"Bé fan de dir que és tota una experiència. Ens ho havien contat molts amics que ja havien segut majordoms però no ens podíem imaginar que fora aixi. Per a tots era la primera vegada que teníem l’oportunitat de conviure eixos dies en la casa dels Majordoms I, encara que algú de nosaltres havia portat la Mare de Déu en Festes, hi han moments que penses que no té res a veure. Hem aconseguit formar una quadrilla de “sagals” (sagals casats, sagals a la porta de la vicaria, i algun amb trenta anys… encara que no ho pareguera) a partir de grups diferents d’amics i algú més que no sap encara com ha vingut a parar ací, i malgrat això, després de passar aquestos dies, ara som simplement una quadrilla d’amics.
Des del primer dia que a Manolo i a Camilo se’ls va ocórrer apuntar a la quadrilla, se l’ha coneguda com “la quadrilla dels sagals”. Eixe nom, va pillar més pes, quan el Dijous Sant vam sortir a l’altar per reviure el lavatori de peus que els Nostre Senyor va fer als Apòstols, i més d’un i més de dos, va pensar que érem massa joves per portar la Mare de Déu o per fer les Reverències. I no ens inventem res, són comentaris que van aplegar a les nostres oïdes i que hem portat a costeres, o millor dit, a muscles, tota la Pasqua.
El que no sabia eixa gent, és que “ La Mare de Déu no cau. Eixe dia la Mare de Deu vola”. Amb eixes paraules va començar la xarrada que ens va fer Alfonso, Clavari Major de la Cofradia, el Divendres Sant abans de dinar. No neguem que algú de nosaltres això tampoc ho sabia i ja ens vam quedar més tranquils, després de les paraules d’este gran senyor. Perquè, per a que volem negar-ho, al que més i al que menys, se li passa pel cap allò de que “mira que si se’ns cau”. Així i tot, a algú se li va caure la nit d’abans… mentres dormia.
Podríem contar moltes anècdotes que ens han passat durant tots aquestos dies, però com no ens queda més full, tans sols volem agrair a mares, novies i dones l’esforç que han fet, encara que no hem acudit a casa per a res més que a posar-nos el vestit de la processó i llevar-nos-el, per a que nosaltres visquérem intensament tota la Pasqua i que no l’oblidarem mai."
Fa 10 anys que vam escriure estes línies per al llibre de Festes intentant resumir tot el que vam viure durant quatre intensos dies, que havien començat molt abans amb el primer Via Crucis i que acabaria allargant-se fins al Bouet de la Sang.
I és que ja fa 10 anys que vam ser Majordoms.
24 joves -per a molts, sagals- que van viure una experiència única, que sols acertàvem a comparar-la amb una capitania de Festes, malgrat que ningú havia segut mai Capità.
Quatre intensos dies en un lloc d'ús exclusiu per nosaltres. Quatre intensos dies per menjar, conviure, desfilar i ser protagonista de la Festa (de la Pasqua en este cas). Quatre intensos dies que mai oblidarem i que van donar per a contar i recordar vivències fins l'any passat.
24 joves -per a molts, sagals- que van viure una experiència única, que sols acertàvem a comparar-la amb una capitania de Festes, malgrat que ningú havia segut mai Capità.
Quatre intensos dies en un lloc d'ús exclusiu per nosaltres. Quatre intensos dies per menjar, conviure, desfilar i ser protagonista de la Festa (de la Pasqua en este cas). Quatre intensos dies que mai oblidarem i que van donar per a contar i recordar vivències fins l'any passat.
Però enguany és diferent, perque enguany fa 10 anys de tot allò, i enguany tornem a ser Majordoms.
10 anys donen per a molt i moltes coses han canviat. Els 24 sagals s'han fet majors i els fills ja corretegen per la casa dels Majordoms. Alguns han perdut el pel, altres han guanyat panxa, i altres han perdut el pel i han guanyat panxa.
El que si tenim en comú tots es que a tots se'ns ha fet més coneixement. Esta vegada ens medirem abans de la processó i ens deixarem veure més per casa.
I per descomptat que en algun moment i per alguna raó, tindrem presents als 9 companyers que després d'aquella inoblidable experiència van decidir abandonar la nau. Pablo, Javi, David, Paco, Manolo, Jose, Angel, ... van començar amb nosaltres i sempre tindran el seu lloc ací.
Després, se'ns han anat afegint Vicent, David, Kiko, i Javi per fer més gran esta família que es disposa a viure altra gran experiència, ni millor ni pitjor, ... diferent, però de nou, inoblidable.
Xicots, el dissabte van fer el tret de sortida i ja ho tenim a tocar. Que ho disfruteu bona cosa.
Ah, s'espera algun dia o alguna estona de pluja, no us preocupeu, igual ens toca estar més temps del que esperàvem a cobert, aviseu a Vicent per a que ens aprovisione.
I la Verge ha de baixar si o si, així que tampoc ens ha de preocupar.
10 anys donen per a molt i moltes coses han canviat. Els 24 sagals s'han fet majors i els fills ja corretegen per la casa dels Majordoms. Alguns han perdut el pel, altres han guanyat panxa, i altres han perdut el pel i han guanyat panxa.
El que si tenim en comú tots es que a tots se'ns ha fet més coneixement. Esta vegada ens medirem abans de la processó i ens deixarem veure més per casa.
I per descomptat que en algun moment i per alguna raó, tindrem presents als 9 companyers que després d'aquella inoblidable experiència van decidir abandonar la nau. Pablo, Javi, David, Paco, Manolo, Jose, Angel, ... van començar amb nosaltres i sempre tindran el seu lloc ací.
Després, se'ns han anat afegint Vicent, David, Kiko, i Javi per fer més gran esta família que es disposa a viure altra gran experiència, ni millor ni pitjor, ... diferent, però de nou, inoblidable.
Xicots, el dissabte van fer el tret de sortida i ja ho tenim a tocar. Que ho disfruteu bona cosa.
Ah, s'espera algun dia o alguna estona de pluja, no us preocupeu, igual ens toca estar més temps del que esperàvem a cobert, aviseu a Vicent per a que ens aprovisione.
I la Verge ha de baixar si o si, així que tampoc ens ha de preocupar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada