací el teniu. Una passada. Moltes gràcies Capità.

 

 

Qatar Airways - FCB, un equip que uneix el món

Gràcies Pep, i fins aviat.

Des de fa uns dies tot feia indicar que així seria, i finalment s'ha confirmat. Pep Guardiola acaba d'anunciar que plega. 
El primer dia que va aplegar ja va dir que la seua idea era no allargar-ho més de quatre anys i just ara, quan van a complir-se eixos quatre anys, ha pres la decisió, personal i sempre respectable, d'abandonar la nau.

I no podem fer més que donar-li les gràcies per estos meravellosos anys que ens ha fet viure com a cules i que mai més es tornaran a repetir, MAI MÉS.

Esperem que l'equip acabe dignament la lliga i guanye la Copa del Rei -l'Athletic que guanye la Europa Leage-, tancant així el cicle amb 14 títols de 19 possibles.

I a mirar cap avant, que la vida continua i amb un poc de sort, que descanse un parell d'anys i que torne abans de ser President del club, total sols té 41 anys. Tan sols demanaria que tot allò que ha aconseguit a nivell d'entorn, afició i club durant estos quatre anys, no es llance a perdre en quatre dies, i tindre paciència amb el nou entrenador (Tito Vilanova, el segon de Guardiola durant estos anys).

El dit, gràcies i que siga un "fins aviat".

Coldplay: Viva la vida (Unstaged)

Una vegada més, i van...

Caricatura: Caye

Anunci Estrella Damm 2012 - Inimitables

Ahir es va emetre per primera vegada el nou anunci de la marca cervesera Estrella Damm amb el Barça de nou de protagonista i on es ressalten els ingredients que han fet possible el Barça actual: el treball de la Masia en els seus 30 anys d'història, els valors del club, la filosofia de joc, el sentiment de formar part d'allò més gran que un equip de fútbol...

Ara toca esperar l'anunci en "versió Reial Madrid".

Ara si, cap a Wembley

Au, ja s'han acabat els clàssics, menut empatx... En agost, dos més per començar la temporada amb la Supercopa.
No ha anat malament, donat que era normal que cap dels dos equips els guanyara tots, no li ha anat gens mal al Barça. Un empat en el primer per assegurar la lliga, una derrota que va suposar la pèrdua de la Copa i una victòria al Bernabeu que sumada a l'empat d'anit, suposa una nova final de Champions, la tercera de les darreres sis edicions.
Malgrat que mai ho diran, el Madrid haguera canviat la final de Champions per la Copa.

Ara a disfrutar fins al dia de la final.
Eixe dia dinarem en Sant Pasqual, disfrutarem d'un dia de germanor la gent de l'esquadra amb els xiquets i els amics que s'arrimen a la nostra taula, i després a viure la Final.
Si guanya, eixirem un ratet pel poble a veure el "tachín" i si perd, ens anirem a dormir satisfets d'un equip que ha jugat tres de les últimes sis finals, a més de dues semifinals, guanyant-ne dues i, sabent que l'any que ve per estes dades, tornarà a estar ahí, lluitant per tots els títols i fent el millor futbol del món.

Per celebrar-ho, ahí va el vídeo del moment en que Hitler s'entera que a Sergio Ramos li ha caigut la Copa.

.

Boufetada al portugués

Anit, el futbol va tornar al seu lloc.

No dic que el Madrid guanyara la Copa del Rei injustament, simplement que ahir va tornar a guanyar l'equip que verdaderament ho busca, el que vol guanyar jugant al futbol, sense especular, sense destruir, sense mentir, sense desviar l'atenció cap a qualsevol argument i excusa que no siga el joc i el futbol,...

Com a bon culé, no vaig a dir que està tot fet -queden 90 minuts..., el Madrid no és rendirà..., el futbol es así, ...- però l'orgasmou d'anit amb el segon gol, no ens el lleva ja ningú.

Caricatures: Caye

És més, crec que esta vegada, en cas d'aplegar el Barça a la Final, no la guanyarà (sols són sensacions), però com li confessava a un amic aficionat al Madrid, preferisc que el Barça aplegue a la final i la perga que donar-li la més mínima oportunitat de guanyar-la al portugués i companyia.
El cas és fer callar quan abans al portugués, a la Caverna Mediàtica, a la Central Lechera i a tots aquells que tenen com objectiu desprestigiar al Barça i el seu futbol amb una mentira darrere una altra.

Després del Villarato, el favoritisme arbitral o el dopatge, que vindrà ara, la compra de partits?. Qui sap el que poden arribar a inventar per tal de tapar que un equip que es gasta 400 milions d'euros en plena època de crisi, té una proposta de joc i de futbol que no supera la del Albacete o l'Osasuna, amb tots els respectes.
Al temps, acó no ha acabat.
.

Començen els classics

Font: Caye

Ja feia temps que volia penjar el nou anunci d'Estrella Damm i ara pot ser un bon moment, perque passe el que passe en estos quatre clàssics que venen, els cules hem d'estar orgullosos del que tenim.

De totes formes, seré mesurat, i la versió de l'anunci del Reial Madrid la penjaré en passar tots els clàssics.

4/5/11.- Ale, ja s'han acabat els clàssics i ahí va la versió del Reial Madrid.

.

Qatar Foundation

Estes dues paraules, "Qatar Fountadion", són d'eixes paraules que mai les hem escoltat i que a partir d'ara ens les trobarem per tot arreu.

I és que el Barça, després de 111 anys d'existència, ha venut la camiseta a estos senyors.

Fins ara el Barça era l'únic equip d'elit que no portava publicitat a la camiseta.

Amb Laporta va estar a un pas amb allò de "Beijing 2008", però finalment es va tindre que conformar amb un acord amb Unicef, que en lloc de reportar ingressos, els costa diners (1,5 milions d'€ per temporada) a canvi d'una expansió d'imatge inigualable.

Ara sembla que la situació econòmica per la que travessa el club i els 30 milions per temporada que ofereix l'Emir del Qatar atraves de la Fundació -170 milions d'€ en total- ho fa irresistible.

Esta clar que econòmicament, l'acord és insuperable, serà la camiseta millor pagada del món, però i la imatge? Perque per molt Foundation, Qatar no és el millor exemple de país, estat, emirat o com el vulguen definir. Segons el Vicepresident econòmic del Barça, Qatar "és una monarquia absolutista, però flexible i tolerant"....que xungo, no?

Qatar entre altres coses és un paradís fiscal i un emirat on no tenen molt clar que és això dels Drets Humans, no acaben d'entendre el que és.

I Unicef, a tot açò, que diu?. Segons el Barça, "Unicef ha donat el vist i plau a l'acord"... que xungo, no?

El tema és que difícilment, vaja, impossible que les marques "Qatar Foundation" i "Unicef" puguen compartir el pit i la panxa dels jugadors del Barça, així que Unicef acabarà veient-se desplaçada d'eixe lloc i imagine que el vistiplau de Unicef haurà segut "A mi amotxam el milió i mig d'€ per temporada i posa la meua marca on tu vulgues, com si vols posar-la al cul (part posterior del pantalons, a l'estil del RCD Mallorca que publicita les distintes Illes Balears en eixe noble lloc)"

Total que, olé per la perra, la pela és la pela, però "al loro" amb el reste de conseqüències, no tinguen que estar cinc temporades justificant-se. Encara que vist el vist, està clar que mentres l'equip guany un partit darrere un altre, el reste de temes acaben sent secundaris.

.

.

Font: Caye

Sobre el Barça-Madrid

"Era esto, seguramente, lo que pergeñaron los pioneros ingleses, allá por el Siglo XIX, cuando decidieron inventar el juego de la pelota con los pies y comenzaron a reglamentarlo.

Era esto.

Pero no pudieron imaginar una función en la que las habilidades técnicas, combinadas con la solidaridad colectiva, el despliegue físico y el afán ofensivo pudieran desembocar en una exhibición de belleza estética productiva como la que ofreció el Barcelona ayer ante el Real Madrid, su rival de siempre. Porque no hay recuerdos próximos de una actuación así. Del principio al final, de una punta a la otra del campo de juego. Fue una superioridad rotunda, humillante, frente al que era el orgulloso puntero de la Liga española. Comandado por un entrenador ruidoso, que de tanto lograr triunfos importantes por todas partes, invicto desde su llegada a Madrid, se había creído que desde su olfato y su capacidad para plantear los partidos había encontrado la llave de la verdad del fútbol. Y la enarbolaba con inmodestia desafiante. Si él mismo se definió así.

Fue un canto al fútbol.

Que lo reivindica, que lo ubica lejos de rigores y mezquindades. ¿Adónde hay que ir para buscar paralelos semejantes? ¿Brasil del "70? ¿Hungría del "54? ¿Holanda del "74? ¿La Máquina de River? ¿Los Carasucias de Lima "57? A la esencia de este juego, simplemente.

Desfigurado en estos tiempos por pseudos cientificistas o detractores afiliados a la teoría de la búsqueda de ventajas, grandes o chiquitas, para intentar la conquista del éxito, aun vacío de riquezas.

Estuvo Lio Messi, claro que sí. Con su habilidad imparable y con su aptitud creciente para servir pelotas de gol. Como las dos que le puso a David Villa, para el tercero y el cuarto de los cinco goles. Y estuvo en esplendor la dupla de los creadores, Iniesta y Xavi, que gestaron el primero. Centro-pase perfecto de Iniesta para que Xavi definiera con fineza envidiable.Y ellos comandaron el tiki tika.

Para aquí y para allá. A un toque o a dos, o a la salida de una gambeta corta, de empeine o de taco.

Pase al compañero, como religión.

Con la velocidad que se necesite.

Baja en la distracción y alta y sorpresiva en el despegue.

¿Quién dijo que el fútbol se juega a toda velocidad, siempre? ¿O no es la pelota la que tiene que correr con precisión y rapidez? ¿Cuántos pases hubo antes de que Villa la cruzara en el fondo para que la empujara Pedro, en el segundo tanto? ¿Veinte? ¿Treinta? Los necesarios para disfrutarlos ellos y para hacérselos disfrutar a su gente entusiasmada.

Fue tanta la diferencia futbolera que el Real Madrid se pareció a un equipo de segunda clase, desconcertado, ofuscado, humillado. Y la imagen final de la impotencia la dio Sergio Ramos con ese patadón a Messi que le causó la expulsión.

Barcelona ofreció su fiesta. Y Mourinho sabe ahora que hay otra verdad.

Lujosa y efectiva"

Horacio Pagani (Diario Clarín). Argentina.

Barça-Madrid: Hui encetem els Nadals

Jo, que em considere seguidor de les tradicions, aprofite tots els anys el pont de la Puríssima per posar l'arbre de nadal, el Betlem i encetar els Nadals, però enguany faré una excepció i ho adelantaré una setmana.

Anit, l'angelet de la consciència, eixe que se'ns col·loca a dreta o esquerra del cap per dir-te el que deus fer, em deia que si guanya hui el Barça deuria encetar el torró i la botella de mistela per celebrar-ho i començar així els Nadals, però és que a l'altra banda, el dimoni em deia que si perd, també deuria fer-ho... per ofegar les penes, que coll....

Així que com no soc de barallar-me amb ningú, faré cas als dos i esta nit obrirem una botella de vi per sopar mentres el veiem, i en acabar-se el "clàssic" ens farem el primer torronet de la temporada, i el que vulga patir, que pata.

30/11/2010.- Cuanta raó tenia l'anunci aquell de cervesa: "Si hay Mou, la vida es CINCO estrellas".

Caricatura: Caye

.

Sandro Rosell serà el president

.

El proper diumenge es celebraran eleccions a la presidència del F.C. Barcelona i Sandro Rosell és l'elegit entre els quatre candidats. O algú ho dubta després de veure esta foto?
La foto està presa a finals d'abril i la reunió, és d'imaginar que giraria al voltant del Barça.

Foto: NacioDigital.cat

De peu i d'esquerra a dreta, Josep Maria Xercavins, empresari immobiliari, Artur Mas, president de CiU, Enric Lacalle, president de Barcelona Meeting Point, José Antich, director de La Vanguardia, Josep Cuní, periodista de TV3, Antoni Brufau, president de Repsol YPF i Joan Maria Nin, director general de La Caixa.
Sentats i d'esquerra a dreta, Sandro Rosell, candidat a la presidència del FC Barcelona, Antoni Vila Casas, mecenes cultural, Arcadi Calzada, ex-president de Caixa Girona, i Antoni Puig, empresari.

Deu ser el Club Bilderberg del Barça, jeje, Ja se sap com funcionen les coses en este món.

.

Campions de l'Eurolliga de básquet

.

Havia de ser París, escenari de la segona Champions de futbol i ciutat que ens devia una Eurolliga, l'escenari ideal per fer justicia amb el bàsquet blaugrana i em permetera viure un cap de setmana inoblidable.
I ho dic en primera persona perquè sols jo sé el que he patit amb este equip de bàsquet.
Els que em llegiu sabeu que m'apassiona este esport i des de la final que va perdre en 1984 davant del Banco di Roma, i que encara recorde a pesar de viure-la amb 11 anyets, cada Final Four es convertia en un malson... fins que Bodiroga i companyia la van guanyar finalment en 2003.
Des d'aleshores, dues finals, dos títols. Comença a fer-se justicia.

Foto: Sport

I no té pinta d'acabar ací. Este equip muntat per Joan Creus i dirigit pel meu quinto, Xavi Pascual, sembla que no té sostre. Després de guanyar tot el que ha jugat en menys d'un any, crec que és millorable en algunes peces i si no marxa ningú dels principals a la NBA, el podem trobar de nou a Torí al maig que ve, seu de la propera Final Four.

A nivell de jugadors, el títol em va fer especial il·lusió per Gianluca Basile, un dels meus ídols. Amb 35 anys i després de 5 anys al Barça, és possible que no continue a l'equip, i és d'eixos jugadors que es mereixia una Eurolliga abans de retirar-se.

Pd1.- Precisament, la darrera Final d'Eurolliga que em vaig gravar "per si la guanyava" guardar-me-la, va ser la de París'96, perquè em vaig cansar de gravar-les per a esborrar-les a continuació.
La del 2003 la vaig aconseguir un parell d'anys després via Emule, però ara no tinc Emule ni possibilitat de gravar-la de Teledeporte que segur que la repetirà unes quantes vegades.
Si algun lector del bloc té la possibilitat d'aconseguir-la (Emule, tdt amb gravador,...) i me la fa aplegar, li estaré eternament agraït.

Pd2.- Anit no van haver coets ni banda de música. D'això sols hi ha per al futbol... una llàstima.

Pd3.- Ser del Barça és, el millor que hi ha.

.

Orgullosos d'este equip

.

Hui pot ser un gran dia, un altre, o potser, ens quedem sense la possibilitat de poder guanyar la quarta Champions, la segona consecutiva i en el Santiago Bernabeu, amb el que això pot arribar a suposar.

"Al loro", primer cal passar a la Final i després cal guanyar-la, que no és poc i sembla que ja estiga fet. És més, si ha d'arribar a la Final per a perdre-la, millor "Virgencita, que me quede como estoy" i esta nit que ens done el disgust l'Inter de Mourinho i Eto'o.

El cas és que tenia pendent de pujar un vídeo per guardar-me'l ací i he pensat que hui és un bon dia per fer-ho.
El vídeo en qüestió és de l'anunci que anualment fa la marca de cervesa Estrella Damm (Xibeca per als Mariners, jeje) sobre el Barça, aprofitant que és patrocinador oficial del club.
És l'últim anunci que va emetre TV3 en l'any 2009 i malgrat que mai l'he vist en cap televisió estatal, l'escolte a menut a Catalunya Ràdio dins de la retransmissió dels partits del Barça i no em canse d'escoltar-lo.

.